FINAL-WEB-Biografia-de-Palma-3a-part

PALM A la ciu t at en vaïda La biogr af ia de Ciu t at Ter cer a par t : La ciu t at du r an t el f r an qu ism e. De 1936 a 1975. 2 La ciu t at du r an t el f r an qu ism e. De 1936 a 1975. 4 Col·lecció: Iniciatives XXI Coordinador del projecte: Jaume Garau Coordinador de fotografia: Jaume Gual Secretaria tècnica: Juanjo Suárez Assessors: Maria Lluïsa Dubon, Dolores Ladaria, Climent Picornell, Pere Rabassa, Maria Gómez, Guillem Aloy, Cristina Llorente. Agraïments: Als revisors i revisores (veure annex), a l'Ajuntament de Palma i a qui ens cediren fotografies, especialment a l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca - ASIM. Dipòsit legal: DL PM 1093-2019 Edita: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Primera edició de la tercera part: Setembre 2019 Copyrights: Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Disseny: C3PO Usa La Fuerza Maquetació: Maria Reyero Impressió: Esment Impremta Foto de portada: Postal de Palma (ASIM) Amb el suport de: Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense autorització de l'entitat editora. Tots els drets reservats. Pr esen t ació Palma, una ciutat envaïda. Biografia de Ciutat és una narració col·lectiva sobre els fets més significatius que expliquen l?evolució de la ciutat de Palma des dels seus inicis fins a l?actualitat. Amb les aportacions de molts experts de diferents disciplines i de persones que han participat activament a la investigació o la gestió i desenvolupament de la Ciutat, anirem fent una narració consensuada, amb aportacions gràfiques i documentals de tot tipus. Pensam que per planificar millor el futur, hem de conèixer el passat. Per això, fem aquest recorregut històric del què ha estat Palma al segle XX, per tal de fer millors propostes del que hauria d?arribar a ser la Ciutat del segle XXI. Aquest recorregut ens ha de servir per entendre les claus profundes d?un creixement de la ciutat que ha sobrepassat els límits sostenibles, que ja ha destruït molt de patrimoni que ara trobam a faltar, i que corr el risc de transformar-se en un indret que viu d?esquenes als residents, aliena a la vida social normal. La pressió que exerceix el negoci turístic, urbanístic i comercial internacional és massa fort i fa necessari que cerquem elements per entendre bé el què està passant, que alhora ens brindaran mecanismes per actuar amb rigor en defensa de la ciutat, que ha de ser dinàmica, però que mai ha de perdre la seva l?essència . El llibre que tens a les teves mans és el tercer de quatre volums. La primera part transcorre des dels inicis de Ciutat fins al segle XX, i la segona s?endinsa a la ?ciutat moderna?, des de 1900 a 1936. Ambdues ja estan publicades i disponibles en paper i en la seva versió en digital a la web www.palmaxxi.com . La quarta part analitzarà els esdeveniments de Palma des de la fi del franquisme fins els nostres dies. La ciutat durant el franquisme: de 1936 a 1975 ha estat coordinat per Jaume Garau, amb la direcció en fotografia de Jaume Gual i la col·laboració d?una vintena d?especialistes. Et convidam ara a llegir aquesta tercera part de la Biografia de Palma, un viatge des de l?esclat de la Guerra Civil fins a la ciutat més turística dels anys 70, època d?intensos canvis en termes econòmics, demogràfics, socials o culturals. Llu ïsa Du bon Presidenta de Palma XXI 6 Continguts Presentació 07 Introducció: la ciutat sobreviu malgrat el franquisme 10 El Cop d'Estat a Palma 18 Palma sota el règim del terror 26 Testimonis de la guerra civil a Ciutat 32 Palma vol fer vida normal 36 Palma passa fam després de la guerra 42 L'odissea dels vençuts 46 La ciutat dels vencedors 52 Alomar lidera la reforma de Palma amb l'ajuda econòmica de March 58 La impossible reforma interior de Palma 64 La necessària reforma de l'Eixample 70 El turisme torna amb força 76 Palma reviscola 82 El Big Bang turístic 88 El Big Bang turístic governat pel franquisme de Palma 96 Palma, definitivament internacional 100 La ciutat literària dels anys 60 106 Les dones de Palma sota el franquisme 114 Les primeres crítiques al turisme 120 L'oposició franquista a Ciutat 128 Palma just abans de la mort de Franco 134 Annex 140 8 In t r odu cció: la ciu t at sobr eviu m algr at el f r an qu ism e  Vista del Passeig Marítim als anys 60. ASIM. mb la guerra civil, Palma La gu er r a civil va ser el can vi m és A queda ferida i aïllada. Entre la sospita i la sorpresa, Ciutat es va despertar aquell 18 de juliol de 1936 amb una sensació que du r i r adical de la ciu t at du r an t el segle XX. Va trasbalsar la manera de viure de tots els ciutadans, vencedors i vençuts, amb la mort, la presó, la por i el silenci. Abans de la guerra Palma era alguna cosa greu estava passant. La una ciutat dinàmica, amb una activitat república i la democràcia s?enfonsaven. socioeconòmica privada i publica Ningú no es podia imaginar que el cop important. El pr oject e m oder n it zador d?estat derivaria en una guerra de la ciu t at s?h avia in iciat i don ava fratricida la qual donaria lloc a una els seu s f r u it s. Sobr et ot des del pu n t dictadura que duraria 40 anys i que la de vist a u r ban íst ic, san it ar i i monarquia tornaria després. Joan edu cat iu . Aquesta dinàmica es tallà de March, amb el seu suport a Franco cop quan el 18 de Juliol el General (primer al cop d?estat i durant la guerra Goded jurà fidelitat davant el després), fou determinant. Governador i l?endemà va trair les 10autoritats democràticament electes i 11 declarà l?estat de guerra.  Entre les primeres víctimes una part importantíssima de la vida políticament significades podem social i cultural. Alguns exemples: als esmentar Ateu Martí (estiu de 1936) i cinemes es projectaren noticiaris Aurora Picornell (gener de 1937), italians de l?Instituto Luce amb executats sense cap tràmit judicial. Els propaganda feixista i el 1941, ja a la esdeveniments es precipitaren. Palma postguerra, s?estrena al cine Born la és bombardejada intensament i, pel·lícula ?Raza?, sobre un argument sobretot, seguí la maquinària del mateix Franco. Un any després acusatòria que portà moltes s?estrenà ?¡A m i legión !?. ciutadanes i ciutadans a la presó i a penes capitals. Però també els segrests Els primers deu anys del franquisme a i tretes de les presons que portà a Palma es caracteritzen per la fam que assassinats sense cap mena de judici i va passar molta gent, fruit d?una que omplí de cadàvers voreres de política econòmica basada en carreteres i cementiris. De fet, al l?autarquia que propicià el racionament cementiri de Palma hi hagué les fosses dels productes de primera necessitat i, comunes més grans de Mallorca, on com a conseqüència, l?existència d?un s?hi enterraren com a mínim 448 mercat negre. Durant aquests anys, persones assassinades. Podem Palma pateix la crisi econòmica més destacar-ne alguns com els greu del segle XX i el nivell de vida va afusellaments el febrer d?aquell 1937, recular considerablement. Per tapar d?Alexandre Jaume, Emili Darder, Antoni les causes de la crisi, el règim Ques i Antoni Mateu; i la creació de la franquista va fabricar un relat fals que famosa presó habilitada als magatzems encara segueix vigent: ?la fam va ser de Can Mir a les Avingudes. També és causada pel caos de la República i rellevant el cas de Jaume Garcias i l?aïllament de la guerra civil causat pels Obrador, President de la Diputació enemics d?Espanya, després el Provincial, detingut l'u de gener del 39 i franquisme impulsaria el turisme i ens afusellat, després d?un consell de trauria definitivament de la pobresa?. La guerra, el 4 d?agost del 1939. Dins situació de crisi econòmica greu tornà aquesta petita mostra del que va a posar tristament de moda la guerra suposar aquella repressió hem de de les subsistències per fer-se amb destacar també el suïcidi el 1942 de productes de primera necessitat. Matilde Landa a la presó de Can Sales, Des d?un començament, la relació entre després d?una pressió carcerària el règim franquista i el permanent i implacable. desenvolupament del turisme a Palma A més, es produïren evasions i i a Mallorca va ser estratègica. Als emigracions de moltes persones inicis del decenni dels cinquanta, es identificades amb la República. Els varen crear les Juntas Provinciales de principals destins foren la Menorca Turismo, que eren les que dirigien Republicana i Barcelona. La l?estratègia. A Mallorca es feia en propaganda franquista fou molt estreta col·laboració amb el Foment de intensa. La ideologia dels revoltants, i Turisme, entitat que encapçalava la 12 ben especialment falangista, impregnà gestió i nomenava Soci d?Honor a tots  Saridakis i Patrice Wymore, gener de 1957. Font: Arxiu de Casa Planas, publicada al llibre "Palma 1936-1983" de del Hoyo i Company. els governadors civils que passaven franquisme li va donar resultats per l?Illa. Una altra característica positius, ja que va ser considerada com important d?aquests anys va ser el un puntal del nou règim, la qual cosa li retrocés que varen experimentar els aportà beneficis amples i diversos. drets de la dona. Tornà un discurs de Amb la victòria del bàndol nacional, principis de segle que arraconava la l?Església tingué un protagonisme dona un altre cop a casa seva, o a les important, dins una estratègia de funcions socials de beneficència i als recristianització de la societat moviments franquistes com els de mitjançant actes multitudinaris l?auxilio social. d?exaltació religiosa, el control de la moral pública i privada i un paper El nacionalcatolicisme fou un altre dels importantíssim en el món de trets essencials per entendre aquest l?ensenyament. període. És interessant llegir la Carta colectiva de los obispos españoles a los El turisme, activitat en expansió abans obispos de todo el mundo con motivo de del juliol del 1936, es veié col·lapsada la guerra en España, publicada a l?estiu pels fets de la guerra i la situació de de 1937 i signada pel Bisbe Miralles, crisis de la postguerra. El Gran Hotel es escrit en el qual es donava suport al transformà el 1941 en la seu de cop d?estat i la guerra de Franco. En tot l?Institut Nacional de Previsió. El aquest nou escenari l?Església recuperà turisme es començà a recuperar privilegis. La clara aposta pel12progressivament a finals dels 40 amb 13  un programa nacional de molt èxit, etapa són la construcció del Mercat de dirigit als recents casats per passar la l?Olivar i la compra per part de lluna de mel a Mallorca. Aqu est l?Ajuntament de Palma del solar de t u r ism e m u t ar à d?u n t u r ism e select e S?Hort del Rei com a primera passa per i m in or it ar i qu e h i h avia aban s de la a la reforma posterior d?Alomar. gu er r a, f on am en t at en la f igu r a del Comencen les obres de Jaume III el viat ger , a u n alt r e popu lar i m assiu 1952, amb la participació de Joan els anys 50. A poc a poc Europa es March i sota la direcció de Gabriel recupera, es comencen a pagar les Alomar, ara considerat el seu vacances als treballadors i hi ha un arquitecte predilecte. Pocs anys traspàs de l?aviació de guerra a la civil. després, el 1962, mor Joan March a Amb tot, a mitjans del 50 i fins al 73, es Madrid, víctima d?un accident, a 81 produeix l?arribada massiva anys. La ciutat moderna avança no ininterrompuda de turistes, així com sempre en la bona direcció, com és la l?expansió urbanística i econòmica substitució l?any 1953 dels tramvies sobre el territori. Palma torna a pels famosos autobusos pegasos i el recuperar el projecte modernitzador i cotxe utilitari s?anirà fent amb els liberal amb un nou cosmopolitisme. La carrers de ciutat a costa dels vianants, Plaça Gomila lidera el nou turisme d?oci els carros, les galeres i les bicicletes. de la nit. Amb el Big-Bang turístic passam de 400.000 turistes dels anys Fr u it del f or t cr eixem en t econ òm ic, 60, a 3.500.000 el 73. De 21.300 places es pr odu eix u n a r evolu ció m igr at òr ia a 222.000. Palma ja té 260.000 a t ot a Espan ya. Des de 1960 fins ara hi habitants. ha hagut 20 milions de desplaçaments interiors. Alguns d?aquests El pr oject e m oder n it zador de la desplaçaments varen ser molt intensos t r an sf or m ació u r ban a de la ciu t at es als anys 60 i part d?ells varen tenir com t or n a a posar en m ar xa am b les a destí la ciutat de Palma i, més tard, r ef or m es de Gabr iel Alom ar . El Pla de tot Mallorca. El més rellevant pel reforma interior de Palma és aprovat el creixement de la ciutat va ser la 1943. És el temps en què Joan March immigració peninsular, encara que construeix el seu palau de la mà de també cal destacar la immigració Gutiérrez Soto i Gabriel Alomar. Ho fa interior de la Mallorca rural. Inca i just devora el Círculo Mallorquín, Manacor no perden població, però la institució que li havia barrat l?entrada zona més rural d?interior sí, així com la uns anys abans. Respecte a Tramuntana, a excepció de Sóller. l?arquitectura, el regionalisme va desapareixent i també el modernisme. Aquesta època serà també la del Dominarà l?arquitectura racionalista, creixement de les infraestructures i de sobretot en grans edificis militars i l?automòbil. Es crea el Passeig cases familiars. Més tard, apareixerà m ar ít im , uns dels grans projectes una arquitectura contemporània, de la modernitzadors dels anys 20, que mà d?arquitectes com Ferragut amb després enllaçà amb l?autopista de l?edifici de GESA i l?església de la llevant. Aquest és segurament l?error 14 Porciúncula. Algunes fites d?aquesta urbanístic més gran de la història de  Camilo José Cela i la bailaora La Chunga. Fons Rul·lan. ciutat. Després de tomar les murades, entorn fets significatius com la Reunió acció molt consensuada però vista des del consell Europeu de Cultura d?ara equivocada, es comet l?error de Popular, la presentació de Ruiz crear un altre cinturó, més potent Giménez del projecte cultural per encara que les mateixes murades: un Balears, l?homenatge a Miquel Costa i anell de carreteres que suporta un Llobera i Joan Alcover o el condol per tràfic excessiu i que torna a aïllar el la mort de Mª Antònia Salvà. Els premis centre de la ciutat del seu entorn. Ciutat de Palma reforcen als escriptors Aquest anell serà més difícil de tombar en llengua catalana. Es duu a terme a que les murades. Ciutat el IV congres de la Corona d?Aragó. És indubtable que un fet Qu an t a la cu lt u r a pr òpia, durant el transcendental per la cultura de la primer franquisme es toleren algunes ciutat serà la vinguda coincident de manifestacions minoritàries i discretes14Camilo José Cela i de Joan Miró el 1956, 15  al mateix temps que estrena el taller tan important els anys abans de la fet per Josep Lluís Sert. Miró guerra civil, no es començarà a esdevingué un referent intel·lectual de recuperar fins a 1960. El r egion alism e primera magnitud. Així, el 1970 va fer a es r ecu per a. la sala Pelaires de Palma la seva primera exposició individual. La vida qu ot idian a en s dón a algu n es Precisament aquesta sala esdevingué n ovet at s, din s u n am bien t en car a un espai protagonista del canvi cultural t an cat i gr is. S?estrena la pel·lícula ?Jack de la ciutat. el Negro?, filmada a Palma. Arriba al Port per primera vegada la VI flota També és necessari parlar d?altres americana. Arturo Pomar és proclamat artistes dels 50 com Xam, que ajuden a campió d?Espanya d?escacs. Josep Tous fer la transició cultural d?una ciutat refunda l?Última Hora i s?organitza una tancada i franquista, cap a una ciutat exposició retrospectiva d?Anglada oberta i connectada, amb les seves Camarasa. exposicions als centres de producció artística com Nova York, Munic, En aquells anys d?apertura (i també Stuttgart, Frankfurt del Meno, Londres, d?estancament), Palma va tenir un dels París, Amsterdam, Barcelona o Madrid. batles més afamats, el general Màxim Com a mostra de certa obertura del Alomar, després de Joan Massanet que règim, es crea a Palma el 31 de havia estat quasi deu anys. Alomar desembre de 1962, impulsada per governà la ciutat durant 5 anys, des del Francesc de Borja Moll, l?Obr a cu lt u r al 1963 fins al 68. Entre moltes obres que Balear . Al cap de tres anys, el 1965, impulsa cal recordar l?aprovació del Raimon feria el seu primer concert a nou Pla General de 1963 que es Palma; i Maria del Mar Bonet demostrà poc realista, i la reforma de s?integraria als Setze Jutges el 1967. La s?Hort del Rei, obra molt controvertida i relació íntima entre Palma i Barcelona, debatuda, ja que esbucava el Teatre L'artista Pere Quetglas Ferrer, "Xam". Font: Diario de Ibiza. 16 Líric i l?Hotel Alhambra, dues icones de Bonnín i d?altres tindrien en el futur un la ciutat. El som n i d?u n a ciu t at paper rellevant en els moviments m oder n a de M iqu el del San t s Oliver socials ciutadans de diferent es va com plin t . naturalesa. La pr im er a cr isi t u r íst ica es pr odu eix Pr ogr essivam en t , cr eix l?esper an ça a 1973, a la par qu e n eix a Palm a de l?ar r ibada de la dem ocr àcia. l?ecologism e am b la cr eació del GOB. Factors interns i externs Per primera vegada, baixa l?ocupació necessàriament havien d?influir en un hotelera i es critica el model de desig cada vegada més majoritari de creixement basat en el producte de sol canvi polític. Tothom era conscient que i platja. No és casual que el naixement s?entrava en una fase de transició que del GOB es produís en aquells es feria quan el dictador morís. El PCE i moments, impulsat per un grup de PSOE, entre altres forces polítiques i ciutadans tant de Palma com d?altres socials, es feien cada vegada més municipis de l?illa. El 1977, es presents. El PCE pren protagonisme desencadena la lluita per salvar la amb el denominat ?pacte per la Dragonera de l?amenaça de ser Llibertat?, amb consignes que inclouran urbanitzada. Els an ys 70 i els també l?amnistia per als presos, ja que pr in cipies dels 80 f or en de cr isi l?any 1974 tota la direcció de CCOO econ òm ica. La crisi hotelera va servir estava empresonada pel procés 1001. per cohesionar el moviment sindical L?amnistia es va convertir en una que ja feia uns anys que volia tornar a demanda nacional i transversal. Per ressorgir. El primer conflicte hoteler és exemple, va esser demanada pel del 73 a l?Hotel Bellver. La primera vaga Col·legi d?Advocats de Balears, per part d?hostaleria va ser l?any 74, i es varen del seu degà Pep Zaforteza. Hi havia realitzar moltes assemblees als hotels també, dins el Col·legi d?Advocats una de la badia de Palma. Lideraven moltes ?comissió d?advocats joves? molt activa d?aquelles accions un conjunt de presidida per Fèlix Pons. capellans crítics amb la mateixa Franco mor el novembre del 75. Joan església i amb les condicions Carles és proclamat Rei d?Espanya. La d?explotació dels treballadors per una llei de Successió de 1947 s?havia aplicat patronal paternalista. Francesc al cap de 28 anys. Obrador, Jaume Santandreu, Carmel 16 17 El Cop d'Est at a Palm a  Militars després del desembarcament a Porto Cristo. c.1936. Reproducció de la fotografía de Bartomeu Ordinas Fúster inclosa en el catàleg ?Bartomeu Ordinas Fúster. Una actitud davant la càmera?, publicat pel Consell de Mallorca (Arxiu del So i de la Imatge) l?any 2002. s indubtable que la constitució d?esquerres presidit per Manuel Azaña É del primer govern reformista de es posaren en marxa d?una manera la II República (1931-1933) va molt decidida un conjunt de mesures generar fortes tensions polítiques, socials, econòmiques i polítiques, socials i culturals que tenien com a objectiu econòmiques. Aquestes es afrontar els grans problemes que varen accentuar després de la victòria arrossegava l?Estat espanyol des dels de la coalició d?esquerres del Front inicis de l?època contemporània. Per bé Popular a les eleccions del febrer del que la intenció d?aquestes decisions era 36. Malgrat la victòria progressista a democratitzar i modernitzar el país, l'Estat espanyol, a Palma i a la major ben aviat sorgiren veus opositores que part dels municipis de la part forana, provocarien el deteriorament va guanyar d?una manera acaparadora progressiu del clima polític a tot l?Estat i la candidatura de la Dreta. Una vegada l?aparició de situacions de violència constituït, el nou govern central18generalitzada. 19  Un dels posicionaments opositors més Puerto Rico el 1882 en el si d?una importants estava representat per una família de tradició militar. Goded va branca de l?exèrcit republicà: els viure en primera persona la crisi de la denominats africanistes. És a dir, caps i pèrdua de les colònies espanyoles a oficials de l?Exèrcit d?Àfrica que van ultramar. De tornada a la Península, va operar al Protectorat espanyol del estudiar a l?Escola Superior de Guerra. Marroc entre 1909 i 1927 i com a El 1927 fou ascendit a general de conseqüència de les seves accions de Divisió i ocupà els càrrecs de director guerra aconseguiren ascensos i general i subsecretari del Ministeri de privilegis immediats. Ans el contrari l?Exèrcit (1930). El mes de febrer de dels militars anomenats Junteros, que 1935, fou designat comandant militar només ascendien per antiguitat. Ben de Balears en substitució del general aviat, els alts comandaments Franco. El mes de juny del mateix any, africanistes com Sanjurjo Sacanell, deixà Mallorca per ser nomenat Queipo de Llano, Franco Bahamonde, director general d?Aeronàutica, en el Goded Llopis o Millan Astray, entre Ministeri de la Guerra. El març de d?altres, s?oposaren a les reformes del 1936, s?incorporà novament a la govern del Front Popular perquè comandància militar de les Balears, restaven el seu poder polític i des d?on va dirigir la conspiració, econòmic. Per aquest motiu i amb el juntament amb el comandant suport de civils i polítics conservadors, mallorquí i amic de Franco, Mateu organitzaren una trama conspiradora Torres Bestard. que va esclatar el mes de juliol de 1936 i que generà l?inici de la Guerra Civil Els representants polítics d?esquerres i espanyola. La insurrecció va triomfar a les organitzacions obreristes mai es Mallorca. A les illes Pitiüses es va donar fiaren de Goded. Coneixien els seus una situació molt peculiar. Entre el 19 plans conspiradors. El 17 de juliol de de juliol i el 7-9 d?agost, Eivissa i 1936, els militars rebels s?aixecaren Formentera foren rebels; entre aquesta contra el govern de la República. A data i el 13 de setembre, republicanes. Mallorca es respirava intranquil·litat. El Durant la setmana compresa entre el 18, la insurrecció estava confirmada. El 13 i el 20 de setembre, foren terra de mateix dia, Goded es va reunir amb el ningú. El 20 de setembre, tropes governador Civil, Antonio Espina, i una procedents de Mallorca, comandades delegació de diferents dirigents per Antoni Montis, prengueren republicans. El militar va dir que podia possessió de les Illes sense disparar un garantir la seguretat de l?illa. Unes tret; a partir d?aquest dia, Eivissa i paraules que preveien la seva lleialtat Formentera passaren definitivament al envers el govern de la República; però bàndol revoltat. A Menorca, realment no fou així. El diputat l?aixecament va fracassar. socialista Alexandre Jaume era present a la reunió. A la nit se n?anà més Un d?aquests generals africanistes tranquil a la casa del Port de Pollença -potser el més astut i intel·ligent de on estiuejava. L?endemà va ser tots- que va encapçalar la insurrecció detingut. 20 era Manuel Goded Llopis. Va néixer a  Plaça Sant Antoni bombardejada. Font: Associació de Veïns de Canamunt. L?endemà, dia 19 de juliol, Goded Amb la proclamació del ban de guerra, incomplí flagrantment la seva paraula iGoded assumeix el ?mando absoluto? cap a les set de matí va reunir les seves de les Balears. Convençut del triomf de tropes a l?esplanada de la l?alçament i abans de partir cap a Comandància militar i va fer que el Barcelona per posar-se al capdavant de capità d?infanteria Ramon Fortuny la insurrecció, Goded va nomenar nou Truyols llegís el ban en el qual es comandant militar a Aurelio Díaz de declarava l?estat de Guerra a les IllesFreijó i al tinent coronel Luís García Balears. L?article tercer deia: Ruiz com a nou governador civil. Tot i que la situació era gravíssima, «Resuelto a mantener inflexiblemente l?arribada ?dia 20 de juliol? de les mi autoridad y el orden, será pasado notícies del fracàs de l?aixecament a por las armas todo aquel que intente, Barcelona va provocar una certa en cualquier forma de obra o de reacció dels sectors populars i una part palabra, hacer la más mínima de les forces militars i de seguretat; resistencia al Movimiento Salvador de sobretot, el Cos de Carabiners. Així, a España.» Palma es va declarar una vaga general, 20amb una certa incidència a alguns 21  sectors de població i a municipis com subetapes. La primera es refereix els Sa Pobla, Manacor o Sóller. Però, al cap primers quinze dies de guerra, on es de pocs dies, aquesta oposició fou registren alguns assassinats i eliminada per la intervenció de tropes nombroses detencions. És destacable militars amb l?ajut incondicional de l?apertura de nous centres penitenciaris falangistes i requetès d?arreu de tota provisionals com la presó de Can Mir l?Illa. Per la seva banda, el general situada a les Avingudes de Palma, el Goded, és detingut, jutjat i condemnat Castell de Bellver i el vaixell Jaume I per rebel·lió. Fou afusellat el 12 d?agost que estava ancorat al moll de Palma. La al castell de Montjuïc. segona, arribaria fins al 15 d?agost. En aquests dies, els assassinats per Amb el triomf de la conspiració, els segrest augmenten considerablement. colpistes posaren en marxa una També apareixen els primers cadàvers terrible repressió, que va ocasionar al costat de les carreteres de l?illa. Un nombroses detencions i alguns dels més representatius fou assassinats. Les mesures repressives l?assassinat de Mateu Martí Miquel més havien estat minuciosament conegut amb el nom d?Ateu Martí, pel planificades mesos abans pel general seu caràcter anticlerical. El seu cos fou Emilio Mola Vidal. La primera onada trobat a un descampat prop del Coll de repressiva a Mallorca començà el Sa Grava a Gènova (Palma). Estava en mateix 19 de juliol i es va allargar fins a un avançat estat de descomposició. La principis de setembre de 1936, quan tercera i darrera etapa de la primera l?expedició catalana dirigida per Bayo onada repressiva coincidirà amb els deixa Mallorca sense haver assolit el dies que va durar l?expedició catalana a seu objectiu: restablir la legalitat Mallorca, entre el 16 d?agost i el 4 de republicana. Segons l?historiador setembre de 1936. És en aquest Bartomeu Garí, perseguia moment quan la repressió es l?exemplaritat. El mètode repressiu més desferma. Es comptabilitzen centenars utilitzat foren els segrests que de persones assassinades als acabaren amb desenes d?assassinats. cementeris des Pla i de Son Coletes a Les víctimes es deixaven unes hores, Manacor. La ràpida reembarcada de fins i tot dies, ?exposats al públic?. La les tropes que dirigia Bayo va suposar intenció era crear un clima de terror. que desenes de milicians quedessin a Les zones principals on es dugueren a l?illa. Dies després foren brutalment terme aquestes accions foren Palma i assassinats. El cas més representatiu els afores de la ciutat i Manacor. A fou l?execució de 5 sanitàries de la Creu Palma, un dels centres repressors més Roja. destacat fou l?antiga seu obrera de la Casa del Poble que fou assaltada per L?eliminació planificada va afectar falangistes i rebatejada amb el nom de nombroses persones. Entre elles, hi Casa de Primo de Rivera, on es trobam alguns dels líders més populars practicaren tot tipus d?atrocitats. i destacats dels darrers mesos de govern de la II República. Ens referim a La primera etapa de la repressió a la dirigent comunista Aurora Picornell 22 Mallorca es pot dividir en tres Femenies; el batle de Palma, Emili missatge tranquil·litzador i que Darder i Cànaves; el diputat socialista, desdibuixava la realitat del conflicte. És Alexandre Jaume Rosselló; o els indubtable que els mitjans de dirigents socialistes, els germans comunicació es transformaren en eines Miquel i Joan Montserrat Parets, entre cabdals des dels primers moments de d?altres. Abans de ser assassinats, la la Guerra. Conscients de la seva major part d?aquestes persones foren importància, el nou règim imposat per detingudes i tancades a presons de la les armes va exercir un control absolut capital, com la Provincial, el Castell de dels mitjans de comunicació. En aquest Bellver o Can Mir. Com a testimoni, sentit, podem dir que seguiren els reproduïm la nota que li va fer arribar mateixos equips directius i no varià la Aurora Picornell a Alexandre Jaume el seva propietat privada, tot i que dilluns 20 de juliol de 1936. Ambdues algunes persones foren apartades. El persones estan tancades a la Presó cop d?estat va produir una ruptura Provincial de Palma: amb la premsa lliberal i la desaparició de la premsa obrera, així com l?ús del català als mitjans. «Estimado camarada: Un altre fet destacat fou el He recibido los bombones que me envió, nomenament de noves autoritats civils, que alegre sorpresa. ¿De modo que com batles i regidors. García Ruiz estamos cobijados bajo el mismo techo? nomenà persones addictes al nou estat Lo ignoraba, no sabía quién estaba aquí, (militars, falangistes, etc.) que no obstante, tenía unos deseos locos de s?encarregarien de la gestió municipal. saberlo. Lo que me fastidia es no saber Era una idea ?ja utilitzada durant la nada de nada. Muchas gracias por los Dictadura del general Miguel Primo de bombones y más que por los bombones Rivera i encara tan freqüent a la política por haberse comunicado conmigo. Yo me del nostre país? que preconitzava que siento tan optimista como siempre. els polítics professionals havien dut el !Salud! desastre i la desorganització de l?Estat, de manera que els militars s?havien vist Aurora Picornell. forçats a prendre el poder de les (Estoy aquí desde el Domingo a las 11 de institucions. En el cas de Palma, Mateu la mañana). Zaforteza Mussoles, un militar Tot i que la repressió es va aplicar des africanista, va ser nomenat batle de del primer moment, els dies després Palma durant 3 anys, entre 1936 i 1939. del cop d?estat són realment molt El nou consistori palmesà conformat confusos. El nou governador civil per 10 nous regidors va dur a terme García Ruiz utilitza les al·locucions a la una gestió municipal restrictiva, amb la ràdio i la premsa per declarar que el destitució dels càrrecs de partits seu antecessor, Goded, havia triomfat a d?esquerra que havien entrat els Barcelona, i que l?alçament era una darrers anys. Seixanta-dues persones realitat a quasi tota Espanya i que en de l?Ajuntament varen ser depurades. poc temps es tornaria a la normalitat. Les nòmines dels funcionaris es varen Sens dubte, volia transmetre un22 23  Emili Darder amb Manuel Goded. Arxiu Lleonard Muntaner. reduir de 216.000 pessetes a 168.000 restablir la legitimitat republicana a pessetes. Les paraules del regidor de Mallorca i Eivissa, atès que a Menorca la primera Gestora Municipal de Palma l?aixecament va fracassar gràcies a de la Guerra i mà dreta del nou edil, l?acció resistent dels sotsoficials de la Guillermo Cirerol Tomàs, ho justificaven base de Maó i la tropa dels regiments d?aquesta manera: d?Infanteria i d?Artilleria, que capgiraren una situació inicialment «Completamente convencidos de la favorable als alçats contra la necesaria e inaplazable variación radical República. També fou destacable la del rumbo que traía la nave española, resistència per part de segments de dirigida por manos mercenarias al població i el compromís ferm de grups servicio de ocultos poderes extranjeros y anarquistes. a punto de entrar en la espantosa borrasca del comunismo» A partir del 23 de juliol, hidroavions republicans bombardegen Palma i Mentrestant, a Catalunya, la insurrecció tiren octavetes exigint als colpistes la fou esvaïda i es comença a organitzar seva rendició. A Barcelona es comença 24 una important operació militar per tal a organitzar una esquadra de diferents vaixells i uns tres mil milicians ?dels finançament d?aquests avions va ser, quals sembla que 400 eren dones?. segons Massot i Muntaner, obra del Una mostra del grau d?odi que va financer mallorquí Joan March inspirar l?aixecament, és el fet que un Ordines, a petició de García Ruiz, que grup de milicians es dirigeixen a la també li demanà diners a Manuel presó de la Mola on estaven presos un Salas. L?estratègia de guerra amb els centenar d?oficials rebels, dels quals 87 avions italians va ser dissenyada a foren assassinats. Sembla que els Palma en una reunió en la qual també militars foren tirotejats per escamots participà Joan March fill, segons d?afusellament, però també metrallats explica l?investigador Pere Ferrer des de les finestres i portes i per Guasch. Els avions atacaren els hidros distintes dependències del pavelló. republicans de la base del port de Aquest fet, juntament amb les Pollença i els destruïren. També informacions que es transmetien des atacaren els vaixells republicans. El 3 de la ràdio dia 4 d?agost, on s?explicava de setembre acudeixen vaixells que a Barcelona començaven els republicans potents per ajudar, però preparatius per a un futur no poden aturar l?ofensiva de l?aviació desembarcament republicà a Mallorca, italiana. La recuperació del front encengueren les alarmes rebels. Sens franquista fou dirigida personalment dubte, les notícies enterboliren més la per García Ruiz. Bayo dóna una repressió mallorquina. ambigua ordre de reembarcar. Com hem explicat, aquest fet va generar El 7 d?agost es rendeix Formentera i nombrosos assassinats de milicians l?expedició catalana es dirigeix cap a que no aconseguiren sortir de Eivissa. Arriben el dia 8, que és dia de Mallorca. festa, i tiren octavetes demanant la rendició. Aquí es sumen les tropes Tot i la victòria nacional, la repressió no vingudes de València comandades per es va aturar. Començaren les tretes de Uribarri i no troben resistència. Rafael presó del Castell de Bellver i de Can Mir Alberti i la seva dona estaven amagats que ocasionaren més assassinats. Les i pogueren sortir en llibertat. Els tropes franquistes celebraren la colpistes es rendeixen i Uribarri torna victòria amb una marxa triomfal a a Valencia. La flota continua cap a Palma. El bisbe Miralles els donà les Mallorca i el dia 16 d?agost comença el gràcies. Els assassinats i les desembarcament a Porto Cristo. Com desaparicions de persones seguien, tots sabem, l?operació va ser un per Palma i tota Mallorca. L?anomenat desastre. Inicialment, les tropes Comte Rosi, vingut amb els aviadors republicanes aconsegueixen penetrar italians, es convertirà amb el fins a 15 kilòmetres però costà unes protagonista, de iure més que de facte, quatre-centes baixes. Quan pareixia del terror desfermat. Palma i que la resistència no duraria molt, el Barcelona, sempre agermanades, 27 agost entra en combat l?aviació tindran destins diferents. italiana, primer amb tres avions FIAT molt superiors i amb els Savoia. El 24 25 Palm a sot a el r ègim del t er r or  Arconovaldo Bonacorsi (Conde Rossi) i el tinent coronel Luis García Ruiz (esquerra i dreta, respectivament) el dia de la celebració de la victòria de les tropes ?nacionals?el 6 de setembre de 1936. La imatge, de Ribas de Duran, i que pertany a l?arxiu de Miquel Font, està publicada al llibre de Xavier del Hoyo i Arnau Company ?Palma 1936-1983. L?evolució de la ciutat a través de la imatge?. E l fracàs del desembarcament de guerra llarga. Una guerra que al final Bayo va donar força als rebels i duraria tres anys. els va encoratjar encara més, tot i que, abans del 23 d?agost de Palma jugarà un paper estratègic en el 1936, les persones d?arreu de desenvolupament de la guerra, com a l?illa que ja estaven empresonades base naval i aèria de les tropes superaven les 1.100. Des del mes de nacionals, com també ho serà la base setembre la venjança es va cobrar més d?hidroavions de Pollença, utilitzada assassinats i desapareguts. A la resta pels italians i també pels alemanys. La de l?estat espanyol les forces rebels que dreta històrica tornarà al poder, amb la ja havien entrat a la península, Falange com a punta de llança. Però s?anaven fent fortes, conquerint seran essencialment els militars els que Badajoz, Irun i San Sebastià. Els dos dirigeixen la repressió i prenen les bàndols es preparaven per a una26decisions estratègiques. 27  La dominació de l?exèrcit sobre la Al capdavant d?aquella ona de terror i Falange s?iniciarà l?abril del 37, quan se ben al costat de García Ruiz, estava el n?adonen de l?abast de la repressió i la patètic personatge criminal italià corrupció desencadenades per Canuto sobrenomenat ?Conde Rossi? i el seu Boloqui Álvarez, cap de la Falange intèrpret, el capellà Julià Adrover, d?Inca; Francisco Barrado Zorrilla, cap personatges que Bernanos odiava. de la policia; i Mateu Torres Bestard, Bernanos denuncià ?el r ègim del governador civil de les Balears; i serà t er r or ? que s?estava imposant contra una realitat en el 38. A Mallorca, a persones ?sólo por el hecho de ser l?operació hi participa activament Joan sospechosos de ser peligrosos?, sense March, a través del falangista cap protecció jurídica i amb condicions mallorquí Ladislau López Basa. A March infrahumanes, essent assassinats no li agradava gens l?ideari sense escrúpols. El llibre fou un èxit de anticapitalista de Falange. vendes, se?n feren moltes edicions i traduccions. Contra ell i la seva idea de Tot i no participar formalment com a la guerra a Mallorca actuaren els institució en el Cop d?Estat, l?Església va franquistes des de molts fronts. Fins i tenir un paper important de suport als tot, l?intel·lectual Joan Estelrich atacà rebels. Dins l?Església hi havia des de la revista francesa l??Occident? diversitat d?opinions, de manera que les tesis de Bernanos i defensà la uns eren més actius i altres eren en legitimitat de l?alçament. El canvi poc inclinats a implicar-se. El nomenament de Mateu Torres Bestard, bisbe Miralles no va prendre part fins com a governador civil, i de Francisco que els esdeveniments el varen Barrado Zorrilla, com a cap de la convèncer. A través de diverses policia, a més del militar Benjumenda entrevistes i epistolaris, va demostrar del Rey com a comandant militar, va que era perfectament coneixedor de la suposar l?increment de la repressió i repressió desencadenada a Mallorca. dels crims. L?1 de juliol de 1937 va signar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols Sota aquest règim de terror es dirigida als bisbes catòlics de tot el món trobaven Alexandre Jaume, Emili en la qual donaven suport a Franco. Darder, Aurora Picornell i centenars d?altres persones en diferents espais Georges Bernanos, escriptor habilitats com a presons perquè la ultraconservador francès que vivia a presó Provincial aviat quedat petita. Palma des de 1934, estava entusiasmat Eren el vaixell Jaume I, l?antic ?Cisne del pel Cop d?Estat i del món falangista al Mediterráneo? i orgull de la burgesia qual pertanyia el seu fill Yves. Però, a industrial de Ciutat; el Castell de poc a poc, va reconèixer que Bellver, utilitzat altres vegades com a s?imposava un règim de terror que va presó; Can Mir, un magatzem de fustes denunciar i internacionalitzà el 1938 situat al costat de l?estació del tren de amb el seu conegut llibre ?Els Sóller i que ara és el Cine Augusta; la cementeris baix la Lluna?. Casa del Poble, transformada en Cuartel José Antonio; el dipòsit de 28 detinguts de l?Ajuntament de Palma; el la presó sense dir quin era el seu destí. castell de Sant Carles i l?habilitació de El seu destí era ser fusellades al convents (un bon exemple del suport cementeri de Porreres. Les darreres de l?església mallorquina) com els del paraules d?Aurora, que aquell trist mes carrer Missió i el de la Pietat de gener del 1937 estava embarassada, conformaren l?univers penitenciari de foren: Palma. Per les dones, es va habilitar un ?Podeu matar homes, dones, nins com el edifici que havia estat un asil al carrer meu que encara no és nat. Però, i les de Can Sales núm. 42. idees? Amb quines bales matareu les idees??. Les condicions en aquestes presons eren infames, tant per la higiene com A Alexandre Jaume i a Emili Darder els pel menjar, però sobretot per hi tocaria unes setmanes després. l?amuntegament de tanta gent en tan Contra ells es va utilitzar la farsa del poc espai, màxim un metre quadrat per judici militar per rebel·lió. Els varen persona. Tot això no era res comparat condemnar a mort. La mateixa nit amb el dolor psicològic que tots patien, abans de l?afusellament, Jaume, amb el distanciament amb les famílies escrivia a la seva família: i amb la por de no saber si l?endemà ?Queridísima esposa e hijos: Mis serien afusellats. Per fer-nos una idea presentimientos de esta tarde se han de la vida quotidiana de les presons és cumplido; estoy en la cárcel esperando el recomanable veure el documental último momento de mi vida. Desde este sobre Emili Darder, a més de molts instante mi nombre queda incorporado a altres testimonis que es poden veure a la historia de Mallorca. Ello ha de l?exposició del Castell de Bellver. serviros de consuelo y mitigar vuestro dolor. Muero como sabéis Des del primer moment, els nostres completamente inocente, se me mata por protagonistes varen moure totes les mis ideas y acepto serenamente este forces de les relacions socials que papel que me ha señalado mi destino.? tenien per demanar a persones i famílies molt conegudes de Ciutat que Emili Darder no s?ho podia acabar de se?ls hi donés un tracte just. Varen creure, com mostra la carta que va arribar directament a Joan March, ja enviar a la seva dona el mateix dia que que Lluís Alemany, que havia estat la va saber que l?havien condemnat a seva mà dreta política durant molt mort: temps, era cunyat d?Alexandre Jaume i ?Estimadíssima Miqueleta meva: ja veus el seu advocat. que me demanen sa pena de mort, a jo, que he estat sempre s?homo més pacífic i La primera que va ser assassinada fou més contrari a tota revolució. Si hi ha Aurora Picornell, víctima del sistema d?haver justícia no me poden fer res (? ) de ?tretes?, estudiat profusament per Per mi esteu tranquil·les. Jo només pas l?investigador Manuel Suárez Salvà. pena per tu i per sa meva nina. Juntament amb altres cinc preses de Haver-vos en tot cas de deixar, tan com Can Sales, el 5 de gener, les varen anar vos estim! I m?apena molt la situació cercar uns falangistes i les tragueren de28econòmica vostra. Que ma mare i ton 29  pares vos emparin. T?abraça i te besa Palma. Gabriel Alomar es trobava a fortíssimament i llargament en tot Madrid perquè havia de donar una l?immens amor que te té es teu homo, conferència i, per tant, va evitar el destí Emili.? d?Alexandre Jaume o Emili Darder. Un altre destí va tenir Bartomeu Rosselló Emili Darder estava tan malalt des de Pòrcel que era a Osona per tractament feia mesos, amb una tuberculosi malt de la seva tuberculosi que posaria fi a tractada a la presó, que si la nit abans la seva vida als 24 anys. O Joan no l?haguessin medicat intensament no Mascaró, que essent professor de hagués arribat viu a l?afusellament. llengua anglesa i sànscrit a la Universitat de Barcelona, es trobava de El coronel Ricardo Fernández de vacacions a Palma durant el Cop Tamarit, jutge militar, fou el que signà d?Estat. Per sort va poder sortir amb la condemna a mort. El mateix coronel son pare cap a l?Alger i salvà la pell, com que uns mesos abans havia proposat altres mallorquins que s?embarcaren fer fora d?Espanya als intel·lectuals que en un llaüt per cercar un altre futur. El havien signat la famosa carta dels 18 d?agost de 1939, nou homes mallorquins als catalans abans del cop partiren des de Camp de Mar cap al d?estat. Episodi molt important entre nord d?Àfrica. La mala sort volgué que els cercles culturals de Ciutat i que ens s?equivoquessin de rumb i anessin mostra a un Llorenç Villalonga directes cap a la Itàlia feixista de intercedint entre Tamarit i el grup Mussolini. Els apressaren i se?ls d?intel·lectuals que se senten assetjats. emportaren cap al camp de Un Llorenç Villalonga que haurà concentració de Ventontene. Allà d?atendre, com a sotsdirector de la acabaria el futur dels ciutadans Jaume Clínica Mental de Jesús (l?Hospital Rebassa, Joan Vallcaneras, Jaume i Joan Psiquiàtric), l?exgovernador civil i Matas Salas i Josep Matas, que va intel·lectual Antonio Espina. Espina morir poc després de l?alliberament del s?havia tallat les venes després de saber camp. Jaume Rebassa acabaria els que el condemnaven a mort i del seus dies al camp de concentració nazi calvari d?un any de presó, calvari que de Dora, Buchenwald, on moriria el 24 continuaria uns anys més. Sembla que de desembre de 1943. Altres resistiren Llorenç Villalonga, que es casà a final com pogueren l?embat dels falangistes, del 1936 i ben aviat se n?anà a viure a la marginació institucional o el Binissalem, a mida que avançava la menyspreu. Algunes persones guerra s?anava allunyant de les tengueren una nova orientació conviccions falangistes i abraçant ideològica en adaptar-se al règim de l?escepticisme polític i l?enyorança del Franco. paradís perdut que el caracteritzarà com l?escriptor que tots coneixem. Aquest clima de por i de tristesa empestava la ciutat. Les xifres sempre Però no a tots els intel·lectuals són fredes i, en el cas de la repressió, rellevants d?aquella època que varen envoltades de misteri. Es té la certesa signar la carta de germanor cap als de la sort de les persones de les quals 30 catalans, els va sotmetre l?alçament a  Processó a la Plaça de Cort. Foto cedida per Antoni Blanes. se?n coneix la història però resulta molt difícil parlar de números definitius. Així, podem afirmar que més de mil veïns de Ciutat passaren per les presons franquistes. D?aquests, 130 serien assassinats, en qualsevol de les seves modalitats: treta, afusellament o mort com a conseqüència de les condicions de vida. Una ciutat que seguia algun ritme de normalitat, un intent de vida quotidiana que havien de continuar fent els seus habitants. Per ò? u n a vida a Palm a, llu n y del t er r or ? er a possible? 30 31 Test im on is de la gu er r a civil a Ciu t at Aurora Picornell, Gabriel Alomar (retrat fet per Ramon Casas, exposat al MNAC) i Llorenç Villalonga. L u is Gar cia Ru iz. In icis del cop conducidos por los Inspectores?. d?est at . Llor en ç Villalon ga i Pon s. In icis del ?Al tomar posesión de cargo, di cop d?est at . orden para que se me presentaran los comités de huelga, pues ?El Movimiento Nacional me sorprendió se había declarado la general. Destituí en el campo con unos amigos. Nosotros por teléfono a todos los alcaldes y creíamos que se reduciría a un nuevo 6 Comisiones Gestoras y en veinticuatro de octubre y que todo seguiría como horas quedaron nombrados los nuevos antes, con Azaña, Lerroux o Gil Robles?. alcaldes, a los que no puse más Lliber t ar i Gelaber t M ayol. Tar dor del condición que fueran apolíticos y que 36 . fueran bien vistos en los pueblos. Encarcelé a todos los elementos ?Jo menjava directament dels poals de significados del Frente Popular y la fems. I no feia distincions. Tot allò que huelga general sólo duró unas horas permetia pegar-li clavellada era porque, no habiendo encontrado la comestible. Un dia, en el carrer Fàbrica, policía a los Comités, hice venir a mi vaig topar un ca que duia un tros de pa a despacho a los Inspectores de Tranvías y la boca. Li vaig partir darrere i el vaig a cuantos ferroviarios encontraron apedregar fins que el va amollar. Va deambulando por la estación. A unos y esser mel, el pa. La padrina anava als otros les dije que o salían los trenes y quarters per si li donaven el ranxo tranvías o ellos no veían la luz del día sobrant, però alguns soldats li negaven: siguiente; aquel mismo día salían tres ?M? estim més tirar-lo que donar-lo a trenes y doce tranvías, estos últimos32una roja??. 33  Joan M ascar ó For n és. Agost del 36. ?Des del pis prop de Santa Creu sentia de vegades, durant la nit, tirs de fusell o pistola que venien de prop del cementeri. Un capvespre mon pare i jo anàrem al cementeri a veure la tomba d?amics, i vàrem anar a l? esglesieta del cementeri. Vàrem veure un homenet vell, endolat, i parlant li demanarem si hi havia algun mort de família: ?No ho sé encara?, va dir ell, ?he vengut per veure si trobaria es bolic de roba d? es meu fill?. Preguntant-li que volia dir, ens va dir que cada vespre mataven persones prop del cementeri, que les enterraven, però feien un bolic de ses robes, i així els de família que sospitaven la seva absència podien veure si eren morts o empresonats?. Joan M on t ser r at Par et s. Tar dor del 36. ?En mi americana guardo, mi bienquerido, uno de tus pañuelitos de bolsillo. Conserva todo tu perfume de mujer buena. Tenerlo entre mis manos y posar en él mis labios es para mi una gran ilusión que lleva la paz a mi espíritu. Que este sentimiento de paz interior, sin odios ni rencores para nadie, que me inspira tu recuerdo, gane el corazón de todos los hombres y con bien para todos temine esta situación.? Jean n e M ar qu és M ayol. Novem br e del 36. ?En Clar era falangista, però jo crec que d?aquests falangistes que ho eren perquè no els quedava altre remei. Perquè, llavors, els al·lots joves s?havien de fer falangistes si volien salvar el coll. Es va portar bé amb nosaltres. Va donar permís per entrar tot el menjar que volíem. I ell, de la seva butxaca, va arreglar la dutxa. L?únic és que l?aigua era freda, però beneïda sigui. Perquè a la Provincial, el mes que hi vàrem estar, era molt pitjor?. 34 Josep M ir alles i Sber t , Bisbe de Gabr iel Alom ar i Villalon ga. M ar ç del M allor ca. Ju n y de 1937. 39. ?Roguemos al Sr. de las victorias por el ?Estimat Mascaró, Consumatum est. Totes triunfo de nuestras armas, por la les meves previsions s?han complit. Vostè liberación de España afrontada y coneixia el meu pessimisme. Des del envilecida por los enemigos de la Fe y de començament de la guerra he predicat el la Sociedad, por el retorno de las santas plebiscit. Res ha valgut. Però el que no creencias, y a las ejemplares costumbres podia preveure és l?actitud inqualificable que tanto enaltecieron a nuestros d?Anglaterra i França. És una ignomínia antepasados?. històrica sense precedents. No sé res de n?Sbert. Per ara quedaré a Egipte. M at ias M as Ripoll. Desem br e del 38. L?abraça son amic. Gabriel Alomar. ?L?agafaren a ca nostra, just quan acabava d?arribar a Sa Indioteria. Gabr iel Ju an i M as. Est iu del 41. Vengueren uns homes, eren falangistes perquè duien camisa blava. La feren Vaig sortir del camp (de concentració) de pujar al terrat. Li demanaven una vegada Formentera dia 21 de juny de 1941. Una i una altra on amagava en Garcias. I com de les primeres coses que vàrem fer va que no ho volia dir, de la bufetada que li ser un comitè propresos. Estava jo pel pegaren va caure a terra. N? Antònia, la Partit Socialista, en Domingo Perelló pel meva germana, i jo l?aixecarem. Partit Comunista, en Jaume Rotger -que Nosaltres cridàvem: !!!mamá, mamá!!! Els havia estat director de la Minerva i feixistes ens feren fora a manotades. La d?altres fàbriques de sabates- de la CNT i baixaren engrillonada i l?entraren dins un en Bernat Palmer pel Partit Republicà cotxe que duia cortinetes. Dels tres veïns Democràtic Federal. Anàvem a fer visites de la finca no en sortiren ni un.? a les preses peninsulars que estaven a l?Hospital i els hi dúiem coses: fruita, Llor en ç Bar celó Past or . Tar dor del 39. sabates? També teníem una dona menorquina que nomia Oceania que ?La presó era una nau molt grossa, i anava a ses Hermanitas on hi havia sa havia devers 800 homes tancats. Just presó de ses dones, devora Santa Creu. I quan hi entraves, a la dreta, hi havia un també enviàvem doblers als presos quartet per als guàrdies, i a l? esquerra hi mallorquins que hi havia a la Península, havia la capella. Cridaven els homes i els que després quan tornaven mos ho entraven en aquell quartet. A fora els venien a agrair.? esperava un jeep. Els duien al cementeri i, un dia que hi vaig anar, vaig veure la paret tota plena de forats de les bales de les metralladores.? 34 35 Palm a vol f er vida n or m al  Celebració del dia de l?aixecament militar (18 juliol 1938). Arxiu Casa Vila, al llibre ?Palma 1936-1983?de Xavier del Hoyo i Arnau Company. L a vida de las ciudades se estaba comunitat de persones i personatges trasformando a gran velocidad, una que li donaven un aire cosmopolita, nueva sociedad urbana más dinámica sobretot als barris d?El Terreno i la y pujante hacía acto de presencia y Bonanova, però també al mateix centre cambiaba las pautas culturales, los històric. Una burgesia industrial creixent, estilos de vida y las costumbres. En una classe treballadora expansiva, la los años veinte la irrupción de la incorporació de la dona i la presència modernidad, de la mano de la electricidad, activa de persones d?altres indrets de el teléfono, el automóvil, el cinematógrafo, l?illa, feien de Palma una ciutat viva i la prensa, la radio, el deporte, la moda y la dinàmica. publicidad, era un hecho incontestable en las principales avenidas de la España Passats els primers mesos de l?inici de la urbana de la época?. guerra, la majoria de ciutadans intentaven continuar la seva vida Aquestes paraules del llibre editat el 2018 quotidiana, encara que sota una de l?historiador Luis Enrique Otero sobre repressió i una por generalitzada que va la Ciutat Moderna són plenament fer desaparèixer una bona part dels adequades a la realitat de Palma de actors i institucions inherents a la Segona 1936. L?auge d?una primera onada República. turística a Ciutat i les millores de les condicions de vida, va fer créixer una 36 37  En aquest mapa militar de 1936, inèdit (cedit per la Doctora en Geografia per la UIB Dolores Ladaria), es veu com havia crescut la ciutat d?ençà que el 1900 s?havien tomat les murades. Per la façana marítima havia crescut el port i les barriades de Santa Catalina, El Terreno i El Molinar; i a l?interior de la ciutat, les barriades obreres de La Soledat i Els Hostalets, així com les incipients barriades properes a les vies del ferrocarril dels nuclis propers a les Avingudes, com Arxiduc o la plaça Francesc García Orell (popularment coneguda com la plaça de les Columnes). Les grans possessions que abastien la Si bé la construcció d?edificis i ciutat continuaven sense urbanitzar; d?infraestructures institucionals fou les distàncies eren grans i el tramvia lenta i escalonada, les noves autoritats hauria de créixer fins a crear una xarxa polítiques donaren forma a tot un que, només l?any 1939, va transportar conjunt d?obres públiques que serviren 14 milions de passatgers. Comparats per donar ocupació a un important amb els 40 milions de viatgers que va gruix poblacional que patia de forma transportar l?EMT el 2016, és una xifra directa les conseqüències de la considerable. postguerra: aturats que no tenien cap mena d?assegurança i que cercaven, com fos, una sortida laboral en un context de fam i angoixa. 38  Passeig de la Riba. Arxiu Casa Vila. L?espanyola era, en el transcurs de la La vida cultural, la literatura, la música Guerra Civil, una economia de guerra o la pintura estaven dirigides a on els dos bàndols havien dirigit els legitimar la filosofia feixista del nou recursos estratègics de les empreses règim. El franquisme, amb la privades al servei de la seva causa. Un connivència de l?Església catòlica, exemple paradigmàtic és el de Salinera generà nous mecanismes de repressió Española, empresa mallorquina amb i control de la població en uns explotacions de sal a les Pitiüses i moments en el que la cultura en Andalusia. L?industrial Manuel Salas català, euskera o gallec havia quedat Sureda fou el principal propietari de socialment anul·lada, exceptuant els l?empresa: líder del partit Maurista, fou aspectes folklòrics que, com no el gran adversari de Joan March durant revestien cap amenaça política, molt de temps. Ara, feia costat a s?utilitzaren com a mostra de la rica Franco: les forces rebels eren, segons varietat cultural d?Espanya. L?oci de la ell, ?la única esperanza fundada de un ciutat seguirà al voltant de les cambio en todo lo constituido, que habrá afeccions que ja agrupaven a molta de permitir seguramente a nuestra gent durant la Segona República com compañía el desarrollo de sus actividades el ciclisme, els espectacles de como conviene?. Segons recull tauromàquia, el teatre, el cine i el l?historiador Tomeu Canyelles al llibre futbol, però també la natació, el frontó ?Grano a grano. Historia de Salinera i les carreres de cans i de cavalls. Española (1871-2015)?, les poques sals que es van extreure d?aquelles El ciclisme era, molt probablement, explotacions van ser destinades a l?activitat esportiva més popular de l?abastiment dels fronts rebels a la Ciutat, amb el velòdrom del Tirador Península, al mateix temps que les com a principal punt de trobada pels fàbriques d?Eivissa i Andalusia eren amants d?aquest esport. Segons requisades per fer un ús militar. 38l? historiador Manuel Garcia, durant la 39  Balears Fútbol Club. 1938-1938. Arxiu: C.F.Balears. Guerra Civil, el ciclisme -com la resta a tocar intensament, especialment el 4 d?esports- va estar pràcticament d?octubre de 1936 quan s?havia llegit paralitzat. des del balcó de l?Ajuntament que Franco passava a ser el President del La ràdio, que va anar creixent en Govern Nacional de Burgos i l?únic nombre d?aparells arribant a uns cinc dirigent del nou règim. Des d?aquest mil a finals dels anys trenta, serà el dia, Palma, com moltes altres ciutats i mitjà més idoni per a transmetre les pobles d?Espanya, estaria sotmesa al principals consignes del moment. La seu poder. Començaria una etapa ràdio s?havia convertit en el mitjà més marcada durant molt temps per la ràpid i eficaç que tenien els militars per personalitat i les estratègies del a cridar els homes a files, per a explicar General Franco, ?Caudillo de España por com actuar davant una alarma i, en la gracia de Dios?. Un lideratge que, com definitiva, per tal de donar les directrius els altres dos líders feixistes del seu a la societat civil. Ràdio Mallorca es temps, Hitler i Mussolini, es convertí en una de les principals caracteritzava per la seva determinació infraestructures informatives que en la persecució i anul·lació política, connectaven els poders civil i militar econòmica, social i cultural dels amb la població civil. adversaris. Pel que respecta a la religió, l?Església El recentment guardonat Premi havia aconseguit alinear-se amb el Nacional d?Història, Enrique poder polític i convertir-se en un Moradiellos, a la biografia ?Franco. important element de control social: Anatomia de un dictador?, aporta una 40 les campanes de les esglésies tornaven idea molt completa de la seva personalitat política i de les seves africana: ?Mis años de Africa viven en mi gestes militars. Franco era, sobretot, un con indecible fuerza. Allí nació la militar que, en un llibre que ell mateix posibilidad de rescate de la España va publicar el 1922, ?Marruecos, diario grande. Allí se formó el ideal que hoy nos de una bandera?, explicava així la seva redime. Sin África, yo apenas puedo manera de fer la guerra: ?A mediodía explicarme a mi mismo, ni me explico consigo autorización del general para cumplidamente a los compañeros de castigar a los poblados de que partió la armas.?