DMA_Diario_20241130-Página 3-GENERAL

20 | Diario de Palma Sábado, 30 de noviembre de 2024 PALMA VS PARÍS: URBS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC (VII) DM Palma i París integren solucions condicionat és comú a Palma, el seu ús excessiu genera preocupa- tradicionals amb innovacions modernes ció pel consum energètic i l’im- per mantenir la frescor als edificis pacte mediambiental. Per això, el Govern balear impulsa l’adopció de sistemes de climatització que Refrescar les utilitzin fonts d’energia renovable o tecnologies de baix consum, com els sistemes basats en l’ener- gia geotèrmica o les fonts en patis cases sense interiors, creant un ambient més còmode i agradable. París, que preveu tenir un cli- ma mediterrani en els anys vi- contaminar Actuació a París nents, també es beneficia de les qualitats de la pedra calcària pre- sent en la majoria dels edificis construïts en el període del Pla Haussmann (segle XIX). La Inèr- MARIA GÓMEZ, INÉS WINCKLER I JAUME GARAU Ecoquartier Saint Vincent de Paul cia d’aquest material, combinada amb un aïllament transpirant in- Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani Al centre de París s’estan transformant les quatre hectàrees d’un antic hos- terior, permet una gran millora pital en un nou barri ecològic exemplar. Després d’una ocupació transitòria dins els habitatges. Una curiositat que va permetre ajustar el programa, s’hi preveu la conservació del 60% és que s’utilitzen les antigues xe- En les últimes dècades, s’ha ex- rehabilitació. En compliment de les construccions existents que integraran usos residencials, d’oficines, meneies en desús per reforçar la perimentat un augment conside- d’aquestes iniciatives municipals una escola i serveis de proximitat. Serà la primera operació realitzada amb ventilació i crear una aspiració rable de les temperatures mitja- i per mobilitzar els propietaris a el Pla d’Urbanisme Bioclimàtic, i la tipologia de les construccions haurà de natural i dissimulada. Les noves nes de les ciutats de gran densitat França, s’ha impulsat amb el pro- respectar les altes exigències de les etiquetes climàtiques BBC réno, Ener- construccions, cada vegada més urbana. Les iniciatives públiques grama «Ma Prime Renov», sub- phit i Passivhaus. Carine Petit, batlessa del 14e arrondissement, confirma escasses, integren materials de d’adaptació climàtica també pas- vencionat per l’Estat i la Unió Eu- que aquest projecte, actualment en construcció, és un repte que demos- capacitats similars (terra o formi- sen per impulsar la rehabilitació ropea. Permet l’elaboració de trarà que una arquitectura sostenible és possible en una ciutat dominada gó de cànem) i aljubs per a la re- dels habitatges de propietat pri- diagnòstics precisos i dóna fi- per les restriccions patrimonials i els espais lliures molt reduïts. collida de l’aigua de pluja. vada per millorar la qualitat de vi- nançament per rehabilitar La inèrcia de materials mine- da de la ciutadania i protegir la energèticament habitatges que DM rals com la pedra calcària, el població més vulnerable. vulguin posar aïllament, substi- marès o també la terra, té un gran Gràcies a programes d’ajudes i tuir finestres o també canviar el potencial gràcies a la seva capaci- a la modificació dels plans d’ur- sistema de calefacció per un de tat per refrescar i redistribuir la banisme, les ciutats comencen a més eficient. A Espanya, aquest calor acumulada per la incidència actuar a l’escala més petita, la del programa es coneix com Next Ge- directa del sol. particular. A ciutats on el patri- neration EU, i a les illes l’ha posat Finalment, la mixicitat dels moni històric cohabita amb ope- en marxa el Govern balear. usos en els edificis permet l’apro- racions contemporànies és pri- La COVID va revelar clarament fitament d’energia entre les plan- mordial establir diagnòstics ajus- que els pisos, apartaments i cases tes. Per exemple, la calor genera- tats i adaptats a cada edifici, te- necessiten una millora dels espais da per l’activitat de les oficines nint en compte l’entorn, l’orien- interiors per permetre unes mi- ubicades en les plantes primeres tació, els materials existents i l’ús llors condicions d’habitabilitat durant el dia s’aprofita pels habi- dels espais. adaptades a l’ús quotidià i obtenir tatges a la nit, mantenint una Marion Waller, directora del així un habitatge sostenible. Efec- temperatura estable en tot l’edifi- Pavillon de l’Arsenal, ens va ex- tivament, la sostenibilitat d’un ci. plicar dimecres passat com la ciu- habitatge no s’aconsegueix úni- Les mesures que avui s’imple- tat de París ha votat aquesta set- cament mitjançant la rehabilita- menten a París i a Palma repre- mana el nou Pla d’Urbanisme ció tèrmica aïllant les parets, te- senten alguns exemples de com Bioclimàtic que augmenta consi- rrats i sostres, sinó que es té en les ciutats poden adaptar-se a les derablement les exigències tècni- compte també l’economia, el condicions climàtiques canviants. Actuació a Palma ques en l’edificació, de compli- confort i l’ecologia. L’economia, No obstant això, encara existei- ment imprescindible per a poder per reduir el consum d’energia xen reptes per garantir que obtenir permisos de construcció i evitant la dependència dels siste- IBAVI, nous models d’habitatge aquestes estratègies siguin acces- mes de refrigeració i calefacció sibles a tota la població, especial- mecànica. El confort, amb la ges- Entre 2019 i 2024, l’Institut Balear de l’Habitatge ha promocionat projectes ment a la més vulnerable. La inte- tió de la llum natural, protecció a experimentals amb l’ambició d’oferir nous models d’habitatge públic inclu- gració de solucions sostenibles i l’estiu i augment a l’hivern, i la sius i sostenibles. Aquestes operacions, publicades i premiades internacio- eficients, com la promoció de integració d’una ventilació natu- nalment, han sigut realitzades en una estètica voluntàriament sòbria po- projectes exemplars, és fona- ral. L’ecologia amb la utilització sant l’accent sobre l’essència de l’edifici amb l’ús de materials locals i tradi- mental per crear entorns urbans de materials naturals i compati- cionals (marès i fusta) i el dibuix d’espais harmoniosos i originals (traves- per habitatges més resilients i bles amb les estructures existents sants, voltes, patis interiors...). Si bé aquests projectes poden ser polèmics confortables. n a més de la integració de vegeta- per la seva estètica, són una gran oportunitat per demostrar que l’arquitec- ció, sempre que sigui possible. tura i la planificació són necessaris per fer evolucionar les normatives asso- Tant París com Palma tenen en ciant la qualitat, la sostenibilitat i l’habitatge digne i accessible per a tothom. comú la presència d’un important Urbs contra el canvi climàtic patrimoni arquitectònic protegit Sèrie d’articles en què els autors ana- que s’ha de rehabilitar i restaurar existents amb innovacions mo- com a aïllants naturals. Aquest litzen com les dues ciutats actuen con- amb les tècniques adequades. dernes per mantenir la frescor disseny manté els interiors fres- tra l’escalfament global. L’estudi més detallat, així com les diferents activi- Palma, amb un clima medite- dels edificis. Una de les caracterís- cos, fins i tot durant els dies més tats del projecte, es publicaran a la rrani càlid i assolellat, ha co- tiques més notables de l’arquitec- calorosos de l’estiu, reduint la ne- web de les entitats Palma XXI i la Fun- mençat a integrar solucions ar- tura de Palma és l’ús de parets cessitat d’usar sistemes de clima- dació Iniciatives del Mediterrani, que quitectòniques tradicionals ja gruixudes de marès que actuen tització elèctrica. Tot i que l’aire donen suport a la investigació.