Informe-capacitat-de-carrega-turistica-Palma
Text del document
C
Es
tudialc
ent
rehi
stòr
icdePal
ma
F I M
a
mbl
acol
·l
abor
aci
ódePa
lmaXXIi
Tra
munt
anaXXI
Edita:
FUNDACIÓ INICIATIVES DEL MEDITERRANI
La Rambla, 13 1er, 07003 Palma
www.iniciativesxxi.com
info@palmaxxi.com
Coordinació:
Jaume Garau i Salas, president de la Fundació Iniciatives del Mediterrani
Joe Holles, secretari de la Fundació Iniciatives del Mediterrani
Autora i directora tècnica:
Maria Gómez Llabrés, arquitecta-urbanista
Col·laboradors:
Maria Cifre Sabater
Juanjo Suárez
Agraïments:
Palma XXI, Tramuntana XXI, Ajuntament de Palma, Maria Lluisa Dubon Pretus, Pere Fullana Puigserver,
Jaume Gual Carbonell, Dolores Ladaria Bañares, Climent Picornell Bauza, Pere Rabassa Sansaloni,
Guillem Aloy Bibiloni, Magdalena Aguiló Victory, María García-Hernández, Manuel de la Calle-Vaquero,
Bálint Kádár, Marta Ferriol, Joan Juan, Tomeu Olivares, Uta Werner, Miquel Rayó, Toni Colom, Jaime
Salvà, Aina Soler, Joana Roca, Alberto del Alamo, Toni Juncosa, Marina Sampol, Maurici Ruiz, Antoni
Martínez Taberner, Edita Navarro, Pep Bernales, Marcial Bardolet, Martí Bestard, Biel Horrach, Pilar
Simon, Carlos Nogueira, Antoni Tarabini , Miguel Conde, Antoni Joan Salas Cantarellas, Marta Bonnail,
Francisca Miró, Marlén Albadalejo, Associació de veïns i veïnes de Canamunt, Sa Calatrava i La Seu.
Depòsit legal:
XXX
ISSN:
XXX
Octubre, 2018
No està permesa la reproducció total o parcial d'aquest estudi, ni el seu tractament informàtic, ni la
transmissió de cap forma o per a qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o
per altres mitjans, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.
|2
ÍNDEX
PRÒLEG ......................................................................................................................................................... 5
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................... 6
PRIMERA PART. LA INTENSITAT TURÍSTICA DELS DARRERS ANYS: UNA VISIÓ GENERAL ........................... 8
1. LA INTENSITAT TURÍSTICA VA A MÉS ................................................................................................ 8
1.1. Més turistes i més places turístiques .............................................................................................. 8
1.2. Més arribades per via aèria i marítima .......................................................................................... 10
1.3. La intensitat turística provoca més mobilitat .................................................................................. 12
1.4. Les previsions de la pressió sobre el territori van en augment ........................................................ 14
2. LA PRESSIÓ SOBRE EL MERCAT IMMOBILIARI AUGMENTA............................................................ 15
2.1. El mercat immobiliari va a l'alça de la mà del turisme ........................................................................ 15
2.2. La pèrdua d'habitatge front a les grans plataformes de lloguer turístic ................................................. 16
2.3. Dels desnonaments hipotecaris als desnonaments de lloguer. ........................................................... 17
3. L'AUGMENT DEL TURISME INTENSIFICA ELS DESEQUILIBRIS SOCIALS I AMBIENTALS .................. 19
3.1. Més càrrega ambiental sobre el territori........................................................................................ 19
3.2. L'augment de la intensitat turística ha portat més càrrega social ..................................................... 21
3.3. Més conflicte social .................................................................................................................... 24
3.4. Respostes d'intervenció pública per a regular la intensitat turística ................................................. 25
4. LA INTENSITAT TURÍSTICA A MALLORCA ........................................................................................ 26
SEGONA PART. ESTUDI DE CAS: EL CENTRE HISTÒRIC DE PALMA ............................................................ 27
1. ÀMBIT D'ESTUDI............................................................................................................................... 27
2. INTENSITAT TURÍSTICA ................................................................................................................... 28
2.1. Places turístiques ....................................................................................................................... 28
2.2. Afluència de cotxes .................................................................................................................... 31
2.3. Transport públic: afluència de busos ............................................................................................ 34
2.3.1. Xarxa de busos municipals ..................................................................................................... 34
2.3.2. Xarxa de busos insular ........................................................................................................... 35
2.4. Afluència de vianants ................................................................................................................. 37
2.5. Fluxos de vianants segons les xarxes socials ............................................................................... 41
|3
3. ACTIVITAT IMMOBILIÀRIA ................................................................................................................ 43
3.1. Augment del preu de l'habitatge .................................................................................................. 43
3.2. Estades turístiques en habitatge ...................................................................................................... 44
3.3. Les dinàmiques del mercat de compravenda .................................................................................... 45
4. DINÀMIQUES SOCIALS ..................................................................................................................... 48
4.1. Evolució de la població ................................................................................................................... 48
4.2. Transformació del comerç ............................................................................................................... 49
4.3. Desnonaments .............................................................................................................................. 52
4.4. Percepció i valoració de l'ús dels espais públics del centre històric de Palma ...................................... 53
TERCERA PART. CAPACITAT DE CÀRREGA TURÍSTICA I SOSTENIBILITAT DE LA DESTINACIÓ DEL CENTRE
HISTÒRIC DE PALMA ................................................................................................................................... 56
1. DEFINICIÓ DE CAPACITAT DE CÀRREGA TURÍSTICA....................................................................... 56
2. CÀRREGA DE PERSONES AL CENTRE HISTÒRIC DE PALMA........................................................... 56
2.1. Com es calcula la càrrega? ............................................................................................................. 56
2.2. Càlcul de la capacitat de càrrega del centre històric de Palma............................................................ 57
3. ESTIMACIÓ DEL SOSTRE MÀXIM DE CAPACITAT DE CÀRREGA PEL CENTRE HISTÒRIC DE
PALMA ..................................................................................................................................................... 58
3.1. Què és el Sostre de Càrrega Turística (SCT)? .................................................................................. 58
3.2. Com establim la necessitat d'un Sostre de Càrrega Turística? ........................................................... 58
3.3. Proposta de Sostre de Càrrega Turística al centre històric de Palma. ................................................. 60
QUARTA PART. CONCLUSIONS GENERALS ................................................................................................. 62
ANNEX 1. METODOLOGIA ............................................................................................................................ 63
ANNEX 2. CALENDARI DE CREUERS ABRIL - AGOST 2018 ........................................................................... 70
ANNEX 3. PLÀNOL D'ÀMBIT D'ESTUDI I SITUACIÓ DE LES PORTES ............................................................. 72
ANNEX 4. CRITERIS DE DISTINCIÓ ENTRE PERSONES RESIDENTS I VISITANTS ........................................ 73
|4
PRÒLEG
La indústria turística és l’activitat econòmica hegemònica de les Illes Balears. Després de la gran crisi econòmica de
l'any 2008, el turisme torna a créixer d'una manera intensa, en consonància amb les previsions de la OMT, que ens
diu que el turisme mundial al mediterrani creixerà un 2,3% anual fins l'any 2030. De fet, les Illes, varen rebre l’any
2017 16.338.906 turistes, 3.235.000 més que fa 10 anys.
Malgrat les àrees del litoral són les que concentren la major part de recursos turístics i recreatius de Mallorca, avui
en dia la pressió turística també afecta els centres històrics de molts municipis de l'illa. Aquest creixement és
benvingut per gran part de la societat mallorquina, però també hi ha veus crítiques cada vegada més rellevants que
denuncien l’alta intensitat i la saturació dels espais naturals, carreteres i centres històrics, entre d’altres qüestions.
Val dir que el debat que es planteja no és nou i té un cert caràcter cíclic des de principis del segle XX; és més intens
en els moments de creixement turístic i es rebaixa la intensitat en moments de crisi d’arribada de turistes. La
consulta de les hemeroteques també evidencia que aquest mateix debat ja es plantejava als anys 70, com evidencia
l’editorial del Diario de Mallorca del setembre del 1971:
“El tema está en la calle. Comentarios, cartas a la Prensa, opiniones de expertos y de
profanos, dan fe de que se está haciendo mayoritaria la convicción de que estamos
destruyendo progresivamente Mallorca.”
A dia d’avui, els debats giren entorn de temes com, per exemple, si la saturació és real o percebuda, si hem de
limitar o regular, si podem diversificar l’activitat econòmica o no, etc. Les veus crítiques argumenten que cal canviar
de model turístic basat en el creixement continu i ancorat en la modalitat del sol i platja, ja que aquest model ha
evolucionat de tal manera i amb tal intensitat que debilita les capacitats econòmiques, socials i ambientals de l’illa de
Mallorca.
L’estudi que presentam, vol aportar dades empíriques al debat per tal de comprendre com actua l’alta intensitat
turística al centre històric de Palma, de gran importància real i simbòlica per a tots els mallorquins i que pateix d'un
procés de transformació que amenaça amb la seva desaparició com a lloc per viure-hi per a convertir-se en un
centre urbà destinat al monocultiu turístic.
Jaume Garau i Salas,
President de la Fundació Iniciatives del Mediterrani
|5
INTRODUCCIÓ
Els centres històrics de moltes ciutats europees són fruit d’una llarga evolució d'un seguit de transformacions
urbanes que començaren fa centenars d’anys i perduren fins avui. Fins a principis del segle XX, era habitual que el
centre històric fos la part de la ciutat on hi vivien i treballaven la major part dels ciutadans i on s'hi situaven la majoria
de les institucions i serveis. Moltes d’aquestes ciutats ja havien conegut l’èxit del turisme cultural i urbà, que a
principis del segle XX acollien les elits europees a la recerca d'un clima càlid i ciutats amb encant. Més recentment,la
facilitació a l'accés al turisme, ha diversificat l'oferta de productes turístics i ha incorporat els centres històrics als
circuits del turisme de masses. A més, el major accés a la informació i les noves tecnologies han duit a l'aparició de
les plataformes online P2P, denominades d'economia “col·laborativa”, que posen en contacte a gent que ofereix
espai amb gent que en cerca. La més exitosa d'elles és Airbnb, amb més de 2.000.000 allotjaments registrats en
190 països1.Aquesta intensificació del turisme de masses urbà no només està transformant el turisme urbà
tradicional, sinó que està alterant la vida de molts nuclis antics de les distorsionant la seva funció residencial
tradicional cap a una funció comercial i turística.
El turisme urbà que s'ha instal·lat els últims anys a les nostres ciutats, no permet la conciliació de les activitats
turístiques amb la convivència veïnal, la conservació de les tradicions i festes, etc., el que col·loquialment s'anomena
el "dret a la ciutat". Per tant, és evident la necessitat de cercar formules que propiciïn el consens social sobre la
gestió simultània del turisme amb la ciutat.
Amb aquest estudi volem passar de la teoria a la pràctica, de les opinions als fets. Degut a la manca d’estudis i de
dades concretes sobre el canvi d'hàbits i comportaments de residents i visitants a les ciutats i municipis d'alta
intensitat turística de les nostres illes, el present estudi vol aportar una nova lectura sobre la capacitat de càrrega
turística al centre històric de Palma.
Els principals objectius d’aquest estudi per avaluar la capacitat de càrrega són:
1. Identificar els principals paràmetres i variables necessaris per avaluar la capacitat de càrrega al centre
històric de Palma.
2. Elaborar una metodologia de comptatge de la càrrega al centre històric de Palma replicable a altres espais
urbans semblants de les nostres Illes.
3. Plantejar possibles escenaris futurs d'intensitat turística combinant diferents models de creixement
demogràfic i turístic.
1
Guttentag, D.A.; Smith, S.L.J. Assessing (2017) Airbnb as a disruptive innovation relative to hotels: Substitution
and comparative performance expectations.
|6
A la primera part de l’estudi trobareu un recull de les dades ja publicades més significatives sobre el fenomen el
creixement de la intensitat turística, els impactes socials, econòmics i ambientals que genera a Mallorca. També
veurem la relació entre la intensitat turística, el creixement del sector immobiliari i el desplaçament dels residents,
així com les principals fenòmens de la transformació que està patint el nostre territori i que genera més preocupació
social.
A la segona part trobareu els resultats de la investigació i el seu anàlisi sobre el fenomen de la intensitat turística al
centre històric de Palma. Aquest resultats combinen de diverses tècniques de recerca. Per un costat, la recerca
documental de fonts oficials que ens permeten contextualitzar els diferents temes que anam abordant, i per l'altre
costat la recerca de treball de camp focalitzada a l'àmbit del centre històric de Palma. Aquestes dades que són fruit
de l'observació a peu de carrer comporten un valor afegit a l'estudi ja que permeten l'enteniment dels diferents
fenòmens estudiats en un àmbit concret i amb grans implicacions econòmiques i socials.
A la tercera part introduirem el concepte de capacitat de càrrega turística i la importància que té com a eina per a la
gestió del turisme. També exposam com aplicar aquest concepte en el nostre cas, ja que es tracta d'una
metodologia innovadora quan s'aplica en un centre urbà tan gran i obert com és el de Palma.
Finament, les conclusions a la quarta part. L'anàlisi i dades que aquí es recull serveix com a punt de partida del
debat necessari de com ha de canviar la gestió per a mitigar els impactes provocats pel fenomen de la intensitat
turística.
|7
PRIMERA PART. LA INTENSITAT TURÍSTICA DELS DARRERS ANYS: UNA VISIÓ
GENERAL
1. LA INTENSITAT TURÍSTICA VA A MÉS
1.1. Més turistes i més places turístiques
A nivell mundial, segons la OMT-UNWTO,2 les regions del Mediterrani, i les Illes Balears entre elles, van liderar en
nombre d'arribades l'any 2016. Degut al complex context geopolític i econòmic dels països del nord d'Àfrica dels
últims anys, la millora de connectivitat i l'abaratiment del transport aeri, destinacions com les Illes Balears, i més
concretament Mallorca, han vist una tendència expansiva en la demanda de viatges.3
El sector turístic té un paper clau en l'economia de les Illes per la seva contribució al PIB. Al 2015, el sector turístic
va ser el més important i va ser l'únic que va augmentar en el 2015.4 En aquesta línia, l’estudi fet pels economistes
locals Carles Manera i Ferran Navinés afirmen que es tracta de l'arxipèlag del món amb major intensitat turística i
amb major dependència econòmica de l'activitat turística.5 Així mateix, el rànquing anual publicat per Eurostat va
definir l'arxipèlag de les Illes Balears com la cinquena destinació turística europea amb més pernoctacions anuals.6
Mallorca està experimentant des de fa dècades un gran creixement en nombre de visitants. Aquest augment de la
intensitat turística es veu reflectida en nombroses variables. Per començar, com mostra la gràfica, amb l'augment
any rere any del nombre da pernoctacions a l'illa. De fet, l'any 2017 vam tenir 14% més pernoctacions que al 2008.
50.000.000
45.000.000
40.000.000
35.000.000
45.653.387
30.000.000
41.470.680 42.426.522 42.314.155 41.952.877 45.016.703
39.016.093 37.408.219 40.663.422
36.160.205
25.000.000
20.000.000
15.000.000
10.000.000
5.000.000
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura1: Pernoctacions de viatgers per any a Mallorca
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
2
OMT-UNWTO (2017) International tourism Results: the highest in seven years.
3
OMT-UNWTO (2017) Panorama del turismo internacional, Edición 2017.
4
Observatori del Treball de les IllesBalears, Govern de les Illes Balears (2016) Informe sobre el mercat de treball a les
IllesBalears 2016.
5
Carles Manera; Ferran Navinés (2018) La indústria invisible, 1950-2016. El desenvolupament del turisme a l’economia de
Balears, Lleonard Muntaner Editor.
6
Eurostat (2017) Tourism statistics - annual results for the accomodation sector.
|8
Les gràfiques de pernoctacions mensuals mostren com la corba entre l'any 2008 fins el 2017 ha canviat en forma
sinó que ha anat creixent de forma paral·lela. Així, vol dir, que aquest augment de pernoctacions no s'està
intensificant més en els mesos d'hivern. De fet, els mesos de juliol i agost del 2017 les pernoctacions eren el 13%
superiors als mateixos mesos del 2008. I no només això, sinó que els mesos de desembre i gener vam tenir un 73%
menys de pernoctacions que els mateixos mesos del 2008. Per tant, les dades semblen indicar que els esforços per
a la desestacionalització 7 del turisme queden encara lluny de veure's reflectides.
9.000.000
8.000.000 2008
7.000.000
2009
6.000.000
5.000.000 2010
4.000.000 2011
3.000.000 2012
2.000.000
2013
1.000.000
0 2014
2015
2016
Figura 2: Estacionalitat de les pernoctacions a Mallorca
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
Per altra banda, el nombre de places i d'establiments d'allotjament turístic no atura d'augmentar a l'illa des del 2012.
Especialment, i més recentment, entre el 2016 i 2017 hi va haver un augment del 6% en el nombre d'allotjaments,
degut a l'obertura de nous establiments turístics a municipis com Capdepera, Alcúdia i sobretot a Palma. De fet, en
2017, només al centre històric de Palma es concentren un terç dels nous establiments turístics de tot l'illa de
Mallorca.
300.000 1.800
1.750
295.000
1.700
290.000 1.650
285.000 1.600
1.550
280.000
1.500
275.000 1.450
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Nombre d'establiments Nombre de places
Figura 3: Establiments d'allotjament turístic a Mallorca
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
7
Desestacionalitzar es refereix a equilibrar el volum de turistes al llarg de tot l'any, en comptes de que es concentri en els
mesos d’estiu.
|9
1.2. Més arribades per via aèria i marítima
Des del 2012, han augmentat els passatgers a l'aeroport de Son Sant Joan un 19%. Dels quasi 28 milions de
passatgers que arribaren al 2017, augmentaren tant els passatgers nacionals com els internacionals. L’aeroport de
Palma és el que té major nombre de noves rutes del país i el que té el major nombre de connexions directes a tot el
Mediterrani.8 De fet, segons la Fundació Impulsa Balears, Mallorca és la segona regió europea en intensitat aèria
comercial. En conseqüència, aerolínies de baix cost han instal·lat noves bases a l'illa els últims anys, abaratint més
els preus dels vols i incrementant així el trànsit de persones.
30.000.000
25.000.000
20.000.000
26.254.110 27.970.655
22.832.857 22.726.707 22.666.858 22.768.032 23.115.622 23.745.023
15.000.000
21.203.041 21.117.417
10.000.000
5.000.000
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura 4: Passatgers de l'aeroport de Son Sant Joan de Palma
Font: Govern de les Illes Balears i elaboració pròpia
650
640
630
620
610
600
590
580
570
2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura 5: Evolució de les destinacions connectades per via aèria
Font: Fundació Impulsa Balears i elaboració pròpia
8
Ruiz Collado; Margalida Ramis (2018) Mallorca es el destino mediterráneo con más conectividad aérea, Ultima Hora
| 10
En referència a la infraestructura portuària, el port de Palma continua incrementant tant en nombre de creuers com
en nombre de creueristes, aproximant-se als dos milions anuals. Al 2017 van augmentar un 40% l'arribada de
creueristes respecte de l'any 2012. Els vaixells arriben majoritàriament de dilluns a dissabte i en un sol dia, de
mitjana, arriben 8.000 creueristes malgrat els nombres puguin variar entre 0 i 17.000 depenent dels dies. Per
exemple, dia 28 de maig del 2018, van desembarcar al Port de Palma quatre creuers que concentraven en total
17.471 creueristes a més de les 6.783 persones de tripulació que els acompanyen. Degut a la coincidència en
horaris dels creuers, l'arribada de creueristes al centre històric de Palma resulta en un increment de visitants puntual
molt gran. De fet, després de Barcelona i Roma, Palma és la tercera destinació de creuers del Mediterrani.9.
1000 10.000.000
900
1.000.000
800
700 100.000
600 10.000
796.390 785.509 1.347.708 1.430.918 984.785 1.245.654 1.336.437 1.703.219 1.626.620 1.660.723
500
400 1.000
300 100
200
10
100
0 1
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Arribada de creueristes Nombre de creuers
Figura 6: Nombre de creuers i creueristes arribats per any al Port de Palma
Font: Autoritat Portuària i elaboració pròpia
9
Cruise Lines International Association, Europe (2015) Contribution of Cruise Tourism to the Economies of Europe
| 11
1.3. La intensitat turística provoca més mobilitat
L'augment de la intensitat de la mobilitat rodada ha esdevingut un fenomen significatiu i de preocupació social a
Mallorca. La matriculació de vehicles creix i les dades dels darrers dos anys apunten a un trencament de la
tendència a la baixa que es registrà durant la crisi econòmica. Resulta que, segons les dades d'IBESTAT, l'any 2017
hi va haver un 44% més matriculacions de vehicles que al 2012. Per conèixer més a fons la flota de vehicles
existent, a aquests nombres se li haurien d'afegir els pertinents a la flota de vehicles de les empreses de lloguer de
cotxes que treballen a l'illa, però ens ha estat impossible trobar dades completes al respecte.
50000
45000
40000
35000
30000
25000
20000
15000
10000
5000
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura 7: Matriculacions de vehicles inscrits a Mallorca
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
L'augment del nombre de cotxes matriculats es veu reflectit en l'ús intens que es fa de les carreteres i vies públiques
de la nostra illa, i més concretament a les vies d'accés de Palma. Segons les dades de la Intensitat mitjana diària
(IMD) del Consell de Mallorca, la intensitat de cotxes a la Via de Cintura de Palma ha augmentat de mitjana un
16,6% entre l'any 2013 i 2017. També els plànols del nivell de saturació mostren índex molt elevats en aquest
mateixa via.
A la alta intensitat mitjana de vehicles se li afegeix la forta estacionalitat de l'activitat turística i la concentració de
punts d'interès turístic al centre històric de Palma que provoquen un increment en la utilització de la xarxa viària en
dies i hores determinats per a absorbir el gran nombre de vehicles de visitants de dia que arriben i no
necessàriament pernocten a la ciutat. Més endavant veurem com afecta aquest augment a l'ocupació dels
aparcaments de la ciutat.
| 12
Figura 8: Intensitat Mitjana Diària de trànsit rodat (IMD) als vials d'accés a Palma
Font: Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat i elaboració pròpia
| 13
1.4. Les previsions de la pressió sobre el territori van en augment
L'índex de pressió humana (IPH)10 a les Illes Balears estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en
un període determinat, permetent fer l'anàlisi comparatiu de la població que resideix habitualment amb la població
visitant. L'estudi conduit per Andreu Sansó del departament d'Economia aplicada de la UIB preveu que, si les
projeccions de l'IPH a les Illes Balears segueixen la tendència subjacent a Mallorca i si no empram cap restricció
constrenyedora, al 2030 gairebé duplicarien la càrrega demogràfica mínima del 1997.11 No obstant això, cal
assenyalar que les pressions de càrrega demogràfica que calcula l'IBESTAT i amb la que està basada l'estudi
anomenat poden ser majors que les publicades, atès que no inclouen les arribades de creueristes ni les visites amb
iots privats.
Figura 9: Projecció de l'IPH de les Illes Balears fins al 2030 (blau) i
emprant projeccions demogràfiques de l'INE (roig)
Font: Andreu Sansó
10
Segons la definició d'IBESTAT, es tracta de l'índex que mesura diàriament la càrrega demogràfica que suporta cada illa a les
Illes Balears.
11
Andreu Sansó (2016) Projeccions de la càrrega demogràfica diària de les Illes Balears per a diferents horitzons temporals,
Dep. Economia Aplicada, Universitat de les Illes Balears.
| 14
2. LA PRESSIÓ SOBRE EL MERCAT IMMOBILIARI AUGMENTA
2.1. El mercat immobiliari va a l'alça de la mà del turisme
Podem dir amb certesa que a les Illes Balears, i més concretament a Mallorca, l'activitat promotora s'està reactivant,
encara que ho fa principalment a la capital i en localitzacions costaneres i centres històrics. Les expectatives de
bones rendes que generen els immobles a les nostres illes fa que el mercat estigui molt estimulat amb pujades del
preu de l'habitatge molt altes combinades amb l'expulsió de la població mitjançant processos de desnonaments de
persones de rendes baixes.
Per començar, el nombre de compravendes per cada mil habitants l'any 2017 a les Illes va ser 30% superior que la
mitjana nacional. A més, segons l'Informe anual dels registradors de la propietat, no només han augmentat les
compravendes, sinó que es tracta d'una de les comunitats autònomes amb major pes de compra per part
d’estrangers, arribant aquests al 31,27% de les compres.12 El 85% dels compradors estrangers pertanyen a la
comunitat europea, dels quals, més de la meitat són de nacionalitat alemanya o anglesa. La demanda estrangera es
configura com un agent especialment rellevant en la dinàmica del mercat de l'habitatge, sobretot en les zones
costeres. A tot això, se li ha d'afegir la pujada del preu del sòl urbà que, segons les dades del Ministeri de Foment
del primer trimestre de l'any 2018, a les Illes Balears es situa a 397 €/m2, preu només superat per Madrid i
Barcelona.
Nombre de transaccions Transaccions per cada % transaccions fetes
2017 immobiliàries mil habitants per estrangers
Espanya 464.223 10,03 13,11
Balears 15.799 13,81 31,27
Figura 10: Transaccions immobiliàries, 2017
Font: Registradors de la propietat i elaboració pròpia
Així, l'activitat immobiliària a Mallorca és de cada vegada major. Per un costat, i segons les dades publicades per
IBESTAT, l'any 2017, es van incrementar més del 80% l'obertura d'empreses immobiliàries respecte del 2012. Tal i
com mostra el gràfic següent, només a Mallorca l'any 2017 es van més que doblar el nombre de compravendes
d'habitatges respecte del 2012 superant el nombre de transaccions efectuades al 2008.
15000
10000
5000
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura 11: Evolució del nombre de compravendes d'habitatge a Mallorca
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
12
Registradores de España (2016) Estadística registral inmobiliaria, anuario 2016.
| 15
Finalment, volem acabar aquest apartat, citant l' informe dels registradors referenciat anteriorment on es fa menció
explícita de la relació entre el turisme i la intensitat immobiliària que esteim vivint:
"Sin duda, en un breve espacio de tiempo, la demanda extranjera se ha convertido en uno de los factores que mayor
contribución ha tenido en la recuperación del mercado inmobiliario español. (...) nuevamente resulta destacable la
enorme asimetría de resultados, fruto del perfil de comprador extranjero de vivienda existente en el mercado
inmobiliario español durante los últimos años, con un enfoque principalmente dirigido a la demanda de vivienda en
zonas de costa con alto nivel de turismo”.
2.2. La pèrdua d'habitatge front a les grans plataformes de lloguer turístic
L'arribada de la crisi va refrenar la construcció d'habitatge a les Illes Balears. Basta dir que segons les dades
d'IBESTAT, a les Illes al 2016 només es van donar 1.635 llicències d'obres, un13% de les que es van atorgar al
2007. A més, quasi un 40% van ser per a la rehabilitació d'habitatges.
La combinació de la manca d' habitatge per a respondre a les demandes demogràfiques de creixement actuals i la
ràpida proliferació d'apartaments de lloguer turístic, està provocant grans efectes de transformació urbana que
afecten sobre tot els nuclis urbans. Les plataformes com Airbnb o Homeaway han donat peu a un nou model de
negoci de comercialització dels habitatges com a productes turístics. Aquest model està resultant molt problemàtic,
entre d'altres, per l’augment de la capacitat d'acolliment de turistes a zones urbanes que no havien estat planificades
per a la rebuda de un turisme de masses.
Segons els estudis previs realitzats en la fase de diagnosi del Pla d'intervenció en àmbits turístics (PIAT), l'oferta
turística de places comercialitzades en habitatges representa entorn al 30% de tota l'oferta turística de Mallorca.
Només a Palma, es concentra el 20% de l'oferta de lloguer turístic de Mallorca. Pel que fa a la distribució de les
tipologies d'allotjaments, els apartaments es troben preferentment a Palma i a zones litorals, mentre que el lloguer
d'habitatges unifamiliars té major afecció als nuclis d'interior.
L'empenta de la demanda ha comportat l'auge dels preus tant de venda com de lloguer, indicadors que continuen a
l'alça sense perspectives de reduir-se. L'evolució de la ràpida pujada de preus de l'habitatge a Mallorca es dóna
principalment a Palma i en localitzacions costaneres. Com mostra la gràfica següent, el preu de venda i lloguer a
Palma porten una tendència a l'alça des del 2012. De fet, des de llavors, el preu mitjà de lloguer a Palma ha pujat un
30%. El preu de venda també ha pujat el 27%. Cal destacar que als segons i tercers trimestres, que coincideixen
amb la temporada alta turística, els preus de lloguer tendeixen a ser majors que als altres dos trimestres.
| 16
Preu venda Preu lloguer
€/m2 €/m2 mensual
3.000 14,0
2.500 12,0
10,0
2.000
8,0
1.500
6,0
1.000
4,0
500 2,0
0 0,0
Venda Lloguer
Figura 12: Evolució del preu de l'habitatge de lloguer i venda a Palma (€/m2)
Font: Idealista i elaboració pròpia
2.3. Dels desnonaments hipotecaris als desnonaments de lloguer.
La pressió del mercat immobiliari es reflecteix directament en l'augment de casos de desnonaments,13 fenomen que
els últims anys s'ha estès arreu del territori insular. Més concretament, i gràcies als recents resultats obtinguts pel
Grup d'Investigació sobre Sostenibilitat i Territori de la UIB,14 podem entendre com ha avançat el fenomen a les
diferents escales.
En general, segons les dades que mostram a la taula més avall, Balears mostra unes taxes de desnonaments per
cada mil habitants majors que la mitjana espanyola i, les de Palma, per sobre de la mitjana de les Illes. A més,
calculen que només a Palma han tengut lloc més de 12.000 desnonaments amb llançament15.
Execucions hipotecàries Execucions Desnonament de
2001-2007 hipotecàries 2008-2014 llogaters 2013-2015
Total ‰ Total ‰ Total ‰
Espanya 113.265 2,4 577.802 12,4
Balears 3.271 3,1 15.447 13,9 4.605 4,2
Palma 1.923 5,0 8.245 20,7 2.667 6,7
Figura 13: Desnonaments registrats a les partides judicials, totals i taxes per cada mil habitants
Font: A partir de dades de Sònia Vives i elaboració pròpia
13
Hi ha diferents formes d’arribar a la realització d’un desnonament. En primer lloc, els desnonaments que es resolen
abandonant l’habitatge sense necessitat de cap procediment judicial, sinó simplement amb l’avís d’impagament. En segon lloc
els llançaments, que són desnonaments que es resolen en un judici. Finalment, els ‘desnonaments silenciosos’ que són
l'abandó r de l’habitatge per la pressió del desnonament abans de cap judici.
14
Sònia Vives-Miró; Onofre Rullan; Jesús M. González Pérez (2018) Geografies de la despossessió d'habitatge a través de la
crisi. Els desnonaments Marca Palma, Icaria Editorial.
15
Un desnonament per llançament és una despossessió d'un bé immoble en execució d'una sentència dictada per l'autoritat
governativa o judicial.
| 17
L'Ajuntament de Palma va crear el mes de juliol del 2015 l'Oficina antidesnonaments (OAP) i des de llavors actua
com a mediadora entre les persones amenaçades a ser desallotjades i el particular o banc propietari, per tal d’arribar
a nous acords de pagament que puguin desbloquejar la situació de risc de desnonament.
L'evolució de la demanda d'assessorament i ajuda que la OAP ha pogut recollir, i que es mostra a la taula següent,
posa de manifest com famílies amb problemes hipotecaris continuen sent usuàries de l'oficina, tot i que de cada
vegada hi acudeixen més les famílies afectades per l'acumulació de deute o la pujada del preu de lloguer. És cert
que les dades no reflecteixen la totalitat dels desnonaments que tenen lloc, però sí reflecteixen que el fenomen del
desplaçament de residents per motius econòmics continua i va en augment. Malgrat les dades que presentam tot
seguit descriuen el que succeeix a Palma, es tracta d'un fenomen transversal a tot el territori de les Illes Balears.
Juliol Juliol
Tipus \ Nombre d'expedients 2016 2017 TOTAL
2015 2018
Lloguers 178 353 402 249 1.182
Expedients hipotecaris 202 284 275 102 863
Ocupació il·legal 29 79 108 96 312
Altres - 5 11 12 28
TOTAL 409 721 796 459 2.385
Figura 14: Expedients gestionats per l'OAP des de la seva creació
Font: Oficina antidesnonaments de l'Ajuntament de Palma (OAP) i elaboració pròpia
| 18
3. L'AUGMENT DEL TURISME INTENSIFICA ELS DESEQUILIBRIS SOCIALS I AMBIENTALS
3.1. Més càrrega ambiental sobre el territori
L'augment del nombre de persones que ha de suportar el territori provoca una major càrrega medi ambiental, la que
es veu reflectida en els alts consum d'energia i aigua, en la generació de residus, en la pujada dels costos
econòmics de manteniment de platges, espais naturals, carreteres i, en definitiva, de tot tipus de serveis públics. Els
consums mitjans d'aigua i energia són, d’acord amb les dades facilitades en el Pla d'intervenció en àmbits turístics
(PIAT), el triple pels turistes i visitants que pels residents.16 A Mallorca en general, tenim la singularitat d'haver de
treballar amb les importants variacions del consum entre els mesos d’estiu i la resta de l'any i la gestió de les
infraestructures que aquest fet comporta.
Sense entrar en el debat de l'origen de l'energia elèctrica que consumim a les Illes, les dades de consum elèctric
anuals a Mallorca van seguir una tendència a la baixa entre els anys 2008 i 2015. Però, l'any 2015, el consum
elèctric augmentà més d'un 3% i des de llavors cada any ha anat pujant en relació a l'increment d'arribada de
turistes i pernoctacions a la nostra illa.
600000
500000
400000
300000
200000
100000
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura 15: Demanda elèctrica a Mallorca (MWh)
Font: Ibestat i elaboració pròpia
No només les variacions del consum elèctric són estacionals sinó que marquen pautes molt diferenciades de
consum entre les zones turístiques i les residencials. A la següent gràfica de consum elèctric entre el mes de maig
del 2011 i novembre de 2015, podem veure com el consum elèctric a zones turístiques és molt elevat i accentua als
mesos d’estiu. En canvi, a les zones principalment residencials malgrat també existeixen puntes de consum, el
consum elèctric és menys accentuat i és més equilibrat.
16
Departament de Territori i Infraestructures, Consell de Mallorca (2018) Pla d'intervenció en àmbits turístics (PIAT) de l'illa de
Mallorca. Memòria informativa, juliol 2018.
| 19
Figura 16: Evolució mensual d'energia (MWh) entre maig 2011 i novembre 2015
Font: Memòria informativa del PIAT Mallorca a partir de dades de REE
A Mallorca, com a la major par de les illes mediterrànies, l'aportació d'aigua de pluja és escassa i sovint es produeix
en forma de tempesta de gran intensitat i en un temps molt curt. Aquest fenomen creix pel canvi climàtic, el qual
genera problemes de sequera intermitents que fan encara més important la recàrrega d'aqüífers subterranis que són
la font majoritària d'abastiment d'aigua potable de l'illa. Per la geomorfologia del territori, el consum de recursos
naturals està estretament lligat a la pèrdua de la qualitat de l'aigua. La sobreexplotació de les masses d'aigua, la
salinització o la contaminació per matèria orgànica i adobs provoquen un increment del nivell de nitrats a les aigües
subterrànies, perjudicant-ne la seva qualitat.
La gràfica següent mostra la variació de producció d'aigua en origen i el consum. S'hi veuen reflectits els esforços en
la reducció del consum d'aigua subterrània, afavorint el consum d'aigua superficial i mantenint un equilibri entre el
cost del consum elèctric que exigeix la desalinització i el manteniment de les plantes desalinitzadores.
120
100
80
60
40
20
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Subterrània Dessalinitzada Superficial
Total Produit (Hm3) Consum (Hm3)
Figura 17: Producció i consum d'aigua d'abastiment urbà a Mallorca (Hm3)
Font: Govern de les Illes Balears i elaboració pròpia
| 20
En quan a la generació de residus, es tracta del contaminant que més ràpid augmenta a nivell mundial. Com
mostren les gràfiques, tot i que al conjunt de l'illa de Mallorca s'havia aconseguit reduir-ne la generació durant els
anys 2010, 2011 i 2012, des de l'any 2013 es segueix la tendència a l'alça, sobretot als mesos d’estiu.
700000
600000
500000
Orgànic
400000 Paper
300000 Vidre
Envasos
200000
Rebuig
100000
0
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Figura 18: Recollida selectiva de residus a l'illa de Mallorca per fracció (Tones/any)
Font: Tirme, SaicaNatur, TM Alcudia, Emaya i elaboració pròpia
3.2. L'augment de la intensitat turística ha portat més càrrega social
De mantenir-se les tendències actuals, les illes de la conca mediterrània s’enfronten a problemes de vulnerabilitat
socio-econòmica. Si tenim en compte una visió a llarg termini, el Govern de les Illes Balears explica en un estudi
d'avaluació per a l'Estratègia Europa 2020, que les causes d'aquestes vulnerabilitats són, en primer lloc, l’augment
dels costos d'importació i exportació de productes per les limitacions geogràfiques que impliquen la insularitat. En
segon lloc, la restricció i falta de diversificació del mercat laboral, fet que condueix a una ocupació estacional
precària. En tercer lloc, les menors possibilitats d’economies d’aglomeració, d’agrupació o d’escala. I, per acabar,
major pressió sobre l’entorn i el patrimoni natural.17
A més, pel que fa a la situació econòmica actual i a la seva evolució fins a l'actualitat, el Cercle d'Economia de
Mallorca publicà que el producte interior brut (PIB) per càpita de Balears ha anat disminuint i perdent posicions any
rere any. De fet, comparativament amb la resta de comunitats autònomes de l'estat, les Illes Balears és a on el
producte interior brut per persona cau més intensament, passant de tenir un PIB per càpita de quasi un 50%
superior a la mitjana estatal l'any 1986, a estar poc més per sobre de la mitjana en 2015.18
17
Govern de les Illes Balears (2016) Les illes de la mediterrània i l'estratègia Europa 2020. Una avaluació de la situació de les
illes de la Mediterrània en termes de Creixement Intel·ligent, Integrador i Sostenible.
18
Cercle d'Economia de Mallorca (2017) Repensar Baleares, una aproximación.
| 21
Tenint en compte les tendències actuals, l'informe publicat per la Societat de taxació19 mostra a través de l'indicador
d'accessibilitat a l'habitatge com, a les Illes Balears, l'esforç per comprar un habitatge és més del doble que la
mitjana nacional i quasi el doble que el de la segona comunitat autònoma del llistat. Aquest índex es calcula posant
en relació el poder adquisitiu real d'un ciutadà mitjà i el poder adquisitiu necessari per a l'adquisició d'un habitatge.
Tot i les poques expectatives de futur, la població de les Illes Balears ha tengut un creixement positiu del
percentatge interanual de la població per tercer any consecutiu, d'acord amb les dades del padró municipal (INE);
mentre que a la resta del país disminueix la població. A més, l'evolució dels fluxos d'immigració mostren el poder
d'atracció de població estrangera a Mallorca, fins i tot en anys de crisi econòmica. El saldo migratori amb l'estranger
a Mallorca va ser de 15.537 persones l'any 2017, el 35% menys que l'any anterior, però tot i així continua sent
positiu.
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
-5.000 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Saldo Immigracions Emigracions
Figura 19: Emigració i immigració exterior a Mallorca
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
Més concretament, l'augment de la càrrega social està molt vinculada als indicadors laborals que mostram en la
taula recull a continuació. Si agafam diferents dades d'IBESTAT i feim la comparativa entre el 2008 i el 2017, la
comprovació que feim és que no sembla que la societat hagi millorat gaire entre l'any que va esclatar la crisi
econòmica i avui dia i l'augment de la intensitat turística no ha significat cap augment en la qualitat de vida dels
habitants de les illes. Per un costat, les condicions de treball no milloren en quan al tipus de contractacions, malgrat
els índex de pernoctacions no paren de créixer. La població aturada puja i la taxa d'atur de llarga durada també. Els
tipus de contracte que més han crescut en el últims deu anys són els de fixos discontinus i de jornades inferiors a la
jornada completa, el que contribueix a la precarització del treball. De fet, afegim que, segons les dades publicades a
l'"Informe sobre el mercat de treball a les Illes Balears 2017", degut a l'estructura de l’economia de les Illes Balears -
molt vinculada al turisme i estacional, es tracta d'un mercat amb fortes puntes d'afiliació a la Seguretat social els
mesos de març-abril i agost- setembre.20
19
Societat de Taxació (2018) Informe de Tendencias del Sector Inmobiliario.
20
Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears (2016) Informe sobre el mercat de treball a les Illes
Balears 2016.
| 22
Per un altre costat, és cert que la renda mitjana puja una mica, però no prou comparat en com augmenta el cost de
la vida quotidiana, sobre tot en temes com l'habitatge que com ja hem vist en l'apartat anterior no para de pujar. I, a
més a més, el deute per càpita ha més que triplicat i el nivell d'endeutament de la població és de cada vegada major.
2008 2017
Taxa
Població ocupada respecte de la població activa 64,99% 64,09% =
d'activitat 21
Renda per càpita 25.717 25.772 =
Renda
Deute per càpita 2.520 7.545
Habitatge Nombre de compres d'habitatge protegit a Balears 148 16
Salari mitjà anual 20.388,00 21.478,34
Contractes de menys d'1 mes entre els mesos de maig i agost 14% 22%
Treball
Assalariats amb contractes temporals 119.700 126.400
Assalariats amb contractes a temps parcial 44.800 59.900
Població aturada 58.100 76.300
Taxa d'atur 22 10,2% 12,4%
Atur Taxa d'atur de llarga durada 1,2% 4,2%
Llars amb tots els membres ocupats 66% 64%
Llars amb tots els membres a l'atur 3% 5,3%
Figura 20: Recull comparatiu d'indicadors socials entre 2008 i 2017 a les Illes Balears
Font: IBESTAT i elaboració pròpia
Així, la combinació d'aquestes variables descrites en la taula anterior, amb tota la resta d'arguments que hem anat
explicant en els apartats anteriors, provoquen l'empobriment de la població i mostren que el creixement de la
intensitat turística no corregeix, de forma significativa, la càrrega social que continua pràcticament igual que en
l'època de la recent crisi econòmica.
21
La taxa d'activitat és un índex que mesura el nivell d'activitat en treball d'un país. Es calcula com el coeficient entre la població
activa (PA) i la població en edat de treballar o major de 16 anys (PET).
22
La taxa d'atur és el percentatge de població activa que està desocupada.
| 23
3.3. Més conflicte social
Avui en dia, el creixement sense fre de la intensitat turística a les ciutats és objecte de molts debats socials, tant a
nivell local, nacional com internacional. Els principals eixos de discussió es centren en justificacions de la limitació i
la regulació, contra el creixement guiat i regulat pel mateix mercat. Fruit del context geopolític, ambiental i econòmic
de Mallorca que hem exposat en els apartats anteriors, el malestar social a l'illa creix, motiu pel qual part de la
població s’ha organitzat en nous moviments socials. A més, els mitjans de comunicació i les xarxes socials fan cada
cop més ressò d’algunes de les problemàtiques de col·lapse territorial derivades del creixement de la intensitat
turística, com són les retencions a les carreteres, l’ocupació de les platges, els vessaments d'aigua contaminada, a
saturació de l'aeroport, etc. La polarització social del conflicte ha posat sobre la taula conceptes com la turismofilia i
la turismofòbia.
Les organitzacions amb major trajectòria històrica a Mallorca, com el GOB o Arran, han pres una posició molt clara
demanant el decreixement i el canvi a un model socioeconòmic per a les illes que no només es basi en la indústria
turística. En la mateixa línia també han sorgit noves iniciatives com per exemple són els col·lectius Tot inclòs o
Terraferida a nivell de les illes, o l’assemblea de veïns i veïnes Ciutat per qui l'Habita, al nivell local de Palma.
També, altres entitats més lligades al sector econòmic com el Cercle d'Economia o la Fundació Impulsa Balears
comencen a participar en el debat. Els diferents grups organitzats de ciutadans sorgeixen en un espai-temps similar i
avancen en lluites paral·leles. Alguns dels punts comuns són l'exigència de protecció del resident per sobre dels
interessos del turisme o d’arribar a un equilibri urbanístic-territorial que no es basi en el consum il·limitat de recursos.
| 24
3.4. Respostes d'intervenció pública per a regular la intensitat turística
L'augment del conflicte social i les tensions internes entre els actors principals com l'administració, partits politics,
grups socials, entitats empresarials o mitjans de comunicació, duen a començar a donar respostes mitjançant la
intervenció amb politiques públiques limitadores per tal de gestionar els efectes provocats per la intensitat turística.
Tot seguit, recollim en una taula diferents iniciatives dutes a terme per parts dels diferents nivells d'administració a
Mallorca.
GOVERN DE LES ILLES BALEARS
2016 Implementació de la taxa turística, Conselleria de turisme
2017 Modificació de la Llei de turisme. Agost 2017, Conselleria de Turisme.
2018 Aprovació de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears amb la creació del
Servei de l'Habitatge, Conselleria d'Habitatge, territori i mobilitat.
Programa de foment del lloguer d'habitatges, Conselleria d'Habitatge, territori i mobilitat
2018
Avantprojecte de llei per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de la illa de Formentera,
2018
Consell Insular de Formentera.
CONSELL DE MALLORCA
2018 Pla d'intervenció d'àmbits turístics (PIAT), Departament territori i infraestructures
AJUNTAMENT PALMA
2016 Modificació puntual Pla General, referida a la regulació dels usos en els eixos cívics i trams de
vial d'ús preferentment de vianants.
2018 Modificació del Pla General, suspensió de llicències per a l'ús turístic i alberg juvenil, definit a
l'article 57 del text refós de la modificació de les normes de març 2006
2018 Delimitació provisional de les zones aptes per a la comercialització de les estades turístiques en
habitatges d'ús residencial al municipi de Palma, abril 2018
AJUNTAMENT VALLDEMOSSA
2018 Negociació i regulació de tarifes i horaris per l'aparcament busos
Figura 21: Recull d'iniciatives públiques per a la gestió de la intensitat turística
Font: elaboració pròpia
| 25
4. LA INTENSITAT TURÍSTICA A MALLORCA
Com a conclusió parcial i per acabar la primera part d'aquest estudi, podem afirmar que l'illa de Mallorca és un
exemple paradigmàtic mundial per a entendre com una alta intensitat turística està provocant un gran nombre i
varietat d’impactes socials, econòmics i ambientals, no sempre positius.
A mode de resum, i fent ús de dades oficials d'una forma gràfica, podem veure a les imatges a continuació que
l'acumulació de places turístiques, la saturació de la xarxa de carreters i el pes de les activitats econòmiques sobre
el valor agregat brut regional són un reflex de l'augment de la intensitat turística. Sense voler entrar en molta més
concreció, la superposició territorial gràfica d'aquests tres fenòmens reflecteix la correlació entre ells en punts del
territori costaners i a Palma.
+ +
Places turístiques Saturació de la xarxa de Pes de les activitats immobiliàries
carreteres sobre el valor agregat brut (VAB)
regional
Font: PIAT
Font: Consell de Mallorca Font: Impulsa Balears
Figura 22: Superposició dels principals fenòmens que participen en la intensitat turística a Mallorca
Font: PIAT, Consell de Mallorca, Fundació Impulsa Balears, Inside Airbnb i elaboració pròpia
| 26
SEGONA PART. ESTUDI DE CAS: EL CENTRE HISTÒRIC DE PALMA
1. ÀMBIT D'ESTUDI
Aquesta segona part de l'estudi es centra en abordar la incidència del turisme, concretament, en el centre històric de
Palma, una de les destinacions urbanes més importants del país i de cada vegada més popular.23 L'especial
configuració del centre històric de Palma i el seu gran interès històric l'han convertit en un territori d’elevada
intensitat turística, a on milers de visitants hi passegen cada dia, a on hi trobam gran densitat d'allotjaments turístics i
nombrosos serveis turístics, a la vegada que hi cohabiten activitats residencials i de serveis. Concretament, l'àmbit
d'estudi seleccionat és el que les "Normes urbanístiques de Palma" recullen en el seu articulat com a centre històric.
el que amb una superfície de 143 hectàrees, es considera un únic conjunt monumental declarat Bé d'Interès Cultural
pels seus valors físics i socio-culturals. Es tracta de l'àrea situada dins el perímetre definit, per la part superior, per
les Avingudes i el Passeig Mallorca i, per la part inferior, per la Ronda de Mitjorn, Passeig Sagrera i el Parc de la
Mar. Aquest territori té un particular valor històric-artístic i urbanístic-arquitectònic.
Així, en aquesta segona part de l'estudi, descriurem els diferents fenòmens que s'han analitzat per a l'illa de
Mallorca, per després de un anàlisi més concret i detallat al centre històric de Palma. Les dades que hem recollit són
combinació de dades oficials i les obtingudes a partir de treball de camp. En els casos en que no hem pogut trobar
dades oficials, hem recorregut a l'observació i a la recol·lecció de dades d'un àmbit més reduït, acotat i representatiu
que ens ha permès completar l'estudi. Aquest últim, inclou el recorregut des de la catedral fins a la Plaça
d’Espanya, passant pels carrers Jaume II i Sant Miquel, així com també els carrers Sindicat, dels Oms, La Rambla i
El Born. En el plànol a continuació, trobareu indicat el centre històric de Palma definit per les parcel·les de color gris,
i en blau l'àmbit reduït d'estudi.
23
Exceltur (2018) Valoración turística empresarial de 2017 y perspectivas para 2018, Perspectivas núm. 63
| 27
Figura 23: Àmbit d'estudi, el centre històric de Palma
Font: Elaboració pròpia
2. INTENSITAT TURÍSTICA
2.1. Places turístiques
La intensitat turística en el centre de Palma s'ha vist en augment els últims anys degut a la concentració de diferents
fenòmens. Per un costat, la competició internacional entre ciutats per un turisme urbà, cultural, de creuers, etc. Per
un altre costat, la desestacionalització del turisme promogut per les institucions amb l’objectiu de mantenir els
serveis turístics oberts durant tot l'any.
Històricament, els hotels a Palma es concentraven a Platja de Palma i al centre històric només hi havia una petita
representació d'establiments que durant molts anys no va variar gaire i el nombre de places es mantenia estable. No
és fins l'any 2014 que el centre històric de Palma va esdevenir una zona d'interès, mentre que en els darrers tres
anys les places turístiques han crescut un 40%. Segons les dades de l'Ajuntament de Palma, a mitjans de l'any 2017
hi havia petició per obrir 31 nous establiments d'allotjament turístic només al centre històric de Palma, les quals, un
cop atorgades les llicències, suposaran un augment del 55% dels establiments a la mateixa zona respecte de l'any
| 28
anterior.24 La figura a continuació mostra com en tan sols uns anys, es passa de 38 establiments a 101 i de 1.857 a
4.342 places.
5.000 120
4.500
4.000 100
3.500 80
3.000
2.500 60
2.000
1.500 40
1.000 20
500 20 20 20 20 21 22 23 24 24 27 33 36 38 67 101
0 0
Nombre d'establiments Nombre de places
Figura 24: Establiments d'allotjament turístic al centre històric de Palma
Font: Ajuntament de Palma i elaboració pròpia
Aquesta proliferació d'hotels de ciutat, hotels d'interior o hotels boutique al centre històric ha portat a una densitat de
places turístiques molt elevada al centre de la ciutat. A més, hi hem d'afegir la proliferació dels apartaments turístics
o estades turístiques en habitatge mitjançant plataformes com Airbnb.
Segons fonts de l'Ajuntament de Palma, la modificació de la regulació dels usos d'allotjament turístic del Pla general
aprovada aquest any 2018 busca l'assoliment d'objectius que garanteixin l'adequada convivència de les activitats
turístiques amb el benestar de la població i l'encaix sostenible de l'activitat turística en relació a la resta de les
activitats urbanes.25 Aquest document restringeix i limita nous establiments d'allotjament hoteler al centre històric. La
pregunta que ens feim però, és si és prudent deixar encara la porta oberta a fer més places hoteleres, tenint en
compte la velocitat amb la han ocorregut les transformacions urbanes com el desplaçament de població i
desnonaments, la pujada de preu de l'habitatge, el canvi del comerç i d'altres que explicarem en aquesta part de
l'estudi.
A partir dels plànols següents, que descriuen la densitat de les places turístiques als barris del centre històric,
podem fer la comparativa de la densitat d'establiments d'allotjament turístic en referència a la superfície i en
referència a nombre d'habitants. Destaquen els barris de Sa Llotja i Cort tant en relació a la seva superfície com als
24
Ajuntament de Palma, Area de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge(2017) Anàlisi i diagnòstic de l'habitatge a
Palma. Les incidències de les dinàmiques turístiques.
25
Ajuntament de Palma, Area de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge (2018) Modificació Pla general suspensió
de llicències per a l'ús turístic i alberg juvenil, definit a l'article 57 del text refós de la modificació de les normes, març
2006.
| 29
seus habitants. Els barris del Puig de Sant Pere i El Mercat són els que tenen menors densitats. La resta de barris
del centre històric, també presenten densitats importants i superiors a la mitjana de la resta de barris residencials de
la ciutat.
Figura 25: Densitat d'establiments d'allotjament turístic a Palma (hotels + estades turístiques en habitatge)
Esquerra, places turístiques per hectàrea; dreta, places turístiques per habitant
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Ajuntament de Palma i de Inside Airbnb
| 30
2.2. Afluència de cotxes
La gran afluència de vehicles a la nostra ciutat comença a ser un fenomen freqüent i centre d’un debat social en el
que de cada cop més s’està arribant a un cert consens a favor de realitzar accions per a resoldre la saturació.
Segons les dades de les Intensitats Mitjanes Diàries (IMD), extretes de fonts del Consell de Mallorca i exposades en
la primera part de l'estudi, l'afluència de cotxes a la ciutat és cada vegada major.
Els residents i visitants que accedeixen en vehicle privat a Palma disposen d'una àmplia oferta d'aparcament. Poden
aparcar en superfície en places de la zona blava de l'O.R.A amb un màxim d'estància de dues hores o poden deixar
el cotxe per un temps il·limitat en algun dels aparcaments soterrats d'ús públic que ofereixen més de 6.000 places
de rotació arreu de la ciutat. L'anàlisi de les dades d'ocupació dels aparcaments soterrats ens aporta evidències
sobre l'arribada de gent a la ciutat. També, hem diferenciat el funcionament dels aparcaments soterrats situats al
centre històric, els que estan al límit i els que es troben a l'eixample. Com mostra el plànol a continuació, d'aquestes
places, un 40% es concentren dins el centre històric, un 33% a les Avingudes o a les cores del centre històric i un
27% a l'eixample.
Figura 26: Xarxa d'aparcaments soterrats
Font: Elaboració pròpia
Durant el mes de juliol del 2018, hem recollit dades d'ocupació de les places de rotació dels aparcaments cada dues
hores. La visualització d'aquestes dades mostren diferents tendències segons on estigui situat l'aparcament. Els
| 31
aparcaments del centre o de devora tenen una corba amb un pic més pronunciat entre les 11h i les 15h del mig dia,
en algunes ocasions arribant al límit d'ocupació en els aparcaments d'Antoni Maura, Mercat de l'Olivar o Passeig
Mallorca. Segons les corbes que veim tot seguit, sí és cert que els aparcaments situats a l'eixample no arriben en
cap moment a l'ocupació màxima ni a una ocupació superior al 50%, però que tenen una corba estable al llarg del
dia.
100,00%
90,00%
80,00%
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
7:30 9:30 11:30 13:30 15:30 17:30 19:30 21:30 23:30
Ocupació total aparcaments Centre històric Avingudes Eixample
Figura 27: Ocupació dels aparcaments soterrats de Palma, juliol 2018
Font: Aplicació MobiPalma i elaboració pròpia
La classificació de l'ocupació dels aparcaments entre dies feiners i dies de cap de setmana, mostra com el cap de
setmana però, sobre tot en diumenge, l'ocupació és molt baixa.
90,00%
80,00%
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
7:30 9:30 11:30 13:30 15:30 17:30 19:30 21:30 23:30
Dies feiners Cap de setmana
Figura 28: Ocupació dels aparcaments soterrats de Palma, juliol 2018
Font: Aplicació MobiPalma i elaboració pròpia
| 32
La taula següent, amb dades corresponents a l'estiu del 2017 facilitada per l'Ajuntament de Palma, mostra per un
costat l'ocupació mitjana dels aparcaments i,