Llotja-Informe-gentrificacio-03072019-FINAL_compressed
Text del document
Informe sobre la
gentrificació al barri
de la Llotja
OBSERVATORI DE LA GENTRIFICACIÓ DE PALMA XXI
Informe sobre la gentrificació al barri de la Llotja.
Coordina: Jaume Garau.
Fotografia: Palma XXI.
Treball de Camp: Carlota Cabeza
Equip redactor: Carlota Cabeza, Jaume Garau i Juanjo Suárez.
Assessors: Climent Picornell i Feli Marcos
Edita: Palma XXI
Maquetació: Palma XXI
Agraïments: a l’Oficina Antidesnonaments i el Portal de transparència de l’Ajuntament de
Palma i la Universitat de les Illes Balears per les dades aportades, així com als veïnats de la
Llotja per la seva col·laboració.
A la Fundació Iniciatives del Mediterrani per la beca d’investigació que ha fet possible bona
part de la feina que aquí presentam.
L’Associació PALMA XXI és una entitat ciutadana sense afany de lucre, independent i oberta;
observatori sobre el passat, present i futur de la ciutat de Palma. Un projecte col·lectiu per
reflexionar i dissenyar el futur de la ciutat, amb perspectiva històrica i participació ciutadana.
Contacte: info@palmaxxi.com
Web: www.palmaxxi.com
Més info a: facebook.com/PalmaXXI i twitter.com/PalmaXXI
ESTUDIAR L'EVOLUCIÓ
ORDENAR EL CONEIXEMENT
INTEGRAR-HO
INTERPRETAR-HO
DONAR-HO A CONÈIXER
PROPOSAR ALTERNATIVES
1
CONTINGUT
INTRODUCCIÓ: Del barri de la Llotja a la ciutat de Palma............................................................. 4
BLOC 1. Evolució de la població .................................................................................................... 7
1.1. Dinàmica d’evolució de la població ................................................................................ 7
1.2. Unitats de convivència .................................................................................................... 8
BLOC 2. Patrimoni i administració publica .................................................................................... 9
BLOC 3: Habitatge ....................................................................................................................... 10
3.1. Dinàmica del mercat de compra i lloguer ........................................................................ 11
3.2. Les compravendes a la Llotja en els darrers 5 anys ......................................................... 11
3.3. El lloguer d’habitatges a la Llotja ..................................................................................... 13
3.4. Locals comercials ............................................................................................................. 14
BLOC 4. La mobilitat a la Llotja.................................................................................................... 15
BLOC 5. Comerç .......................................................................................................................... 18
5.1. Llicències d’activitats ....................................................................................................... 20
5.2. Places turístiques ............................................................................................................. 21
BLOC 6: Gentrificació .................................................................................................................. 22
6.1. Desnonaments per impagament de la hipoteca o del lloguer ......................................... 22
6.2. La gentrificació als mitjans de comunicació ..................................................................... 23
BLOC 7. Vida quotidiana i lluites veïnals ..................................................................................... 24
7.1. Cronologia del conflicte i de la lluita veïnal des dels anys 90 .......................................... 24
7.2. La Llotja i els problemes amb el renou............................................................................. 28
7.3. Testimonis locals: entrevista amb els residents a la Llotja .............................................. 29
7.4. La lluita veïnal als mitjans de comunicació ...................................................................... 31
RESUM I CONCLUSIONS .............................................................................................................. 33
Annex 1: Classificació de les activitats en plana baixa ................................................................ 35
Annex 2: El renou i la lluita veïnal (cronograma complet) .......................................................... 36
Annex 3: Les dades del renou ..................................................................................................... 39
Fonts consultades ....................................................................................................................... 42
2
“La Ley 8/1987 de 1 de abril de la CAIB de ordenación
Territorial de las Islas Baleares, señala en su preámbulo que al
regular el uso del suelo, la ordenación del territorio debe
perseguir “ el máximo bienestar del hombre que lo ocupa”.
Para ello habrá de procurarse “el goce y el desarrollo
equilibrado de una serie de valores tales como los
económicos, sociales, culturales, sanitarios y ambientales.
Para conseguirlo ha de girar entorno al hombre y ha de
contemplar todos aquellos factores que inciden en la vida
del individuo. Es un intento, prosigue, de contribuir a la
construcción de una sociedad a escala auténticamente
humana”
¿Puede alguien imaginar o sostener que es una sociedad “a
escala auténticamente humana” aquella en la que se pide el
sacrificio del descanso, el sueño y a tranquilidad de cientos de
vecinos para que otros miles ocupen ruidosamente calles y
plazas por puro placer e interés privado, durante la noche y la
madrugada? ¿Qué clase de humanidad inspira ese modelo?”
Text de Fèlix Pons.
De les al·legacions presentades com a advocat dels veïnats de La Llotja
davant el Tribunal Suprem.
3
INTRODUCCIÓ: Del barri de la Llotja a la ciutat de Palma
El barri de la Llotja ha estat sempre un barri mariner. La importància del comerç marítim de
Palma amb altres ports de la Mediterrània occidental i, fins i tot, de les costes africanes i
Canàries, queda demostrada en proves documentals medievals. Existia als voltants de 1350
una escola mallorquina de cartografia, de les més importants d’Europa, la de Jafudà Cresques.
A un d’aquests mapes figura la notícia de l’expedició de Jaume Ferrer, navegant de Palma que
va arribar a la costa atlàntica sahariana. Jaume Ferrer té encara una estàtua a la Plaça de les
Drassanes on, sense pena ni glòria, veu passar milers de turistes i molts ciutadans que no
saben qui és.
És ben conegut que bona part de la vida marinera de la ciutat medieval va estar situada al barri
de la Llotja i del Puig de Sant Pere. Encara podem trobar avui alguns pocs pescadors que es
mesclen amb els treballadors del sector nàutic -majoritàriament estrangers- que fan feina en
els molls esportius que omplen l’antiga badia de Palma.
Tota la ciutat baixa, el que són ara els barris de la Llotja, Santa Creu i el Puig de Sant Pere,
convivien cases nobles de grans armadors i corsaris amb menestrals de tota mena d’arts, oficis
i productes mariners, així com pescadors. Tant homes com dones concentraven la seva feina
entorn de les drassanes. Una de les cases civils més importants de la zona era la del capità
Antoni Barceló, almirall de l’Armada espanyola en el segle XVII.
El barri estava ensenyorit per l’edifici impressionant de Guillem Sagrera, la Llotja, on residia el
Consolat de Mar, com a València i Barcelona a finals del segle XIV. Posteriorment es va dotar
d’un edifici propi, el Consolat de Mar, on ara és la seu de la Presidència del Govern Balear. La
murada que envoltava la ciutat, separà el barri de la mar. En la Primera República espanyola, el
1868, Palma va començar l’esbucament d’aquesta part i el barri de la Llotja tornà a estar obert
a la mar. Més endavant, el 1910, es creà el Passeig Sagrera i l’activitat portuària s’allunyà una
mica. Això va generar una inversió important en nous edificis on s’establiria una burgesia local
a principis del segle XX, com així ho demostren els edificis de Gaspar Bennazar de la zona, que
per cert va ser el seu lloc de naixement.
Així i tot, el barri de la Llotja sempre va tenir una atmosfera de vida marítima amb els típics
locals de mariners desconeguts i de visitants de tota mena. Per això va ser un territori idoni per
la visita dels turistes que començaven a recalar a la ciutat d’una manera intensa els anys 30 del
segle passat. Aquesta intensitat turística va fer créixer una diversitat de llocs on es trobaven els
d’aquí amb els de fora, on creixien els restaurants, bars, hostals, etc. en el que seria el barri
d’oci més rellevant dels anys 40-50, fins que el barri d’El Terreno li robà el lideratge.
Als anys 70 la Llotja es posa de moda entre els “progres” locals, que exploraven noves
llibertats, noves relacions i noves formes d’oci nocturn. A més dels bars de la Llotja, naixeran
nous bars i restaurants a la zona de les Drassanes i el Puig de Sant Pere. Una mica més tard, en
els anys 80 i 90, continuarà l’oci nocturn ja amb problemes importants. Paral·lelament creixerà
la rehabilitació de cases i edificis, amb una important inversió pública en molts edificis, cases
populars del Puig i altres edificis emblemàtics, acció que és seguida per molts de propietaris
privats.
4
La barriada es posà de moda i passà a ser un referent ciutadà de l’oci nocturn i un lloc
interessant per viure o per invertir en segones residències d’estrangers. Els preus es
disparaven i va créixer encara mes el nombre de locals nocturns, cada vegada més intensos en
renous, generant problemes importants amb els veïns.
És durant els anys 90 on s’aguditzen els conflictes importants entre veïns i comerciants amb la
participació difusa i confusa per part de l’Ajuntament de Palma, que no sap posar ordre i pau,
de manera que els conflictes es fan cada vegada més intensos amb períodes i moments de
molta tensió i violència oberta.
Durant els principis dels anys 2000 la situació continuava igual, però l’Ajuntament deixà sols als
veïns i se sospità de corrupteles entre agents municipals i empresaris d’oci agressius. Malgrat
les nombroses queixes, denuncies i processos judicials, els problemes continuaven, la
gentrificació era forçada per una dinàmica d’oci nocturn que fa desplaçar a molts residents
fora del barri. Això afavoreix la compra de cases per part d’estrangers, ja que els preus i el
desconeixement de la realitat afavoreix que siguin de fora els nous compradors.
Després de la crisi, durant els anys 2009-2011, hi ha una certa aturada, però, a partir de l’any
2012, torna a intensificar-se la compra de cases, la sortida de residents, la creació de moltes
places hoteleres i les inversions en nous restaurants i cases importants. Anem a veure en detall
aquesta darrera part de la història d’aquest barri, que com altres barris de Palma estan sofrint
una gentrificació intensa.
5
Al mapa, el barri de la Llotja, està delimitat amb línia discontinua, que és l’àmbit d’estudi
d’aquest informe. Per a l’obtenció i tractament d’algunes dades s’ha ampliat el focus al
districte la Llotja-Born, marcat en verd, límit administratiu per a la recollida de dades per part
de l’Administració.
La Zona d’Especial Protecció, figura legal, és per definició una “zona a la qual es produeixen
elevats nivells sonors, encara quan les activitats existents a aquesta, individualment
considerades, compleixen els nivells legals exigits”. En aquestes zones, l’Administració ha
d’adoptar mesures per a aconseguir la progressiva reducció dels nivells d’emissió fins a assolir
els objectius de qualitat sonora que els hi són d’aplicació; mesures com per exemple:
suspendre la concessió de llicències d’activitat que puguin empitjorar la situació, establir
horaris restringits, limitar el trànsit rodat, establir límits d’emissió més restrictius que els
generals, etc.
Foto presa al mateix lloc del Passeig Sagrera: la primera és de 1956, la segona de 2019.
6
BLOC 1. Evolució de la població
_____________________________________________________________________________
1.1. Dinàmica d’evolució de la població
El nombre total d’habitants al barri de la Llotja s’ha mantingut relativament estable durant el
període comprès entre 2004 i 2018, on ha augmentat només en 131 habitants (el que es
tradueix en un increment de +9 habitants/any). Això suposa un 7% de creixement en 14 anys,
davall de la mitjana de Palma que se situà en un 12,5% (en el període 2004-2016).
Per lloc d’origen, la població espanyola ha perdut 157 residents (-10,7%), mentre que la
població estrangera ha augmentat en 287 persones (+73,2%). En l’actualitat, la població
estrangera representa un 29,8% del total, per sobre de la mitjana de Palma, que l’any 2016 era
del 12,4%.
La població amb titulació superior s’ha incrementat en un 43% en els darrers 14 anys, fins a
assolir el 30% del total en l’actualitat.
2004 Actualitat*
Total La Llotja 1.867 1.998 ↑7%
residents Centre històric 24.657 25.720 ↑4,3%
Santa Catalina 8.690 9.078 ↑4,5%
Residents La Llotja 1.475 --- 79% 1.318 --- 66% ↓10,7%
espanyols Centre històric 18.917 --- 76,7% 17.644 --- 68,6% ↓6,7
Santa Catalina 7.198 --- 82,8% 6.365 --- 70,2% ↓11,6%
Residents La Llotja 392 --- 21% 679 --- 34% (80% EU) ↑73,2%
estrangers Centre històric 5.740 --- 23,2% 8.076 --- 31,4% ↑40,7%
Santa Catalina 1.492 --- 17,2% 2.713 --- 29,8% (42% UE) ↑81,8%
*Dades per a l’any 2016, excepte per la Llotja que estan actualitzades a l’any 2018.
Si ens remuntéssim 25 anys, amb dades de l’Ajuntament de Palma per a l’any 1993, les
diferències serien encara majors. El total a residents s’ha incrementat lleugerament, passant
de 1.746 a 1.998 (un increment del 14%, pràcticament al mateix ritme que en el període 2004-
2018). El 1993, però, La Llotja comptava amb només un 6,5% de població estrangera,
bàsicament nacionals de França, Argentina, Marroc i Regne Unit. El 60,50% dels residents eren
procedents de les Balears, mentre que el 33% restant provenia d’altres regions de l’estat
espanyol. D’aquesta manera, en menys de tres dècades, al barri de La Llotja s’ha passat d’un
93,5% de residents espanyols a un 66% en l’actualitat.
7
1.2. Unitats de convivència
Segons les dades del padró municipal, les “unitats de convivència” (és a dir, els habitatges
habitats) han pujat en 179 unitats durant aquests 12 anys (la majoria d’elles -163 unitats-, es
tracta de persones que viuen soles). Les unitats de convivència d’un sol membre ja són el
55,3% de les llars, un percentatge més alt que la mitjana de Palma que se situa en el 34,4%.
D’altra banda, cal destacar que el 12% de les persones que viuen soles són majors de 65 anys.
En resum, durant aquests 12 anys s’ha produït un gran canvi en la població de La Llotja en una
doble dimensió: per una part, la gran afluència de persones de fora, especialment dels països
de la UE, i el desplaçament de persones de nacionalitat espanyola; i per una altra part, la
pèrdua de teixit familiar per uniats d’un sol membre.
8
BLOC 2. Patrimoni i administració publica
_____________________________________________________________________________
Al barri de la Llotja hi trobam una alta concentració d’edificis i equipaments de l’administració
pública l’activitat dels quals supera no ja l’àmbit del barri o de la ciutat, sinó que són d’abast i
influència autonòmica . Són els següents:
Institució Edifici - Dependències Adreça Nº Afluència
treballadors públic
Presidència Consolat de Mar i Edifici c/ de la Llotja, 3 80 Alta
de la Llotja
Vicepresidència i Seu de la Conselleria c/ Montenegro, 5 70 Mitjana
C. d’Innovació,
Recerca i Turisme
Vicepresidència i D.G. de c/ Sant Pere, 3-5-7-9- 50 Baixa
C. d’Innovació, Desenvolupament 11
Recerca i Turisme Tecnològic
Conselleria de Seu de la Conselleria Sector Naval – Ps. 80 Alta
Presidència Sagrera, 2
C. d’Hisenda i Servei de Patrimoni Pl. De la Drassana, 4, 80 Alta
Administracions 2n
Públiques
C. de Serveis Seu de la Conselleria Plaça de la Drassana, 70 Alta
Socials i 4 - Minyones
Cooperació
Palmajove Ajuntament de Palma c/ Sant Pere 6 s/d s/d
Mapa de localització dels edificis públics al barri de la Llotja.
9
BLOC 3: Habitatge
_____________________________________________________________________________
El preu de l’habitatge, tant de
venda com de lloguer, ha
experimentat una evolució a l’alça
en els darrers anys tant en l’àmbit
estatal com local. En l’àmbit
espanyol, la mitjana de preu per m2
en pisos en venda a les grans
ciutats se situa en 4.978 €1 (una
xifra que, com veurem, puja fins a
un 10% en el cas de La Llotja). Tot i
que la mitjana espanyola s’ha
incrementat un 13,6% en el darrere
any, Espanya ocupa el lloc 14è pel
que fa al preu de l’habitatge a
Europa, per darrera de països com
Alemanya (5.907 €/m2), Itàlia
(6.589 €/m2), Suècia (6.991 €/m2),
Noruega (8.281 €/m2) o Regne Unit
(23.932 €/m2).
Pel que fa al lloguer, el preu a Balears ha pujat un 45% en tres anys (2015-2017)2, una evolució
que continua a l’alça. Actualment, un ciutadà mallorquí ha de dedicar un 46% del seu sou brut
a pagar un lloguer d’habitatge (percentatge molt superior, clar, si el calculéssim amb el sou
net).
Paral·lelament, el salari mitjà a Balears ha seguit una evolució molt més lineal, de manera que
en els darrers 10 anys ha pujat a penes un 5%. En l’àmbit estatal, Espanya se situa en la posició
13, amb un salari inferior a la mitjana de la Unió Europea i molt més baix que el d’altres països
de l’entorn: un 40% inferior al d’Alemanya o Suècia, o un 30% inferior al de França.
Aquestes diferències de poder adquisitiu i de preu de l’habitatge ens fan una primera idea de
la competència en apropar-se a aquest mercat i de la desigualtat de condicions per comprar o
llogar les cases a Mallorca i, més concretament, a la ribera de la badia de Palma.
1
https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2018/10/02/768507-comprar-una-casa-de-120-m2-
cuesta-5-millones-y-en-espana-casi-600-000-euros-mira-el
2
https://www.arabalears.cat/economia/preu-lloguer-pisos-vegades-crisi_0_2227577345.html
10
3.1. Dinàmica del mercat de compra i lloguer
L’any 2016, es varen registrar a Balears 13.811 operacions de compravenda, és a dir, 12,47 per
cada mil habitants (segons les dades estadístiques del Col·legi de Registradors de la Propietat
publicades a l’Anuari ERI 2016). El mateix any 2016, al districte la Llotja-Born3 es varen registrar
92 transaccions immobiliàries, el que equival a 46 transaccions per cada mil habitants. És a dir,
la Llotja ha experimentat una intensitat molt superior a la d’un barri com Santa Catalina.
El percentatge d’estrangers que compraren una casa a l’Estat Espanyol el 2016 va ser un
13,25% del total de compradors. A Balears, aquesta xifra augmenta fins al 32,9%. A la Llotja
l’índex és encara més alt: 38%.
Pel que fa al tipus d’adquirent, al conjunt de l’Estat, l’any 2016 el percentatge de persones
jurídiques adquirents se situa en al 12,54%. Per al conjunt de les Balears va ser d’un 13,43%;
mentre que al barri de Santa Catalina puja fins el 15,04%. A la Llotja, per al mateix any 2016,
les transaccions on l’adquirent és una persona jurídica suposaren el 38% del total.
2016 Nombre de Transaccions per % transaccions % Estrangers % persones
transaccions cada mil fetes per residents jurídiques
immobiliàries habitants estrangers adquirents
Espanya 403.743 8,69 ‰ 13,2 % 9,4 % 12,54 %
Balears 13.811 12,47 ‰ 32,9 % 19,7 % 13,43 %
Santa Catalina 246 27,10 ‰ 44,7 % 29,8 % 15,04 %
La Llotja 92 46,04 ‰ 38 % 34 % 38 %
3.2. Les compravendes a la Llotja en els darrers 5 anys
Título del Transmissor/adquirent
Entre el 2012 i el 2016 es registraren La Llotja 2012-2016
en el barri de la Llotja 298 impostos 171
180
de plusvàlues4 municipals. 160
140 113
110
La majoria dels venedors són 120
100 80 75
persones físiques, tot i que el 80
nombre d’empreses que hi participen 60 47
40
en aquestes transaccions és 20
considerable: representen el 27% en 0
Transmissor Transmissor
Sense dades Sense dades
transmissions i són els principals Adquirent Adquirent
Espanyol Estranger
adquirents (38%).
Espanyol Estranger
(jurídic/empresa) (jurídic/empresa)
3
El barri de la Llotja està inclòs dins la unitat estadística “La Llotja-Born” (zona administrativa Districte Centre). En
aquest apartat les dades que es fan servir són les de la unitat estadística al complet.
4
Una plusvàlua és el “augment en el valor d’una cosa per causes extrínseques sense que s’hi hagi fet cap
millora”. En economía, es defineix plusvàlua com l’augment del valor econòmic d’una propietat privada
atès, no pas a una millora del propietari, sinó a l’augment de la demanda (a igual oferta), a l’especulació
o a altres factors.
L’impost de plusvàlua grava l’increment de valor d’un terreny de naturalesa urbana (p.ex. un bé
immoble) quan es fa una transmissió (venda, herència o donació).
11
Hi ha un desequilibri entre lloc d’origen, de manera que venen més espanyols i compren més
estrangers.
A nivell de carrer, c/ Apuntadors, c/ del Vi i c/ de la Mar són aquells on s’han dut a terme un
major nombre de transaccions durant aquest període. En línies generals, l’àrea amb major
intensitat és correspon a la Zona d’Especial Protecció.
Mapa amb el nombre de transaccions en el període 2012-2016.
El mapa reflexa les dades del districte administratiu.
El nombre de transaccions anual ha
Any de transmissió actual - La Llotja
experimentat un fort increment, (Nombre total de transaccions per any) 92
100 80
sobretot en els dos primers anys 77
del període.
42
50
Aquesta tendència és similar a la
del conjunt de Balears i, tot i no 7
comptar amb dades posteriors a 0
2016 per al barri, aquesta activitat 2012 2013 2014 2015 2016
continua en progressió, ja que en el conjunt de les Balears va créixer un 15% en el 2017.
El període de possessió de l’habitatge és un indicador per a mesurar el dinamisme que manté
el mercat immobiliari. El 18% de les transmissions a l’Estat Espanyol en l’any 2016
corresponien a habitatges que es trobaven en els primers 5 anys de possessió. A Santa
Catalina, aquesta xifra puja fins al 38%. En el cas de la Llotja, ens trobam amb un índex similar,
amb un 35% de les transaccions corresponents a habitatges en els 5 primers anys de possessió.
12
De manera complementària a les dades oficials, s’ha analitzat el preu de venda d’habitatges
oferts al portal Idealista a finals del 2018. La mostra abasta 33 ofertes de venda d’habitatges el
mes de novembre i 43 el mes de desembre. Al voltant del 25% de l’oferta és de pisos de més
de 950.000 €.
La mitjana de preu de venda d’habitatges en el barri en aquest portal és de 682.534 €, mentre
que la mitjana de grandària és de 124 m2. El preu mitjà en els habitatges anunciats és de
5.476€/m2, un 10% superior a la mitjana estatal.
30 Període de possessió (anys)
25
20
15
10
5
0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 50 52 54
3.3. El lloguer d’habitatges a la Llotja
Lloguer de llarga durada
Els mesos de novembre i
desembre de 2018 s’analitzaren
els preus d’una cinquantena de
pisos del barri de la Llotja oferts
al portal Idealista (27 ofertes de
pisos el mes de novembre i 24 el
mes de desembre). Més de la
meitat dels pisos anunciats
tenen una extensió inferior als
100m2 (entre 40 i 75 m2), amb
preus que oscil·len entre els
800€ i els 1.200 €.
Preu lloguer desembre (Idealista)
L’oferta de pisos per davall dels 700 €/mes és anecdòtica (2 pisos el novembre i 0 el mes de
desembre). Quasi la meitat dels habitatges oferts aquests mesos es situen per damunt dels
1.500 €/mes.
Pel que fa a les immobiliàries, no es pot dir que hi hagi cap agència amb un pes preponderant
(amb concentració de les ofertes) en la mostra analitzada.
13
Lloguer de curta durada (Airbnb i Homeaway)5
D’igual manera que amb el lloguer de llarga durada, s’ha fet l’anàlisi del preu de lloguer de
curta durada en els mesos de novembre i desembre de 2018; en aquest cas a les plataformes
Airnbnb i Homeaway (39 ofertes el mes de novembre i 20 el de desembre a la primera
plataforma; i 18 i 17 a la segona).
La majoria dels pisos oferts a Homeaway van dels 50 als 80 m2, amb preus per nit entre els 50
€ i els 212 €. Quasi la meitat s’anuncien a més de 150 €/nit.
A Airbnb hi trobam una major varietat de preus, tot i que hi ha una major oferta a partir dels
71 €/nit. El 40% dels pisos anunciats estan per sobre els 111 €/nit.
Pel que fa als propietaris o empreses que ofereixen els pisos per al seu lloguer de curta estada,
constitueixen un grup bastant heterogeni. El promotor amb un major nombre d’ofertes és de
sis, seguit d’un altre promotor amb quatre. La resta de pisos estan dividits en promotors amb
un o dos pisos.
3.4. Locals comercials
És destacable la manca d’oferta de locals comercials en venda o lloguer.
Per fer-nos una idea de la dinàmica del mercat de lloguer de locals, el mes de febrer de 2019
únicament hi havia dues ofertes disponibles a Idealista: un local de 178m2 per 2.170 € i un altre
de 155 m2 per 2.000 €/mes.
També pel mes de febrer, la consulta d’oferta de locals en venda a aquest mateix portal només
aporta dos resultats: un de 68 m2 a 265.000 € i un altre de 60 m2 a 255.000 €.
El mes d’abril es repeteix la cerca i, en aquest cas, hi ha una sola oferta d’un local de lloguer de
178 m2 a un preu de 2.170 €/mes. No hi havia cap oferta per compra.
5
Les ofertes publicitades en aquests portals mostren a l’usuari una ubicació aproximada, per tant el
nombre de pisos és aproximat.
14
BLOC 4. La mobilitat a la Llotja
_____________________________________________________________________________
Zona ACIRE6
La Llotja està inclosa dins una de les 12
zona ACIRE que hi ha a Palma. És a dir, és
un lloc en el qual només es permet la
circulació de vehicles autoritzats i que,
per tant, disposen de la targeta d’ACIRE
corresponent, o dels exempts d’obtenir
autorització per les seves
característiques especials (serveis
sanitaris, prevenció d’incendis,
motocicletes, proveïts de targeta
d’aparcament per a persones amb
mobilitat reduïda…).
La zona ACIRE Drassana, en la qual
s’inscriu la Llotja, comprèn, segons les
dades de la darrera actualització de
l’Ajuntament de Palma, un total de 1.118
residents amb autoritzacions ACIRE.
Aparcament7
La dificultat de disposar d'aparcament és una altra de les
preocupacions dels veïnats i veïnades de la zona. L'Àrea de
Mobilitat de l'Ajuntament de Palma ha prohibit recentment
l'aparcament al carrer i la plaça de la Llotja (s'eliminen entre 20
places). La mesura s'inclou dins el Pla de Mobilitat Urbana
Sostenible (PMUS), que és d'obligat compliment. Com a
alternativa, la Societat Municipal d'Aparcaments i Projectes
(SMAP) va oferir 20 abonaments de 24 hores a l'aparcament
d'Antoni Maura8. La possibilitat d'aparcament queda així
pràcticament limitada a la plaça Drassanes i al Passeig Sagrera,
carrer del Mar, carrer de la Pólvora, carrer de la porta de Santa
Catalina.
6
Font: http://www.mobipalma.mobi/wp-content/uploads/2017/06/ACIRE_Plànol_ACIRE_Drassana.pdf
7
Els números que es mostren són els dels vehicles estacionats el dia en que es realitzà l'anàlisi
o el número de places aproximades que hi ha.
8
https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2018/12/13/1044755/desde-enero-podra-aparcar-
lonja.html
15
Cal afegir que hi ha altres qüestions que afecten la facilitat en l’accés als aparcaments per part
dels residents: les necessitats de càrrega i descàrrega dels nombrosos establiments d'oci, la
concessió de 3 places per a taxis, la quantitat d'aparcaments per a motos no exclusius per als
residents, etc.
Segons les dades de l’Ajuntament de Palma, al barri Llotja-Born hi ha aproximadament 89
places ACIRE per a residents. A més, s’hi compta amb 14 places per a motos, 4 per a bicicletes,
8 per a vehicles per persones amb mobilitat reduïda i 21 càrregues i descàrregues (a moltes de
les quals l’estacionament està permès entre les 18.30 i les 8.30 hores). D’altra banda,
l’aparcament públic del Parc de la Mar disposa, en total, de 868 places d’aparcament de les
quals, 121 són per a residents i les 747 restants, de rotació.
Organització dels aparcaments a Drassanes
En el següent mapa es mostra la distribució dels aparcaments segons si són exclusius per a
residents (en verd) o no (en vermell). També mostra la quantitat de places aproximades que hi
ha.
(1) Pàrquing de motos, 15 motos
estacionades. Hi ha unes altres motos a
sobre les voreres.
(2) Pàrquing de bicicletes, 8 estacionades.
(3) Plaça reservada per a persones amb
discapacitat.
(4) Pàrquing de motos. Espai per a entre 7
i 9 motos.
(5) Plaça reservada per a persones amb
discapacitat.
(6) Prohibit aparcar i aturar excepte
EMAYA i càrrega i descàrrega (màxim 30
mins), 5 cotxes i 2 camions estacionats.
(7) Prohibit aturar i aparcar.
Cal destacar l’alta intensitat de
circulació de vehicles a la plaça
Drassanes. En alguns casos hi ha
vehicles aturats o estacionats damunt
les voreres (majoritàriament motos).
En el moment de l'estudi, es conten, a
més dels ja enumerats, 9 motos i 13
cotxes en altres llocs de la plaça.
16
Organització dels aparcaments al Passeig Sagrera
El següent mapa mostra una distribució i quantitat aproximada de les places, distingint-les en
verd si són per a residents o en vermell si no.
(1) Prohibit aparcar excepte càrrega i descàrrega (màxim 30 mins). 3 places.
(2) Pàrquing de motos. 8 places.
(3) Prohibit aparcar excepte vehicles oficials.
(4) Plaça reservada per a persones amb discapacitat.
(5) Pàrquing de motos. Espai aproximat per a 10.
(6) Aparcament per taxis. Espai per a 3/4 vehicles.
(7) Plaça reservada per a persones amb discapacitat.
(8) , (9) Vehicles de de seguretat del consolat i vehicles oficials. Espai per a 10
aproximadament.
(10) Bicicletes. Espai per a 8.
Al marge dels anteriors, hi ha espai per a uns 5/6 cotxes de residents més (línia verda).
Carrer del Mar
Hi ha un aparcament reservat per a motos.
17
BLOC 5. Comerç
_____________________________________________________________________________
La transformació del comerç és també un indicador del procés de gentrificació (“gentrificació
comercial”) que pateix un barri. En aquest cas, es manifesta una substitució de comerços i
clients per uns altres adaptats a un altre tipus de recursos (econòmics o de temps).
L’oci i la restauració s’han consolidat en el barri. El 34,4% de les activitats en planta baixa són
negocis de restauració. Aquesta activitat, a més, es concentra novament a la Zona d’Especial
Protecció Acústica. Passa el mateix en la distribució de les terrasses.
En el moment de la realització del present estudi, i com es pot veure en el mapa, s'han detectat
184 activitats en planta baixa9, un gran nombre de les quals (65) gira al voltant del sector de la
restauració. Altres fets a destacar són el nombre d’hotels o similars (16) i l'acumulació de
botigues “souvenir” a l'Avinguda Antoni Maura.
Tot això, afegit al fet que hi ha pocs negocis amb la finalitat d'oferir productes de primera
necessitat, fa que es pugui afirmar que, malgrat ser una zona residencial, les activitats a la
Llotja estan enfocades a l'oci i al turisme. Una de les principals conseqüències d'això és que es
doni una situació de contaminació acústica especial (com veurem en altres apartats).
9
Anar a l'annex 1 per veure descripció de la classificació de les activitats.
18
S'han detectat un total de 24 terrasses, les quals, estan principalment concentrades a les
places de la Llotja, de la Drassana i a l'avinguda Antoni Maura. En aquest darrer lloc, tot i no
ser visible en el mapa, les terrasses són molt grans i ocupen gairebé tot el llarg de l'avinguda10.
És destacable el fet que La Zona d'Especial Protecció coincideix gairebé amb la zona on més
terrasses hi ha.
10
El present estudi no s'ha fet en temporada alta així que no seria estrany que el nombre de terrasses es
vegi incrementat.
19
La finalitat del següent mapa és la de tenir un “dibuix” de quins són els idiomes més utilitzats
en el dia a dia de les activitats del barri. Per a això, s'han inclòs els llocs en els quals la
informació rellevant11 fos més visible en un o alguns idiomes determinats.
L’ús del català en la retolació, indicatiu de si el negoci va dirigit a un públic local, és anecdòtic.
Únicament a 1 dels comerços trobam els rètols en català, compartint cartell traduït en anglès i
català. L’ús del castellà està més generalitzat, tot i que en la majoria de casos la retolació es
presenta traduïda a 2 o 3 idiomes, essent l’anglès i l’alemany els principals.
5.1. Llicències d’activitats
Mitjançant el Portal de Transparència de l’Ajuntament de Palma es sol·licitaren les
dades referides a llicència d’activitat. De 148 establiments analitzats, 127 tenen
llicència d’activitat i a 114 coincideix la llicència amb l’activitat actual.
Un dels problemes més importants és el de la legalitat dels comerços de la zona, ja que
no tots tenen llicència d’activitat i dels que en tenen, n’hi ha que fan altres activitats
de les quals lis hi permet la llicència. La informació detallada de la situació actual no és
accessible perquè el departament municipal està en proves de digitalitzar els
expedients i contrastar-los amb la realitat.
11
En aquest estudi, aquella més visible desde l'exterior de l'edifici i que informa de qüestions d'utilitat
com horaris, preus, serveis, etc. A tenir en compte que el resultat és una mostra ja que l'estudi s'ha fet
en horari de matí i temporada baixa.
20
5.2. Places turístiques
S’ha fet una sol·licitud formal a l’Ajuntament de Palma per tal de conèixer el nombre de places
turístiques al barri de la Llotja, tot i que en el moment de la publicació d’aquest informe no
hem pogut tenir accés encara a les dades definitives.
Paral·lelament a la sol·licitud formal, es va fer una anàlisi del nombre d’allotjaments i de places
turístiques al barri. D’aquesta manera, es varen inventariar 14 allotjaments, dels quals ha estat
possible aconseguir les dades del nombre d’habitacions per a 7, amb un total de 144
habitacions comptabilitzades.
Amb aquestes dades parcials es pot estimar que hi ha unes 300 places disponibles dins l’oferta
turística reglada.
Suposa prop del 10% de les places hoteleres del tot el Centre Històric, i dobla (48 places per
Ha) el límit establert pel Consell Insular de 25 places per Ha.
El comerç enfocat als turistes (com la modalitat de take away)
substitueix al comerç de proximitat per als residents.
21
BLOC 6: Gentrificació
_____________________________________________________________________________
Fruit dels canvis de població, del mercat immobiliari i del canvi econòmic i cultural, es dóna el
fenomen de la “gentrificació”, com el resultat de diverses causes conjugades que precipiten un
canvi de població i de vida comercial, més o menys forçat, a causa de les circumstàncies de
cada un.
6.1. Desnonaments per impagament de la hipoteca o del lloguer
La dinàmica de la gentrificació actual s’explica també mitjançant l’anàlisi dels desnonaments,
fenomen que pot ser efecte i conseqüència del procés.
En línies generals, se segueix una evolució similar a la del conjunt de l’Estat, amb una diferent
tendència abans i després de l’any 2007.
La Llotja-Born Total
(2003-
20
La Llotja – Born 2014)
10 Execucions
hipotecàries 18
0 Desnonaments
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
de llogaters/es 70
Execucions hipotecàries
Desnonaments de llogaters/es
Font: Sònia Vivas
L’oficina antidesnonaments (OAD) de l’Ajuntament va intervenir en 12 casos en el barri Llotja-
Born. Aquests expedients fan referència a una intervenció amb alguna prestació (econòmica o
d’un altre habitatge), amb assessorament davant un desnonament, amb una gestió amb bancs
o a un lloguer social.
Tipus 2015 2016 2017 2018 2019 Total
Hipoteca 0 1 1 1 0 3
Lloguer 2 1 3 1 1 8
Ocupació 0 0 1 0 0 1
il·legal
Total 2 2 5 2 1 12
22
6.3. La gentrificació als mitjans de comunicació
17/07/1994. El Mundo.
09/11/2011. Diario de Mallorca.
23
BLOC 7. Vida quotidiana i lluites veïnals
_____________________________________________________________________________
7.1. Cronologia del conflicte i de la lluita veïnal des dels anys 90
Una de les problemàtiques més importants que es dóna a la Llotja, per ser una zona residencial
al que es dóna un ús turístic i comercial, és la relacionada amb el renou. Amb l'objectiu de
posar fi a la situació de contaminació acústica mantinguda des de fa anys els veïnats de la
Llotja s'han mobilitzat de manera constant al llarg del temps. De fet, aquest tema ha estat,
durant més de 20 anys, motiu d’enfrontament entre veïnats i restauradors/comerciants.
Els primers defensen una disminució del renou produït pels clients dels nombrosos bars i
restaurants de la zona, el dels treballadors quan acaben les seves jornades laborals els vespres,
el dels camions de recollida de fems de matinada, etc. En definitiva, els veïnats de la Llotja
volen que es prioritzi el benestar dels residents de la zona i poder gaudir, així, del seu dret al
descans.
24
A continuació, es recull la cronologia dels tràmits legals i de les actuacions més significatives12:
ANTECEDENTS
Decret 20/1987 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la Protecció del medi
ambient contra la contaminació per emissions de renou i vibracions. BOCAIB núm. 54 del
30/04/89.
1994. Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg que condemna l'Estat
espanyol per violar l'article 8 de la Convenció E.D.H. “Els danys greus al medi ambient poden
afectar el benestar d'una persona i privar-la de gaudir al seu domicili, afectant la seva vida
privada i familiar”.
1995. Aprovació de l'ordenança municipal contra la contaminació per renou i vibracions
publicada al BOCAIB 12/08/95. PIME sol·licita la suspensió d’aquesta ordenança, el qual és
rebutjat pel TSJIB.
PRIMERA DECLARACIÓ DE ZAC:
no es canvien els horaris
1995-1999. La Llotja és declarada Zona Acústicament Contaminada (ZAC). El Defensor del
Poble recomana: que l'Administració procedeixi a la imposició de límits de l'horari de
funcionament o apertura al públic de les activitats incloses dins de la Zona Acústicament
Contaminada, amb la finalitat de preservar el dret dels ciutadans i de fer valdre el dret al
descans, la salut i la inviolabilitat del domicili i, en definitiva, corregir el greu problema de
contaminació que pateixen determinats barris d'aquest municipi.
12
El recull detallat de la cronología de fets es pot consultar a l’Annex 1.
25
A mitjan 1999. Cort rebutja avançar l'horari de tancament dels bars, alhora que el TSJIB
recorda a Cort l'obligatorietat de defensar el medi ambient i limitar-lo. El setembre del mateix
any, l'ajuntament informa que avançarà l'horari de tancament. Els empresaris exigeixen nous
mesuraments.
SEGONA DECLARACIÓ DE LA ZAC:
es confirma la sentència judicial que obliga a avançar l’horari de tancament
2000. Nou expedient per a la declaració de la ZAC II. Mesuraments en punts estratègics i en
l'hivern. Es tanquen els carrers perquè hi hagi menys circulació i els nivells de renou donin
resultats baixos. El 2001 es duu a terme la segona Declaració de la ZAC.
2004. El Tribunal Suprem confirma la sentència del TSJIB; l'ajuntament ha d'avançar l'horari de
tancament dels locals d'oci.
2005. Els veïnats demanen de manera particular una avaluació sonomètrica una empresa
independent, que es repetiran el 2012, el 2013 i, posteriorment, el 2017.
Setembre 2012. El Govern elimina per decret les restriccions acústiques de la Llotja.
Cap a la ZAC III sense que s’hagi aplicat l’avançament dels horaris
2013. Presentació sol·licitud a l'Ajuntament per iniciar l'expedient de declaració de Zona de
Protecció Acústica Especial al barri de la Llotja per poder protegir els drets fonamentals dels
residents. Es lliuren els estudis sonomètrics realitzats els estius de 2012 i 2013.
2014. Durant l’estiu de 2014 'Ajuntament fa els seus propis mesuraments. El TSJIB declara que
els drets fonamentals dels residents estan essent vulnerats i recorda l’obligació municipal de
protegir-los.
2015. Es publiquen informes tècnics fets per l'Ajuntament (inclouen la informació dels seus
mesuraments). Els veïnats presenten al·legacions a l'informe tècnic de contaminació acústica.
26
Els veïnats inicien les reunions amb el nou govern (després del canvi el juny de 2015) per tal
d’informar-los directament de la problemàtica. Es parla amb la Regidora de Sanitat, el Regidor
de Centre, la i la Regidora de Seguretat Ciutadana. Segueix sense haver avanços relacionats
amb l'expedient.
2016. Se sol·licita la declaració de la ZAC III d’acord amb els mesuraments realitzats durant 4
anys consecutius.
2018. S'aprova l'ordenança per l'ocupació de la via pública, sense tenir en compte l'horari de
terrasses de la Llotja.
2019: arriba, a la fi, el respecte a les normes i el compliment de la llei?
Febrer 2019. Última instància al govern municipal sol·licitant la resolució de l'expedient del
2014 de la tercera declaració de la Llotja com a ZAC i l'aplicació de les mesures congruents amb
el problema a corregir.
Abril 2019. En el BOIB de dia 6 d’abril es publica l’acord de l’Ajuntament de Palma mitjançant el
Decret 6438 pel qual s’avança l’horari de tancament de terrasses a la Zona d’Especial Protecció
a les 23.00 h.
27
7.2. La Llotja i els problemes amb el renou
El renou a l’exterior: La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma va promoure, el 2017, la
zonificació acústica de la ciutat que divideix el territori segons l'ús predominant a cada zona.
Així, hi ha zones amb predomini de sòl d'ús residencial, en les quals es permet un màxim de 65
decibels, entre les 8.00 i 23.00 hores, i de 55 dB, entre les 23.00 i les 8.00 h. En les zones d'ús
terciari és de 70 dB i 65 dB respectivament.
El renou a l'interior dels habitatges: Els decibels màxims permesos en els dormitoris d'ús
residencial, de 23h a 8h, és de 30 dB i en les zones d’estança de 35 dB.
Els mesuraments de renou: Segons els resultats de els mesuraments sonomètrics independents
realitzats el 2017, entre les 23.00h i les 00.00 h s’enregistraven valors de 65 dB de mitjana a
l’interior dels dormitoris. D’altra banda els resultats de els mesuraments fets per la Policia Local
el vespre del 7 de març de 2014 entre les 23h i les 3h de la matinada, també resultaven en
valors mitjans de 66 dB.
28
Hi ha un volum important de documents que constaten que els mesuraments sonomètrics13
realitzats a la Llotja (públics i privats) en l'interior i exterior, els nivells enregistrats
sobrepassen, especialment durant els vespres, els objectius de qualitat acústica establerts per
diferents lleis, decrets i ordenances del renou. Aquesta contaminació acústica és conseqüència
directa i indirecta del gran nombre d'establiments d'oci.
7.3. Testimonis locals: entrevista amb els residents a la Llotja
A continuació recollim alguns testimonis de veïnats del barri de la Llotja, fruit d’una entrevista
que es va realitzar el desembre de 2018.
G: Això no és per a viure. Això està enfocat al turista i l'oci. Em preocupen tots aquests
restaurants, bars i xiringuitos sense llicències. Ja poden dir el que vulguin, no tenen llicència i
no se la poden donar.
Sense llicència, una botiga de souvenirs primer va ser una gelateria, després un restaurant.
Després, un dissabte, ja han posat tendal fix. Què hem pogut canviar amb denúncies i advocat?
Res.
P: I el turista és primer que el resident.
F: Això és una persecució d'anys, perquè portem 30 anys de renous, injustícies, irregularitats,
corrupció... La gent sempre justifica que patim això perquè hi hagi treball, però molts s'han
hagut d'anar perquè no hi ha llei en aquest barri.
13
Més información a l’Annex 2.
29
Hi ha hagut molts drames. Noltros els coneixem molt bé. Hi havia una família amb una casa
estupenda. Al final, es van haver d'anar perquè ell no podia dormir i en el seu treball (era
camioner) se dormia de cansament.
Aquí hi vivia molta gent gran i els han sotmès a aquesta tortura. Al carrer Vallseca hi vivia un
senyor major a qui acabaven d'operar del ronyó. Al primer pis hi havia un restaurant, quan
vam anar a mesurar el renou a casa seva era de 71 decibels.
P: I quan tanquen els bars tens els 400 motoristes que surten de la feina.
G: Hi ha d'haver un horari més d'acord amb les hores de dormir dels veïns. Hi ha d'haver
menys gent.
J: L'Ajuntament no ha tingut la voluntat ferma de fer això. Ha estat molt condicionat pels
empresaris.
F: Els darrers mesuraments els han fet amb tot tipus de trampes: tancant carrers... Fa uns
mesos els bars i restaurants van demanar oficialment que aquesta es declarés una zona d'ús
terciari, zona de negocis i serveis. Però, com és sabut, als centres històrics la millor manera que
hi ha de conservar-los és l'ús residencial.
30
7.4. La lluita veïnal als mitjans de comunicació
Publicat a mitjans dels anys 90.
31/05/1994. Ultima Hora.
27/06/1994. Diario de Mallorca.
16/08/1994 Ultima Hora (izquierda). 17/08/1994 El Mundo (derecha).
30/12/1999. El Mundo /El Dia de Baleares.
31
32
RESUM I CONCLUSIONS
_____________________________________________________________________________
La Llotja és un barri que ha perdut vida veïnal i que s’ha destinat progressivament al comerç
turístic
D’una banda, hi ha hagut un abandonament de veïnats, de població originària, expulsats per
les dificultats per viure-hi; d’altra banda, el recanvi veïnal s’ha donat per l’arribada de nous
veïnats estrangers, tot i que a aquests no se solen involucrar en la vida veïnal i per tant no
suposen una aportació a la vida de barri.
La situació s’ha vist agreujada per l’interès (intermitent i contradictori) de l’Administració
pública a salvaguardar els drets dels residents.
A més, la Llotja s’ha vist sobrepassada pel seu interès turístic, que ha conduït a una polarització
del seu comerç cap al sector de l’oci i l’oferta cap als turistes. Un interès turístic i comercial
encara no esgotat.
La seva posició geogràfica dins el centre històric la fa sofrir també dels impactes de quantitat
d’activitats que es fan sovint a l’àrea de la seva influència.
Cal establir mesures per recuperar la Llotja com a barri per viure-hi i fer vida social
quotidiana normal.
Amb l’objectiu de revitalitzar la vida de barri i recuperar el tramat veïnal, caldria fer un Pla
Especial amb objectius a curt, mitjà i llarg termini. Aquest Pla Especial hauria de contemplar,
entre d’altres, la consolidació de la protecció dels drets dels residents així com el foment de la
participació de la vida de barri o la potenciació del comerç de proximitat. A manera d’exemple
proposem algunes idees:
A curt termini:
- Protegir els drets fonamentals dels residents que segons la sentència del TSJIB de l’any 2014
estan sent vulnerats. Aplicar, en conseqüència, la Llei 1/2017, de 16 de març, contra la
contaminació acústica a les Illes Balears mitjançant: la revisió de l’activitat, la restricció dels
horaris, mesures restrictives a la circulació de vehicles o la limitació de l’aforament de
l’ocupació de la via pública.
En aquest sentit, cal reforçar mesures com l’aplicació de la normativa existent relativa a la
regulació horària de les terrasses.
- Fomentant el lloguer de llarga durada per a residents i una borsa d’habitatge assequible per
als joves.
- Potenciar el comerç de proximitat mitjançant la compra pública de local comercials i la seva
reconversió en comerços que ofereixin productes o serveis per a veïnats o models de negoci
que fomentin el producte local (com es fa, per exemple, a Berlín o a Barcelona amb el
programa “Local local” de BPO).- Fomentar la participació de la vida de barri dels grans edificis
públics, amb polítiques culturals dirigides a la vida local, com per exemple dedicar la Llotja a
exposicions culturals d’artistes mallorquins una setmana al mes.
33
A mitjà termini:
- Aplicació de la normativa econòmica de la Llei 1/2007 (art. 38) pel que fa a la dotació
pressupostària, per tal de fomentar “la prevenció de la contaminació acústica, així com per la
promoció de programes, procediments i tecnologies de reducció de la contaminació acústica,
tant a la font com a la programació i els receptors”.
- Descentralitzar les activitats turístiques i esdeveniments de tota mena que es fan a al voltant
de la Llotja i dirigir-la a altres llocs de la ciutat.
A llarg termini:
- Recompondre la vida veïnal, donant suport a una nova associació.
34
Annex 1: Classificació de les activitats en plana baixa
1. Moda i accessoris Venda de roba, venda de cotilleria i roba interior, sabateries, venda de
complements de moda, joieries, rellotgeries, perfumeries, etc.
2. Equipament de la llar Venda de tèxtil per a la llar, mobiliari, venda d'electrònica i informàtica,
venda d'electrodomèstics, joguines, papereries, llibreries, merceries,
ferreteries, floristeries, il·luminació, articles per a nadons, estris per a la
llar, pintures, basars, saboneries, etc.
3. Restauració Bars, restaurants, cafeteries, etc.
Supermercats, verduleries, fruiteries, bodegues, forns, carnisseries,
4. Venda d'aliments xarcuteries, formatgeries, peixateries, botigues de dietètica, fleques,
llaminadures, xocolateries, herbolaris, etc.
Gelateries, orxateries, xurreries, iogurteries...
5. Gelateries i orxateries
6. Botigues de conveniència Establiments de venda d'articles varis oberts en franges horàries molt
àmplies (locutoris...)
7. Souvenirs i regals Venda de souvenirs, venda d'articles de regal.
8. Serveis turístics Monuments, museus, punts d'informació turística, establiments de canvi
de moneda, lloguers de vaixells, lloguers de guies, lloguers de motos i
bicis...
9. Serveis d'ús regular Estancs, administracions de loteria, oficines bancàries, oficines,
farmàcies, tallers de vehicles, asseguradores, assessories, serveis de
telefonia, copisteries, òptiques, perruqueries, quiosc, tabacs, tapisseries...
10. Equipaments Formació, lleure, educació, cultura ( excepte monuments i museus),
administració pública, biblioteques, art...
11. Serveis d'oci especialitzat Pubs, cocteleries, discoteques, sales de ball, bars de copes, casinos,
salons recreatius...
12. Allotjament Hotels, aparthotels, pensions, albergs, residències d'estudiants...
13. Serveis d'ús puntual Aquells que s’utilitzen menys, sigui perquè són més cars o perquè són
menys necessaris en el dia a dia.
Tarot, immobiliàries, arquitectes, venda de bicicletes, assegurances,
tatuatges...
14. Locals tancats Per reforma, per temporada...
35
Annex 2: El renou i la lluita veïnal (cronograma complet)
ANTECEDENTS
Decret 20/1987 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la Protecció del medi
ambient contra la contaminació per emissions de renou i vibracions. BOCAIB núm. 54 del
30/04/89.
Desembre 1994. Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg que condemna
l'Estat espanyol per violar l'article 8 de la Convenció E.D.H. “Els danys greus al medi ambient
poden afectar el benestar d'una persona i privar-la de gaudir al seu domicili, afectant la seva
vida privada i familiar”.
Juliol 1995. Aprovació de l'ordenança municipal contra la contaminació per renou i vibracions
publicada al BOCAIB 12/08/95.
Desembre 1995. El TSIB rebutja la suspensió de l'ordenança sol·licitada per PIME.
Juliol 1996. Es denuncia davant la Fiscalia de Medi Ambient la passivitat de Cort.
PRIMERA DECLARACIÓ DE ZAC:
no es canvien els horaris
Maig 1997. La Llotja és declarada Zona Acústicament Contaminada (ZAC).
Novembre 1997. Demanda a la Sala Contenciós- administrativa. Sentència 541/99 confirma el
dret dels residents de Palma a la imposició de límits en l'horari de funcionament o apertura al
públic a les activitats de la zona.
1999. Demanda d'emparament al Defensor del Poble.
Novembre 1999. El Defensor del Poble recomana: que l'Administració procedeixi a la
imposició de límits de l'horari de funcionament o apertura al públic de les activitats incloses
dins de la Zona Acústicament Contaminada, amb la finalitat de preservar el dret dels ciutadans
36
i de fer valdre el dret al descans, la salut i la inviolabilitat del domicili i, en definitiva, corregir el
greu problema de contaminació que pateixen determinats barris d'aquest municipi.
Agost 1999. Cort rebutja avançar l'horari de tancament dels bars. El TSJIB recorda a Cort
l'obligatorietat de defensar el medi ambient i limitar-lo.
Setembre 1999. L'ajuntament informa que avançarà l'horari de tancament. Els empresaris
exigeixen nous mesuraments.
Setembre 1999. S'acaba amb la ZAC.
SEGONA DECLARACIÓ DE LA ZAC:
es confirma la sentència judicial que obliga a avançar l’horari de tancament
2000. Nou expedient per a la declaració de la ZACII. Mesuraments en punts estratègics i en
l'hivern. Es tanquen els carrers perquè hi hagi menys circulació i els nivells de renou donin
resultats baixos.
2001. Segona Declaració de la ZAC.
Març 2001. Ordenança de la Regulació d'Activitats de l'ús d'Establiments Públics.
Abril 2002. Ordenança de regulació d'horaris d'apertura al públic, de condicions dels locals,
emplaçament i instal·lació dels establiments.
2004. El Tribunal Suprem confirma la sentència del TJB; l'ajuntament ha d'avançar l'horari de
tancament dels locals d'oci.
2005. Es demana una avaluació sonomètrica a Avalua.
Octubre 2008. S'autoritza el mercadet nocturn del Passeig Sagrera, que pertany a la Zona
d'Especial Protecció per contaminació acústica.
Estiu 2012. Mesuraments sonomètrics, fets per l'empresa Avalua i encarregats de manera
particular per un grup d'afectats.
37
Setembre 2012. El Govern elimina per decret les restriccions acústiques de la Llotja.
Juny 2013. Mesuraments sonomètrics, fets per l'empresa Avalua i encarregats de manera
particular per un grup d'afectats.
Agost 2013. Sol·licitud d'una nova declaració de ZAC. S'adjunten dos informes de l'empresa
AVALUA.
Agost 2013. Presentació sol·licitud a l'Ajuntament per iniciar l'expedient de declaració de Zona
de Protecció Acústica Especial al barri de la Llotja per poder protegir els drets fonamentals dels
residents. Es lliuren els estudis sonomètrics realitzats els estius 2012 i 2013.
Des de maig 2014 a l'estiu de 2014. L'Ajuntament fa els seus propis mesuraments.
Juny 2014. Sentència 369 del 30 de juny del 2014 en la que el TSJB declara que els drets
fonamentals dels residents estan essent vulnerats i recorda l’obligació municipal de protegir-
los.
Desembre 2014. Fiscal i Guàrdia Civil investiguen una trama corrupta dins la Policia Local de
Palma, funcionaris, polítics i màfia empresarial lligada a locals d'oci.
Gener 2015. Es publiquen informes tècnics fets per l'Ajuntament (inclouen la informació dels
seus mesuraments). Els veïnats presenten al·legacions a l'informe tècnic de contaminació
acústica.
Juliol 2015. Els veïnats inicien les reunions amb el nou govern (després del canvi el juny de
2015) per tal d’informar-los directament de la problemàtica. Es parla amb la Regidora de
Sanitat, el Regidor de Centre, la i la Regidora de Seguretat Ciutadana. Segueix sense haver
avanços relacionats amb l'expedient.
2014 i 2015. Mesuraments realitzats per tècnics municipals per la ZAC.
Cap a la ZAC III sense que s’hagi aplicat l’avançament dels horaris
2016. Es sol·licita la declaració de la ZAC III d’acord als mesuraments realitzats durant 4 anys
consecutius.
Juliol 2017. Es contracta a Labartec perquè faci mesuraments de soroll a la plaça de la Llotja.
Agost 2017. Es contracta l'empresa Avalua per a fer nous mesuraments del soroll.
2018. S'aprova l'ordenança per l'ocupació de la via pública, sense tenir en compte l'horari de
terrasses de la Llotja.
38
2019: arriba, a la fi, el respecte a les normes i el compliment de la llei?
Febrer 2019. Última instància al govern municipal sol·licitant la resolució de l'expedient del
2014 de la tercera declaració de la Llotja com a ZAC i l'aplicació de les mesures congruents amb
el problema a corregir.
Abril 2019. En el BOIB de dia 6 d’abril es publica l’acord de l’Ajuntament de Palma mitjançant el
Decret 6438 pel qual s’avança l’horari de tancament de terrasses a la Zona d’Especial Protecció
a les 23.00 h.
Annex 3: Les dades del renou
Objectius de qualitat acústica aplicables a renous dins l'espai interior habitable d'edificis
destinats a habitatges i a usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals.
Ús de l'edifici Tipus de recinte Índex del renou
Ld Le Ln
(de 8h-20h) (de 20h a 23h) (de 23h a 8h)
Residencial Zones d'estança 45 45 35
Dormitoris 40 40 30
Hospitalari Zones d'estança 45 45 35
Dormitoris 40 40 30
Educatiu o cultural Aules 40 40 40
Sales de lectura 35 35 35
Sobre els mesuraments sonomètrics a la Llotja, a continuació una mostra dels resultats
obtinguts en els mesuraments des de l'interior i exterior d'alguns habitatges.
39
a) Resultats dels mesuraments sonomètrics realitzades per Labartec 2017:
b) El següent gràfic forma part dels resultats dels mesuraments acústics realitzats per la policia
local durant el vespre del 7 de març de 2014.
Hi ha un volum important de documents que constaten que en tots els mesuraments
sonomètrics realitzats a la Llotja (públics i privats) en l'interior i exterior, especialment durant
els vespres, els nivells enregistrats sobrepassen els objectius de qualitat acústica establerts per
diferents lleis, decrets i ordenances del renou. Aquesta contaminació acústica és conseqüència
directa i indirecta del gran nombre d'establiments d'oci.
40
- Conclusions dels mesuraments sonomètrics d'AVALUA 2013:
“Podem emetre una declaració de conformitat DESFAVORABLE quant a que de les mesures de
llarga exposició, durant 24 hores, es determina un incompliment dels Objectius de Qualitat
Acústica en període de vespre i nocturn. Això no obstant, es pot emetre una declaració de
conformitat FAVORABLE, per al compliment dels anomenats Objectius de Qualitat Acústica
durant el dia. D'aquesta manera, queda clarament constatat que les principals afeccions
sonores procedeixen, no del renou urbà ( tràfic, etc.) durant el període, sinó, durant el vespre i
nocturn de les activitats d'oci i restauració, aforament i trànsit de clients, tant en les terrasses
com en la via pública amb alteració sonora de l'ambient exterior i interior, a més d'altres
successos sonors d'activitats concretes.
El renou al BOE
41
Fonts consultades
Airbnb (2019). “Encuentra alojamientos en Mallorca en Airbnb”. airbnb.es/a/Mallorca Darrera
visita juny 2019.
Fabra Garcés, Luis Alberto (2017). “Anuario 2016 de Estadística Regional Inmobiliaria”. Colegio
de Registradores de la Propiedad, Bienes Inmuebles y Mercantiles de España. 170 pp.
Palma XXI (2018). Informe sobre la gentrificació al barri de Santa Catalina, any 2018. Palma
XXI. 30 pp.
Fundació Iniciatives del Mediterrani (2018). Capacitat de càrrega turística. Estudi al centre
històric de Palma. Fundació Iniciatives del Mediterrani. 73 pp.
Idealista (2019). “Idealista. Casas y pisos, alquies y ventas”. Idealista.com Darrera visita juny
2019.
Padró municipal (2018). Dades ofertes per l’Observatori d’Igualtat. Ajuntament de Palma.
Vives-Miró, S.; Rullan, O.; i González, J. (2018). Geografies de la despossessió d’habitatge a
través de la crisi. Els desnonaments marca Palma. Icaria editorial. 347 pp.
42