Llibre-gentrificació
Text del document
LAGENTRIFICACIÓ
APALMA
BARRIABARRI
V O L. 1
SA N TA C A TA L I N A
L A L LO TJA
2
Col·lecció: Iniciatives XXI
Coordinador del projecte: Jaume Garau
Treball de camp: Carlota Cabeza
Equip redactor: Carlota Cabeza, Jaume Garau i Juanjo Suárez.
Assessors: Lluïsa Dubon, Climent Picornell, Marc Morell i Feli Marcos.
Imatge de portada: "Dones assegudes a un carrer desaparegut"; de la galeria
Adéu, barri xino, adéu, de Xisco Bonnín. De la mateixa galeria les fotos de les
pàgines 12 i 81.
Agraïments:
A l'Oficina Antidesnonaments, Portal de Transparència, Departament
d'Hisenda i Observatori de l'Àrea d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics de
l?Ajuntament de Palma; al Departament de Geografia de la Universitat de les
Illes Balears; als veins i veïnes de Santa Catalina i la Llotja per la seva
col·laboració; a la Fundació Iniciatives del Mediterrani per la beca
d'investigació atorgada per fer el treball de camp necessari pel projecte.
Dipòsit legal: DL PM 1113-2019
Edita: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani.
Primera edició de la tercera part: Octubre 2019
Copyrights: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani.
Disseny: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani.
Maquetació: Maria Reyero
Impressió: Esment Impremta
Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense
autorització de l'entitat editora.
Tots els drets reservats.
Amb el suport de:
LAGENTRIFICACIÓ
APALMA:
BARRIABARRI
V O L. 1
SA N TA C A TA L I N A
L A L LO TJA
4
"Un a un, molts dels barris de les classes obreres de Londres
han estat envaïts per les classes mitjanes -altes i baixes-.
Una vegada comença a un districte aquest procés de
"gentrificació" s'expandeix ràpidament fins que tots o la majoria
dels residents de classe obrera són desplaçats i el caràcter
social del districte ha canviat per complet".
Fa 55 anys, el 1964, la sociòloga britànica Ruth Glass encunyaba el
terme "gen t r if icació" a la introducció del llibre "London: Aspects of
Change".
6
In t r odu cció
?Gentrificació?. Aquest terme és una paraula relativament nova en el nostre vocabulari.
Adaptació de l?anglès gentrification, fa referència al procés en el qual la població original
d?una ciutat o d?un barri (generalment històric, cèntric i popular) és progressivament
desplaçada per una altra d?un nivell adquisitiu més alt. Aquesta substitució de classe en
un entorn construït determinat, sovint sol ser el resultat de les estratègies que
despleguen els interessos del capital financer, tant local com forà, que decideix que és
un bon negoci invertir en un o altre barri d?una o una altra ciutat.
En aquest procés hi ha molts actors que hi guanyen: immobiliàries, constructors, bancs,
professionals, propietaris, compradors... Aquells que hi perden són els habitants que
acaben sent desplaçats, ja sigui per la pressió econòmica del procés, ja sigui per l?acció
de les administracions publiques i de la llei. Sigui com sigui, l?expulsió més o menys
traumàtica de la població desplaçada sol venir acompanyada d?estratègies
d?estigmatització, alhora que de justificacions en pro del progrés econòmic.
Per si no fos poc, el fenomen de la gentrificació contribueix de manera decisiva a un
altre més ampli: la falta d?habitatge digne per a una gran part de la població amb pocs
ingressos que es veu afectada per la gran afluència de capital financer al mercat
immobiliari amb l?objectiu d?especular i aconseguir grans rendiments.
Ens trobam, llavors, davant un fenomen global que afecta directament a la nostra ciutat.
És per això que, des dels inicis de Palma XXI, promovem la dinamització d?un espai
d?anàlisi d?aquest procés, d?un ?Observatori de la gentrificació? que serveixi de testimoni
de les repercussions que es manifesten a la vida social i a l?economia del nostre entorn.
L?Observatori, que va néixer com a iniciativa ciutadana, va ser aprovat als darrers
pressupostos participatius de l?Ajuntament de Palma, de manera que esperam que
tingui un ampli recorregut i, en definitiva, contribueixi a millorar la vida dels residents a
Ciutat. Aquesta és, finalment, la missió de la nostra entitat.
Llu ïsa Du bon
Presidenta de Palma XXI
8
Continguts
In t r odu cció 09
Pr esen t ació del pr oject e 11
La gen t r if icació a Palm a 12
Gen t r if icació al bar r i de San t a Cat alin a 18
Context 19
BLOC 1: Població 20
BLOC 2: Habitatge 23
BLOC 3: Comerç 32
BLOC 4: Cultura 37
BLOC 5: Gentrificació 39
Conclussions 42
Gen t r if icació al bar r i de la Llot ja 44
Context 46
BLOC 1: Població 49
BLOC 2: Patrimoni i administració pública 51
BLOC 3: Habitatge 52
BLOC 4: Mobilitat 59
BLOC 5: Comerç 62
BLOC 6: Gentrificació 66
BLOC 7: Vida quotidiana i lluites veïnals 67
Conclussions 73
La gen t r if icació als m it jan s de com u n icació 75
Con clu ssion s i r ecom an acion s f in als 79
Annex 82
Fonts consultades 83
Pr esen t ació del pr oject e
La gentrificació no sol ser un procés ràpid i sovint ocorre en diferents fases. Palma és un
bon exemple d?això, atès que en altres moments històrics del desenvolupament de la
ciutat va haver-hi diferents onades gentrificadores, principalment afavorides per la
planificació urbana, sent el PEPRI de Sa Gerreria el cas més recent i paradigmàtic.
En aquests moments, la fase de gentrificació que s?aveïna, i que ja ha començat a
ocórrer, sembla que es manifesta de forma més intensa i més àmplia que les anteriors.
La gentrificació actual està mes vinculada al fenomen de la ?moda? de Palma com a
ciutat de turisme de cap de setmana, impulsat per plataformes digitals com Airbnb o
Homeaway, així com per la cerca d?una segona residència de persones dels països del
nord d?Europa.
Així veiem com es combina de manera explícita la planificació urbana amb la
comercialització turística de l?espai construït, així com amb la internacionalització de la
venda d?habitatges. És precisament aquesta combinació que atorga certa singularitat a
la gentrificació que es dóna en zones de gran afluència turística com són les Balears i,
més específicament, per al cas que ens ocupa: la seva capital, Palma.
A continuació oferim una sèrie de dades que tenen per objectiu emmarcar la
gentrificació de Palma sota aquestes coordenades d?internacionalització i
comercialització turística del mercat immobiliari. Començant per una visió global del
fenomen de la gentrificació al conjunt de Ciutat, ens endinsarem posteriorment en
l?anàlisi exhaustiu de dos casos paradigmàtics de barris palmesans: Santa Catalina i La
Llotja.
Jau m e Gar au
Coordinador de l?Observatori de gentrificació de Palma XXI
10
Mural de Soma al centre històric de Palma
11
La g entrific a c ió
a Pa lm a
12
13
14
14
15
16
Està Pa lm a g entrific a d a ?
Palma és una plataforma molt important del negoci immobiliari europeu. De fet, segons dades de
la Fundació Impulsa, el negoci immobiliari és el primer sector en importància en el PIB de la
ciutat.
Aquest negoci immobiliari genera un gran volum de compra, venda i lloguer d?habitatges a la
ciutat, volum que es concentra als barris de més interès turístic-residencial. D?altra banda,
l?arribada contínua de turistes directes que s?allotgen en habitatges normals, crea un mercat
turístic intensiu i genera també un altre tipus de demanda d?habitatge que fa pujar els preus de
compra i de lloguer.
Això suposa una gran dificultat per a molts joves per accedir per primera vegada a un habitatge
de lloguer o de compra. També afecta a persones i situacions molt diverses que tenen un pis en
lloguer normal, ja que viuen sota l?amenaça d?una alta pujada del lloguer quan s?acaba el període
legal contractat.
Tot això comporta un desplaçament de les persones que venien residint en aquests barris, a favor
de compradors amb un major poder adquisitiu, dels quals molts són ciutadans estrangers. Això
Tot això contribueix de manera decisiva al fenomen ja existent de la gentrificació, ampliant els
seus efectes a noves zones alhora que intensificant el seu caràcter especulatiu i afectant així de
cada vegada més a un major nombre de ciutadans
16
17
Gentrific a c ió
a l b a rri d e
Sa nta
Ca ta lina
El barri de Santa Catalina va créixer fora murada des del primer
assentament de pescadors d?Es Jonquet. Degut a la distància que per
obligació militar havia de tenir de la murada, no es va urbanitzar de
manera conjunta fins el 1875, amb un pla urbanístic en ?quadrícula? de
l?estil de l?Eixample de Barcelona (veure Figura 1). El barri va créixer
ràpidament a finals del XIX fruit de l?activitat portuària i de les petites Context
industries que s?hi varen instal·lar. Després, amb l?esbucament de les
murades el 1902, va créixer per l?increment de l?activitat industrial i
portuària i per la millor connexió amb la ciutat antiga de Palma. El fruit de
tot va ser un barri amb força personalitat, diferent dels altres barris
històrics de Palma.
El seu caràcter urbà i social, la seva proximitat a la mar i al centre històric,
han fet que aquest barri hagi crescut entorn del mercat públic mes antic
de Ciutat, que ja donava servei a altres barris de Ciutat. Actualment, és un
dels llocs amb més demanda d?habitatge i d?oci, un dels més apreciats
pels mallorquins i pels estrangers. Els darrers deu anys, degut a la crisis
econòmica, la disparitat de renda entre la majoria de mallorquins i la
majoria dels europeus del nord ha disparat les oportunitats de compra i
han fet que avui l?afluència de compradors estrangers ja superi els
nacionals.
Fruit d?aquesta dinàmica, Santa Catalina és avui un dels barris més
apreciats i, alhora, un dels més gentrificats. En aquest cas, la gentrificació
es mostra com el resultat d?un canvi ràpid i profund: d?un barri amb vida
local a un barri amb una funció lúdica per tota la ciutat i que acull
població de tot el món. Veurem com la vida nocturna de bars i
restaurants, així com la transformada vida diürna entorn del mercat, han
canviat el barri completament, perdent diversitat i personalitat.
Plànol de Palma. Barri de Santa Catalina delimitat en verd.
Font: elaboració pròpia.
Les fotografies de comerços de Santa Catalina que il·lustren aquest
informe mostren l'evolució que s'ha produït en aquests establiments en
Les fotog ra fies d e els darrers anys. Les imatges de partida daten de principis dels anys 80
del segle passat, i formen part d'una col·lecció de fotografies que recullen
c om erç os les façanes dels comerços de Palma que en aquell moment mantenien el
seu caràcter diguem-ne, antic. A partir d'aquí, s'han tornat a fotografiar
les mateixes façanes per tal de constatar els canvis i permanències que
presenten a data de 2018. La comparació d'ambdues imatges ajuda a
entendre el canvi del paisatge comercial i sociològic del barri.
18
19
BLOC 1: Pob la c ió
Dinà m ic a d e l'evoluc ió d e la p ob la c ió: 2004-2016
L'evoluc ió d els resid ents
El nombre total d?habitants del barri de Santa Així, malgrat el nombre d?habitants del barri s?ha
Catalina durant els darreres anys s?ha mantingut de mantingut sense experimentar un gran creixement
manera bastant estable (veure quadre). De l?any al llarg dels darrers anys, sí que s?ha produït una
2004 al 2016, el barri només ha crescut en 388 substitució de part de la població local per població
persones. Això suposa un 4,2 % en 12 anys, per estrangera. En dotze anys, el padró municipal de
davall de la mitjana de Palma que es situà en un Santa Catalina ha perdut 833 persones de
12,5%. En canvi, veiem que el nombre de persones nacionalitat espanyola, de les quals 315 eren
estrangeres ha crescut en 1.221, és a dir, un 45%; un nascudes a Palma; i en canvi ha guanyat 1.221
creixement m olt su per ior al de la mitjana de Palma, estrangers, de les quals 821 són de la Unió Europea.
que es situà en 12,4%.
Població de Santa Catalina per lloc de naixement i sexe. Padró municipal a 1 de gener. Observatori Igualtat. Ajuntament de Palma.
20
L'evoluc ió d e les unita ts d e c onvivènc ia
Les ?unitats de convivència? (és a dir, els habitatges En resum, durant aquest 12 anys s?ha produït un
habitats) han pujat en 504 unitats durant aquests 12 gran canvi en la població de Santa Catalina per la
anys. En la majoria d?elles, es tracta de persones que gran afluència de persones de fora, especialment
viuen soles: 485; el que suposa un 42,6%, front la dels països de l?UE. A més, mentre se?n van les
mitjana de Palma que es situa en el 34,4% (veure famílies de dos i tres membres, la majoria nascuts a
Figura 3). Espanya, augmenta el nombre de persones que
viuen soles. En aquest sentit, l?Ajuntament de Palma
Les unitats de convivència de persones espanyoles ha pres en els darrers anys mesures específiques
han baixat aquests dotze anys en 295, mentre que per pal·liar les situacions de soledat no volgudes
les unitats de convivència amb persones europees entre les persones grans, com per exemple el
de l?UE han pujat en 407. Les unitats de convivència programa ?Sempre acompanyats?, que es duu a
de persones soles espanyoles han augmentat en terme en col·laboració amb l?Obra Social ?la Caixa? i
154, mentre que les europees d?UE han augmentat l?Institut Mallorquí d?Afers Socials (IMAS).
en 306. O sigui, es perden unitats de 3 i 4 membres,
mentre que es guanyen unitats d?un sol membre.
Unitats de convivència de Santa Catalina per composició segons lloc de naixement i nacionalitat. Padró municipal a 1 de gener.
Observatori Igualtat. Ajuntament de Palma.
20
21
Bar Progreso (Plaça Progrés). Inaugurat el 1920, va tancar les seves portes l?any 2016. Jaume Gual.
22
BLOC 2: Ha b ita tg e
Dinà m ic a d el m erc a t d e c om p ra i llog uer
Sa nta Ca ta lina a les Illes Ba lea rs i Esp a nya : una visió g enera l
L?any 2016, es varen registrar a Balears 13.811 El percentatge d?estrangers que compraren una casa
operacions de compra-venda, segons les dades a Espanya el 2016 va ser un 13,25% del total de
estadístiques del Col·legi de Registradors de la compradors. A Balears la situació és totalment
Propietat (publicades a l?Anuari 2016 de l?Estadística diferent, ja que va ser un 32,90% d?estrangers els
Registral Immobiliària). Aquesta quantitat equival a que comparen... un de cada tres! A Santa Catalina la
12,47 per cada mil habitants. En el mateix any 2016, tendència és encara més alta: un 44,71% el 2016.
a Santa Catalina es varen fer 246 operacions segons
el registre municipal de plusvàlues, el que equival a Pel que fa al tipus d?adquirent, al conjunt de l?Estat
27 per cada mil habitants, un 120% més que al per l?any 2016, el percentatge de per son es
conjunt de les Balears (veure Figura 4). ju r ídiqu es adquirents es situa en el 12,54%; mentre
que a Balears puja fins el 13,43% i al barri de Santa
Catalina fins el 15,04% pel mateix any 2016.
Nombre de transaccions inmobiliàries i percentatge per nacionalitat.
Font: Anuari 2016 ERI i Ajuntament de Palma.
Panaderia La Espiga a la Plaça del Vapor el 1983 (esquerra). El 2018 ha desaparegut l?activitat comercial del local. Jaume Gual.
22
23
Les c om p ra -vend es a Sa nta Ca ta lina en els d a rrers 5 a nys
Entre el 2012 i el 2016 s?han registrat 707 impostos de plusvàlues municipals, lo qual ens
dóna una indicació del dinamisme de la compra-venda d?immobles aquests darrers 5
anys. Com veiem a la gràfica, la majoria de compradors i venedors són persones físiques,
mentre que un 27,15% són empreses, el doble que la mitjana per Balears. La majoria dels
que venen són espanyols, en canvi la compra la fan quasi per igual espanyols i estrangers.
Transaccions per nacionalitat (anys 2012-2016). Font: Ajuntament de Palma.
Els carrers on s?han dut a terme un major nombre de transaccions durant aquest període
són: carrer Caro (74), carrer Cotoner (53), carrer Antich (49) i carrer Fàbrica (47) .
Nombre de transaccions per carrer de Santa Catalina durant el període 2012-2016.
24
El nombre de transaccions anual ha experimentat un creixement continu des del 2012 fins
el 2016, una progressió que sabem segueix creixent ja que el 2017 a Balears es varen fer
un 15% més que el 2016. No tenim dades de Santa Catalina del 2017.
Evolució anual del nombre de transaccions a Santa Catalina. Any de transacció i nombre total de transaccions per any.
Pel que fa al període mitjà de possessió de l?habitatge, el 18,38% de les transmissions a
Espanya en l?any 2016 corresponien a habitatges que es trobaven en els primers 5 anys de
possessió. A Santa Catalina, aquest percentatge puja fins el 38,21%. En el període
2012-2016 és d?un 36,06%, per tant és una expressió del fort dinamisme que es manté en
el mercat immobiliari del barri dels darrers anys.
Període de possessió en anys per al període 2012-2016 al barri de Santa Catalina.
24
25
A l'esquerra, antic forn al carrer de la Pursiana (any 1983). A l'actualitat (dreta), aquest local està ocupat per una pizzeria.
Jaume Gual
26
Dinà m ic a d els p reus d e c om p ra i llog uer
Un a visió gen er al
El preu de compra de l?habitatge a Espanya i a Balears ha anat pujant els darrers 5 anys. A
Espanya el preu es situava en el 2016 (2018: 1.805?/m2) entorn els 1.200 ?/m2, mentre
que a Balears el preu era d?uns 1.900 ?/m2 (2018: 2.356?/m2) (segons dades de Tinsa,
coincident amb altres fonts). Si analitzam les dades del portal Idealista, durant els primers
mesos de l?any 2018 el preu mitjà de Santa Catalina era de 3.585 ?/m2.
Evolució del preu del'habitatge a Balears.
018
Evolució del preu de l'habitatge de lloguer a Palma (?/m2).
26
27
Pr eu s de ven da d'h abit at ges a San t a Cat alin a
El mes de juny de 2018 s'analitzaren els preus de 201 habitatges oferts al portal Idealista
al barri de Santa Catalina. Una gran part de l'oferta es concentra al voltant de la franja que
va dels 300.000 a 400.000 ? .
Preu de venda d'habitatges a Santa Catalina. Elaboració pròpia a partir del portal Idealista.
Pr eu del llogu er de llar ga du r ada
En el següent gràfic es mostren els preus mensuals del lloguer de 55 immobles que
s'oferien en lloguer a Santa Catalina el mes de juny. Com es pot veure, la meitat de l'oferta
(27 habitatges) es situa per sobre dels 1.200 ? mensuals.
Preu del lloguer de llarga durada a Santa Catalina. Elaboració pròpia a partir d'Idealista.
28
Situa c ió d el llog uer turístic
Llogu er s per dia de cu r t a du r ada a Air bn b, el m es de ju n y de 2018
El mes de juny del 2018, a la plataforma Airbnb s?oferien 69 apartaments al barri de Santa
Catalina. 41 d?aquests (59%), es comercialitzaven a un preu entre el 50? i els 100 ? per dia.
Preu de lloguer/dia a Santa Catalina. Elaboració pròpia a
partir d'Airbnb.
Es confirma que existeix una important concentració d'habitatges en mans d'unes poques
persones, ja que el 52% de les ofertes es concentren en 9 promotors, ja siguin particulars
o agències.
Nombre d'ofertes per propietari (dades per juliol de 2018
a Santa Catalina). Elaboració pròpia a partir d'Airbnb.
Ingressos diaris aproximats per propietari (en ?), en cas
de llogar tots els allotjaments que oferta i sense incloure
extres de serveis complementaris (dades per juliol de
2018 a Santa Catalina). Elaboració pròpia a partir
d'Airbnb.
28
29
Montepío del Arrabal (adalt) al carrer Fàbrica. El 2018 (abaix), és un local de restauració. Jaume Gual.
30
In m obiliàr ies am b m és par t icipació
Les immobiliàries que han oferit un volum més gran d'immobles a Santa Catalina, en el
més de juny del 2018,són les següents: Grupo Roma, MundoPisos, Balear Invest,
Kensington Finest Properties, Sinergy Homes & Business i Oliver Mateu.
Un 3,78% de les activitats en planta baixa de Santa Catalina són agències immobiliàries.
Localització de les agències immobiliàries a Santa Catalina (any 2018).
30
31
BLOC 3: Com erç
La tra nsform a c ió d el c om erç
La gentrificació també es manifesta en el sector estat substituïts per d?altres d?abast més ampli, com
comercial (?gentrificació comercial?), de manera que restaurants o immobiliàries, per tal de cobrir la
es substitueixen consumidors i comerços per uns demanda d?oci i restauració en un context global,
altres adaptats a consumidors amb major recursos, més enllà de les necessitats dels veïnats que hi
ja siguin econòmics o de temps. Així, el canvi i la viuen en els seus carrers.
consolidació de determinades activitats com el
turisme i l?oci, han tingut un intens impacte i han En el següent mapa es poden veure les activitats
contribuït a alterar el paisatge comercial del barri. principals que es duen a terme al barri de Santa
Molts de petits comerços familiars, amb una Catalina:
activitat adreçada al dia a dia de la barriada, han
Localització de les activitats en planta baixa al barri de Santa Catalina. Veure classificació de les activitats a la pàgina 72.
32
?Peluqueria?a l?
Avinguda Argentina, any 1983 (dalt). Avui dia aquest local està ocupat per una agencia immobiliària.
Jaume Gual.
32
33
L?activitat que destaca és la de restauració, que suposa un 30% del total.
Nombre i percentatge d'activitats a locals de planta baixa al barri de Santa Catalina.
Localitzaci dels locals de restauraci amb terrassa.
34
Comerç del carrer Cotoner, 13. 1983 i 2018. Jaume Gual.
Local de la plaça Navegació 1983 i 2018. Jaume Gual.
Comerç al carrer Fàbrica. 2013 i 2018. En aquesta ocasió, tot i el canvi d?activitat, es va conservar el rètol original de ?Confecciones La Fábrica.
Jaume Gual.
34
35
Com podem veure en les imatges, el canvi s?ha caracteritzat per reduir la diversitat i per
especialitzar-se en un barri d?oci i de restauració per els habitants de tota l?àrea
metropolitana, convertint-se en un lloc de moda per molta gent d?aquí i de fora.
L?estructura de l?ús del català en es cartells dels comerços és una mostra del que també es
constata en l?enquesta d?usos lingüístics de català a les Illes Balears el 2014. ?Així com els
coneixements de català tenen un abast ampli entre la població, amb relació als usos aquests
valors són molt més baixos. En cap ús dels analitzats el català arriba al 50 % (l'ús més elevat es
produeix en relacionar-se amb l'Administració local, 40,6, %, i el més baix en fer-ho amb els
clients, 20,5%)
Idioma principal en els cartells dels comerços en planta baixa.
36
BLOC 4: Cultura
La tra nsform a c ió c ultura l i d e la vid a q uotid ia na
D'un b a rri a m b m olta vid a loc a l a un b a rri d e c iuta t i c osm op olita q ue
p erd la c ohesió soc ia l
Els canvis en la població i el comerç, han tingut una l?associació tenim gent que va en cadira de rodes, no
repercussió clara en la vida social i cultural del barri. poden passar. Hi ha una ocupació de l? espai, una
En aquest apartat ens farem ressò de dues visions dificultat per passar de gent que va en cadira de rodes,
d?aquest canvi. però també famílies que van amb un carrito, gent gran
que van acompanyats d?algú?.
La primera, és la de l?AV Barri Cívic de Santa Catalina
que, amb paraules de M., diu que els problemes Un altre visió és la de l?estudi del Grup d?Educadors
principals del barri són la ?massificació de bars i de Carrer i Treball amb Menors (GREC). En aquest
locals de restauració, s? elimina la diversitat de estudi ens parla de com ?algunas personas de edad
comerços... És un barri en el que hi ha monocultiu de avanzada viven aisladas en su domicilio debido a las
restaurants. Queda una merceria per resistència de la barreras arquitectónicas, carecen de compañía y no
propietària, una ferreteria també: La Central. Hi han tienen vida social, circunstancia agravada por el
una sèrie de resistències. Però tot lo altre s?ha perdut. cambio social, cultural y demográfico de los últimos
No veuràs tallers. Nosaltres volem que s?abandoni años. [...] La actividad de restauración y ocio nocturno
aquest monocultiu, que es valori la diversificació de genera molestias directas, en algunos casos, e
comerços. Després, hi ha problemes de salut pública: el indirectas en otros, principalmente por el ruido de los
renou, la brutícia? Si veniu un diumenge al matí, està clientes en las terrazas y en la calle; lo que impide a los
molt brut. I, després, una altra qüestió en la que vecinos de las calles de más actividad poder descansar;
sempre insisteixo: l?accés i la visibilitat de l?alcohol. No la consecuencia son situaciones de estrés prolongado,
hi ha adolescents, però els pocs que hi ha? El meu fill, falta de sueño, ansiedad, tener que recurrir a
no tenen cap lloc per estar. Tot és el ?tardeo?, les medicación de forma sistemática para poder
terrasses? Passes per les aceres i no pots passar. A descansar, etc.?
36
37
Sim ilitud s i d iferènc ies a m b el Terreno
Tant el Terreno com Santa Catalina son els dos Està clar que la velocitat dels canvis a Santa Catalina
barris mes antics de ciutat fora murada. El Terreno han estat molt mes ràpids. Amb això no volem dir
va connectar essent un lloc d?estiueig de la burgesia que seguirà les passes del Terreno i acabarà
de Palma i va anar creixent com un barri de moda degradant-se per un excés d?èxit. Però es cert que si
els anys 20 i 30, del segle passat, amb afluència de un barri perd diversitat d?activitat i de població, i es
molts estrangers, alguns d?ells famosos. dirigeix cap a un ?m on ocu lt iu ? d?oci, va desplaçant
a les famílies cap altres barris i acaba essent un
Després de la guerra civil i de l?europea, ja en els barri especialitzat que dona servei a tota la ciutat.
anys 50, quan l?economia es recupera a Europa i Quan la competitivitat interna es massa gran, els
Espanya s?obri al turisme de masses, el Terreno preus comencen a baixar i la qualitat baixa,
agafa força com lloc d?oci nocturn de qualitat i fama generant una espiral de degradació que fa perillar el
internacional. Malauradament, l?extensió i el manteniment de la barriada com un lloc per
creixement dels locals d?oci els anys 60-70, va acabar viure-hi. Esperem que no sigui així.
enfonsant el Terreno i encara no s?ha reconstituït.
Papeleria Mateu al carrer Servet. Any 1983 (Esquerra) i actualitat (dreta). Jaume Gual.
38
BLOC 5: Gentrific a c ió
Dinà m ic a d e la g entrific a c ió
Fruit dels canvis de població, del mercat immobiliari i del canvi cultural, es dona el fenomen de la
?gentrificació? com el resultat de varies causes conjugades que precipiten un canvi de residència de molts de
?catalineros?, més o manco forçat degut a les circumstàncies de cada un.
Desnona m ents p er im p a g a m ent d e l'hip otec a o el llog uer
Degut a la crisis econòmica per la bombolla del ?ladrillo? hi va haver a tota Espanya una quantitat important
d?execucions hipotecaries. Per veure la intensitat del fenomen basta observar com a Espanya, entre l?any 2001
i el 2007, hi varen haver 113.265, 16.181 execucions cada any. Entre el 2008-2014, anys de la crisi, 577.802,
82.543 cada any.
Execucions i desnonaments. Font: Sònia Vives et al.
Encara que no tenim dades oficials per Santa únicament el 60% dels que finalment hi va haver. O
Catalina podem fer una estimació que hi varen sigui que estaríem davant una xifra aproximativa
haver un parell de cents d?execucions hipotecàries. d?uns 1.000 casos. Les causes que varen provocar
aquests desnonaments son, essencialment, la
Pel que fa els desnonaments per lloguer a Santa pujada del preu de lloguer, inassolible per la
Catalina, segons la investigació de Sònia Vives i persona o família que hi viu. Normalment el
Onofre Rullán, professors del Departament de propietari, en el cas de Santa Catalina, tenia la
Geografia de la UIB, des del 2003 fins el 2014 hi intenció de dedicar l?habitatge al lloguer vocacional
varen haver 575 casos registrats de desnonament o a la venda de la casa aprofitant el fort augment del
judicial per impagament del lloguer. Els mateixos seu valor. La seva justificació habitual es la de que
autors expliquen que aquesta xifra pot ser un familiar l?ha d?usar per viure.
38
39
Desnona m ents d 'hip otec a c oneg uts a tra vés d e l'ofic ina m unic ip a l
L?oficina de l?Ajuntament, creada el 2015, va intervenir en 14 casos. Segons el quadre
adjunt, cedit per l?oficina d?antidesnonaments de l?Ajuntament de Palma, els darrers quatre
anys han intervingut en el conjunt de Palma en 1.182 casos per impagament de lloguer i
en 863 per impagament d?hipoteca.
Nombre d'expedients per tipus i any. Font: Ajuntament de Palma.
En aquests casos que s?ha intervingut amb alguna Del barri de Santa Catalina s?han ates els darrers 3
prestació, ja sia econòmica per trobar un altre anys, a 29 casos en procés de desnonament, 12
habitatge, un altre habitatge directament, amb d?ells amb ordre judicial de desallotjament. Dels 29
assessorament davant un desnonament, una gestió casos, 18 eren famílies amb fills.
amb bancs o un lloguer social. En tot cas, encara
que el nombre de casos sigui inferior als dels altres
anys de fonts judicials, es demostra que el fenomen
de la gentrificació continua intens.
40
Merceria Nadal, C/ Cerdà. 1984-2018. Jaume Gual.
Ca Don Pau La Central, C/ Sant Magí. 1983 - 2018. Jaume Gual.
La merceria Nadal i la ferreteria La Central són exemples de comerços de barri que encara avui mantenen la
seva activitat.
40
41
Conc lussions
El barri de Santa Catalina que coneixíem de fa 10 o 15 anys ha canviat
molt. Del diagnòstic i la intervenció que se?n faci en el futur pròxim, el
barri podrà mantenir encara el seu caràcter, el seu patrimoni
arquitectònic, cultural i social, o bé anirà evolucionant cap a unes formes
més impersonals, més banals i menys diverses, perdent el seu valor
únic.
Hi ha alguns senyals d?alarma, noves pràctiques i usos que ens alerten
d?una dinàmica a evitar. La localització del barri és, en certa manera, un
handicap: situat entre el passeig Marítim i el centre històric; i limítrof
amb dos barris que també presenten greus símptomes de turistització i
gentrificació, com són es Jonquet i Son Espanyolet.
A diferència del centre històric, Santa Catalina no compta amb punts
destacats dins l?itinerari d?interès monumental, sinó que el seu atractiu
turístic es basa en el monocultiu d?oci i hostaleria. Així, el barri està
veient com desapareixen comerços i botigues tradicionals, de serveis
bàsics per a la vida diària, substituïts per la sobreexplotació
d?establiments nocturns i de restauració que duen com a conseqüència
la pobresa en la diversitat comercial. Fins i tot el Mercat, lloc de trobada,
està patint aquest efecte i entre les parades estan proliferant sushi bars,
forns gourmet i punts de degustació. Per mantenir el caràcter del barri,
és essencial comptar amb un teixit comercial que doni serveis als
veïnats i amb un Mercat que conservi la seva essència tradicional.
A més, el monocultiu d?oci i hostaleria duu associada la proliferació de
terrasses. A Santa Catalina, com a altres barris, existeix una polèmica
creixent pel que fa a l?ocupació de l?espai públic per aquestes i a l?horari
de tancament i el renou (un conflicte, com veurem, compartit amb el
barri de la Llotja). El carrer Fàbrica és, malauradament, un exemple
paradigmàtic de la perversió de la planificació urbana: la conversió d?un
recurs d?esponjament i recuperació d?espai per als vianants i la vida
veïnal, com és un eix cívic, en un espai privatitzat propietat de bars i
restaurants. El renou i la manca d?espai públic són incompatibles amb la
vida veïnal.
42
La manca d?espai públic es veu agreujada en el cas de Santa Catalina per
la permissivitat a l?hora d?estacionar sobre les voreres, ocupant-les
parcialment. La recent pacificació del trànsit amb la seva conversió a
zona 30, la qual és de celebrar, hauria d?anar acompanyada de la
recuperació total de les voreres, que mai s?haurien d?haver cedit als
cotxes.
És necessari comptar amb un programa de lloguer públic dirigit a la
població resident i als joves, per tal de compensar la pèrdua de població
local i fomentar l?arrelament dels santa cataliners. En aquest sentit, s?ha
de posar especial atenció en la gent gran que, com hem vist, és una
fracció de la població que va en creixement i que tendeix a viure-hi sola.
A més, s?ha d?aplicar la restricció en matèria de lloguer turístic i
ampliar-la, a causa de les característiques pròpies del barri, també a
habitatges unifamiliars.
Tot i la manca d?equipaments, hi ha espais com el Teatre Municipal Mar i
Terra que representen una oportunitat. Amb una agenda d?activitats i
una oferta de cursos apropiada, pot esdevenir un espai dinamitzador del
barri i d?atracció per a residents d?altres zones de Palma.
Per afrontar aquests canvis, seria desitjable un acord i una planificació
comuna, fruit del diàleg entre entitats locals, restauradors i Ajuntament,
ja que, si la dinàmica que es ve manifestant continua avançant,
ràpidament podria resultar en un barri degradat i amb moltes dificultats
de recuperació.
42
43
Gentrific a c ió
a l b a rri d e
la Llotja
"
La Ley 8/1987 de 1 de abril de la CAIB de ordenación Territorial
de las Islas Baleares, señala en su preámbulo que al regular el
uso del suelo, la ordenación del territorio debe perseguir ? el
máximo bienestar del hombre que lo ocupa?.
Para ello habrá de procurarse ?el goce y el desarrollo
equilibrado de una serie de valores tales como los económicos,
sociales, culturales, sanitarios y ambientales. Para conseguirlo
ha de girar entorno al hombre y ha de contemplar todos
aquellos factores que inciden en la vida del individuo. Es un
intento, prosigue, de contribuir a la construcción de una
sociedad a escala auténticamente humana?.
¿Puede alguien imaginar o sostener que es una sociedad ?a
escala auténticamente humana? aquella en la que se pide el
sacrificio del descanso, el sueño y a tranquilidad de cientos de
vecinos para que otros miles ocupen ruidosamente calles y
plazas por puro placer e interés privado, durante la noche y la
madrugada? ¿Qué clase de humanidad inspira ese modelo?
Fèlix Pons
Al·legacions presentades com a advocat
dels veïnats de La Llotja davant el
Tribunal Suprem
44
45
Context
El barri de la Llotja ha estat sempre un barri demostren els edificis de Gaspar Bennazar de la
mariner. La importància del comerç marítim de zona, que per cert va ser el seu lloc de naixement.
Palma amb altres ports de la Mediterrània
occidental i, fins i tot, de les costes africanes i Així i tot, el barri de la Llotja sempre va tenir una
Canàries, queda demostrada en proves atmosfera de vida marítima amb els típics locals de
documentals medievals. Existia als voltants de 1350 mariners desconeguts i de visitants de tota mena.
una escola mallorquina de cartografia, de les més Per això va ser un territori idoni per la visita dels
importants d?Europa, la de Jafudà Cresques. A un turistes que començaven a recalar a la ciutat d?una
d?aquests mapes figura la notícia de l?expedició de manera intensa els anys 30 del segle passat.
Jaume Ferrer, navegant de Palma que va arribar a la Aquesta intensitat turística va fer créixer una
costa atlàntica sahariana. Jaume Ferrer té encara diversitat de llocs on es trobaven els d?aquí amb els
una estàtua a la Plaça de les Drassanes on, sense de fora, on creixien els restaurants, bars, hostals,
pena ni glòria, veu passar milers de turistes i molts etc. en el que seria el barri d?oci més rellevant dels
ciutadans que no saben qui és. anys 40-50, fins que el barri d?El Terreno li robà el
lideratge.
És ben conegut que bona part de la vida marinera
de la ciutat medieval va estar situada al barri de la Als anys 70 la Llotja es posa de moda entre els
Llotja i del Puig de Sant Pere. Encara podem trobar ?progres? locals, que exploraven noves llibertats,
avui alguns pocs pescadors que es mesclen amb els noves relacions i noves formes d?oci nocturn. A més
treballadors del sector nàutic -majoritàriament dels bars de la Llotja, naixeran nous bars i
estrangers- que fan feina en els molls esportius que restaurants a la zona de les Drassanes i el Puig de
omplen l?antiga badia de Palma. Sant Pere. Una mica més tard, en els anys 80 i 90,
continuarà l?oci nocturn ja amb problemes
Tota la ciutat baixa, el que són ara els barris de la importants. Paral·lelament creixerà la rehabilitació
Llotja, Santa Creu i el Puig de Sant Pere, convivien de cases i edificis, amb una important inversió
cases nobles de grans armadors i corsaris amb pública en molts edificis, cases populars del Puig i
menestrals de tota mena d?arts, oficis i productes altres edificis emblemàtics, acció que és seguida per
mariners, així com pescadors. Tant homes com molts de propietaris privats.
dones concentraven la seva feina entorn de les
drassanes. Una de les cases civils més importants de La barriada es posà de moda i passà a ser un
la zona era la del capità Antoni Barceló, almirall de referent ciutadà de l?oci nocturn i un lloc interessant
l?Armada espanyola en el segle XVII. per viure o per invertir en segones residències
d?estrangers. Els preus es disparaven i va créixer
El barri estava ensenyorit per l?edifici impressionant encara mes el nombre de locals nocturns, cada
de Guillem Sagrera, la Llotja, on residia el Consolat vegada més intensos en renous, generant
de Mar, com a València i Barcelona a finals del segle problemes importants amb els veïns.
XIV. Posteriorment es va dotar d?un edifici propi, el
Consolat de Mar, on ara és la seu de la Presidència És durant els anys 90 on s?aguditzen els conflictes
del Govern Balear. La murada que envoltava la importants entre veïns i comerciants amb la
ciutat, separà el barri de la mar. En la Primera participació difusa i confusa per part de
República espanyola, el 1868, Palma va començar l?Ajuntament de Palma, que no sap posar ordre i
l?esbucament d?aquesta part i el barri de la Llotja pau, de manera que els conflictes es fan cada
tornà a estar obert a la mar. Més endavant, el 1910, vegada més intensos amb períodes i moments de
es creà el Passeig Sagrera i l?activitat portuària molta tensió i violència oberta.
s?allunyà una mica. Això va generar una inversió
important en nous edificis on s?establiria una Durant els principis dels anys 2000 la situació
burgesia local a principis del segle XX, com així ho continuava igual, però l?Ajuntament deixà sols als
46
veïns i se sospità de corrupteles entre agents Després de la crisi, durant els anys 2009-2011, hi ha
municipals i empresaris d?oci agressius. Malgrat les una certa aturada, però, a partir de l?any 2012, torna
nombroses queixes, denuncies i processos judicials, a intensificar-se la compra de cases, la sortida de
els problemes continuaven, la gentrificació era residents, la creació de moltes places hoteleres i les
forçada per una dinàmica d?oci nocturn que fa inversions en nous restaurants i cases importants.
desplaçar a molts residents fora del barri. Això Anem a veure en detall aquesta darrera part de la
afavoreix la compra de cases per part d?estrangers, història d?aquest barri, que com altres barris de
ja que els preus i el desconeixement de la realitat Palma estan sofrint una gentrificació intensa.
afavoreix que siguin de fora els nous compradors.
Al mapa, el barri de la Llotja, està delimitat amb línia aquesta, individualment considerades, compleixen els
discontinua, que és l?àmbit d?estudi d?aquest informe. nivells legals exigits?. En aquestes zones,
Per a l?obtenció i tractament d?algunes dades s?ha l?Administració ha d?adoptar mesures per a
ampliat el focus al districte la Llotja-Born, marcat en aconseguir la progressiva reducció dels nivells
verd, límit administratiu per a la recollida de dades d?emissió fins a assolir els objectius de qualitat
per part de l?Administració. sonora que els hi són d?aplicació; mesures com per
exemple: suspendre la concessió de llicències
La Zona d?Especial Protecció, figura legal, és per d?activitat que puguin empitjorar la situació, establir
definició una ?zona a la qual es produeixen elevats horaris restringits, limitar el trànsit rodat, establir
nivells sonors, encara quan les activitats existents a 46 límits d?emissió més restrictius que els generals, etc.
47
Avinguda Antoni Maura 1956 (adalt) i 2019 (abaix).
48
BLOC 1: Pob la c ió
Dinà m ic a d e l'evoluc ió d e la p ob la c ió
El nombre total d?habitants al barri de la Llotja s?ha Per lloc d?origen, la població espanyola ha perdut
mantingut relativament estable durant el període 157 residents (-10,7%), mentre que la població
comprès entre 2004 i 2018, on ha augmentat només estrangera ha augmentat en 287 persones (+73,2%).
en 131 habitants (el que es tradueix en un En l?actualitat, la població estrangera representa un
increment de +9 habitants/any). Això suposa un 7% 29,8% del total, per sobre de la mitjana de Palma,
de creixement en 14 anys, davall de la mitjana de que l?any 2016 era del 12,4%.
Palma que se situà en un 12,5% (en el període
2004-2016). La població amb titulació superior s?ha incrementat
en un 43% en els darrers 14 anys, fins a assolir el
30% del total en l?actualitat.
Dades per a l'any 2016, excepte per a La Llotja que estan actualitzades a l'any 2018.
Si ens remuntéssim 25 anys, amb dades de Argentina, Marroc i Regne Unit. El 60,50% dels
l?Ajuntament de Palma per a l?any 1993, les residents eren procedents de les Balears, mentre
diferències serien encara majors. El total a residents que el 33% restant provenia d?altres regions de
s?ha incrementat lleugerament, passant de 1.746 a l?estat espanyol. D?aquesta manera, en menys de
1.998 (un increment del 14%, pràcticament al mateix tres dècades, al barri de La Llotja s?ha passat d?un
ritme que en el període 2004-2018). El 1993, però, 93,5% de residents espanyols a un 66% en
La Llotja comptava amb només un 6,5% de població l?actualitat.
estrangera, bàsicament nacionals de França,
48
49
Evoluc ió d e les unita ts d e c onvivènc ia
Segons les dades del padró municipal, les ?unitats de convivència? (és a dir, els habitatges
habitats) han pujat en 179 unitats durant aquests 12 anys (la majoria d?elles -163 unitats-,
es tracta de persones que viuen soles). Les unitats de convivència d?un sol membre ja són
el 55,3% de les llars, un percentatge més alt que la mitjana de Palma que se situa en el
34,4%.
D?altra banda, cal destacar que el 12% de les persones que viuen soles són majors de 65
anys.
En resum, durant aquests 12 anys s?ha produït un gran canvi en la població de La Llotja en
una doble dimensió: per una part, la gran afluència de persones de fora, especialment
dels països de la UE, i el desplaçament de persones de nacionalitat espanyola; i per una
altra part, la pèrdua de teixit familiar per uniats d?un sol membre.
50
BLOC 2: Pa trim oni i
a d m inistra c ió p úb lic a
Al barri de la Llotja hi trobam una alta concentració d?edificis i equipaments de
l?administració pública l?activitat dels quals supera no ja l?àmbit del barri o de la ciutat, sinó
que són d?abast i influència autonòmica . Són els següents:
Mapa de localització dels edificis al barri de la Llotja.
50
51
BLOC 3: Ha b ita tg e
El preu de l?habitatge, tant de venda com de lloguer, lloguer d?habitatge (percentatge molt superior, clar,
ha experimentat una evolució a l?alça en els darrers si el calculéssim amb el sou net).
anys tant en l?àmbit estatal com local. En l?àmbit
espanyol, la mitjana de preu per m2 en pisos en Paral·lelament, el salari mitjà a Balears ha seguit una
venda a les grans ciutats se situa en 4.978 ?[1] (una evolució molt més lineal, de manera que en els
xifra que, com veurem, puja fins a un 10% en el cas darrers 10 anys ha pujat a penes un 5%. En l?àmbit
de La Llotja). Tot i que la mitjana espanyola s?ha estatal, Espanya se situa en la posició 13, amb un
incrementat un 13,6% en el darrere any, Espanya salari inferior a la mitjana de la Unió Europea i molt
més baix que el d?altres països de l?entorn: un 40%
ocupa el lloc 14è pel que fa al preu de l?habitatge a
inferior al d?Alemanya o Suècia, o un 30% inferior al
Europa, per darrera de països com Alemanya (5.907
de França.
?/m2), Itàlia (6.589 ?/m2), Suècia (6.991 ?/m2),
Noruega (8.281 ?/m2) o Regne Unit (23.932 ?/m2).
Aquestes diferències de poder adquisitiu i de preu
de l?habitatge ens fan una primera idea de la
Pel que fa al lloguer, el preu a Balears ha pujat un
competència en apropar-se a aquest mercat i de la
45% en tres anys (2015-2017)[2], una evolució que
desigualtat de condicions per comprar o llogar les
continua a l?alça. Actualment, un ciutadà mallorquí
cases a Mallorca i, més concretament, a la ribera de
ha de dedicar un 46% del seu sou brut a pagar un
la badia de Palma.
[1] https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2018/10/02/768507-comprar-una-casa-de-120-m2-cuesta-5-millones-y-en-espana-casi-600-0
00-euros-mira-el [1] https://www.arabalears.cat/economia/preu-lloguer-pisos-vegades-crisi_0_2227577345.html
[2] https://www.arabalears.cat/economia/preu-lloguer-pisos-vegades-crisi_0_2227577345.html
52
Dinà m ic a d el m erc a t d e c om p ra i llog uer
L?any 2016, es varen registrar a Balears 13.811 Pel que fa al tipus d?adquirent, al conjunt de l?Estat,
operacions de compravenda, és a dir, 12,47 per cada l?any 2016 el percentatge de persones jurídiques
mil habitants (segons les dades estadístiques del adquirents se situa en al 12,54%. Per al conjunt de
Col·legi de Registradors de la Propietat publicades a les Balears va ser d?un 13,43%; mentre que al barri
l?Anuari ERI 2016). El mateix any 2016, al districte la de Santa Catalina puja fins el 15,04%. A la Llotja, per
Llotja-Born[1] es varen registrar 92 transaccions al mateix any 2016, les transaccions on l?adquirent
immobiliàries, el que equival a 46 transaccions per és una persona jurídica suposaren el 38% del total.
cada mil habitants. És a dir, la Llotja ha
experimentat una intensitat molt superior a la d?un
barri com Santa Catalina.
El percentatge d?estrangers que compraren una casa
a l?Estat Espanyol el 2016 va ser un 13,25% del total
de compradors. A Balears, aquesta xifra augmenta
fins al 32,9%. A la Llotja l?índex és encara més alt:
38%.
[1] El barri de la Llotja està inclòs dins la unitat estadística ?La Llotja-Born? (zona administrativa Districte Centre). En aquest apartat les dades que es fan
servir són les de la unitat estadística al complet.
52
53
Les c om p ra vend es a la Llotja en els d a rrers 5 a nys
Entre el 2012 i el 2016 es registraren en el barri
de la Llotja 298 impostos de plusvàlues[1]
municipals.
La majoria dels venedors són persones físiques,
tot i que el nombre d?empreses que hi participen
en aquestes transaccions és considerable:
representen el 27% en transmissions i són els
principals adquirents (38%).
Hi ha un desequilibri entre lloc d?origen, de
manera que ven en més espanyols i com pr en
més estrangers.
A nivell de carrer, c/ Apuntadors, c/ del Vi i c/ de la
Mar són aquells on s?han dut a terme un major
nombre de transaccions durant aquest període.
En línies generals, l?àrea amb major intensitat és
correspon a la Zona d?Especial Protecció.
Mapa amb el nombre de transaccions en el
període 2012-2016. El mapa reflexa les dades del
districte administratiu.
[1] Una plusvàlua és el ?augment en el valor d?una cosa per causes extrínseques sense que s?hi hagi fet cap millora?. En economía, es defineix
plusvàlua com l?augment del valor econòmic d?una propietat privada atès, no pas a una millora del propietari, sinó a l?augment de la demanda (a
igual oferta), a l?especulació o a altres factors.
L?impost de plusvàlua grava l?increment de valor d?un terreny de naturalesa urbana (p.ex. un bé immoble) quan es fa una transmissió (venda,
herència o donació).
54
El nombre de transaccions anual ha experimentat similar, amb un 35% de les transaccions
un fort increment, sobretot en els dos primers anys corresponents a habitatges en els 5 primers anys de
del període. possessió.
Aquesta tendència és similar a la del conjunt de De manera complementària a les dades oficials, s?ha
Balears i, tot i no comptar amb dades posteriors a analitzat el preu de venda d?habitatges oferts al
2016 per al barri, aquesta activitat continua en portal Idealista a finals del 2018. La mostra abasta
progressió, ja que en el conjunt de les Balears va 33 ofertes de venda d?habitatges el mes de
créixer un 15% en el 2017. novembre i 43 el mes de desembre. Al voltant del
25% de l?oferta és de pisos de més de 950.000 ?.
El període de possessió de l?habitatge és un
indicador per a mesurar el dinamisme que manté el La mitjana de preu de venda d?habitatges en el barri
mercat immobiliari. El 18% de les transmissions a en aquest portal és de 682.534 ?, mentre que la
l?Estat Espanyol en l?any 2016 corresponien a mitjana de grandària és de 124 m2. El preu mitjà en
habitatges que es trobaven en els primers 5 anys de els habitatges anunciats és de 5.476?/m2, un 10%
possessió. A Santa Catalina, aquesta xifra puja fins al superior a la mitjana estatal.
38%. En el cas de la Llotja, ens trobam amb un índex
54
55
El llog uer d 'ha b ita tg es a la Llotja
Llog uer d e lla rg a d ura d a
Els mesos de novembre i desembre de 2018
s?analitzaren els preus d?una cinquantena de pisos del
barri de la Llotja oferts al portal Idealista (27 ofertes de
pisos el mes de novembre i 24 el mes de desembre).
Més de la meitat dels pisos anunciats tenen una
extensió inferior als 100m2 (entre 40 i 75 m2), amb
preus que oscil·len entre els 800? i els 1.200 ?.
L?oferta de pisos per davall dels 700 ?/mes és
anecdòtica (2 pisos el novembre i 0 el mes de
desembre). Quasi la meitat dels habitatges oferts
aquests mesos es situen per damunt dels 1.500 ?/mes.
Pel que fa a les immobiliàries, no es pot dir que hi hagi Preu del lloguer desembre (Idealista)
cap agència amb un pes preponderant (amb
concentració de les ofertes) en la mostra analitzada.
Llog uer d e c urta d ura d a (Airb nb i Hom ea wa y) [1]
D?igual manera que amb el lloguer de llarga durada, A Airbnb hi trobam una major varietat de preus, tot i
s?ha fet l?anàlisi del preu de lloguer de curta durada que hi ha una major oferta a partir dels 71 ?/nit. El
en els mesos de novembre i desembre de 2018; en 40% dels pisos anunciats estan per sobre els 111
aquest cas a les plataformes Airnbnb i Homeaway ?/nit.
(39 ofertes el mes de novembre i 20 el de desembre
a la primera plataforma; i 18 i 17 a la segona). Pel que fa als propietaris o empreses que ofereixen
els pisos per al seu lloguer de curta estada,
La majoria dels pisos oferts a Homeaway van dels constitueixen un grup bastant heterogeni. El
50 als 80 m2, amb preus per nit entre els 50 ? i els promotor amb un major nombre d?ofertes és de sis,
212 ?. Quasi la meitat s?anuncien a més de 150 ?/nit. seguit d?un altre promotor amb quatre. La resta de
pisos estan dividits en promotors amb un o dos
pisos.
[1] Les ofertes publicitades en aquests portals mostren a l?usuari una ubicació aproximada, per tant el nombre de pisos és aproximat.
56
Loc a ls c om erc ia ls
És destacable la manca d?oferta de locals comercials També pel mes de febrer, la consulta d?oferta de
en venda o lloguer. locals en venda a aquest mateix portal només
aporta dos resultats: un de 68 m2 a 265.000 ? i un
Per fer-nos una idea de la dinàmica del mercat de altre de 60 m2 a 255.000 ?.
lloguer de locals, el mes de febrer de 2019
únicament hi havia dues ofertes disponibles a El mes d?abril es repeteix la cerca i, en aquest cas, hi
Idealista: un local de 178m2 per 2.170 ? i un altre de ha una sola oferta d?un local de lloguer de 178 m2 a
155 m2 per 2.000 ?/mes. un preu de 2.170 ?/mes. No hi havia cap oferta per
compra.
56
57
BLOC 4: Mob ilita t
Zona ACIRE[1]
La Llotja està inclosa dins una de les 12 zona ACIRE que hi ha a Palma. És a dir, és un
lloc en el qual només es permet la circulació de vehicles autoritzats i que, per tant,
disposen de la targeta d?ACIRE corresponent, o dels exempts d?obtenir autorització
per les seves característiques especials (serveis sanitaris, prevenció d?incendis,
motocicletes, proveïts de targeta d?aparcament per a persones amb mobilitat
reduïda? ).
La zona ACIRE Drassana, en la qual s?inscriu la Llotja, comprèn, segons les dades de la
darrera actualització de l?Ajuntament de Palma, un total de 1.118 residents amb
autoritzacions ACIRE.
[1]
[1] Font: http://www.mobipalma.mobi/wp-content/uploads/2017/06/ACIRE_Plànol_ACIRE_Drassana.pdf
58
59
Ap a rc a m ent[1]
La dificultat de disposar d'aparcament és una altra de les preocupacions
dels veïnats i veïnades de la zona. L'Àrea de Mobilitat de l'Ajuntament de
Palma ha prohibit recentment l'aparcament al carrer i la plaça de la
Llotja (s'eliminen entre 20 places). La mesura s'inclou dins el Pla de
Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que és d'obligat compliment. Com a
alternativa, la Societat Municipal d'Aparcaments i Projectes (SMAP) va
oferir 20 abonaments de 24 hores a l'aparcament d'Antoni Maura[2]. La
possibilitat d'aparcament queda així pràcticament limitada a la plaça
Drassanes i al Passeig Sagrera, carrer del Mar, carrer de la Pólvora,
carrer de la porta de Santa Catalina.
Cal afegir que hi ha altres qüestions que afecten la facilitat en l?accés als
aparcaments per part dels residents: les necessitats de càrrega i
descàrrega dels nombrosos establiments d'oci, la concessió de 3 places
per a taxis, la quantitat d'aparcaments per a motos no exclusius per als
residents, etc.
Segons les dades de l?Ajuntament de Palma, al barri Llotja-Born hi ha
aproximadament 89 places ACIRE per a residents. A més, s?hi compta
amb 14 places per a motos, 4 per a bicicletes, 8 per a vehicles per
persones amb mobilitat reduïda i 21 càrregues i descàrregues (a moltes
de les quals l?estacionament està permès entre les 18.30 i les 8.30
hores). D?altra banda, l?aparcament públic del Parc de la Mar disposa, en
total, de 868 places d?aparcament de les quals, 121 són per a residents i
les 747 restants, de rotació.
Organització dels aparcaments a Drassanes
En el següent mapa es mostra la distribució dels aparcaments segons si són exclusius per a residents (en
verd) o no (en vermell). També mostra la quantitat de places apr oxim ades que hi ha.
(1) Pàrquing de motos, 15 motos estacionades. Hi ha unes
altres motos a sobre les voreres.
(2) Pàrquing de bicicletes, 8 estacionades.
(3) Plaça reservada per a persones amb discapacitat.
(4) Pàrquing de motos. Espai per a entre 7 i 9 motos.
(5) Plaça reservada per a persones amb discapacitat.
(6) Prohibit aparcar i aturar excepte EMAYA i càrrega i
descàrrega (màxim 30 mins), 5 cotxes i 2 camions
estacionats.
(7) Prohibit aturar i aparcar.
[1] Els números que es mostren són els dels vehicles estacionats el dia en que es realitzà l'anàlisi o el número de places aproximades que hi ha.
[2]https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2018/12/13/1044755/desde-enero-podra-aparcar-lonja.html
60
Cal destacar l?alta intensitat de circulació de vehicles a la plaça
Drassanes. En alguns casos hi ha vehicles aturats o estacionats damunt
les voreres (majoritàriament motos). En el moment de l'estudi, es conten,
a més dels ja enumerats, 9 motos i 13 cotxes en altres llocs de la plaça.
Organització dels aparcaments al Passeig Sagrera
El següent mapa mostra una distribució i quantitat aproximada de les
places, distingint-les en verd si són per a residents o en vermell si no.
1) Prohibit aparcar excepte càrrega i descàrrega (màxim 30
mins). 3 places.
(2) Pàrquing de motos. 8 places.
(3) Prohibit aparcar excepte vehicles oficials.
(4) Plaça reservada per a persones amb discapacitat.
(5) Pàrquing de motos. Espai aproximat per a 10.
(6) Aparcament per taxis. Espai per a 3/4 vehicles.
(7) Plaça reservada per a persones amb discapacitat.
(8) , (9) Vehicles de de seguretat del consolat i vehicles
oficials. Espai per a 10 aproximadament.
(10) Bicicletes. Espai per a 8.
Al marge dels anteriors, hi ha espai per a uns 5/6 cotxes de
residents més (línia verda).
Carrer del Mar
Hi ha un aparcament reservat per a motos.
60
61
BLOC 5: Com erç
En el moment de la realització del present estudi, i
com es pot veure en el mapa, s'han detectat 184
La transformació del comerç és també un indicador activitats en planta baixa, un gran nombre de les
del procés de gentrificació (?gentrificació comercial?) quals (65) gira al voltant del sector de la restauració.
que pateix un barri. En aquest cas, es manifesta una Altres fets a destacar són el nombre d?hotels o
substitució de comerços i clients per uns altres similars (16) i l'acumulació de botigues ?souvenir ? a
adaptats a un altre tipus de recursos (econòmics o l'Avinguda Antoni Maura.
de temps).
Tot això, afegit al fet que hi ha pocs negocis amb la
L?oci i la restauració s?han consolidat en el barri. El finalitat d'oferir productes de primera necessitat, fa
34,4% de les activitats en planta baixa són negocis que es pugui afirmar que, malgrat ser una zona
de restauració. Aquesta activitat, a més, es residencial, les activitats a la Llotja estan enfocades
concentra novament a la Zona d?Especial Protecció a l'oci i al turisme. Una de les principals
Acústica. Passa el mateix en la distribució de les conseqüències d'això és que es doni una situació de
terrasses. contaminació acústica especial (com veurem en
altres apartats).
Localització de les activitats en planta baixa al barri de la Llotja. Veure classificació de les activitats a l'annex.
62
S'han detectat un total de 24 terrasses, les quals, estan principalment
concentrades a les places de la Llotja, de la Drassana i a l'avinguda
Antoni Maura. En aquest darrer lloc, tot i no ser visible en el mapa, les
terrasses són molt grans i ocupen gairebé tot el llarg de l'avinguda[1].
És destacable el fet que La Zona d'Especial Protecció coincideix gairebé
amb la zona on més terrasses hi ha.
1]El present estudi no s'ha fet en temporada alta així que no seria estrany que el nombre de terrasses es vegi incrementat.
62
63
La finalitat del següent mapa és la de tenir un ?dibuix? de quins són els
idiomes més utilitzats en el dia a dia de les activitats del barri. Per a això,
s'han inclòs els llocs en els quals la informació rellevant[1] fos més
visible en un o alguns idiomes determinats.
L?ús del català en la retolació, indicatiu de si el negoci va dirigit a un
públic local, és anecdòtic. Únicament a 1 dels comerços trobam els rètols
en català, compartint cartell traduït en anglès i català. L?ús del castellà
està més generalitzat, tot i que en la majoria de casos la retolació es
presenta traduïda a 2 o 3 idiomes, essent l?anglès i l?alemany els
principals.
Llic ènc ies d 'a c tivita ts
Mitjançant el Portal de Transparència de l?Ajuntament de Palma es
sol·licitaren les dades referides a llicència d?activitat. De 148 establiments
analitzats, 127 tenen llicència d?activitat i a 114 coincideix la llicència amb
l?activitat actual.
Un dels problemes més importants és el de la legalitat dels comerços de
la zona, ja que no tots tenen llicèn cia d?act ivit at i dels que en tenen,
n?hi ha que fan altres activitats de les quals lis hi permet la llicència. La
informació detallada de la situació actual no és accessible perquè el
departament municipal està en proves de digitalitzar els expedients i
contrastar-los amb la realitat.
[1]En aquest estudi, aquella més visible desde l'exterior de l'edifici i que informa de qüestions d'utilitat com horaris, preus, serveis, etc. A
tenir en compte que el resultat és una mostra ja que l'estudi s'ha fet en horari de matí i temporada baixa.
64
Pla c es turístiq ues
S?ha fet una sol·licitud formal a l?Ajuntament de Palma per tal de
conèixer el nombre de places turístiques al barri de la Llotja, tot i que en
el moment de la publicació d?aquest informe no hem pogut tenir accés
encara a les dades definitives.
Paral·lelament a la sol·licitud formal, es va fer una anàlisi del nombre
d?allotjaments i de places turístiques al barri. D?aquesta manera, es varen
inventariar 14 allotjaments, dels quals ha estat possible aconseguir les
dades del nombre d?habitacions per a 7, amb un total de 144
habitacions comptabilitzades.
Amb a