Palma-París 2

20 | Diario de Palma Sábado, 26 de octubre de 2024 PALMA VS PARÍS: URBS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC (II) Chema García La mobilitat activa, és a dir, anar a peu i en bicicleta, és un dels objec- Actuació a París tius amb major potencial de re- ducció d’emissions de carboni. A ‘La ville du quart d’heure’ / més, és una opció de mobilitat equitativa, assequible i eficient que ofereix llibertat individual, bene- La ciutat dels 15 minuts ficis per a la salut i un impacte am- biental advers mínim. Més con- cretament, la transició afectarà les persones de manera diferent, amb La ‘ciutat del quart d’hora’ és un grups de població més capaços model d’urbanisme que cerca re- d’adaptar-se que d’altres. Les dis- dissenyar les ciutats perquè a paritats reconegudes en el trans- prop de casa puguis trobar tot port estan relacionades amb els l’essencial per a la vida quotidia- ingressos, el gènere, la raça, l’edat na: comprar, treballar, divertir-te, i les capacitats físiques. aprendre, fer esport, rebre trac- Les ciutats dissenyades històri- tament mèdic... Tot això, a 15 mi- cament al voltant de l’ús del cotxe nuts a peu o 5 minuts en bicicleta han de treballar per transformar la per tal de limitar els desplaça- mobilitat urbana en sostenible i ments contaminants diaris i mi- inclusiva. Tot i que cada ciutat té llorar l’entorn de vida. un context específic i s’enfronta a París vol convertir-se en la reptes únics, l’objectiu requereix El fenomen de l’ús massiu de la bici ha ciutat de proximitat, i per això una estratègia decidida d’ordena- l’objectiu establert requereix re- ció urbana i territorial i una plani- arraconat el cotxe i és un reflex clar d’una pensar l’ús d’alguns equipa- ficació detallada. transformació cultural ments existents, com els patis de És fascinant com París ha acon- les escoles, imaginar-ne de nous A París, la seguit transformar la seva mobili- com ara quioscos ciutadans o tat urbana al capdavant del disseny ‘clubs socials esportius’ i ade- urbà sostenible i la innovació social. quar la gestió local de determi- El model de la ‘ciutat dels 15 mi- nats serveis públics. Aquest mo- bicicleta nuts’ es presenta com una es- del es fonamenta en teories ur- tratègia transformadora que res- banístiques que prioritzen l’es- pon a la crida global per combatre cala humana, la sostenibilitat i la el canvi climàtic i fomentar comu- cohesió social. n guanya! nitats de residents tot reduint l’ús del vehicle privat i fomentant al- ternatives més ecològiques i salu- dables, com anar a peu, l’ús del Actuació a Palma transport públic i la bicicleta. Avui, tan sols el 4% dels habitants utilit- Planificació MARIA GÓMEZ, INÉS WINCKLER I JAUME GARAU de la mobilitat za el cotxe particular per a des- plaçaments quotidians en el París interior, perquè les dades metro- Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani sostenible: PG + PMUS politanes no les tenim, enfront del 12% que usa la bicicleta, una dada Xisco Alario sorprenent en una ciutat tan gran i densament poblada. A Palma, tant el Pla General de El fenomen de l’ús massiu de la Palma (aprovat definitivament el bicicleta a París és un reflex clar 28/04/2023) com el Pla de mobi- d’una transformació cultural, on la litat urbana sostenible 2022- bicicleta ha deixat de ser un mitjà 2030 (aprovat el 07/09/2022) es- de transport alternatiu per a con- tan alineats pel que fa a la ne- vertir-se en l’opció preferida de cessitat de capgirar les prioritats persones de totes les edats i estils en l’ús dels carrers i estructurar de vida. una xarxa bàsica de vianants en L’Ajuntament de París ha im- forma de superilles. No es tracta plementat polítiques molt favora- de crear espais per a vianants bles per incentivar l’ús de la bici- arreu, però sí d’ampliar amb ge- cleta, com les ajudes que cobrei- nerositat els espais caminables i xen fins al 33% del cost de la bici- ciclables, cosa que a Palma que- cleta, amb un cost mitjà de 400 da molt per fer. euros. També, un aspecte particu- La implantació es planteja larment interessant és la possibi- com una intervenció ordenada, litat de circular contra direcció als coherent i definitiva basada en carrers petits de sentit únic, cosa aquells eixos funcionalment més que a Palma només es pot fer en adequats per connectar a peu les zones ACIRE. Aquesta mesura és diferents zones de la ciutat. Es coneguda com a ‘ciclocarril con- barreres significatives. La transi- Comparativa de dues ciutats desastres s’han d’evitar amb fór- projecta una malla de connexió traflow’ i ha estat implementada a ció requereix una adaptació de Sèrie d’articles en què els autors analitzen mules convivència de tots els vehi- d’itineraris que enllacen connec- diverses ciutats europees, in- comportaments i una acceptació com les dues ciutats actuen contra l’escal- cles, per així les associacions ci- tors verds, espais lliures i equipa- cloent-hi París. generalitzada de nous patrons de fament global. L’estudi més detallat, així clistes i el govern municipal han ments i connecten l’entorn pe- com les diferents activitats del projecte, es Els hàbits arrelats de de- mobilitat. Aquests dies hem sabut publicaran al web de les entitats Palma arribat a un acord per fer un pla es- riurbà i l’urbà mitjançant recorre- pendència de l’automòbil i les ex- que un jove ciclista de París va mo- XXI i la Fundació Iniciatives del Mediterra- pecial per evitar la violència al guts accessibles i de proximitat. n pectatives de comoditat poden ser rir atropellat per un cotxe. Aquests ni, que donen suport a la investigació. trànsit de la ciutat. n