article 3 DM_ecoansietat

18 | Diario de Palma Sábado, 2 de noviembre de 2024 PALMA VS PARÍS: URBS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC (III) Nightline France Moltes ciutats del món, també Pa- rís i Palma, han començat a imple- Actuació a Palma mentar accions socials i sanitàries més precises davant episodis climàtics extrems, cada cop més Observatori de les freqüents. Aquestes iniciatives se persones majors centren principalment en la pro- tecció física de la població més vul- Palma ha reforçat la xarxa d’as- nerable, persones majors soles i sistència social oferint informació persones sense sostre, possibilitant i assistència a les persones amb el seu accés a serveis públics clima- risc, especialment la gent gran i titzats. Darrerament, preocupa persones amb malalties cròni- molt els impactes del canvi climàtic ques, i persones que viuen al ca- sobre la salut mental de la població. rrer. Els hospitals i centres de salut A París, ens hem pogut reunir també augmenten la seva capaci- amb Aude Caria, directora des de fa tat per atendre casos d’urgència vint anys de Psycom, el Centre Na- derivats de la calor excessiva. cional de França per a la informació Aquestes iniciatives tenen per ob- i comunicació de Salut Mental. Au- jectiu reduir la mortalitat i les com- de ens diu que els problemes de sa- plicacions de salut durant les ona- lut mental ja són la primera causa des de calor. Un exemple d’aques- d’absentisme laboral i que afectà tes pràctiques és l’Observatori de l’any passat uns 13 milions de fran- les Persones Majors del Consell de cesos, arribant als 9.000 suïcidis. És Mallorca que vigila pel compliment per això que la xarxa d’entitats que del protocol d’atenció especial en atén en aquestes persones, ha pro- onades de calor que s’aplica a les posat al Govern francès que l’any residències públiques. 2025 sigui declarat «Grande cause nationale». Proposta que el primer Surgeix una por crònica a patir un ministre Michel Barnier l’ha fet se- va i ja la va anunciar el passat 1 cataclisme ambiental i preocupa el futur Actuació a París d’octubre. d’un mateix i de les properes generacions Els estudis epidemiològics re- El programa A París i Palma, cents, com el de la Universitat de Bath sobre una mostra de 10.000 REFLEX estudiants europeus, ens parlen que un 84% de joves europeus es- París aplica des de fa uns anys el preocupa tan preocupats per les conseqüèn- programa REFLEX, que registra cies del canvi climàtic i que la mei- totes les persones més vulnera- tat noten canvis en la seva vida bles i fa un seguiment individual quotidiana. Alguns d’ells han de- telefònic durant els mesos d’estiu l’ecoansietat senvolupat una síndrome psi- per prevenir que no estiguin so- cològica coneguda com «ecoansie- les o mal assistides, ajudats per tat». Aquest terme, acceptat entre familiars o per les entitats socials altres associacions professionals, que fan feina amb les persones per la American Psychology Asso- vulnerables. Quan la prevenció ciation (APA), es descriu com «la funciona la reducció de la morta- por crònica a patir un cataclisme MARIA GÓMEZ, INÉS WINCKLER I JAUME GARAU litat induïda per les altes tempe- ambiental que es produeix en ob- ratures pot arribar al 50% . servar l’impacte aparentment irre- Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani vocable del canvi climàtic i la preo- cupació associada pel futur d’un Guillem Bosch mateix i de les properes genera- col·lectiva d’un mural anomenat cions». «Fresque de la santé mentale». Aude ens mostra el més novedós Pel que fa a les accions i tracta- del treball que s’està fent a París per ments de la síndrome de «l’ecoan- abordar l’ecoansietat des d’un punt sietat» a Palma, Javier Torres, pre- de vista clínic, concretament des- sident del Col.legi de Psicòlegs de crivint i analitzant què és i per què les Illes Balears, ens ha comentat es produeix, ja que és un fenomen que el tema s’està parlant entre que cada vegada és més prevalent professionals però encara no s’ha entre infants i joves. La incertesa de creat cap programa a cap adminis- futur i la percepció que no s’està tració pública. Esperem que en un fent prou per a controlar-ho, ha futur pròxim es posin en marxa ac- obligat les institucions franceses a cions assistencials i preventives per protegir la salut mental dels seus ajudar a les persones que pateixen ciutadans emprenent polítiques aquesta síndrome. n contra els impactes psicològics del canvi climàtic per reduir l’estrès que pateixen i millorar la seva visió Urbes contra el cambio climático del futur. Per donar a conèixer Sèrie d’articles en què els autors analitzen aquest problema psicològic, ens com les dues ciutats actuen contra l’escal- explica Aude, han creat diverses ei- fament global. L’estudi més detallat, així com les diferents activitats del projecte, es nes per fer actuacions específiques publicaran a la web de les entitats Palma per grups d’edat i condició diver- XXI i la Fundació Iniciatives del Mediterra- sos, com per exemple la creació ni, que donen suport a la investigació.