CIUTAT NUM16

SETEMBRE 2022 | NÚM. 17 Comerç de proximitat a Palma... cada vegada més lluny?  EN AQUEST NÚMERO EDITORIAL DE CIUTAT: Pareix indubtable que el turisme ha tornat. I que a més, ho ha fet amb força, superant per moments els registres de l’any 2019 en nombre de vols i de turistes. Amb els rècords, també han tornat els records: massificació als carrers de Palma, embussos a llocs com es De la botiga a la boutique Trenc, restriccions al consum d’aigua a Deià, Manacor, Colònia de Per Maria Cifre i Juanjo Suárez Sant Pere... 04/05 Aquests dies s’ha fet viral una reinterpretació de la campanya SOS Turisme, ara convertida en un “SOS Residents” motivat per la preca- Entrevista amb Miquel Àngel Salvà rietat laboral, la dificultat per accedir a un habitatge, la impossibili- Vicepresident de PIMEM - Comerç tat de senzillament passar un cap de setmana tranquil a la platja de Edita: 06/07 sempre o les molèsties per viure la ciutat d’una manera “normal” (és a dir, anant de compres, passejant, sortint a dinar...). Alguna cosa passa quan tot és susceptible de tenir utilitat turísti- Polítiques per promoure el petit comerç a Palma ca, quan pensam reiterativament en quin efecte o retorn tindrà allò Per Jordi Vilà, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació que feim en relació amb el turisme. Aquest mantra s’insereix fins i 08/09/10 tot en els racons més quotidians de la nostra vida, com poden ser les botigues de barri i el petit comerç. Així, una botella d’oli es pot trans- formar en souvenir envasat en minillaunes aptes per a l’equipatge Mapes de Ciutat: de cabina; un botó pot passar a ser un objecte de col·leccionista (que www.palmaxxi.com Els comerços emblemàtics de Palma mai no es cosirà a una camisa); i un ventall fet a mà corr el risc de te- info@palmaxxi.com 11 nir un ús efímer i quedar oblidat en un hotel. Sovint, els focus dels reconeixements es dirigeixen a personalitats El paisatge comercial de Ciutat públiques, deixant de banda persones anònimes en la gran escala, Per Jaume Gual però imprescindibles a les distàncies curtes. En aquestes pàgines ens 12/13/14 centram precisament en aquelles persones que dediquen el seu es- forç a guanyar-se la vida aixecant cada dia les barreres del seu ne- goci i que, gràcies a la seva tasca i perseverança, contribueixen a fer La veu del petit comerç Ciutat. Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat d’expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són 15/16/17 Un dels millors exemples d’aquestes històries de resistència ens va assumides necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus deixar fa uns dies. Al seu bar servia possiblement les millors cocretas autors i autores, que en són responsables. Desmemòria del centre històric, i si no ho eren, tampoc no importava massa. Amb Per Cristina Llorente la mateixa energia que va plantar cara la droga al barri xino dels anys 80 i 90, va fer front a la inversió gentrificadora sueca de la segona Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez 18/19 dècada dels 2000. Valguin aquestes paraules de record a na Rafi i d’inspiració per a continuar fent barri, per a continuar fent Ciutat. Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell El Mercat Social a Palma En aquest número han col·laborat: Maria Cifre, Miquel Àngel Salvà, Per Jordi López PalmaActiva, Jaume Gual, Cristina Llorente, Jordi López, Climent Picornell, 20 Radio Buades, Colmado Maneu, Mimbreria Vidal, Capelleria Casa Julià, Calçats Estarellas, La Veneciana i Espai Xocolat. El futur de Palma: notícies de les entitats Imatge de portada: Interior del Forn de la Glòria, la botiga 21 més antiga de Palma. Fotografía de Jaume Gual. La ressenya: Parament de la llar versus Gintònics en copa de baló Amb el suport de: Per Juanjo Suárez 22 Postals de Palma Per Climent Picornell 23  EN AQUEST NÚMERO EDITORIAL DE CIUTAT: Pareix indubtable que el turisme ha tornat. I que a més, ho ha fet amb força, superant per moments els registres de l’any 2019 en nombre de vols i de turistes. Amb els rècords, també han tornat els records: massificació als carrers de Palma, embussos a llocs com es De la botiga a la boutique Trenc, restriccions al consum d’aigua a Deià, Manacor, Colònia de Per Maria Cifre i Juanjo Suárez Sant Pere... 04/05 Aquests dies s’ha fet viral una reinterpretació de la campanya SOS Turisme, ara convertida en un “SOS Residents” motivat per la preca- Entrevista amb Miquel Àngel Salvà rietat laboral, la dificultat per accedir a un habitatge, la impossibili- Vicepresident de PIMEM - Comerç tat de senzillament passar un cap de setmana tranquil a la platja de Edita: 06/07 sempre o les molèsties per viure la ciutat d’una manera “normal” (és a dir, anant de compres, passejant, sortint a dinar...). Alguna cosa passa quan tot és susceptible de tenir utilitat turísti- Polítiques per promoure el petit comerç a Palma ca, quan pensam reiterativament en quin efecte o retorn tindrà allò Per Jordi Vilà, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació que feim en relació amb el turisme. Aquest mantra s’insereix fins i 08/09/10 tot en els racons més quotidians de la nostra vida, com poden ser les botigues de barri i el petit comerç. Així, una botella d’oli es pot trans- formar en souvenir envasat en minillaunes aptes per a l’equipatge Mapes de Ciutat: de cabina; un botó pot passar a ser un objecte de col·leccionista (que www.palmaxxi.com Els comerços emblemàtics de Palma mai no es cosirà a una camisa); i un ventall fet a mà corr el risc de te- info@palmaxxi.com 11 nir un ús efímer i quedar oblidat en un hotel. Sovint, els focus dels reconeixements es dirigeixen a personalitats El paisatge comercial de Ciutat públiques, deixant de banda persones anònimes en la gran escala, Per Jaume Gual però imprescindibles a les distàncies curtes. En aquestes pàgines ens 12/13/14 centram precisament en aquelles persones que dediquen el seu es- forç a guanyar-se la vida aixecant cada dia les barreres del seu ne- goci i que, gràcies a la seva tasca i perseverança, contribueixen a fer La veu del petit comerç Ciutat. Ciutat és una publicació independent i plural que defensa la llibertat d’expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són 15/16/17 Un dels millors exemples d’aquestes històries de resistència ens va assumides necessàriament per Palma XXI, sinó que pertanyen als seus deixar fa uns dies. Al seu bar servia possiblement les millors cocretas autors i autores, que en són responsables. Desmemòria del centre històric, i si no ho eren, tampoc no importava massa. Amb Per Cristina Llorente la mateixa energia que va plantar cara la droga al barri xino dels anys 80 i 90, va fer front a la inversió gentrificadora sueca de la segona Direcció: Maria Reyero i Juanjo Suárez 18/19 dècada dels 2000. Valguin aquestes paraules de record a na Rafi i d’inspiració per a continuar fent barri, per a continuar fent Ciutat. Consell assessor: Jaume Garau, Lluïsa Dubon i Climent Picornell El Mercat Social a Palma En aquest número han col·laborat: Maria Cifre, Miquel Àngel Salvà, Per Jordi López PalmaActiva, Jaume Gual, Cristina Llorente, Jordi López, Climent Picornell, 20 Radio Buades, Colmado Maneu, Mimbreria Vidal, Capelleria Casa Julià, Calçats Estarellas, La Veneciana i Espai Xocolat. El futur de Palma: notícies de les entitats Imatge de portada: Interior del Forn de la Glòria, la botiga 21 més antiga de Palma. Fotografía de Jaume Gual. La ressenya: Parament de la llar versus Gintònics en copa de baló Amb el suport de: Per Juanjo Suárez 22 Postals de Palma Per Climent Picornell 23 4 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |5 dossier dossier MARIA CIFRE GUILLEM BOSCH / DIARIO DE MALLORCA rista i la pujada de preus a botigues i comerços de restau- ració. Com a exemple, la manca d’oferta de productes lo- cals d’alimentació, disponibles quasi exclusivament a ten- des de souvenirs i en formats aptes per a transportar a l’equipatge de mà. Dos anys després, amb la reactivació del turisme al centre històric a la ciutat, la dinàmica con- tinua sent la mateixa. La gentrificació comercial Establiments tancats al carrer Argenteria La desaparició dels comerços tradicionals de proximitat durant la fase de és preocupant, tant per la pèrdua que suposa per al patri- desescalada el mes moni cultural i històric de la ciutat, com pel sentiment de juny de 2020. d’identitat i vincle que hi estableixen els ciutadans. La se- va desaparició va lligada al concepte de gentrificació, a l’expulsió dels residents originals. A Palma, a més, la tu- ristificació contribueix a aquest desplaçament no desitjat dels residents i intensifica l’alteració del teixit comercial. En aquest sentit, la gentrificació comercial s’entén com el procés de transformació de l’activitat comercial per a sa- tisfer les necessitats d’un client diferent del resident tra- dicional, desplaçant comerciants i productes. Aquesta gentrificació comercial és molt evident a zo- nes com La Llotja o Santa Catalina. En aquests barris, el canvi i la consolidació de determinades activitats com el F. MERTEHIKIAN turisme i l’oci han tingut un intens impacte i han contribuït a alterar el paisatge comercial reduint la seva diversitat. De la botiga Per exemple, segons s’indicava a l’informe elaborat per l’Observatori de Gentrificació de Palma XXI, entre el 30% i el 35% de l’activitat comercial d’aquestes dues barriades està dedicat a la restauració. a la boutique Recuperar també els mercats La gentrificació comercial és una tendència que s’està donant a tot el comerç, també als mercats. El mercat de Santa Catalina n’és un clar exemple, amb la substitució de parades per altres amb productes orientats al turista, una tendència que el Mercat de l’Olivar segueix amb cer- ta distància. Per Maria Cifre (doctora en Antropologia Ambiental) i Juanjo Suárez (geògraf) Per descomptat, els canvis dels hàbits de consum i el model de ciutat han tingut una influència important en la transformació d’aquests mercats i en la pèrdua d’altres, H com el de Camp Redó o el mercat de Llevant. Això no obs- istòricament, el centre històric de Pal- ferència que ara es tractava d’un moment de mínims pel ques no permanents (com els músics de carrer, estàtues tant, tant com a espai vertebrador del barri com per la se- ma ha estat la principal àrea comer- que fa a l’activitat turística. El mes de juny de 2020, el 51% humanes, artesans o la venda ambulant) es limitava a al- va importància com a lloc de trobada, és de vital im- cial de la ciutat, alhora que ha mantin- dels comerços de l’eix plaça d’Espanya – plaça Major – la gunes poques paradetes d’artesans a la plaça de la Porta portància dinamitzar els mercats i recuperar aquells que gut el conjunt de comerços de proxi- Seu romanien tancats. Entre els tipus de comerços que en Pintada i Sant Miquel. D’aquesta manera, com es va cons- s’han perdut. Una manera de potenciar el petit comerç i mitat que proporcionaven els produc- aquell moment encara tenien la barrera baixada hi desta- tatar, l’especialització comercial orientada al turisme difi- enfortir la vida de barri. tes de primera necessitat per a les veïnes, així com els ser- caven les gelateries (quasi el 100% de les que trobam a la cultava la reactivació de l’economia local, pel fet de trac- veis metropolitans. Amb el creixement facilitat a partir de zona), els “souvenirs” (al voltant del 65% estaven tancats), tar-se majoritàriament d’un tipus de comerç i de produc- l’eixample de principis de segle XX, els nous barris també les joieries-rellotgeries (quasi el 60%) i els establiments de tes dirigit especialment als visitants. varen anar incorporant petits comerços d’àmbit de la ba- restauració (també quasi el 60% tancats). Les farmàcies rriada, però el centre sempre ha albergat comerços que suposen el major contrapunt d’anàlisi, ja que el 100% També es varen realitzar entrevistes a veïns i veïnes, també donaven servei a la resta de la ciutat (i de l’illa). d’aquestes persistiren obertes. Finalment, cal remarcar que destacaven la manca de tendes que satisfessin les ne- que la presència d’un gran nombre d’activitats econòmi- cessitats dels residents, la dedicació dels comerços al tu- L’especialització turística, també al comerç Tot i això, amb l’especialització turística de l’economia, el tei- Comerços segons activitat econòmica a l’eix Plaça Espanya - La Seu xit comercial del centre històric també s’ha anat orientant de cada vegada més cap al turista i no cap al resident. El PRIMERA QUINZENA JUNY 2020 2018, Palma XXI va elaborar un estudi de capacitat de càrre- ga turística on es va evidenciar que els comerços tradicio- TIPUS D’ACTIVITAT ECONÒMICA TOTAL OBERTS (horari habitual o reduït) TANCATS nals i aquells principalment dedicats a les necessitats dels Gelateries 10 1 9 residents havien estat significativament substituïts per fran- quícies, marques internacionals i comerços dedicats a l’ac- ‘Souvenirs’ 28 10 18 tivitat turística. Una de les conclusions d’aquell estudi va ser Joieries-rellotgeries 21 9 12 que el 65% dels locals en planta baixa del centre es dedi- quen al comerç turístic especialitzat en temporada alta. Restauració 59 25 34 Durant el confinament per mor de la Covid-19 i les fases Moda i accesoris 35 26 9 de desescalada, com no podia ser d’altra manera, l’activi- Farmàcies 6 6 0 tat comercial es va veure greument afectada. En aquest context, Palma XXI va repetir l’estudi de 2018, amb la di- TOTAL COMPTABILITZATS 159 77 82 4 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |5 dossier dossier MARIA CIFRE GUILLEM BOSCH / DIARIO DE MALLORCA rista i la pujada de preus a botigues i comerços de restau- ració. Com a exemple, la manca d’oferta de productes lo- cals d’alimentació, disponibles quasi exclusivament a ten- des de souvenirs i en formats aptes per a transportar a l’equipatge de mà. Dos anys després, amb la reactivació del turisme al centre històric a la ciutat, la dinàmica con- tinua sent la mateixa. La gentrificació comercial Establiments tancats al carrer Argenteria La desaparició dels comerços tradicionals de proximitat durant la fase de és preocupant, tant per la pèrdua que suposa per al patri- desescalada el mes moni cultural i històric de la ciutat, com pel sentiment de juny de 2020. d’identitat i vincle que hi estableixen els ciutadans. La se- va desaparició va lligada al concepte de gentrificació, a l’expulsió dels residents originals. A Palma, a més, la tu- ristificació contribueix a aquest desplaçament no desitjat dels residents i intensifica l’alteració del teixit comercial. En aquest sentit, la gentrificació comercial s’entén com el procés de transformació de l’activitat comercial per a sa- tisfer les necessitats d’un client diferent del resident tra- dicional, desplaçant comerciants i productes. Aquesta gentrificació comercial és molt evident a zo- nes com La Llotja o Santa Catalina. En aquests barris, el canvi i la consolidació de determinades activitats com el F. MERTEHIKIAN turisme i l’oci han tingut un intens impacte i han contribuït a alterar el paisatge comercial reduint la seva diversitat. De la botiga Per exemple, segons s’indicava a l’informe elaborat per l’Observatori de Gentrificació de Palma XXI, entre el 30% i el 35% de l’activitat comercial d’aquestes dues barriades està dedicat a la restauració. a la boutique Recuperar també els mercats La gentrificació comercial és una tendència que s’està donant a tot el comerç, també als mercats. El mercat de Santa Catalina n’és un clar exemple, amb la substitució de parades per altres amb productes orientats al turista, una tendència que el Mercat de l’Olivar segueix amb cer- ta distància. Per Maria Cifre (doctora en Antropologia Ambiental) i Juanjo Suárez (geògraf) Per descomptat, els canvis dels hàbits de consum i el model de ciutat han tingut una influència important en la transformació d’aquests mercats i en la pèrdua d’altres, H com el de Camp Redó o el mercat de Llevant. Això no obs- istòricament, el centre històric de Pal- ferència que ara es tractava d’un moment de mínims pel ques no permanents (com els músics de carrer, estàtues tant, tant com a espai vertebrador del barri com per la se- ma ha estat la principal àrea comer- que fa a l’activitat turística. El mes de juny de 2020, el 51% humanes, artesans o la venda ambulant) es limitava a al- va importància com a lloc de trobada, és de vital im- cial de la ciutat, alhora que ha mantin- dels comerços de l’eix plaça d’Espanya – plaça Major – la gunes poques paradetes d’artesans a la plaça de la Porta portància dinamitzar els mercats i recuperar aquells que gut el conjunt de comerços de proxi- Seu romanien tancats. Entre els tipus de comerços que en Pintada i Sant Miquel. D’aquesta manera, com es va cons- s’han perdut. Una manera de potenciar el petit comerç i mitat que proporcionaven els produc- aquell moment encara tenien la barrera baixada hi desta- tatar, l’especialització comercial orientada al turisme difi- enfortir la vida de barri. tes de primera necessitat per a les veïnes, així com els ser- caven les gelateries (quasi el 100% de les que trobam a la cultava la reactivació de l’economia local, pel fet de trac- veis metropolitans. Amb el creixement facilitat a partir de zona), els “souvenirs” (al voltant del 65% estaven tancats), tar-se majoritàriament d’un tipus de comerç i de produc- l’eixample de principis de segle XX, els nous barris també les joieries-rellotgeries (quasi el 60%) i els establiments de tes dirigit especialment als visitants. varen anar incorporant petits comerços d’àmbit de la ba- restauració (també quasi el 60% tancats). Les farmàcies rriada, però el centre sempre ha albergat comerços que suposen el major contrapunt d’anàlisi, ja que el 100% També es varen realitzar entrevistes a veïns i veïnes, també donaven servei a la resta de la ciutat (i de l’illa). d’aquestes persistiren obertes. Finalment, cal remarcar que destacaven la manca de tendes que satisfessin les ne- que la presència d’un gran nombre d’activitats econòmi- cessitats dels residents, la dedicació dels comerços al tu- L’especialització turística, també al comerç Tot i això, amb l’especialització turística de l’economia, el tei- Comerços segons activitat econòmica a l’eix Plaça Espanya - La Seu xit comercial del centre històric també s’ha anat orientant de cada vegada més cap al turista i no cap al resident. El PRIMERA QUINZENA JUNY 2020 2018, Palma XXI va elaborar un estudi de capacitat de càrre- ga turística on es va evidenciar que els comerços tradicio- TIPUS D’ACTIVITAT ECONÒMICA TOTAL OBERTS (horari habitual o reduït) TANCATS nals i aquells principalment dedicats a les necessitats dels Gelateries 10 1 9 residents havien estat significativament substituïts per fran- quícies, marques internacionals i comerços dedicats a l’ac- ‘Souvenirs’ 28 10 18 tivitat turística. Una de les conclusions d’aquell estudi va ser Joieries-rellotgeries 21 9 12 que el 65% dels locals en planta baixa del centre es dedi- quen al comerç turístic especialitzat en temporada alta. Restauració 59 25 34 Durant el confinament per mor de la Covid-19 i les fases Moda i accesoris 35 26 9 de desescalada, com no podia ser d’altra manera, l’activi- Farmàcies 6 6 0 tat comercial es va veure greument afectada. En aquest context, Palma XXI va repetir l’estudi de 2018, amb la di- TOTAL COMPTABILITZATS 159 77 82 6 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |7 dossier dossier Miquel Àngel Salvà Vicepresident de PIMEM - Comerç «Moltes botigues de Palma tanquen perquè no esglésies per metre quadrat que a Roma. Si no el dina- mitzam i no duim gent s’acabarà morint. És important que la gent vengui a Palma. Una bona iniciativa de l’Ajuntament per dinamitzar el petit comerç de Palma han estat els vals de descompte de Palma Activa. S’ha es renoven» de continuar amb aquestes polítiques. Els comerços de Palma, varen patir, molt durant la pandèmia, potser més que altres llocs per la de- pendència de la nostra economia del turisme. Què pensau de les iniciatives i els discursos que parlen, cada vegada amb més força, sobre la necessitat de Entrevistam al vicepresident de PIMEM - Comerç per saber l’opinió de la Federació diversificar l’economia i no basar-la només en el tu- risme? de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca sobre la salut del comerç a Palma. El que no tengui clar que vivim 100% del turisme està equivocat. A Mallorca ja no tenim agricultura, ni indús- tria, ni personal qualificat per dur a terme oficis com l’ebenisteria, la tapisseria, etc. Potser a la meva botiga no vendrà un turista, però si gent que treballa al sector i que, si els va bé, em faran despesa si han fet una bona Quines són les principals problemàtiques que en- dent: una ferreteria, una papereria, un supermer- temporada. fronta el petit comerç i comerç de proximitat a Pal- cat a preus normals, per als veïns i veïnes, etc. Com ma? ho valorau? L’escenari internacional, marcat per l’encariment dels vols per l’augment del preu del combustible i la La primera és la dificultat per accedir al centre de Pal- Jo crec que els negocis s’han de reinventar, per molt an- previsible crisi econòmica a nivell mundial, ens fan ma. El 80% del comerç de les Balears està a Palma, re- tic que siguis no pots estar tota la vida fent el mateix. És pensar en una davallada del turisme. Amb la lògica presenta el 22% del PIB de les Illes, i cada vegada és com aquesta dita: “no esperis res diferent si sempre fas que planteges, com afectarà això al comerç local? més difícil arribar-hi, per mobilitat o aparcament. A no- el mateix”. Has d’invertir en el teu negoci. Jo quan sent saltres ens sembla que això el que provoca és el despo- “ostres, és que ha tancat aquella tenda emblemàtica, Tenim un bon problema i crec que no tenim temps per blament del centre de Palma. Jo em pos a la pell d’una que duia 100 anys”, pens, “potser ha estat perquè fa pensar en un plan B. Hem venut Mallorca. La poca in- persona de sa Pobla que vol venir a comprar a Ciutat i 100 anys que ha estat igual!”. La gent s’acaba avorrint. dústria que teníem l’hem desmantellat. L’única indús- probablement acabi decidint anar a una gran superfí- Has d’innovar, fer seguiment al mercat. Crec que moltes tria que tenim ara és el sol. Els turistes el que cerquen cie als afores, on té l’aparcament gratuït, moltes boti- tendes tanquen perquè no es renoven. és sol. gues, oferta gastronòmica, fins i tot pot anar al cine. A Palma el que hem de fer és dinamitzar el centre perquè Des de PIMEM teniu alguna iniciativa per donar su- la gent vulgui venir. Aquí ens falten quatre coses per port a aquestes empreses? Pensau que a Palma tenim comerç local i de proxi- impulsar el comerç local: mobilitat, neteja, seguretat i mitat suficient per a la gent resident? dinamització. Ara tenim un projecte que presentarem als fons euro- peus per fer un dashboard, un taulell digital, perquè els A Palma tens gairebé de tot, però és cert que les grans Especialment al centre de Palma s’han incrementat propietaris de negocis puguin fer un seguiment molt ac- empreses han fet molt mal, perquè ho ofereixen tot al moltíssim els preus de lloguer de locals comercials. tualitzat de com funciona el seu negoci, saber al mo- mateix espai i ara la gent no vol perdre temps, vol im- Això també deu ser un gran obstacle per obrir o ment el que necessiten facturar per poder cobrir les mediatesa. La gent fa feina moltes hores i vol comprar mantenir nous negocis. despeses i així saber quina és la seva corba de benefici ràpidament, segur i barat. o pèrdua. Així és més fàcil avaluar com van els negocis És impossible. Llogar un local al centre només està a i veure què s’ha d’ajustar i canviar. Idò quin és el valor afegit d’aquest tipus de co- l’abast de multinacionals i franquícies. merços? Quines són les motivacions que trobau entre els Al centre de Palma trobam un percentatge molt ele- propietaris de comerços a Palma? Que duu a un em- La proximitat. Tu vas a una gran superfície i ets un nú- vat de negocis orientats al turisme: gelateries, mi- presari o empresària a mantenir un negoci amb mero més. Al petit comerç ets un client. Si tens un pro- nimarkets, souvenirs, etc. Què pensau d’aquest fe- aquestes condicions difícils? blema, miram de solucionar-lo. És comerç de proximi- nomen? tat no només perquè estigui a prop de casa teva, sinó Es fa complicat. Però si ets un comerciant que innoves, perquè hi ha una proximitat humana entre el botiguer i Tot suma. Si hi ha aquests negocis, la gent passeja i hi ha fas coses diferents, tens un bon equip de gent, t’animes. el client. més possibilitats que entrin als locals comercials, això És cert que hi ha moltes coses que es podrien millorar és dinamització. per dinamitzar el petit comerç a Palma, però també ho Com incentivar a la gent perquè consumeixi en és que si fas una volta per Sant Miquel, Oms, Velázquez, aquest tipus de comerços? Clar, però el problema és que aquests negocis subs- etc. hi ha consum, la gent està comprant. El centre de titueixen els que són de proximitat per la gent resi- Palma està a xifres molt similars a les del 2019. Tenim el centre històric més gran d’Europa, tenim més 6 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |7 dossier dossier Miquel Àngel Salvà Vicepresident de PIMEM - Comerç «Moltes botigues de Palma tanquen perquè no esglésies per metre quadrat que a Roma. Si no el dina- mitzam i no duim gent s’acabarà morint. És important que la gent vengui a Palma. Una bona iniciativa de l’Ajuntament per dinamitzar el petit comerç de Palma han estat els vals de descompte de Palma Activa. S’ha es renoven» de continuar amb aquestes polítiques. Els comerços de Palma, varen patir, molt durant la pandèmia, potser més que altres llocs per la de- pendència de la nostra economia del turisme. Què pensau de les iniciatives i els discursos que parlen, cada vegada amb més força, sobre la necessitat de Entrevistam al vicepresident de PIMEM - Comerç per saber l’opinió de la Federació diversificar l’economia i no basar-la només en el tu- risme? de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca sobre la salut del comerç a Palma. El que no tengui clar que vivim 100% del turisme està equivocat. A Mallorca ja no tenim agricultura, ni indús- tria, ni personal qualificat per dur a terme oficis com l’ebenisteria, la tapisseria, etc. Potser a la meva botiga no vendrà un turista, però si gent que treballa al sector i que, si els va bé, em faran despesa si han fet una bona Quines són les principals problemàtiques que en- dent: una ferreteria, una papereria, un supermer- temporada. fronta el petit comerç i comerç de proximitat a Pal- cat a preus normals, per als veïns i veïnes, etc. Com ma? ho valorau? L’escenari internacional, marcat per l’encariment dels vols per l’augment del preu del combustible i la La primera és la dificultat per accedir al centre de Pal- Jo crec que els negocis s’han de reinventar, per molt an- previsible crisi econòmica a nivell mundial, ens fan ma. El 80% del comerç de les Balears està a Palma, re- tic que siguis no pots estar tota la vida fent el mateix. És pensar en una davallada del turisme. Amb la lògica presenta el 22% del PIB de les Illes, i cada vegada és com aquesta dita: “no esperis res diferent si sempre fas que planteges, com afectarà això al comerç local? més difícil arribar-hi, per mobilitat o aparcament. A no- el mateix”. Has d’invertir en el teu negoci. Jo quan sent saltres ens sembla que això el que provoca és el despo- “ostres, és que ha tancat aquella tenda emblemàtica, Tenim un bon problema i crec que no tenim temps per blament del centre de Palma. Jo em pos a la pell d’una que duia 100 anys”, pens, “potser ha estat perquè fa pensar en un plan B. Hem venut Mallorca. La poca in- persona de sa Pobla que vol venir a comprar a Ciutat i 100 anys que ha estat igual!”. La gent s’acaba avorrint. dústria que teníem l’hem desmantellat. L’única indús- probablement acabi decidint anar a una gran superfí- Has d’innovar, fer seguiment al mercat. Crec que moltes tria que tenim ara és el sol. Els turistes el que cerquen cie als afores, on té l’aparcament gratuït, moltes boti- tendes tanquen perquè no es renoven. és sol. gues, oferta gastronòmica, fins i tot pot anar al cine. A Palma el que hem de fer és dinamitzar el centre perquè Des de PIMEM teniu alguna iniciativa per donar su- la gent vulgui venir. Aquí ens falten quatre coses per port a aquestes empreses? Pensau que a Palma tenim comerç local i de proxi- impulsar el comerç local: mobilitat, neteja, seguretat i mitat suficient per a la gent resident? dinamització. Ara tenim un projecte que presentarem als fons euro- peus per fer un dashboard, un taulell digital, perquè els A Palma tens gairebé de tot, però és cert que les grans Especialment al centre de Palma s’han incrementat propietaris de negocis puguin fer un seguiment molt ac- empreses han fet molt mal, perquè ho ofereixen tot al moltíssim els preus de lloguer de locals comercials. tualitzat de com funciona el seu negoci, saber al mo- mateix espai i ara la gent no vol perdre temps, vol im- Això també deu ser un gran obstacle per obrir o ment el que necessiten facturar per poder cobrir les mediatesa. La gent fa feina moltes hores i vol comprar mantenir nous negocis. despeses i així saber quina és la seva corba de benefici ràpidament, segur i barat. o pèrdua. Així és més fàcil avaluar com van els negocis És impossible. Llogar un local al centre només està a i veure què s’ha d’ajustar i canviar. Idò quin és el valor afegit d’aquest tipus de co- l’abast de multinacionals i franquícies. merços? Quines són les motivacions que trobau entre els Al centre de Palma trobam un percentatge molt ele- propietaris de comerços a Palma? Que duu a un em- La proximitat. Tu vas a una gran superfície i ets un nú- vat de negocis orientats al turisme: gelateries, mi- presari o empresària a mantenir un negoci amb mero més. Al petit comerç ets un client. Si tens un pro- nimarkets, souvenirs, etc. Què pensau d’aquest fe- aquestes condicions difícils? blema, miram de solucionar-lo. És comerç de proximi- nomen? tat no només perquè estigui a prop de casa teva, sinó Es fa complicat. Però si ets un comerciant que innoves, perquè hi ha una proximitat humana entre el botiguer i Tot suma. Si hi ha aquests negocis, la gent passeja i hi ha fas coses diferents, tens un bon equip de gent, t’animes. el client. més possibilitats que entrin als locals comercials, això És cert que hi ha moltes coses que es podrien millorar és dinamització. per dinamitzar el petit comerç a Palma, però també ho Com incentivar a la gent perquè consumeixi en és que si fas una volta per Sant Miquel, Oms, Velázquez, aquest tipus de comerços? Clar, però el problema és que aquests negocis subs- etc. hi ha consum, la gent està comprant. El centre de titueixen els que són de proximitat per la gent resi- Palma està a xifres molt similars a les del 2019. Tenim el centre històric més gran d’Europa, tenim més 8 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |9 dossier dossier Aquests darrers anys hem organitzat diverses jorna- des i tallers. El novembre de 2019 vàrem organitzar una jornada sobre la transformació digital al comerç de pro- ximitat. Amb aquesta iniciativa volíem entendre el canvi sociològic en la manera de consumir productes i serveis, un fet que implica que el comerç de proximitat ha de mo- dificar les estratègies per a adaptar-se als nous estils de vida i als valors del nou consumidor. La jornada va con- sistir en una ponència impartida per Lluís Serra, assessor i formador, que va donar pautes perquè els comerços i els petits emprenedors captassin les tendències i les oportunitats d’un sector en constant canvi com és el del comerç electrònic. La jornada es va completar amb una taula rodona en què es va parlar sobre experiències en la digitalització del comerç local i es va posar en comú l’experiència de diferents comerços. Jaume Vic (Melico- tó), Anita Sancho (Xocolat) i Sion Oliver (Intersport Kenia) varen ser les persones convidades que varen explicar la seva experiència en la digitalització dels seus negocis. A PalmaActiva també hem debatut sobre com han de ser els centres comercials a cel obert. El novembre de 2020 vàrem organitzar les jornades “Mesures de futur per a la dinamització del comerç de Palma”. Amb aques- tes jornades, a PalmaActiva volíem debatre sobre la pro- moció i el foment del petit i mitjà comerç de Palma. Mitjançant quatre taules rodones s’analitzà el paper que juguen en el futur comercial de Palma la digitalització, la transformació dels espais urbans, els mercats, l’associa- cionisme comercial i la col·laboració publicoprivada. Aquests darrers anys també hem apostat per la for- mació per al sector. Els anys 2019 i 2021 hem celebrat dues edicions del projecte “Innovació digital en el comerç de proximitat”. Aquest programa ofereix als petits co- merços de Palma una oportunitat per a millorar les com- petències digitals i la seva presència a internet i a les xar- xes socials. Per a aconseguir els objectius proposats s’oferia: assessorament i suport individual en l’aplicació d’eines i de recursos digitals; participació en una sèrie de tallers gratuïts i de caràcter pràctic per a impulsar el co- neixement i la correcta implementació dels recursos tec- nològics, i aprendre a tenir presència efectiva a les xar- xes i millorar el nivell de digitalització del comerç. A part de les sessions formatives presencials en grup, els co- Polítiques per promoure el petit comerç a Palma Per Jordi Vilà / Regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Palma L a present legislatura l’Àrea de Comerç de la Aquesta feina, l’hem feta orientats a incentivar-ne el Indubtablement, els vals de descompte de PalmaAc- Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupa- coneixement entre la ciutadania i els visitants i també – tiva han estat la iniciativa que ha tingut més repercussió, ció ha fet feina per a impulsar el petit comerç evidentment– la compra, posant en valor els atributs i les però són molts més els projectes que hem impulsat. Per de Palma, sempre amb la guia de promoure diferències (tracte, detall, professionalitat, assessora- exemple, en col·laboració amb les patronals hem donat i desenvolupar el petit comerç, de proximitat; aquell que ment individualitzat...) davant altres formats comercials. suport a diferents campanyes de dinamització com són és propi del nostre model de ciutat, que tradicionalment Així mateix, hem promogut la modernització del petit co- “Palma tot un centre de diversió”, la Fira d’Estocs, la Fi- teix i vertebra les nostres relacions socials, els barris i els merç per a adaptar-lo als canvis i als usos socials, perquè ra de l’Oli, “Llibres al carrer”, “El comerç surt al carrer”, carrers de la ciutat. sigui competitiu i viable. la Fira de Son Ferriol... 8 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |9 dossier dossier Aquests darrers anys hem organitzat diverses jorna- des i tallers. El novembre de 2019 vàrem organitzar una jornada sobre la transformació digital al comerç de pro- ximitat. Amb aquesta iniciativa volíem entendre el canvi sociològic en la manera de consumir productes i serveis, un fet que implica que el comerç de proximitat ha de mo- dificar les estratègies per a adaptar-se als nous estils de vida i als valors del nou consumidor. La jornada va con- sistir en una ponència impartida per Lluís Serra, assessor i formador, que va donar pautes perquè els comerços i els petits emprenedors captassin les tendències i les oportunitats d’un sector en constant canvi com és el del comerç electrònic. La jornada es va completar amb una taula rodona en què es va parlar sobre experiències en la digitalització del comerç local i es va posar en comú l’experiència de diferents comerços. Jaume Vic (Melico- tó), Anita Sancho (Xocolat) i Sion Oliver (Intersport Kenia) varen ser les persones convidades que varen explicar la seva experiència en la digitalització dels seus negocis. A PalmaActiva també hem debatut sobre com han de ser els centres comercials a cel obert. El novembre de 2020 vàrem organitzar les jornades “Mesures de futur per a la dinamització del comerç de Palma”. Amb aques- tes jornades, a PalmaActiva volíem debatre sobre la pro- moció i el foment del petit i mitjà comerç de Palma. Mitjançant quatre taules rodones s’analitzà el paper que juguen en el futur comercial de Palma la digitalització, la transformació dels espais urbans, els mercats, l’associa- cionisme comercial i la col·laboració publicoprivada. Aquests darrers anys també hem apostat per la for- mació per al sector. Els anys 2019 i 2021 hem celebrat dues edicions del projecte “Innovació digital en el comerç de proximitat”. Aquest programa ofereix als petits co- merços de Palma una oportunitat per a millorar les com- petències digitals i la seva presència a internet i a les xar- xes socials. Per a aconseguir els objectius proposats s’oferia: assessorament i suport individual en l’aplicació d’eines i de recursos digitals; participació en una sèrie de tallers gratuïts i de caràcter pràctic per a impulsar el co- neixement i la correcta implementació dels recursos tec- nològics, i aprendre a tenir presència efectiva a les xar- xes i millorar el nivell de digitalització del comerç. A part de les sessions formatives presencials en grup, els co- Polítiques per promoure el petit comerç a Palma Per Jordi Vilà / Regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Palma L a present legislatura l’Àrea de Comerç de la Aquesta feina, l’hem feta orientats a incentivar-ne el Indubtablement, els vals de descompte de PalmaAc- Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupa- coneixement entre la ciutadania i els visitants i també – tiva han estat la iniciativa que ha tingut més repercussió, ció ha fet feina per a impulsar el petit comerç evidentment– la compra, posant en valor els atributs i les però són molts més els projectes que hem impulsat. Per de Palma, sempre amb la guia de promoure diferències (tracte, detall, professionalitat, assessora- exemple, en col·laboració amb les patronals hem donat i desenvolupar el petit comerç, de proximitat; aquell que ment individualitzat...) davant altres formats comercials. suport a diferents campanyes de dinamització com són és propi del nostre model de ciutat, que tradicionalment Així mateix, hem promogut la modernització del petit co- “Palma tot un centre de diversió”, la Fira d’Estocs, la Fi- teix i vertebra les nostres relacions socials, els barris i els merç per a adaptar-lo als canvis i als usos socials, perquè ra de l’Oli, “Llibres al carrer”, “El comerç surt al carrer”, carrers de la ciutat. sigui competitiu i viable. la Fira de Son Ferriol... 10 | ciutat REVISTA DE PALMA dossier merços també disposaven de tuto- ries personalitzades amb l’objectiu de poder aplicar i adaptar els conei- xements adquirits en les sessions grupals a les característiques de ca- da comerç. La darrera edició del pro- grama va obtenir una valoració glo- bal per part dels participants de 9,75. Cal destacar també la sensibilitza- ció per mitjà del projecte “Comerç i escola”, que té l’objectiu de fomentar els valors del petit comerç entre els centres educatius. Gràcies a les tres edicions de “Comerç i escola” cente- nars de nins i nines de Palma han po- gut descobrir el comerç de proximi- tat, tradicional i de barri. Amb aques- ta iniciativa hem volgut conscienciar la societat sobre la importància i la funcionalitat que té el comerç de proximitat per tal que aquest perdu- ri. Les escoles juguen un paper fona- mental en aquesta tasca de sensibi- lització; amb aquesta iniciativa vo- lem animar, informar i conscienciar els més petits –i, en conseqüència, les seves famílies– a favor del comerç de proximitat dels nostres barris. Vo- lem aconseguir que en el futur els nins i nines facin les seves compres al petit comerç, i això requereix com a passa prèvia que coneguin aquest comerç, el tinguin identificat, distin- geixin l’oferta, sàpiguen on estan Jordi Vilà, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l’ajuntament de Palma ubicats els comerços tradicionals i tenguin presents els valors que apor- ten a la societat, a l’economia, al barri… Podeu veure un L’espai formal de trobada és el Consell Municipal del coneixement i de promoure actuacions que tenguin tast del material didàctic d’aquest projecte a https://you- Comerç, un punt de reunió i de diàleg entre els repre- com a finalitat contribuir a la seva continuïtat; tot això tu.be/4UwmDaP15qk sentants del sector del comerç i l’Ajuntament, en el qual en un context marcat per la globalitat, la competència i es tracten els assumptes que incideixen en el conjunt i la convivència de diferents formats i d’operadors co- Aquesta feina a favor del petit comerç també s’ha ma- en el dia a dia de l’activitat comercial. S’organitza al vol- mercials; els canvis socials, d’hàbits de consum, de va- terialitzat en subvencions directes: a la inversió, per a tant d’un sistema de sessions periòdiques –trimestrals– lors... en què el que predomina és el factor temps, la im- fer front a les conseqüències de la covid i els vals de des- , a les quals assisteixen, a més dels representants de les mediatesa i la novetat. compte de PalmaActiva. patronals del comerç –AFEDECO, PIMECO i PIMEM Co- merç– i de la restauració, diferents àrees municipals en Per a la seva pervivència serà clau la capacitat d’har- Des de fa anys PalmaActiva convocava subvencions funció dels continguts de l’ordre del dia de la sessió. monitzar el relleu generacional tant des de la vessant per a millorar els comerços de Palma, unes inversions empresarial com des de la vessant de la clientela (gent que el 2020 a causa de la pandèmia vàrem haver de re- Cal fer una referència especial al projecte del Catàleg jove, usuària de noves tecnologies, experta en qües- convertir en ajudes per a fer front als efectes de la covid. d’Establiments Emblemàtics de l’Ajuntament de Palma, tions específiques...) amb el manteniment dels refe- una iniciativa pionera a les Balears que enguany ja ha rents d’activitats comercials, empresarials. Si voleu Recentment –el mes de juny– ha tingut lloc la segona arribat als 105 establiments. Té com a objectiu identifi- descobrir tots els establiments emblemàtics de Palma edició de la campanya de vals de descompte de Palma- car i promoure els establiments vinculats amb la ho podeu fer al web https://web.palmaactiva.com/em- Activa, la qual ha rebut el suport dels comerços, de les història comercial de la ciutat, bé sigui per l’antiguitat, blematics-palma/ patronals i de la ciutadania. La clau de l’èxit d’aquesta bé sigui per la singularitat. De manera anual, per mitjà iniciativa de dinamització comercial ha radicat en el d’una Comissió Tècnica, s’actualitza aquest Catàleg, que Tota aquesta feina exposada té l’objectiu d’assolir un nombre i la diversitat de comerços adherits. El 2021 la vol esdevenir un impuls al seu manteniment i a la seva teixit local –i empresarial– enfortit, amb capacitat de campanya va tenir un impacte de 2,5 milions d’euros i la difusió per a procurar-ne la viabilitat i la continuïtat. reacció davant els canvis constants de la societat actual, del juny de 2022, de més de 2 milions d’euros. Els vals de atent a les noves formes de comprar –especialment de PalmaActiva han suposat per als comerços aconseguir A més de desenvolupar una important activitat la gent més jove i digital–; mantenir i recuperar la vida animar el consum, fidelitzar clients i revitalitzar els ba- econòmica contribuint a generar riquesa a l’àmbit lo- del carrer per mitjà del contacte social que genera l’ac- rris de la ciutat. cal, els establiments emblemàtics creen i mantenen tivitat comercial, i, d’aquesta manera, assolir una ciutat llocs de feina, atreuen inversions, formen part de la més personal i humana. Tota aquesta feina es fa sempre des del diàleg cons- nostra memòria col·lectiva, ens ubiquen en un temps i tant amb els comerços. A PalmaActiva treballam i inte- un lloc, ens permeten identificar-nos amb la ciutat i les La metodologia ha estat clara: cercar el consens amb ractuam amb els agents socials per a atendre les neces- barriades i vertebren una bona part de les nostres re- els representants del teixit comercial (associacions i pa- sitats del petit comerç i planificar les accions de mane- lacions socials. tronals) mitjançant reunions i contactes directes, les ra estratègica. Feim feina amb associacions i patronals sessions del Consell Municipal del Comerç i les visites als del comerç, i també directament amb el teixit comercial Totes aquestes evidències ens fan reflexionar sobre establiments comercials que ens permeten conèixer-ne de la ciutat. la necessitat de tenir-los identificats, de fomentar-ne el la realitat i el dia a dia.  REVISTA DE PALMA ciutat |11 dossier MAPES DE CIUTAT Els comerços emblemàtics de Palma * Podeu consultar una mapa actualitzat dels comerços emblemàtics a web.palmaactiva.com/emblematics-palma ● ZONA SINDICAT ● ZONA PATINS - BONS AIRES ● ZONA JAUME III - LA LLOTJA CA’N SION. Plaça del Banc de l’Oli, GILET OFICINA. Avinguda d’Alemanya, 12A QUESADA DECORACIÓN. Carrer Montcades, 2 ESTANC I LOTERIES CA’N HOMAR. Carrer Sindicat, 25 ELÉCTRICA RAMBLAS. Avinguda d’Alemanya, 7 FORN DE LA CONCEPCIÓ. Carrer Concepció, 16 SOMBRERERÍA CASA JULIÁ. Carrer Sindicat, 23A MEDIAS FUBOR. Carrer Pare Bartomeu Pou, 22 ALPARGATERÍA LA CONCEPCIÓN. C. Concepció, 17 MARÍA ANTONIA BERGAS. Carrer Sindicat, 17 XOCOLAT. Carrer Font i Monteros 18 FORN DE LA GLÖRIA. Carrer Forn de la Glòria, 7 CALÇATS NEUS PALOU. Carrer Sindicat, 17 CELLER SA PREMSA. Plaça Bisbe Berenguer de Palou, 8 FORN DE LA PAU. Carrer Pau, 12 CALZADOS LA ELEGANCIA. Carrer Sindicat, 23 COLCHONERÍA VERD. Carrer Oms, 6 FORN DES RACO. Carrer Ca’n Sales 4 CURTITS BONET. Plaça dels Hostals, 7 CAFÈ CAN MARTi. Carrer Can Sales. 7 MIMBRERIA VIDAL. Carrer Corderia, 26 ● ZONA ARXIDUC-MAROUES DE FONTSANTA RELLOTGERIA CATALANA. Carrer de la Corderia, 26 FORN LA MALLORQUINA. Avinguda Joan March, 12 ● ZONA CAMP D’EN SERRALTA - ES FORTÍ CASA CANET. Carrer de la Corderia, 18 IMPRENTA NUEVA BALEAR. Alexandre Rosselló, 18 RADIO BUADES. Cater Pau Piferre;, 8 JULIA PINTURAS. Carrer Marquès de la Fontsanta, 16 CRISTALERÍA ARTÍSTICA FIOL. Carrer Bernat Amer, 16 ● ZONA SANT JAUME - LA MISSIÓ CERERÍA LA REAL. Plaça de l’Hosp tal, 2 ● ZONA PERE GARAU - FONERS ● ZONA ES JONQUET BAR CENTRAL. Plaça Weyler, 10 VICH ESTILISTAS. Carrer Joan Bauça, 60 FERRETERÍA LA CENTRAL. Carrer Sant Magí, 37 FORN FONDO. Carrer Unió. 15 MERCERIA DURAN. Fc. Manuel de los Herreros, 28 BODEGA BELLVER. Carrer Ça’n Serinya, 2 CALZADOS MESQUIDA. Fc. Manuel de los Herreros, 22 ● ZONA EL TERRENO PAJARERÍA ARNÁIZ. La Rambla, 8 BAR MÓNACO. Carrer Nurèdduna, 15 LOS OFICIOS TERRESTRES. Avinguda de Joan Miró, 62 XURRERIA ROSALEDA. Costa de la Pols, 12 LA FILADORA. Carrer dels Foners. 21 ● ZONA SANT NICOLAU FORN DE SANT ELIES. Carrer de Sant Elies, 8 BAR BOSCH. Plaça Rei Joan Carles I 8 JOYERÍA MIRO. Carrer Sant Miguel. 53 ● ZONA CORT - MONTI-SION FORN DEL SANTO CRISTO. Carrer Peraires, 2 BAR PLATA. Carrer Argenteria, 1 ● ZONA MERCAT PANADERÍA FIOL. Carrer Carnisseria, 6 LA PAJARITA CHARCUTERIA. Carrer Sant Nicolau. 4 PLOVINS. Carrer Sant Miquel, 25 JOYAS FORTEZA. Carrer Colom, LA PAJARITA BOMEONERÍA. Carrer San Niculau. 2 BORDADOS VALLDEMOSSA. Carrer Sant Miquel, 26 JOYERÍA ALFREDO. Carrer Església de Santa Eulàlia, 9 LA INDUSTRIAL. Carrer Pas d’en Quint, 8 FAJAS REINA. Carrer Josep Tous i Ferrer, 1 CASA VILA. Carrer Església Santa Eulalia, 1 ALETANDRO FORTEZA. Carrer Pas d’en Quint, 4 HORNO SAN ANTONIO. Porta de Sant Antoni, 6 PALACIO DEL CALZADO. Carrer Cadena, 1 COLMADO COLOM. Carrer de Sart Domingo, 5 CALZADOS BELTRAN. Carrer Sindicat, 74 CAFÉ MODERNO. Plaça Santa Eulalia, 5 CA DONYA ANGELA. Carrer Jaume I1, 33 ESPECIAS CRESPi. Carrer Sindicat, 64 SA BOTIGA. Carrer San Alonso, 1 CALZADOS ESTARELLAS. Carrer Colom. 13 LA VENECIANA. Carrer Ample de la Mercè, 22 VIDRIERÍAS GORDIOLA. Carrer Victoria, 4 COLMADO LA MONTAÑA. Carrer Jaume II, 27 PAPELERÍA MINERVA. Carrer Volta de la Mercè, 6 PAPELERÍA IMPRENTA ALEMANY. Plaça d’en Coll, 12 ESTARELLAS SABATES. Carrer Jaume II, 19 CAFÉS LLOFRIU. Carrer Tous i Ferrer, 10 CARNISSERIA CAS CAPARROT. Carrer Vidrieria, 21 PARAGUAS. Carrer Jaume II, 22 CASA CALICÓ. Plaça del Comtat del Rosselló, 3 CAN JOAN DE SAIGO. Carrer Sanç, 10 JOYERÍA PINA GRAU. Carrer de Sant Bartomeu, 5 12 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |13 dossier dossier JAUME GUAL JAUME GUAL Alpargateria J. Fornes. 1986. Carrer de Sant Miquel. Pearlart. 2017. Carrer de Sant Miquel. Frasquet. 2009. Carrer Orfila. The Kitchen. 2017. Carrer Orfila. JAUME GUAL El paisatge comercial de Ciutat Per Jaume Gual / Fotògraf i geògraf, Palma XXI T ots sabem que el paisatge canvia con- tes botigues, bars, negocis, que donaven servei als façana d’una entitat de crèdit (la fotografia és de 2007, Lechería, 1984. Carrer de Manacor. Citifinancial, 2007. Carrer de Manacor. tínuament, i així ha estat sempre. El que veïnats, puguin competir amb marques d’escala inter- ara hi ha una corredoria d’assegurances). Al local de la està passant aquests darrers anys és nacional que cerquen la seva ubicació a n’aquest carrer Merceria Colon, i mantenint la seva façana original, JAUME GUAL que ho fa d’una manera més ràpida i galàctic, i per la qual estan disposades a pagar qualse- Alain Aflelou ofereix la seva oferta d’ulleres que es re- amb més contundència que abans. Els vol preu. peteix a 1.474 botigues distribuïdes per 16 països; i a medis que hi ha a disposició del canvi físic són més im- Can Frasquet, pastisseria de referència durant més de portants i el rerefons econòmic -global i deslocalitzat- és, Així hem vist com la joieria de Luis Coda (carrer Jau- cent anys i ara convertit en restaurant, The kitchen, ja segurament, d’una envergadura infinitament major que me II) ha deixat pas a la gelateria Giovanni que, com fi- no hi podrem comprar els seus famosos quartos embe- el que hi podia haver fa només uns anys. gura al seu tendal, està present a Dubai, Istanbul, Bar- tumats. celona, Hamburg,… El lloc de la Llibreria Ripoll (carrer A principis dels vuitanta del segle XX, Palma, junta- de Sant Miquel) l’ocupa Mustang, shoes and accesso- La Plateria La Confianza, al carrer de l’Argenteria, ment amb Girona, eren les dues ciutats amb major ries, i el dels Almacenes Sant Miguel és per a Inside. després d’una temporada tancada va passar a ser un qualitat de vida de l’estat. El 2015, The Times anuncia- Pop & eat, va tornar quedar lliure poc després, i poste- va que Palma era la millor ciutat del món per viure-hi, Abans del disseny repetitiu de les franquícies i els riorment es va obrir un Ramen Bar. i donava una sèrie de paràmetres per a justificar-ho: seus noms impersonals, alguns locals conservaven els fàcil accessibilitat, vols econòmics per als ciutadans eu- noms de les persones que els varen posar en marxa, Què tenim?…. Internacionalització del carrer, mer- ropeus, vistes excepcionals, bon clima, restaurants so- com la Papeleria Mateu (carrer Servet) ara tancada, o cantilització de l’espai públic, pèrdua d’identitat, uni- fisticats i botigues de luxe. Sembla que ho té tot, el que l’Alpargateria J.Fornés (carrer de Sant Miquel) ara Per- formització de l’oferta comercial, banalització. està en dubte és si encara manté aquella qualitat de vi- lArt. D’altres, no necessitaven ni tan sols personalitzar da per als seus ciutadans. el negoci per escrit, amb un Comestibles o Lecheria so- La documentació gràfica del paisatge, feta amb ri- bre el portal en tenien prou, ja no en queda res gor i mètode, ens permet fer un seguiment de la seva El fenomen que estam patint aquests darrers temps, d’aquestes dues botigues del carrer de la Corderia. evolució i se’ns mostra com a una eina de coneixement la gentrificació, és a dir, la substitució de la població na- del nostre redol, no només per a nosaltres, sinó també tural o tradicional d’un lloc per un altre amb un alt poder La perfumeria Manlita és ara St. Ambros, restau- per a les generacions futures, així com un instrument adquisitiu, ha vingut acompanyat de la seva correspo- rant, a la plaça den Coll, i de la Lecheria del carrer de al servei de les tasques que tenen a veure amb l’urba- nent “gentrificació comercial” que fa impossible que cer- Manacor, només queda l’ombra d’un fanal sobre la nisme i l’ordenació del territori en el sentit més ampli. Llibreria Ripoll, 2015. Carrer de Sant Miquel. Mustang, 2017. Carrer de Sant Miquel. 12 | ciutat REVISTA DE PALMA REVISTA DE PALMA ciutat |13 dossier dossier JAUME GUAL JAUME GUAL Alpargateria J. Fornes. 1986. Carrer de Sant Miquel. Pearlart. 2017. Carrer de Sant Miquel. Frasquet. 2009. Carrer Orfila. The Kitchen. 2017. Carrer Orfila. JAUME GUAL El paisatge comercial de Ciutat Per Jaume Gual / Fotògraf i geògraf, Palma XXI T ots sabem que el paisatge canvia con- tes botigues, bars, negocis, que donaven servei als façana d’una entitat de crèdit (la fotografia és de 2007, Lechería, 1984. Carrer de Manacor. Citifinancial, 2007. Carrer de Manacor. tínuament, i així ha estat sempre. El que veïnats, puguin competir amb marques d’escala inter- ara hi ha una corredoria d’assegurances). Al local de la està passant aquests darrers anys és nacional que cerquen la seva ubicació a n’aquest carrer Merceria Colon, i mantenint la seva façana original, JAUME GUAL que ho fa d’una manera més ràpida i galàctic, i per la qual estan disposades a pagar qualse- Alain Aflelou ofereix la seva oferta d’ulleres que es re- amb més contundència que abans. Els vol preu. peteix a 1.474 botigues distribuïdes per 16 països; i a medis que hi ha a disposició del canvi físic són més im- Can Frasquet, pastisseria de referència durant més de portants i el rerefons econòmic -global i deslocalitzat- és, Així hem vist com la joieria de Luis Coda (carrer Jau- cent anys i ara convertit en restaurant, The kitchen, ja segurament, d’una envergadura infinitament major que me II) ha deixat pas a la gelateria Giovanni que, com fi- no hi podrem comprar els seus famosos quartos embe- el que hi podia haver fa només uns anys. gura al seu tendal, està present a Dubai, Istanbul, Bar- tumats. celona, Hamburg,… El lloc de la Llibreria Ripoll (carrer A principis dels vuitanta del segle XX, Palma, junta- de Sant Miquel) l’ocupa Mustang, shoes and accesso- La Plateria La Confianza, al carrer de l’Argenteria, ment amb Girona, eren les dues ciutats amb major ries, i el dels Almacenes Sant Miguel és per a Inside. després d’una temporada tancada va passar a ser un qualitat de vida de l’estat. El 2015, The Times anuncia- Pop & eat, va tornar quedar lliure poc després, i poste- va que Palma era la millor ciutat del món per viure-hi, Abans del disseny repetitiu de les franquícies i els riorment es va obrir un Ramen Bar. i donava una sèrie de paràmetres per a justificar-ho: seus noms impersonals, alguns locals conservaven els fàcil accessibilitat, vols econòmics per als ciutadans eu- noms de les persones que els varen posar en marxa, Què tenim?…. Internacionalització del carrer, mer- ropeus, vistes excepcionals, bon clima, restaurants so- com la Papeleria Mateu (carrer Servet) ara tancada, o cantilització de l’espai públic, pèrdua d’identitat, uni- fisticats i botigues de luxe. Sembla que ho té tot, el que l’Alpargateria J.Fornés (carrer de Sant Miquel) ara Per- formització de l’oferta comercial, banalització. està en dubte és si encara manté aquella qualitat de vi- lArt. D’altres, no necessitaven ni tan sols personalitzar da per als seus ciutadans. el negoci per escrit, amb un Comestibles o Lecheria so- La documentació gràfica del paisatge, feta amb ri- bre el portal en tenien prou, ja no en queda res gor i mètode, ens permet fer un seguiment de la seva El fenomen que estam patint aquests darrers temps, d’aquestes dues botigues del carrer de la Corderia. evolució i se’ns mostra com a una eina de coneixement la gentrificació, és a dir, la substitució de la població na- del nostre redol, no només per a nosaltres, sinó també tural o tradicional d’un lloc per un altre amb un alt poder La perfumeria Manlita és ara St. Ambros, restau- per a les generacions futures, així com un instrument adquisitiu, ha vingut acompanyat de la seva correspo- rant, a la plaça den Coll, i de la Lecheria del carrer de al servei de les tasques que tenen a veure amb l’urba- nent “gentrificació comercial” que fa impossible que cer- Manacor, només queda l’ombra d’un fanal sobre la nisme i l’ordenació del territori en el sentit més ampli. Llibreria Ripoll, 2015. Carrer de Sant Miquel. Mustang, 2017. Carrer de Sant Miquel. 14 | ciutat REVISTA DE PALMA dossier JAUME GUAL Perfumeria Manlita. 1983. Plaça den Coll. St. Ambros. 2017. Plaça den Coll. JAUME GUAL Barberia, 1983. Carrer de Cotoner, 13. Tattoo Studio, 2018. Carrer de Cotoner, 13. JAUME GUAL Colchoneria, 1983.Plaça de la Navegació. Bar Isleño, 2018. Plaça de la Navegació.  REVISTA DE PALMA ciutat |15 dossier La veu del petit comerç Quina és la història i la realitat del petit comerç de Palma? Quines dificultats enfronten aquelles botigues de proximitat que assorteixen de productes els barris de Palma? Què els motiva a seguir amb negocis familiars, alguns d’ells centenaris, en un context advers? Parlam amb una mostra dels comerços locals i de proximitat que encara sobreviuen a Ciutat. COLMADO MANEU Les Germanes Margarita i Francisca Juan són les propietàries i regenten aquest negoci de queviures «com els de tota la vida» a la porta de Sant Anto- ni. Entre els seus productes, destaquen els embotits, juntament amb farines, llegums, melmelades, vins, llepolies i altres productes típics de l’illa. Fa 32 ays vàren aprofitar que es traspassava el local devora el bar que tenien els seus pares al cap de cantó, Can Maganet. «Continuam amb les mateixes motivacions que el primer dia», diu na Margarita, «oferir al client un tracte pro- per i productes de qualitat, si són mallorquins, molt millor». Na Margarita explica que la principal dificultat del petit comerç és competir amb les grans empreses, que poden oferir els productes a millor preu per- què poden invertir a comprar en grans quantitats I així abaratir costos. «El pe- tit comerç, per desgràcia, té molt poqueta ajuda», es queixa. «No ho tenim fàcil per sobreviure», diu, «però no hem pensat mai a tancar: les nostres pre- tensions no són fer molts doblers». Quan se li pregunta pel futur de la botiga diu que, per ara, no tenen qui les agafi el relleu Quan es jubilin d’aquí a uns anys. Mentrestant, continuaran defensant, darrere el taulell de la botiga Ma- neu, la importància del petit comerç de proximitat a Palma, cada vegada amb més supermarkets o botigues de productes gourmet per turistes. «Botigues com la nostra no s’haurien d’extingir mai, són l’essència de Palma, del casc antic, de les barriades», opina na Margarita. RADIO BUADES L’any 1940, acabada la guerra, en Joan Buades Pons, amb gran esperit emprenedor, va fun- dar a Inca Radio Buades. A la seva botiga incorporà productes innovadors de l’època, com electrodomèstics i fluorescents, i d’altres de fabricació pròpia com les ràdios de làmpares Rumbek. El 1959 va obrir una altra tenda al carrer dels Oms de Palma, on a més a més s’especialitzà amb articles d’il·luminació i material elèctric, convertint-se en un referent a l’illa. El seu fill petit, Ricardo, amb catorze anys va començar a fer feina al negoci amb son pare, qui li va ensenyar els coneixements necessaris per poder continuar, arribat el moment, al capdavant de la tenda creada per son pare. Actualment, i des de fa cinc anys,