Llibre 3 Bio de Palma_20092019_compressed

PALM A la ciu t at en vaïda La biogr af ia de Ciu t at Ter cer a par t : La ciu t at du r an t el f r an qu ism e. De 1936 a 1975. 2 La ciu t at du r an t el f r an qu ism e. De 1936 a 1975. 4 Col·lecció: Iniciatives XXI Coordinador del projecte: Jaume Garau Coordinador de fotografia: Jaume Gual Agraïments: A els revisors i revisores (veure annex) i a qui ens cediren fotografies, especialment a l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca - ASIM. Dipòsit legal: DL PM 1093-2019 Edita: Palma XXI Primera edició de la tercera part: Setembre 2019 Copyrights: Palma XXI Disseny: Palma XXI Impressió: Esment Impremta Foto de portada: Postal de Palma (ASIM) Amb el suport de: Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense autorització de l'entitat editora. Tots els drets reservats. Pr esen t ació Palma, una ciutat envaïda. Biografia de Ciutat és una narració col·lectiva sobre els fets més significatius que expliquen l?evolució de la ciutat de Palma des dels seus inicis fins a l?actualitat. Amb les aportacions de molts experts de diferents disciplines i de persones que han participat activament a la investigació o la gestió i desenvolupament de la Ciutat, anirem fent col·lectivament una narració consensuada, amb aportacions gràfiques i documentals de tot tipus. Pensam que per planificar millor el futur, hem de conèixer el passat. Per això, fem aquest recorregut històric del què ha estat Palma al segle XX, per tal de fer millors propostes del que hauria d?arribar a ser la Ciutat del segle XXI. Aquest recorregut ens ha de servir per entendre les claus profundes d?un creixement de la ciutat que ha sobrepassat els límits sostenibles, que ja ha destruït molt de patrimoni que ara trobam a faltar, i que corr el risc de transformar-se en un indret que viu d?esquenes als residents, aliena a la vida social normal. La pressió que exerceix el negoci turístic, urbanístic i comercial internacional és massa fort i fa necessari que cerquem elements per entendre bé el què està passant, que alhora ens brindaran mecanismes per actuar amb rigor en defensa de la ciutat, que ha de ser dinàmica, però que mai ha de perdre la seva l?essència . El llibre que tens a les teves mans és el tercer de quatre volums. La primera part transcorre des dels inicis de Ciutat fins al segle XX, i la segona s?endinsa a la ?ciutat moderna?, des de 1900 a 1936. Ambdues ja estan publicades i disponibles en paper i en la seva versió en digital a la web www.palmaxxi.com . La quarta part analitzarà els esdeveniments de Palma des de la fi del franquisme fins els nostres dies. La ciutat durant el franquisme: de 1936 a 1975 ha estat coordinat per Jaume Garau, amb la direcció en fotografia de Jaume Gual i la col·laboració d?una vintena d?especialistes. Et convidam ara a llegir aquesta tercera part de la Biografia de Palma, un viatge des de l?esclat de la Guerra Civil fins a la ciutat més turística dels anys 70, època d?intensos canvis en termes econòmics, demogràfics, socials o culturals. Llu ïsa Du bon 6 Presidenta de Palma XXI Continguts Presentació 07 Introducció: la ciutat sobreviu malgrat el franquisme 10 El Cop d'Estat a Palma 16 Palma sota el règim del terror 24 Testimonis de la guerra civil a Ciutat 30 Palma vol fer vida normal 34 Palma passa fam després de la guerra 38 L'odissea dels vençuts 44 La ciutat dels vencedors 50 Alomar lidera la reforma de Palma amb la ajuda econòmica de March 56 La impossible reforma interior de Palma 62 La necessària reforma de l'Eixample 68 El turisme torna amb força 74 Palma reviscola 80 El Bing Bang turístic 86 El boom turístic governat pel franquisme de Palma 92 Palma, definitivament internacional 92 La ciutat literària dels anys 60 98 Les dones de Palma sota el franquisme 98 Les primeres crítiques al turisme 98 L'oposició franquista a Ciutat 98 Palma just abans de la mort de Franco 98 Annex 98 8 In t r odu cció: la ciu t at sobr eviu m algr at el f r an qu ism e  Vista del Passeig Marítim als anyus 60. ASIM. mb la guerra civil, Palma queda La gu er r a civil va ser el can vi m és du r i A ferida i aïllada. Entre la sospita i la sorpresa, Ciutat es va despertar aquell 18 de juliol de 1936 amb una sensació que alguna cosa greu estava r adical de la ciu t at du r an t el segle XX. Va trasbalsar la manera de viure de tots els ciutadans, vencedors i vençuts, amb la mort, la presó, la por i el silenci. Abans de la guerra Palma era una ciutat passant. La república i la democràcia dinàmica, amb una activitat s?enfonsaven. Ningú no es podia imaginar socioeconòmica privada i publica que el cop d?estat derivaria en una guerra important. El pr oject e m oder n it zador fratricida la qual donaria lloc a una de la ciu t at s?h avia in iciat i don ava els dictadura que duraria 40 anys i que la seu s f r u it s. Sobr et ot des del pu n t de monarquia tornaria després. Joan March, vist a u r ban íst ic, san it ar i i edu cat iu . amb el seu suport a Franco (primer al Aquesta dinàmica es tallà de cop quan el cop d?estat i durant la guerra després), 18 de Juliol el General Goded jurà fidelitat fou determinant. davant el Governador i l?endemà va trair les autoritats democràticament electes i 10 declarà l?estat de guerra. 11  Entre les primeres víctimes políticament Luce amb propaganda feixista i el 1941, significades podem esmentar Ateu Martí ja a la postguerra, s?estrena al cine Born (estiu de 1936) i Aurora Picornell (gener la pel·lícula ?Raza?, sobre un argument de 1937), executats sense cap tràmit del mateix Franco. Un any després judicial. Els esdeveniments es s?estrenà ?¡A m i legión !?. precipitaren. Palma és bombardejada intensament i, sobretot, seguí la Els primers deu anys del franquisme a maquinària acusatòria que portà moltes Palma es caracteritzen per la fam que va ciutadanes i ciutadans a la presó i a passar molta gent, fruit d?una política penes capitals. Però també els segrests i econòmica basada en l?autarquia que tretes de les presons que portà a propicià el racionament dels productes assassinats sense cap mena de judici i de primera necessitat i, com a que omplí de cadàvers voreres de conseqüència, l?existència d?un mercat carreteres i cementiris. De fet, al negre. Durant aquests anys, Palma pateix cementiri de Palma hi hagué les fosses la crisi econòmica més greu del segle XX i comunes més grans de Mallorca, on s?hi el nivell de vida va recular enterraren com a mínim 448 persones considerablement. Per tapar les causes assassinades. Podem destacar-ne alguns de la crisi, el règim franquista va fabricar com els afusellaments el febrer d?aquell un relat fals que encara segueix vigent: 1937, d?Alexandre Jaume, Emili Darder, ?la fam va ser causada pel caos de la Antoni Ques i Antoni Mateu; i la creació República i l?aïllament de la guerra civil de la famosa presó habilitada als causat pels enemics d?Espanya, després el magatzems de Can Mir a les Avingudes. franquisme impulsaria el turisme i ens També és rellevant el cas de Jaume trauria definitivament de la pobresa?. La Garcias i Obrador, President de la situació de crisi econòmica greu torna a Diputació Provincial, detingut el juliol del posar tristament de moda la guerra de 36 i afusellat, després d?un consell de les subsistències per fer-se amb guerra, el 4 d?agost del 1939. Dins productes de primera necessitat. aquesta petita mostra del que va suposar Des d?un començament, la relació entre el aquella repressió hem de destacar règim franquista i el desenvolupament també el suïcidi el 1942 de Matilde Landa del turisme a Palma i a Mallorca va ser a la presó de Can Sales, després d?una estratègica. Als inicis del decenni dels pressió carcerària permanent i cinquanta, es varen crear les Juntas implacable. Provinciales de Turismo, que eren les que A més, es produïren evasions i dirigien l?estratègia. A Mallorca es feia en emigracions de moltes persones estreta col·laboració amb el Foment de identificades amb la República. Els Turisme, entitat que encapçalava la principals destins foren la Menorca gestió i nomenava Soci d?Honor a tots els Republicana i Barcelona. La propaganda governadors civils que passaven per l?Illa. franquista fou molt intensa. La ideologia Una altra característica important dels revoltants, i ben especialment d?aquests anys va ser el retrocés que falangista, impregnà una part varen experimentar els drets de la dona. importantíssima de la vida social i Tornà un discurs de principis de segle cultural. Alguns exemples: als cinemes es que arraconava la dona un altre cop a projectaren noticiaris italians de l?Instituto casa seva, o a les funcions socials de 12  Saridakis i Patrice Wymore, gener de 1957. Font: Arxiu de Casa Planas, publicada al llibre "Palma 1936-1983" de del Hoyo i Company. beneficència i als moviments franquistes moral pública i privada i un paper com els de l?auxilio social. importantíssim en el món de l?ensenyament. El nacionalcatolicisme fou un altre dels trets essencials per entendre aquest El turisme, activitat en expansió abans del període. És interessant llegir la Carta juliol del 1936, es veié col·lapsada pels colectiva de los obispos españoles a los fets de la guerra i la situació de crisis de obispos de todo el mundo con motivo de la la postguerra. El Gran Hotel es guerra en España, publicada a l?estiu de transformà el 1941 en la seu de l?Institut 1937 i signada pel Bisbe Miralles, escrit Nacional de Previsió. El turisme es en el qual es donava suport al cop d?estat començà a recuperar progressivament a i la guerra de Franco. En tot aquest nou finals dels 40 amb un programa nacional escenari l?Església recuperà privilegis. La de molt èxit, dirigit als recents casats per clara aposta pel franquisme li va donar passar la lluna de mel a Mallorca. Aqu est resultats positius, ja que va ser t u r ism e m u t ar à d?u n t u r ism e select e i considerada com un puntal del nou m in or it ar i qu e h i h avia aban s de la règim, la qual cosa li aportà beneficis gu er r a, f on am en t at en la f igu r a del amples i diversos. Amb la victòria del viat ger , a u n alt r e popu lar i m assiu els bàndol nacional, l?Església tingué un anys 50. A poc a poc Europa es recupera, protagonisme important, dins una es comencen a pagar les vacances als estratègia de recristianització de la treballadors i hi ha un traspàs de l?aviació societat mitjançant actes multitudinaris 12 de guerra a la civil. Amb tot, a mitjans del d?exaltació religiosa, el control de la 50 i fins al 73, es produeix l?arribada 13 massiva ininterrompuda de turistes, així utilitari s?anirà fent amb els carrers de com l?expansió urbanística i econòmica ciutat a costa dels vianants, els carros, sobre el territori. Palma torna a les galeres i les bicicletes. recuperar el projecte modernitzador i liberal amb un nou cosmopolitisme. La Fr u it del f or t cr eixem en t econ òm ic, es Plaça Gomila lidera el nou turisme d?oci pr odu eix u n a r evolu ció m igr at òr ia a de la nit. Passam de 400.000 turistes dels t ot a Espan ya. Des de 1960 fins ara hi ha anys 60, a 3.500.000 el 73. De 21.300 hagut 20 milions de desplaçaments places a 222.000. Palma ja té 260.000 interiors. Alguns d?aquests habitants. desplaçaments varen ser molt intensos als anys 60 i part d?ells varen tenir com a El pr oject e m oder n it zador de la destí la ciutat de Palma i, més tard, tot t r an sf or m ació u r ban a de la ciu t at es Mallorca. El més rellevant pel creixement t or n a a posar en m ar xa am b les de la ciutat va ser la immigració r ef or m es de Gabr iel Alom ar . El Pla de peninsular, encara que també cal reforma interior de Palma és aprovat el destacar la immigració interior de la 1943. És el temps en què Joan March Mallorca rural. Inca i Manacor no perden construeix el seu palau de la mà de població, però la zona més rural Gutiérrez Soto i Gabriel Alomar. Ho fa d?interior sí, així com la Tramuntana, a just devora el Círculo Mallorquín, institució excepció de Sóller. que li havia barrat l?entrada uns anys abans. Respecte a l?arquitectura, el Aquesta època serà també la del regionalisme va desapareixent i també el creixement de les infraestructures i de modernisme. Dominarà l?arquitectura l?automòbil. Es crea el Passeig m ar ít im , racionalista, sobretot en grans edificis uns dels grans projectes modernitzadors militars i cases familiars. Més tard, dels anys 20, que després enllaçà amb apareixerà una arquitectura l?autopista de llevant. Aquest és contemporània, de la mà d?arquitectes segurament l?error urbanístic més gran com Ferragut amb l?edifici de GESA i de la història de ciutat. Després de tomar l?església de la Porciúncula. Algunes fites les murades, acció molt consensuada d?aquesta etapa són la construcció del però vista des d?ara equivocada, es Mercat de l?Olivar i la compra per part de comet l?error de crear un altre cinturó, l?Ajuntament de Palma del solar de S?Hort més potent encara que les mateixes del Rei com a primera passa per a la murades: un anell de carreteres que reforma posterior d?Alomar. Comencen suporta un tràfic excessiu i que torna a les obres de Jaume III el 1952, amb la aïllar el centre de la ciutat del seu entorn. participació de Joan March i sota la Aquest anell serà més difícil de tombar direcció de Gabriel Alomar, ara que les murades. considerat el seu arquitecte predilecte. Pocs anys després, el 1962, mor Joan Qu an t a la cu lt u r a pr òpia, durant el March a Madrid, víctima d?un accident, a primer franquisme es toleren algunes 81 anys. La ciutat moderna avança no manifestacions minoritàries i discretes sempre en la bona direcció, com és la entorn fets significatius com la Reunió del substitució l?any 1953 dels tramvies pels consell Europeu de Cultura Popular, la famosos autobusos pegasos i el cotxe presentació de Ruiz Giménez del projecte  Camilo José Cela i la bailaora La Chunga. Fons Rul.an. cultural per Balears, l?homenatge a exposició individual. Precisament Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover o el aquesta sala esdevingué un espai condol per la mort de Mª Antònia Salvà. protagonista del canvi cultural de la Els premis Ciutat de Palma reforcen als ciutat. També és necessari parlar d?altres escriptors en llengua catalana. Es duu a artistes dels 50 com Xam, que ajuden a terme a Ciutat el IV congres de la Corona fer la transició cultural d?una ciutat d?Aragó. És indubtable que un fet tancada i franquista, cap a una ciutat transcendental per la cultura de la ciutat oberta i connectada, amb les seves serà la vinguda de Joan Miró el 1956, al exposicions als centres de producció mateix temps que estrena el taller fet per artística com Nova York, Munic, Stuttgart, Josep Lluís Sert. Miró esdevingué un Frankfurt del Meno, Londres, París, referent intel·lectual de primera Amsterdam, Barcelona o Madrid Com a magnitud. Així, el 1970 va fer a la sala mostra de certa obertura del règim, es 14 Pelaires de Palma la seva primera crea a Palma el 31 de desembre de 1962, 15  impulsada per Francesc de Borja Moll, ciutadans tant de Palma com d?altres l?Obr a cu lt u r al Balear . Al cap de tres municipis de l?illa. El 1977, es anys, el 1965, Raimon feria el seu primer desencadena la lluita per salvar la concert a Palma; i Maria del Mar Bonet Dragonera de l?amenaça de ser s?integraria als Setze Jutges el 1967. La urbanitzada. Els an ys 70 i els pr in cipies relació íntima entre Palma i Barcelona, tan dels 80 f or en de cr isi econ òm ica. La crisi important els anys abans de la guerra hotelera va servir per cohesionar el civil, no es començarà a recuperar fins a moviment sindical que ja feia uns anys 1960. El r egion alism e es r ecu per a. que volia tornar a ressorgir. El primer conflicte hoteler és del 73 a l?Hotel La vida qu ot idian a en s dón a algu n es Bellver. La primera vaga d?hostaleria va ser n ovet at s, din s u n am bien t en car a l?any 74, i es varen realitzar moltes t an cat i gr is. S?estrena la pel·lícula ?Jack el assemblees als hotels de la badia de Negro?, filmada a Palma. Arriba al Port per Palma. Lideraven moltes d?aquelles primera vegada la VI flota americana. accions un conjunt de capellans crítics Arturo Pomar és proclamat campió amb la mateixa església i amb les d?Espanya d?escacs. Josep Tous refunda condicions d?explotació dels treballadors l?Última Hora i s?organitza una exposició per una patronal paternalista. Francesc retrospectiva d?Anglada Camarasa. Obrador, Jaume Santandreu, Carmel Bonnín i d?altres tindrien en el futur un En aquells anys d?apertura (i també paper rellevant en els moviments socials d?estancament), Palma va tenir un dels ciutadans de diferent naturalesa. batles més afamats, el general Màxim Alomar, després de Joan Massanet que Pr ogr essivam en t , cr eix l?esper an ça de havia estat quasi deu anys. Alomar l?ar r ibada de la dem ocr àcia. Factors governà la ciutat durant 5 anys, des del interns i externs necessàriament havien 1963 fins al 68. Entre moltes obres que d?influir en un desig cada vegada més impulsa cal recordar l?aprovació del nou majoritari de canvi polític. Tothom era Pla General de 1963 que es demostrà poc conscient que s?entrava en una fase de realista, i la reforma de s?Hort del Rei, obra transició que es feria quan el dictador molt controvertida i debatuda, ja que morís. El PCE i PSOE, entre altres forces esbucava el Teatre Líric i l?Hotel Alhambra, polítiques i socials, es feien cada vegada dues icones de la ciutat. El som n i d?u n a més presents. El PCE pren protagonisme ciu t at m oder n a de M iqu el del San t s amb el denominat ?pacte per la Llibertat?, Oliver es va com plin t . amb consignes que inclouran també l?amnistia per als presos, ja que l?any 1974 La pr im er a cr isi t u r íst ica es pr odu eix a tota la direcció de CCOO estava 1973, a la par qu e n eix a Palm a empresonada pel procés 1001. L?amnistia l?ecologism e am b la cr eació del GOB. Per es va convertir en una demanda nacional i primera vegada, baixa l?ocupació hotelera i transversal. Per exemple, va esser es critica el model de creixement basat en demanada pel Col·legi d?Advocats de el producte de sol i platja. No és casual Balears, per part del seu degà Pep que el naixement del GOB es produís en Zaforteza. Hi havia també, dins el Col·legi aquells moments, impulsat per un grup de d?Advocats una ?comissió d?advocats 16 joves? molt activa presidida per Fèlix Pons. Franco mor el novembre del 75. Joan Carles és proclamat Rei d?Espanya. La llei de Successió de 1947 s?havia aplicat al cap de 28 anys. 16 17 El Cop d'Est at a Palm a  Militars després del desembarcament a Porto Cristo. c.1936. Reproducció de la fotografía de Bartomeu Ordinas Fúster inclosa en el catàleg ?Bartomeu Ordinas Fúster. Una actitud davant la càmera?, publicat pel Consell de Mallorca (Arxiu del So i de la Imatge) l?any 2002. s indubtable que la constitució posaren en marxa d?una manera molt É del primer govern reformista de decidida un conjunt de mesures la II República (1931-1933) va polítiques, generar polítiques, fortes socials socials, econòmiques tensions culturals que tenien com a objectiu i afrontar els grans problemes que i econòmiques. Aquestes es varen arrossegava l?Estat espanyol des dels accentuar després de la victòria de la inicis de l?època contemporània. Per bé coalició d?esquerres del Front Popular a que la intenció d?aquestes decisions era les eleccions del febrer del 36. Malgrat la democratitzar i modernitzar el país, ben victòria progressista, a Palma i a la major aviat sorgiren veus opositores que part dels municipis de la part forana, va provocarien el deteriorament progressiu guanyar d?una manera acaparadora la del clima polític a tot l?Estat i l?aparició de candidatura de la Dreta. Una vegada situacions de violència generalitzada. constituït, el nou govern central d?esquerres presidit per Manuel Azaña es 18 19  Un dels posicionaments opositors més persona la crisi de la pèrdua de les importants estava representat per una colònies espanyoles a ultramar. De branca de l?exèrcit republicà: els tornada a la Península, va estudiar a denominats africanistes. És a dir, caps i l?Escola Superior de Guerra. El 1927 fou oficials de l?Exèrcit d?Àfrica que van operar ascendit a general de Divisió i ocupà els al Protectorat espanyol del Marroc entre càrrecs de director general i subsecretari 1909 i 1927 i com a conseqüència de les del Ministeri de l?Exèrcit (1930). El mes de seves accions de guerra aconseguiren febrer de 1935, fou designat comandant ascensos i privilegis immediats. Ans el militar de Balears en substitució del contrari dels militars anomenats Junteros, general Franco. El mes de juny del mateix que només ascendien per antiguitat. Ben any, deixà Mallorca per ser nomenat aviat, els alts comandaments africanistes director general d?Aeronàutica, en el com Sanjurjo Sacanell, Queipo de Llano, Ministeri de la Guerra. El març de 1936, Franco Bahamonde, Goded Llopis o s?incorporà novament a la comandància Millan Astray, entre d?altres, s?oposaren a militar de les Balears, des d?on va dirigir les reformes del govern del Front la conspiració, juntament amb el Popular perquè restaven el seu poder comandant mallorquí i amic de Franco, polític i econòmic. Per aquest motiu i Mateu Torres Bestard. amb el suport de civils i polítics conservadors, organitzaren una trama Els representants polítics d?esquerres i les conspiradora que va esclatar el mes de organitzacions obreristes mai es fiaren juliol de 1936 i que generà l?inici de la de Goded. Coneixien els seus plans Guerra Civil espanyola. La insurrecció va conspiradors. El 17 de juliol de 1936, els triomfar a Mallorca. A les illes Pitiüses es militars rebels s?aixecaren contra el va donar una situació molt peculiar. govern de la República. A Mallorca es Entre el 19 de juliol i el 7-9 d?agost, respirava intranquil·litat. El 18, la Eivissa i Formentera foren rebels; entre insurrecció estava confirmada. El mateix aquesta data i el 13 de setembre, dia, Goded es va reunir amb el republicanes. Durant la setmana governador Civil, Antonio Espina, i una compresa entre el 13 i el 20 de setembre, delegació de diferents dirigents foren terra de ningú. El 20 de setembre, republicans. El militar va dir que podia tropes procedents de Mallorca, garantir la seguretat de l?illa. Unes comandades per Antoni Montis, paraules que preveien la seva lleialtat prengueren possessió de les Illes sense envers el govern de la República; però disparar un tret; a partir d?aquest dia, realment no fou així. El diputat socialista Eivissa i Formentera passaren Alexandre Jaume era present a la reunió. definitivament al bàndol revoltat. A A la nit se n?anà més tranquil a la casa Menorca, l?aixecament va fracassar. del Port de Pollença on estiuejava. L?endemà va ser detingut. Un d?aquests generals africanistes -potser el més astut i intel·ligent de tots- que va L?endemà, dia 19 de juliol, Goded encapçalar la insurrecció era Manuel incomplí flagrantment la seva paraula i Goded Llopis. Va néixer a Puerto Rico el cap a les set de matí va reunir les seves 1882 en el si d?una família de tradició tropes a l?esplanada de la Comandància militar. Goded va viure en primera militar i va fer que el capità d?infanteria 20 Ramon Fortuny Truyols llegís el ban en el  Plaça Sant Antoni bombardejada. Font: Associació de Veïns de Canamunt. qual es declarava l?estat de Guerra a les era gravíssima, l?arribada ?dia 20 de Illes Balears. L?article tercer deia: juliol? de les notícies del fracàs de l?aixecament a Barcelona va provocar una «Resuelto a mantener inflexiblemente mi certa reacció dels sectors populars i una autoridad y el orden, será pasado por las part de les forces militars i de seguretat; armas todo aquel que intente, en sobretot, el Cos de carrabiners. Així, a cualquier forma de obra o de palabra, Palma es va declarar una vaga general, hacer la más mínima resistencia al amb una certa incidència a alguns sectors Movimiento Salvador de España.» de població i a municipis com Sa Pobla, Manacor o Sóller. Però, al cap de pocs Amb la proclamació del ban de guerra, dies, aquesta oposició fou eliminada per Goded assumeix el ?mando absoluto? de la intervenció de tropes militars amb les Balears. Convençut del triomf de l?ajut incondicional de falangistes i l?alçament i abans de partir cap a requetès d?arreu de tota l?Illa. Per la seva Barcelona per posar-se al capdavant de la banda, el general Goded, és detingut, insurrecció, Goded va nomenar nou jutjat i condemnat per rebel·lió. Fou comandant militar a Aurelio Díaz de Freijó afusellat el 12 d?agost al castell de i al tinent coronel Luís García Ruiz com a 20 Montjuïc. nou governador civil. Tot i que la situació 21  Amb el triomf de la conspiració, els carreteres de l?illa. Un dels més colpistes posaren en marxa una terrible representatius fou l?assassinat de Mateu repressió, que va ocasionar nombroses Martí Miquel més conegut amb el nom detencions i alguns assassinats. Les d?Ateu Martí, pel seu caràcter anticlerical. mesures repressives havien estat El seu cos fou trobat a un descampat minuciosament planificades mesos prop del Coll de Sa Grava a Gènova abans pel general Emilio Mola Vidal. La (Palma). Estava en un avançat estat de primera onada repressiva a Mallorca descomposició. La tercera i darrera etapa començà el mateix 19 de juliol i es va de la primera onada repressiva coincidirà allargar fins a principis de setembre de amb els dies que va durar l?expedició 1936, quan l?expedició catalana dirigida catalana a Mallorca, entre el 16 d?agost i per Bayo deixa Mallorca sense haver el 4 de setembre de 1936. És en aquest assolit el seu objectiu: restablir la moment quan la repressió es desferma. legalitat republicana. Segons l?historiador Es comptabilitzen centenars de persones Bartomeu Garí, perseguia l?exemplaritat. assassinades als cementeris des Pla i de El mètode repressiu més utilitzat foren Son Coletes a Manacor. La ràpida els segrests que acabaren amb desenes reembarcada de les tropes que dirigia d?assassinats. Les víctimes es deixaven Bayo va suposar que desenes de unes hores, fins i tot dies, ?exposats al milicians quedessin a l?illa. Dies després públic?. La intenció era crear un clima de foren brutalment assassinats. El cas més terror. Les zones principals on es representatiu fou l?execució de 5 dugueren a terme aquestes accions sanitàries de la Creu Roja. foren Palma i els afores de la ciutat i Manacor. A Palma, un dels centres L?eliminació planificada va afectar repressors més destacat fou l?antiga seu nombroses persones. Entre elles, hi obrera de la Casa del Poble que fou trobam alguns dels líders més populars i assaltada per falangistes i rebatejada destacats dels darrers mesos de govern amb el nom de Casa de Primo de Rivera, de la II República. Ens referim a la dirigent on es practicaren tot tipus d?atrocitats. comunista Aurora Picornell Femenies; el batle de Palma, Emili Darder i Cànaves; el La primera etapa de la repressió a diputat socialista, Alexandre Jaume Mallorca es pot dividir en tres subetapes. Rosselló; o els dirigents socialistes, els La primera es refereix els primers quinze germans Miquel i Joan Montserrat Parets, dies de guerra, on es registren alguns entre d?altres. Abans de ser assassinats, assassinats i nombroses detencions. És la major part d?aquestes persones foren destacable l?apertura de nous centres detingudes i tancades a presons de la penitenciaris provisionals com la presó de capital, com la Provincial, el Castell de Can Mir situada a les Avingudes de Bellver o Can Mir. Com a testimoni, Palma, el Castell de Bellver i el vaixell reproduïm la nota que li va fer arribar Jaume I que estava ancorat al moll de Aurora Picornell a Alexandre Jaume el Palma. La segona, arribaria fins al 15 dilluns 20 de juliol de 1936. Ambdues d?agost. En aquests dies, els assassinats persones estan tancades a la Presó per segrest augmenten Provincial de Palma: considerablement. També apareixen els primers cadàvers al costat de les 22 «Estimado camarada: He recibido los bombones que me envió, que alegre sorpresa. ¿De modo que estamos cobijados bajo el mismo techo? Lo ignoraba, no sabía quién estaba aquí, no obstante, tenía unos deseos locos de saberlo. Lo que me fastidia es no saber nada de nada. Muchas gracias por los bombones y más que por los bombones por haberse comunicado conmigo. Yo me siento tan optimista como siempre. !Salud! Aurora Picornell. (Estoy aquí desde el Domingo a las 11 de la mañana). Tot i que la repressió es va aplicar des del regidors. García Ruiz nomenà persones primer moment, els dies després del cop addictes al nou estat (militars, d?estat són realment molt confusos. El falangistes, etc.) que s?encarregarien de la nou governador civil García Ruiz utilitza gestió municipal. Era una idea ?ja les al·locucions a la ràdio i la premsa per utilitzada durant la Dictadura del general declarar que el seu antecessor, Goded, Miguel Primo de Rivera i encara tan havia triomfat a Barcelona, i que freqüent a la política del nostre país? que l?alçament era una realitat a quasi tota preconitzava que els polítics Espanya i que en poc temps es tornaria a professionals havien dut el desastre i la la normalitat. Sens dubte, volia desorganització de l?Estat, de manera que transmetre un missatge tranquil·litzador els militars s?havien vist forçats a prendre i que desdibuixava la realitat del conflicte. el poder de les institucions. En el cas de És indubtable que els mitjans de Palma, Mateu Zaforteza Mussoles, un comunicació es transformaren en eines militar africanista, va ser nomenat batle cabdals des dels primers moments de la de Palma durant 3 anys, entre 1936 i Guerra. Conscients de la seva 1939. El nou consistori palmesà importància, el nou règim imposat per les conformat per 10 nous regidors va dur a armes va exercir un control absolut dels terme una gestió municipal restrictiva, mitjans de comunicació. En aquest sentit, amb la destitució dels càrrecs de partits podem dir que seguiren els mateixos d?esquerra que havien entrat els darrers equips directius i no varià la seva anys. Seixanta-dues persones de propietat privada, tot i que algunes l?Ajuntament varen ser depurades. Les persones foren apartades. El cop d?estat nòmines dels funcionaris es varen reduir va produir una ruptura amb la premsa de 216.000 pessetes a 168.000 pessetes. lliberal i la desaparició de la premsa Les paraules del regidor de la primera obrera, així com l?ús del català als mitjans. Gestora Municipal de Palma de la Guerra i mà dreta del nou edil, Guillermo Cirerol Un altre fet destacat fou el nomenament 22 Tomàs, ho justificaven d?aquesta manera: de noves autoritats civils, com batles i 23  Emili Darder amb Manuel Goded. Arxiu Lleonard Muntaner. «Completamente convencidos de la i d?Artilleria, que capgiraren una situació necesaria e inaplazable variación radical inicialment favorable als alçats contra la del rumbo que traía la nave española, República. També fou destacable la dirigida por manos mercenarias al servicio resistència per part de segments de de ocultos poderes extranjeros y a punto de població i el compromís ferm de grups entrar en la espantosa borrasca del anarquistes. comunismo» A partir del 23 de juliol, hidroavions Mentrestant, a Catalunya, la insurrecció republicans bombardegen Palma i tiren fou esvaïda i es comença a organitzar octavetes exigint als colpistes la seva una important operació militar per tal rendició. A Barcelona es comença a restablir la legitimitat republicana a organitzar una esquadra de diferents Mallorca i Eivissa, atès que a Menorca vaixells i uns tres mil milicians ?dels l?aixecament va fracassar gràcies a l?acció quals sembla que 400 eren dones?. Una resistent dels sotsoficials de la base de mostra del grau d?odi que va inspirar Maó i la tropa dels regiments d?Infanteria l?aixecament, és el fet que un grup de 24 milicians es dirigeixen a la presó de la italians va ser dissenyada a Palma en Mola on estaven presos un centenar una reunió en la qual també participà d?oficials rebels, dels quals 87 foren Joan March fill, segons explica assassinats. Sembla que els militars l?investigador Pere Ferrer Guasch. Els foren tirotejats per escamots avions atacaren els hidros republicans de d?afusellament, però també metrallats la base del port de Pollença i els des de les finestres i portes i per distintes destruïren. També atacaren els vaixells dependències del pavelló. Aquest fet, republicans. El 3 de setembre acudeixen juntament amb les informacions que es vaixells republicans potents per ajudar, transmetien des de la ràdio dia 4 d?agost, però no poden aturar l?ofensiva de on s?explicava que a Barcelona l?aviació italiana. La recuperació del front començaven els preparatius per a un franquista fou dirigida personalment per futur desembarcament republicà a García Ruiz. Bayo dóna una ambigua Mallorca, encengueren les alarmes ordre de reembarcar. Com hem explicat, rebels. Sens dubte, les notícies aquest fet va generar nombrosos enterboliren més la repressió assassinats de milicians que no mallorquina. aconseguiren sortir de Mallorca. El 7 d?agost es rendeix Formentera i Tot i la victòria nacional, la repressió no l?expedició catalana es dirigeix cap a es va aturar. Començaren les tretes de Eivissa. Arriben el dia 8, que és dia de presó del Castell de Bellver i de Can Mir festa, i tiren octavetes demanant la que ocasionaren més assassinats. Les rendició. Aquí es sumen les tropes tropes franquistes celebraren la victòria vingudes de València comandades per amb una marxa triomfal a Palma. El Uribarri i no troben resistència. Rafael bisbe Miralles els donà les gràcies. Els Alberti i la seva dona estaven amagats i assassinats i les desaparicions de pogueren sortir en llibertat. Els colpistes persones seguien, per Palma i tota es rendeixen i Uribarri torna a Valencia. Mallorca. L?anomenat Comte Rosi, vingut La flota continua cap a Mallorca i el dia amb els aviadors italians, es convertirà 16 d?agost comença el desembarcament amb el protagonista, de iure més que de a Porto Cristo. Com tots sabem, facte, del terror desfermat. Palma i l?operació va ser un desastre. Inicialment, Barcelona, sempre agermanades, tindran les tropes republicanes aconsegueixen destins diferents. penetrar fins a 15 kilòmetres però costà unes quatre-centes baixes. Quan pareixia que la resistència no duraria molt, el 27 agost entra en combat l?aviació italiana, primer amb tres avions FIAT molt superiors i amb els Savoia. El finançament d?aquests avions va ser, segons Massot i Muntaner, obra del financer mallorquí Joan March Ordines, a petició de García Ruiz, que també li demanà diners a Manuel Salas. L?estratègia de guerra amb els avions 24 25 Palm a sot a el r ègim del t er r or  Arconovaldo Bonacorsi (Conde Rossi) i el tinent coronel Luis García Ruiz (esquerra i dreta, respectivament) el dia de la celebració de la victòria de les tropes ?nacionals?el 6 de setembre de 1936. La imatge, de Ribas de Duran, i que pertany a l?arxiu de Miquel Font, està publicada al llibre de Xavier del Hoyo i Arnau Company ?Palma 1936-1983. L?evolució de la ciutat a través de la imatge?. E l fracàs del desembarcament de Palma jugarà un paper estratègic en el Bayo va donar força als rebels i els desenvolupament de la guerra, com a va encoratjar encara més, tot i que, base naval i aèria de les tropes nacionals, abans del 23 d?agost de 1936, les com també ho serà la base d?hidroavions persones d?arreu de l?illa que ja de Pollença, utilitzada pels italians i estaven empresonades superaven les també pels alemanys. La dreta històrica 1.100. Des del mes de setembre la tornarà al poder, amb la Falange com a venjança es va cobrar més assassinats i punta de llança. Però seran desapareguts. A la resta de l?estat essencialment els militars els que espanyol les forces rebels que ja havien dirigeixen la repressió i prenen les entrat a la península, s?anaven fent fortes, decisions estratègiques. conquerint Badajoz, Irun i San Sebastià. Els dos bàndols es preparaven per a una La dominació de l?exèrcit sobre la Falange guerra llarga. Una guerra que al final 26 s?iniciarà l?abril del 37, quan se n?adonen duraria tres anys. de l?abast de la repressió i la corrupció 27  desencadenades per Canuto Boloqui persones ?sólo por el hecho de ser Álvarez, cap de la Falange d?Inca; sospechosos de ser peligrosos?, sense cap Francisco Barrado Zorrilla, cap de la protecció jurídica i amb condicions policia; i Mateu Torres Bestard, infrahumanes, essent assassinats sense governador civil de les Balears; i serà una escrúpols. El llibre fou un èxit de vendes, realitat en el 38. A Mallorca, a l?operació se?n feren moltes edicions i traduccions. hi participa activament Joan March, a Contra ell i la seva idea de la guerra a través del falangista mallorquí Ladislau Mallorca actuaren els franquistes des de López Basa. A March no li agradava gens molts fronts. Fins i tot, l?intel·lectual Joan l?ideari anticapitalista de Falange. Estelrich atacà des de la revista francesa l??Occident? les tesis de Bernanos i Tot i no participar formalment com a defensà la legitimitat de l?alçament. El institució en el Cop d?Estat, l?Església va nomenament de Mateu Torres Bestard, tenir un paper important de suport als com a governador civil, i de Francisco rebels. Dins l?Església hi havia diversitat Barrado Zorrilla, com a cap de la policia, a d?opinions, de manera que uns eren més més del militar Benjumenda del Rey com actius i altres eren en canvi poc inclinats a a comandant militar, va suposar implicar-se. El bisbe Miralles no va l?increment de la repressió i dels crims. prendre part fins que els esdeveniments el varen convèncer. A través de diverses Sota aquest règim de terror es trobaven entrevistes i epistolaris, va demostrar Alexandre Jaume, Emili Darder, Aurora que era perfectament coneixedor de la Picornell i centenars d?altres persones en repressió desencadenada a Mallorca. L?1 diferents espais habilitats com a presons de juliol de 1937 va signar la carta perquè la presó Provincial aviat quedat col·lectiva dels bisbes espanyols dirigida petita. Eren el vaixell Jaume I, l?antic ?Cisne als bisbes catòlics de tot el món en la del Mediterráneo? i orgull de la burgesia qual donaven suport a Franco. industrial de Ciutat; el Castell de Bellver, utilitzat altres vegades com a presó; Can Georges Bernanos, escriptor Mir, un magatzem de fustes situat al ultraconservador francès que vivia a costat de l?estació del tren de Sóller i que Palma des de 1934, estava entusiasmat ara és el Cine Augusta; la Casa del Poble, pel Cop d?Estat i del món falangista al transformada en Cuartel José Antonio; el qual pertanyia el seu fill Yves. Però, a poc dipòsit de detinguts de l?Ajuntament de a poc, va reconèixer que s?imposava un Palma; el castell de Sant Carles i règim de terror que va denunciar i l?habilitació de convents (un bon exemple internacionalitzà el 1938 amb el seu del suport de l?església mallorquina) com conegut llibre ?Els cementeris baix la els del carrer Missió i el de la Pietat Lluna?. conformaren l?univers penitenciari de Palma. Per les dones, es va habilitar un Al capdavant d?aquella ona de terror i ben edifici que havia estat un asil al carrer de al costat de García Ruiz, estava el patètic Can Sales núm. 42. personatge criminal italià sobrenomenat ?Conde Rossi? i el seu intèrpret, el capellà Les condicions en aquestes presons eren Julià Adrover, personatges que Bernanos infames, tant per la higiene com pel odiava. Bernanos denuncià ?el r ègim del menjar, però sobretot per t er r or ? que s?estava imposant contra l?amuntegament de tanta gent en tan poc 28 espai, màxim un metre quadrat per ?Queridísima esposa e hijos: Mis persona. Tot això no era res comparat presentimientos de esta tarde se han amb el dolor psicològic que tots patien, cumplido; estoy en la cárcel esperando el amb el distanciament amb les famílies i último momento de mi vida. Desde este amb la por de no saber si l?endemà serien instante mi nombre queda incorporado a la afusellats. Per fer-nos una idea de la vida historia de Mallorca. Ello ha de serviros de quotidiana de les presons és consuelo y mitigar vuestro dolor. Muero recomanable veure el documental sobre como sabéis completamente inocente, se Emili Darder, a més de molts altres me mata por mis ideas y acepto testimonis que es poden veure a serenamente este papel que me ha l?exposició del Castell de Bellver. señalado mi destino.? Des del primer moment, els nostres Emili Darder no s?ho podia acabar de protagonistes varen moure totes les creure, com mostra la carta que va forces de les relacions socials que tenien enviar a la seva dona el mateix dia que va per demanar a persones i famílies molt saber que l?havien condemnat a mort: conegudes de Ciutat que se?ls hi donés un ?Estimadíssima Miqueleta meva: ja veus tracte just. Varen arribar directament a que me demanen sa pena de mort, a jo, Joan March, ja que Lluís Alemany, que que he estat sempre s?homo més pacífic i havia estat la seva mà dreta política més contrari a tota revolució. Si hi ha durant molt temps, era cunyat d?haver justícia no me poden fer res (? ) Per d?Alexandre Jaume i el seu advocat. mi esteu tranquil·les. Jo només pas pena per tu i per sa meva nina. Haver-vos en tot La primera que va ser assassinada fou cas de deixar, tan com vos estim! I m?apena Aurora Picornell, víctima del sistema de molt la situació econòmica vostra. Que ma ?tretes?, estudiat profusament per mare i ton pares vos emparin. T?abraça i te l?investigador Manuel Suárez Salvà. besa fortíssimament i llargament en tot Juntament amb altres cinc preses de Can l?immens amor que te té es teu homo, Sales, el 5 de gener, les varen anar cercar Emili.? uns falangistes i les tragueren de la presó sense dir quin era el seu destí. El seu Emili Darder estava tan malalt des de feia destí era ser fusellades al cementeri de mesos, amb una tuberculosi malt Porreres. Les darreres paraules d?Aurora, tractada a la presó, que si la nit abans no que aquell trist mes de gener del 1937 l?haguessin medicat intensament no estava embarassada, foren: hagués arribat viu a l?afusellament. ?Podeu matar homes, dones, nins com el meu que encara no és nat. Però, i les idees? El coronel Ricardo Fernández de Tamarit, Amb quines bales matareu les idees??. jutge militar, fou el que signà la condemna a mort. El mateix coronel que A Alexandre Jaume i a Emili Darder els hi uns mesos abans havia proposat fer fora tocaria unes setmanes després. Contra d?Espanya als intel·lectuals que havien ells es va utilitzar la farsa del judici militar signat la famosa carta dels mallorquins per rebel·lió. Els varen condemnar a als catalans abans del cop d?estat. mort. La mateixa nit abans de Episodi molt important entre els cercles l?afusellament, Jaume, escrivia a la seva culturals de Ciutat i que ens mostra a un 28 família: Llorenç Villalonga intercedint entre 29  Tamarit i el grup d?intel·lectuals que se ciutadans Jaume Rebassa, Joan senten assetjats. Un Llorenç Villalonga Vallcaneras, Jaume i Joan Matas Salas i que haurà d?atendre, com a sotsdirector Josep Matas, que va morir poc després de de la Clínica Mental de Jesús (l?Hospital l?alliberament del camp. Jaume Rebassa Psiquiàtric), l?exgovernador civil i acabaria els seus dies al camp de intel·lectual Antonio Espina. Espina concentració nazi de Dora, Buchenwald, s?havia tallat les venes després de saber on moriria el 24 de desembre de 1943. que el condemnaven a mort i del calvari Altres resistiren com pogueren l?embat d?un any de presó, calvari que dels falangistes, la marginació continuaria uns anys més. Sembla que institucional o el menyspreu. Algunes Llorenç Villalonga, que es casà a final del persones tengueren una nova orientació 1936 i ben aviat se n?anà a viure a ideològica en adaptar-se al règim de Binissalem, a mida que avançava la Franco. guerra s?anava allunyant de les conviccions falangistes i abraçant Aquest clima de por i de tristesa l?escepticisme polític i l?enyorança del empestava la ciutat. Les xifres sempre paradís perdut que el caracteritzarà com són fredes i, en el cas de la repressió, l?escriptor que tots coneixem. envoltades de misteri. Es té la certesa de la sort de les persones de les quals se?n Però no a tots els intel·lectuals rellevants coneix la història però resulta molt difícil d?aquella època que varen signar la carta parlar de números definitius. Així, de germanor cap als catalans, els va podem afirmar que més de mil veïns de sotmetre l?alçament a Palma. Gabriel Ciutat passaren per les presons Alomar es trobava a Madrid perquè havia franquistes. D?aquests, 130 serien de donar una conferència i, per tant, va assassinats, en qualsevol de les seves evitar el destí d?Alexandre Jaume o Emili modalitats: treta, afusellament o mort Darder. Un altre destí va tenir Bartomeu com a conseqüència de les condicions de Rosselló Pòrcel que era a Osona per vida. tractament de la seva tuberculosi que posaria fi a la seva vida als 24 anys. O Una ciutat que seguia algun ritme de Joan Mascaró, que essent professor de normalitat, un intent de vida quotidiana llengua anglesa i sànscrit a la Universitat que havien de continuar fent els seus de Barcelona, es trobava de vacacions a habitants. Per ò? u n a vida a Palm a, Palma durant el Cop d?Estat. Per sort va llu n y del t er r or ? er a possible? poder sortir amb son pare cap a l?Alger i salvà la pell, com altres mallorquins que s?embarcaren en un llaüt per cercar un altre futur. El 18 d?agost de 1939, nou homes partiren des de Camp de Mar cap al nord d?Àfrica. La mala sort volgué que s?equivoquessin de rumb i anessin directes cap a la Itàlia feixista de Mussolini. Els apressaren i se?ls emportaren cap al camp de concentració de Ventontene. Allà acabaria el futur dels 30 Processó a la Plaça de Cort. Foto cedida per Antoni Blanes.?. 30 31 Test im on is de la gu er r a civil a Ciu t at  Aurora Picornell, Gabriel Alomar (retrat fet per Ramon Casas, exposat al MNAC) i Llorenç Villalonga. L u is Gar cia Ru iz. In icis del cop d?est at (1). ?Al tomar posesión de cargo, di Llor en ç Villalon ga i Pon s. In icis del cop d?est at . ?El Movimiento Nacional me sorprendió en orden para que se me presentaran los el campo con unos amigos. Nosotros comités de huelga, pues se había declarado creíamos que se reduciría a un nuevo 6 de la general. Destituí por teléfono a todos los octubre y que todo seguiría como antes, alcaldes y Comisiones Gestoras y en con Azaña, Lerroux o Gil Robles?. veinticuatro horas quedaron nombrados los nuevos alcaldes, a los que no puse más Lliber t ar i Gelaber t M ayol. Tar dor del condición que fueran apolíticos y que 36 . fueran bien vistos en los pueblos. Encarcelé ?Jo menjava directament dels poals de fems. a todos los elementos significados del Frente I no feia distincions. Tot allò que permetia Popular y la huelga general sólo duró unas pegar-li clavellada era comestible. Un dia, horas porque, no habiendo encontrado la en el carrer Fàbrica, vaig topar un ca que policía a los Comités, hice venir a mi duia un tros de pa a la boca. Li vaig partir despacho a los Inspectores de Tranvías y a darrere i el vaig apedregar fins que el va cuantos ferroviarios encontraron amollar. Va esser mel, el pa. La padrina deambulando por la estación. A unos y anava als quarters per si li donaven el otros les dije que o salían los trenes y ranxo sobrant, però alguns soldats li tranvías o ellos no veían la luz del día negaven: ?M? estim més tirar-lo que siguiente; aquel mismo día salían tres donar-lo a una roja??. trenes y doce tranvías, estos últimos conducidos por los Inspectores?. 32 33  Joan M ascar ó For n és. Agost del 36. ?Des del pis prop de Santa Creu sentia de vegades, durant la nit, tirs de fusell o pistola que venien de prop del cementeri. Un capvespre mon pare i jo anàrem al cementeri a veure la tomba d?amics, i vàrem anar a l? esglesieta del cementeri. Vàrem veure un homenet vell, endolat, i parlant li demanarem si hi havia algun mort de família: ?No ho sé encara?, va dir ell, ?he vengut per veure si trobaria es bolic de roba d? es meu fill?. Preguntant-li que volia dir, ens va dir que cada vespre mataven persones prop del cementeri, que les enterraven, però feien un bolic de ses robes, i així els de família que sospitaven la seva absència podien veure si eren morts o empresonats?. Joan M on t ser r at Par et s. Tar dor del 36. ?En mi americana guardo, mi bienquerido, uno de tus pañuelitos de bolsillo. Conserva todo tu perfume de mujer buena. Tenerlo entre mis manos y posar en él mis labios es para mi una gran ilusión que lleva la paz a mi espíritu. Que este sentimiento de paz interior, sin odios ni rencores para nadie, que me inspira tu recuerdo, gane el corazón de todos los hombres y con bien para todos temine esta situación.? Jean n e M ar qes M ayol. Novem br e del 36. ?En Clar era falangista, però jo crec que d?aquests falangistes que ho eren perquè no els quedava altre remei. Perquè, llavors, els al·lots joves s?havien de fer falangistes si volien salvar el coll. Es va portar bé amb nosaltres. Va donar permís per entrar tot el menjar que volíem. I ell, de la seva butxaca, va arreglar la dutxa. L?únic és que l?aigua era freda, però beneïda sigui. Perquè a la Provincial, el mes que hi vàrem estar, era molt pitjor?. 34 Josep M ir alles i Sber t , Bisbe de Gabr iel Alom ar i Villalon ga. M ar ç del M allor ca. Ju n y de 1937. 39. ?Roguemos al Sr. de las victorias por el ?Estimat Mascaró, Consumatum est. Totes triunfo de nuestras armas, por la liberación les meves previsions s?han complit. Vostè de España afrontada y envilecida por los coneixia el meu pessimisme. Des del enemigos de la Fe y de la Sociedad, por el començament de la guerra he predicat el retorno de las santas creencias, y a las plebiscit. Res ha valgut. Però el que no ejemplares costumbres que tanto podia preveure és l?actitud inqualificable enaltecieron a nuestros antepasados?. d?Anglaterra i França. És una ignomínia històrica sense precedents. No sé res de M at ias M as Ripoll. Desem br e del 38. n?Sbert. Per ara quedaré a Egipte. ?L?agafaren a ca nostra, just quan acabava L?abraça son amic. Gabriel Alomar. d?arribar a Sa Indioteria. Vengueren uns homes, eren falangistes perquè duien Gabr iel Ju an i M as. Est iu del 41. camisa blava. La feren pujar al terrat. Li demanaven una vegada i una altra on Vaig sortir del camp (de concentració) de amagava en Garcias. I com que no ho volia Formentera dia 21 de juny de 1941. Una de dir, de la bufetada que li pegaren va caure les primeres coses que vàrem fer va ser un a terra. N? Antònia, la meva germana, i jo comitè propresos. Estava jo pel Partit l?aixecarem. Nosaltres cridàvem: !!!mamá, Socialista, en Domingo Perelló pel Partit mamá!!! Els feixistes ens feren fora a Comunista, en Jaume Rotger -que havia manotades. La baixaren engrillonada i estat director de la Minerva i d?altres l?entraren dins un cotxe que duia cortinetes. fàbriques de sabates- de la CNT i en Bernat Dels tres veïns de la finca no en sortiren ni Palmer pel Partit Republicà Democràtic un.? Federal. Anàvem a fer visites a les preses peninsulars que estaven a l?Hospital i els hi Llor en ç Bar celó Past or . Tar dor del 39. dúiem coses: fruita, sabates? També teníem una dona menorquina que nomia ?La presó era una nau molt grossa, i havia Oceania que anava a ses Hermanitas on hi devers 800 homes tancats. Just quan hi havia sa presó de ses dones, devora Santa entraves, a la dreta, hi havia un quartet per Creu. I també enviàvem doblers als presos als guàrdies, i a l? esquerra hi havia la mallorquins que hi havia a la Península, capella. Cridaven els homes i els entraven que després quan tornaven mos ho venien en aquell quartet. A fora els esperava un a agrair.? jeep. Els duien al cementeri i, un dia que hi vaig anar, vaig veure la paret tota plena de forats de les bales de les metralladores.? 34 35 Palm a vol f er vida n or m al  Celebració del dia de l?aixecament militar (18 juliol 1938). Arxiu Casa Vila, al llibre ?Palma 1936-1983?de Xavier del Hoyo i Arnau Company. L a vida de las ciudades se estaba comunitat de persones i personatges trasformando a gran velocidad, una que li donaven un aire cosmopolita, nueva sociedad urbana más dinámica sobretot als barris d?El Terreno i la y pujante hacía acto de presencia y Bonanova, però també al mateix centre cambiaba las pautas culturales, los històric. Una burgesia industrial creixent, estilos de vida y las costumbres. En una classe treballadora expansiva, la los años veinte la irrupción de la incorporació de la dona i la presència modernidad, de la mano de la electricidad, activa de persones d?altres indrets de el teléfono, el automóvil, el cinematógrafo, l?illa, feien de Palma una ciutat viva i la prensa, la radio, el deporte, la moda y la dinàmica. publicidad, era un hecho incontestable en las principales avenidas de la España Passats els primers mesos de l?inici de la urbana de la época?. guerra, la majoria de ciutadans intentaven continuar la seva vida Aquestes paraules del llibre editat el 2018 quotidiana, encara que sota una de l?historiador Luis Enrique Otero sobre repressió i una por generalitzada que va la Ciutat Moderna són plenament fer desaparèixer una bona part dels adequades a la realitat de Palma de actors i institucions inherents a la Segona 1936. L?auge d?una primera onada República. turística a Ciutat i les millores de les condicions de vida, va fer créixer una 36 37  En aquest mapa militar de 1936, inèdit (cedit per la Doctora en geografia per la UIB Dolores Ladaria), es veu com havia crescut la ciutat d?ençà que el 1900 s?havien tomat les murades. Per la façana marítima havia crescut el port i les barriades de Santa Catalina, El Terreno i El Molinar; i a l?interior de la ciutat, les barriades obreres de La Soledat i Els Hostalets, així com les incipients barriades properes a les vies del ferrocarril dels nuclis propers a les Avingudes, com Arxiduc o la plaça Francesc García Orell (popularment coneguda com la plaça de les Columnes). Les grans possessions que abastien la Si bé la construcció d?edificis i ciutat continuaven sense urbanitzar; les d?infraestructures institucionals fou lenta distàncies eren grans i el tramvia hauria i escalonada, les noves autoritats de créixer fins a crear una xarxa que, polítiques donaren forma a tot un només l?any 1939, va transportar 14 conjunt d?obres públiques que serviren milions de passatgers. Comparats amb per donar ocupació a un important gruix els 40 milions de viatgers que va poblacional que patia de forma directa transportar l?EMT el 2016, és una xifra les conseqüències de la postguerra: considerable. aturats que no tenien cap mena d?assegurança i que cercaven, com fos, una sortida laboral en un context de fam i angoixa. 38  Passeig de la Riba. Arxiu Casa Vila. L?espanyola era, en el transcurs de la La vida cultural, la literatura, la música o Guerra Civil, una economia de guerra on la pintura estaven dirigides a legitimar la els dos bàndols havien dirigit els recursos filosofia feixista del nou règim. El estratègics de les empreses privades al franquisme, amb la connivència de servei de la seva causa. Un exemple l?Església catòlica, generà nous paradigmàtic és el de Salinera Española, mecanismes de repressió i control de la empresa mallorquina amb explotacions població en uns moments en el que la de sal a les Pitiüses i Andalusia. cultura en català, euskera o gallec havia L?industrial Manuel Salas Sureda fou el quedat socialment anul·lada, exceptuant principal propietari de l?empresa: líder del els aspectes folklòrics que, com no partit Maurista, fou el gran adversari de revestien cap amenaça política, Joan March durant molt de temps. Ara, s?utilitzaren com a mostra de la rica feia costat a Franco: les forces rebels varietat cultural d?Espanya. L?oci de la eren, segons ell, ?la única esperanza ciutat seguirà al voltant de les afeccions fundada de un cambio en todo lo que ja agrupaven a molta gent durant la constituido, que habrá de permitir Segona República com el ciclisme, els seguramente a nuestra compañía el espectacles de tauromàquia, el teatre, el desarrollo de sus actividades como cine i el futbol, però també la natació, el conviene?. Segons recull l?historiador frontó i les carreres de cans i de cavalls. Tomeu Canyelles al llibre ?Grano a grano. Historia de Salinera Española El ciclisme era, molt probablement, (1871-2015)?, les poques sals que es van l?activitat esportiva més popular de extreure d?aquelles explotacions van ser Ciutat, amb el velòdrom del Tirador com destinades a l?abastiment dels fronts a principal punt de trobada pels amants rebels a la Península, al mateix temps d?aquest esport. Segons l?historiador que les fàbriques d?Eivissa i Andalusia Manuel Garcia, durant la Guerra Civil, el eren requisades per fer un ús militar. 38 ciclisme -com la resta d?esports- va estar pràcticament paralitzat. 39  Balears Fútbol Club. 1938-1938. Arxiu: C.F.Balears. La ràdio, que va anar creixent en nombre d?aquest dia, Palma, com moltes altres d?aparells arribant a uns cinc mil a finals ciutats i pobles d?Espanya, estaria dels anys trenta, serà el mitjà més idoni sotmesa al seu poder. Començaria una per a transmetre les principals consignes etapa marcada durant molt temps per la del moment. La ràdio s?havia convertit en personalitat i les estratègies del General el mitjà més ràpid i eficaç que tenien els Franco, ?Caudillo de España por la gracia militars per a cridar els homes a files, per de Dios?. Un lideratge que, com els altres a explicar com actuar davant una alarma dos líders feixistes del seu temps, Hitler i i, en definitiva, per tal de donar les Mussolini, es caracteritzava per la seva directrius a la societat civil. Ràdio determinació en la persecució i anul·lació Mallorca es convertí en una de les política, econòmica, social i cultural dels principals infraestructures informatives adversaris. que connectaven els poders civil i militar amb la població civil. El recentment guardonat Premi Nacional d?Història, Enrique Moradiellos, a la Pel que respecta a la religió, l?Església biografia ?Franco. Anatomia de un havia aconseguit alinear-se amb el poder dictador?, aporta una idea molt completa polític i convertir-se en un important de la seva personalitat política i de les element de control social: les campanes seves gestes militars. Franco era, de les esglésies tornaven a tocar sobretot, un militar que, en un llibre que intensament, especialment el 4 d?octubre ell mateix va publicar el 1922, ?Marruecos, de 1936 quan s?havia llegit des del balcó diario de una bandera?, explicava així la de l?Ajuntament que Franco passava a seva manera de fer la guerra: ?A mediodía ser el President del Govern Nacional de consigo autorización del general para Burgos i l?únic dirigent del nou règim. Des castigar a los poblados de que partió la 40 reacción, desde los que el enemiga nos per a molts ciutadans a causa dels hostiliza. La empresa es difícil y bonita? . problemes econòmics que provocà: la Mientras una sección, rompiendo el fuego situació arribà a ser desesperada per a sobre las casas, protege la maniobra, se totes aquelles persones que, ara, descuelga otra por un pequeño cortado y formaven part del bàndol vençut. Milers rodeando los poblados, pasa a cuchillo a de palmesans i palmesanes foren sus habitantes. Las llamas se levantan de represaliats, mentre el silenci i la por los techos de las viviendas y los legionarios dominaven bona part de la vida a Ciutat. persiguen a sus moradores?. Moradiellos també ens conta com, uns anys mes tard, en la tardo