anuari palma 2024_web

LA CI UTA T EN TRA NSI CI Ó A nuari de Pal ma 2024  Edita: Amb el suport de: Equip de redacció: Maria Reyero, Juanjo Suárez, Cristina Llorente i Jaume Garau. Agraïments: Als i les articulistes: Layla Dworkin, Jaume Garau, Maria Gómez, Inés Winckler, Miquel Reyero i Maribel Alcázar. Als mitjans de comunicació, periodistes i fotògrafs i fotògrafes, especialment a Diario de Mallorca, Última Hora, Ara Balears, dBalears, La Vanguàrdia, Crónica Balears, Ser Baleares, La Palmesana Magazine i Europa Press. Imprès a Esment Impremta. Foto de portada: Nemesio Jiménez Jiménez. Aquesta fotografia, com algunes de les de l'interior de la publicació formen part del Banc d'imatges de Palma: una ciutat, infinites històries, de la Fundació Turisme Palma 365. Dipòsit legal: DL PM 00988-2024 Desembre 2024 2  PRESENTACIÓ 04 La t ransició urbaníst ica 07 Una ciutat per al Port Persones vs Cotxes El retorn de la plaça Major Incertesa amb la normativa urbanística Més enllà del centre històric Article de Layla Dworkin La t ransició econòmica 15 Palma for sale Ja no anam a comprar al centre? Palma, ciutat de turisme No millora la convivència entre el renou, les terrasses i els residents Els mercats de Palma volen fer barri Articles de Jaume Garau La t ransició ecològica i de mobilit at 23 Central Park a Ciutat Palma i les onades de calor Polèmiques tales Contaminació a la badia de Palma Foto: Nemesio Jimenez Jimenez Zona de Baixes Emissions Un vell somni del PP: el segon cinturó Transport públic a Palma: com anam? Tren vs Tramvia Palma no camina? Articles de Maria Gómez, InésWinckler i Jaume Garau i de Miguel Reyero La t ransició social i cult ural 37 Continua la crisi de l'habitatge Amenaces a la garantia del dret a la participació ciutadana Ordenança cívica: retallada de llibertats ciutadanes S'ha trencat el consens lingüístic a l'Ajuntament? Gir a la política municipal de Cultura Festes a Ciutat: oficials i institucionals vs alternatives i popular Article de Maribel Alcázar, FAVP 2  PRESENTA CI Ó Per Cri sti na Ll orente, presi denta de Pal ma X X I L?any 2024 ha posat en evidència la desorientació canvis proposats pel consistori en el sistema urbanística de Palma. Amb el Pla General relegat a d?intervenció en el plenari posen en escac la l?oblit i sense l?aprovació del Pla d?Ordenació participació ciutadana en les qüestions públiques. Detallada, la ciutat es mou en un terreny Com també ho fan les retallades en subvencions a d?incerteses normatives que dificulten una col·lectius veïnals i culturals i la que s?esbossa com a planificació coherent i sostenible. Mentre grans nova ordenança cívica, atac directe als drets projectes com la remodelació del passeig Marítim i fonamentals en nom d?una aparent convivència. el port avancen sota la batuta d?institucions Mentrestant, públicament, es continua defensant externes, les iniciatives municipals romanen ?lo nostro?, relegant el català a un paper residual, atrapades, bé en l?estancament, bé en el que fregant el ridícul de qui encara escriu com xerra i en semblen bucles sense fi: Gesa, Son Busquets, la contra del consens històric que havia fet de la plaça Major? La realitat és que sembla que el llengua un element clau de la identitat local. Alhora, disseny de Palma continua responent més a les també, s?aposta pels grans esdeveniments culturals necessitats del turisme que a les de la seva i les exposicions amb caps de cartell grandiloqüents ciutadania, perpetuant desigualtats entre el centre i per davant d?altres iniciatives alternatives que els barris i posant en risc el seu model de ciutat. fomenten una cultura més planera (que no plana). 2024 ha estat un any clau en la reflexió sobre el La candidatura de Palma com a Capital de la Cultura model econòmic de Palma, marcat per les Europea n?és un exemple: un projecte amb més mobilitzacions ciutadanes sobre qüestions com vocació turística que de cohesió social. En aquest l?habitatge, el turisme i el dret a la ciutat. Malgrat context, és lloable que col·lectius ciutadans l?impuls del 1r Congrés de Turisme de la Societat continuïn treballant, sovint sense suport Civil i la creació de la Mesa pel Pacte Social i Polític institucional, per preservar la Palma viva, crítica i per a la Sostenibilitat, el desacord sobre les diversa que lluita per mantenir la seva essència. polítiques implementades ha generat tensions Demanar-se com seria Palma a 50 graus pot entre les institucions, l?empresariat i les entitats semblar ciència-ficció, però el ritme d?escalfament ciutadanes. El debat sobre l?habitatge s?ha de la Mediterrània ho converteix en una inquietant intensificat amb el nou Decret de mesures urgents, possibilitat. En aquest sentit, la represa del projecte que introdueix suposades solucions com del Bosc Metropolità amb l?ambició de crear un l?increment d?alçàries -i la consegüent desfiguració "Central Park mallorquí" -potser ens aniria millor si de l?Eixample-. Tanmateix, un any i busques després fugíssim de comparacions fora d?escala- sembla una de la seva aprovació, aquell text anunciat com a bona iniciativa... Sempre que no es plantin arbres antídot no ha aportat resultats palpables, deixant amb una mà mentre s?elimina verd urbà amb l?altra moltes famílies sense alternatives davant (al cel sian els bellaombres de Llorenç Villalonga i l?especulació immobiliària i la pressió turística. Les els pins de la plaça Pont). repercussions d?altres iniciatives, com ara el programa "Lloguer segur", les començarem a veure La mobilitat també marca un camí contradictori: el 2025. Paral·lelament, el desplaçament de mentre s?implanta una Zona de Baixes Emissions en l?activitat econòmica fora del centre històric i els una àrea que ja ho era, s?impulsa un segon cinturó conflictes pel renou, les terrasses i determinats que farà de Palma una ciutat encara més usos turístics han evidenciat la necessitat de fragmentada. I tot i que l?ampliació de la gratuïtat repensar l?equilibri entre desenvolupament del transport públic, in extremis i a contracor, pot econòmic i qualitat de vida. Palma continua semblar un pas positiu, les contínues lloances al atrapada entre ser una ciutat per visitar o per viure cotxe privat trasllueixen les prioritats municipals -perquè haurem de triar, ens posem com ens pel que fa al model de desplaçaments. posem-, mentre els seus barris i la gent que hi Amb tots aquests fronts oberts, potser convindria habita demanen una transformació real que prioritzi les seves necessitats. Enfront d?aquest panorama, ens queda poc més que . plantejar-se si, al ritme actual, Palma camina cap al futur... o simplement cap al col·lapse. el dret de picar peus. O potser ni això, ja que els 4  Foto: Nemesio Jimenez Jimenez Foto: Tomeu Cañellas 4 5 Foto: Isabel Ensenyat Nicolau. .  Foto: Nemesio Jimenez Jimenez Foto: Tomeu Cañellas 6  Foto: Laura Fernndeáz Bracco. 8 LA TRA NSI CI Ó URBA NÍ STI CA El gran tema entorn del qual ha girat la qüestió urbanística ha estat el Pla General. Sí, és una errata. Aquesta frase ha obert la secció als darrers tres anuaris, però no té sentit que ho faci en aquesta ocasió. El Pla General ha estat menystingut, com ho ha estat el model de ciutat. Qualcú se'n recorda del Consell municipal de Model de ciutat? El 2024, a canvi, s?han creat la ?Taula Palma Verda? (sic) i la ?Comissió de treball que afronti el cicle climàtic al qual Palma s?enfronta? (sic), la utilitat de les quals veurem a La ciutat en transició 2025. Foto: Nemesio Jimenez Jimenez El gran tema (ara sí) ha estat possiblement la remodelació del passeig Marítim i el Port, estranyament ambdues intervencions lluny de les competències municipals. El projecte de la plaça Major sembla estancat, com Gesa, Son Busquets, l?antiga presó? Serà Can Serra una excepció? Ara més que mai s?entrellacen les qüestions urbanístiques, les de mobilitat, economia, medi ambient? i turisme. El disseny de la ciutat sembla estar condicionat per l?activitat turística, el que contribueix a l?expulsió de la ciutadania i a la desigualtat entre barris. És la transició que volem? 8 9  Una ci utat per al Port Des del Palau de Congressos fins al dic de estat de standby. En aquest sentit, Cort ha l?Oest, la primera línia de Palma es troba en anunciat la compra definitiva de l?edifici de una profunda transformació que definirà la Gesa (sense que encara s?hagi definit el seu nova fesomia d?aquest espai i, per extensió, futur) i de dos solars adjacents. bona part de les dinàmiques del conjunt de la L?altre gran projecte és el de la remodelació del ciutat. port de Palma. L?APB, també promotora, ha dut Pel que fa a la renovació del passeig Marítim, a terme durant el darrer any una ronda de l?Autoritat Portuària de Balears (APB) és la reunions amb partits polítics, institucions, institució promotora. Les obres continuen empresaris i associacions per presentar el avançant i a poc a poc, la ciutadania pot anar projecte i rebre comentaris. La iniciativa veient els resultats d?un projecte que suposarà s?anuncia com una reordenació dels usos sense una millora, però possiblement no incorporarà ampliació del port, tot i que sí que s?amplia la innovacions significatives. superfície dels molls i es perd làmina d?aigua. Tot i que l?APB ha presentat la proposta final A l?altre extrem de la façana marítima, com un projecte de consens, el Fòrum de la l?Ajuntament de Palma fa passes per dignificar Societat Civil ha continuat reclamant un procés una de les zones més emblemàtiques de la de participació ciutadana concorde a una ciutat, però que fa temps que es troba en un iniciativa estratègica com aquesta. Reordenació d'usos del port de Palma/ Font: APB i elaboració pròpia del Diario de Mallorca. - El Ayuntamiento de Palma logra 10 millones de fondos europeos para comprar el edificio de Gesa. Diario de Mallorca, 02/04/2024 - El Fòrum de la Societat Civil critica que la reordenació del port de Palma que pretén l'APB es basi en criteris de creixement. Ara Balears, 30/07/24 - La remodelación del puerto de Palma, un proyecto de 200 millones de euros que puede encallar en la batalla política. Diario de Mallorca, 28/09/2024 - Rechazan que el puerto de Palma sea «un centro comercial o de ocio». Diario de Mallorca, 04/10/2024 - La reforma del puerto de Palma espera tener luz verde antes de final de año. Última Hora, 06/10/2024 - Cort comprará otros dos solares de la Façana Marítima para que sea 100% municipal. Última Hora, 10/10/2024 - El Fòrum de la Societat Civil critica la remodelación del Port de Palma y exige participación ciudadana. Cadena Ser, 18/10/2024 - Cort espera cerrar la compra del edificio de GESA antes del 31 de diciembre. Diario de Mallorca, 11/12/2024 - Javier Sanz: «No haremos un macropuerto, pero imagino que alguien se podrá tomar un café». Diario de Mallorca, 19/11/2024 - La reordenación acercará el puerto de Palma a la ciudad. Última Hora, 12/12/2024 10  Persones v s Cotx es La definició dels eixos cívics de l?Eixample ja s?introduí al Pla General de 1985. Això no obstant, la seva aplicació, on s?ha fet, ha estat desigual i ha donat resultats diversos. El cas més recent ha estat del de Cotlliure, on Cort va renunciar a 1,2 milions d?euros de fons europeus que li havien estat concedits. Quatre dels sis informes interns que va demanar l?Ajuntament varen ser positius. Mobilitat i la Policia Local varen informar en contra, basant-se en qüestions d'aparcament i problemes de circulació; mentre Infraestructures, Planejament i Gestió Urbanística, Servei Contraincendis i Salvament, i Serveis Socials varen aportar arguments a favor. Mentrestant, Blanquerna compleix quinze anys amb la batalla guanyada als cotxes, però envaïda per les terrasses. L?espai que ocupava el cotxe ha estat reemplaçat per taules i cadires, de manera que el vianant no acaba de gaudir d?un espai vertaderament propi. Per solucionar-ho, l?Ajuntament de Palma ha obert una auditoria per valorar la retirada del carril bici. Foto: Nemesio Jimenez Jimenez - Cuatro informes de Cort eran favorables al proyecto del eje cívico de Cotlliure. Ultima Hora, 20/02/2024 - Palma XXI denuncia "falta de transparencia" del Ayuntamiento con el eje cívico de Cotlliure. Diario de Mallorca, 22/02/2024 - Quince años después de peatonalizar Blanquerna, ¿qué queda por hacer?: «Ganamos al coche, hay que hacer lo mismo con las terrazas». Diario de Mallorca, 08/12/2024 - Antoni Forteza, arquitecto del eje cívico de Blanquerna: "El carril bici debe eliminarse, siempre me opuse a él". Diario de Mallorca, 08/12/2024 Foto: Tomeu Canyelles 10 11  El retorn de l a pl aça M aj or La remodelació de la plaça Major sembla ser imminent, igual que als darrers quatre anys. A mitjan any, va arrencar la Fase I del concurs d?idees per a la reforma i rehabilitació de la plaça Major, al qual es varen presentar fins a 14 candidatures. D?aquestes, es varen seleccionar quatre finalistes que passen Fase II, on cada equip rep un premi de 16.250 ? per a la redacció d?un avantprojecte que recuperi les galeries, així com els accessos i l?entorn de la plaça. Un recurs administratiu va endarrerir el procés, que es reprèn a finals d?any amb la intenció de mantenir el calendari, amb tres mesos per la redacció de l?avantprojecte i, finalment, sis mesos de termini per a l?elaboració del projecte d?execució per part de l?equip guanyador i començar les obres a mitjan 2025. Foto: B. Ramis / Diario de Mallorca. - Las obras de la Plaza Mayor empezarán el año que viene. Cadena Ser, 21/02/2024 - Urbanisme lleva al pleno la modificación del Plan General para abrir el concurso de ideas de las galerías de la Plaça Major. Ultima Hora, 26/03/2024 - Vecinos de Palma reclaman un espacio para el producto local y la cultura en la futura Plaza Mayor. Cadena Ser, 22/02/2024 - Un total de 13 proyectos competirán en el concurso de ideas para la reforma y rehabilitación de la plaza Mayor de Palma. Europa Press, 22/07/2024 - Cuatro anteproyectos finalistas avanzan a la Fase II del concurso de ideas para la renovación de la plaza Mayor de Palma. La Palmesana Magazine, 28/08/2024 - Impugnan el concurso de ideas de la plaza Major y el Ayuntamiento lo paraliza dos meses. Diario de Mallorca, 25/10/2024 - Cort reinicia el concurso de ideas de la plaza Major e invita a los finalistas a presentar sus proyectos. Diario de Mallorca, 26/11/2024 I ncertesa amb l a normati v a urbanísti ca Tot i que el Pla General ha deixat la primera any. Una situació que ha donat com a resultat línia d?actualitat, la no aprovació del Pla que part del PGOU de 1998 torni a estar vigent, d?Ordenació Detallada (POD) continua generant afegint més capes a l?embull normatiu. controvèrsia. Fent un resum de la qüestió, A més, entre altres qüestions, la manca de POD recordarem que l?octubre de 2021 es dugué a deixa en l?aire la catalogació i protecció de terme l?aprovació inicial del Pla General i diversos edificis històrics, com per exemple el l?obertura del període d?exposició pública, en un reclamat per ARCA al carrer 31 de desembre. procés molt participat on es registraren més de Fets als quals també s?han de sumar els litigis 800 al·legacions. Al mes d?abril de 2023 es entre Cort i l?empresa redactora del pla, ja que tramità la part estructural (el pròpiament dit el nou equip de govern va decidir rescindir el ?pla general?) però no així el POD, que va contracte per ?reiterats incompliments? i acabar per decaure el novembre del mateix assumir amb tècnics propis l?elaboració del pla. 12  - Palma rompe con la empresa que redactaba el Plan General: "Su nivel de incompetencia es intolerable". Diario de Mallorca, 16/4/2024 - Plan General de Palma: Territorio y Ciudad plantea llevar a los tribunales al Ajuntament por rescisión de contrato. Última Hora, 17/04/2024 - Luz verde a la modificación definitiva del Plan General tras caer el POD. Última Hora, 20/4/2024 - El Consultiu avala la decisión del Ayuntamiento de resolver el contrato con la empresa encargada del PGOU. Última Hora, 24/9/2024 - MÉS per Palma estima que más de un centenar de edificios históricos están ?amenazados? por la caída del POD. La Vanguardia, 29/11/2024 M és enl l à del centre h i stòri c La desigualtat entre el centre històric i els barris equipaments públics a priori bàsics i modests, de l?Eixample i perifèria es manifesta de però que, així i tot, manquen. És el cas del casal diferents formes. Una d?elles és la minsa de barri de Son Oliva, on l?Ajuntament va inversió urbanística, en serveis i en adquirir un local a tal efecte el febrer de 2023, equipaments, com així ho mostren les diferents però que un any després encara continua reclamacions a zones com Platja de Palma, Son tancat a l?espera d?executar obres de Sardina, Son Gual o Son Gotleu, per exemple. condicionament. En alguns casos, les inversions són necessàries Els nuclis (o pobles) més perifèrics necessiten per corregir els impactes negatius del turisme, un tractament diferencial, que els posi en com ara la turistificació (el cas de Platja de relació amb l?entorn rural que encara conserva Palma) o la pobresa (per exemple a Son Palma. Aquí la necessitat i mancança Gotleu). d?equipaments és similar a l?esmentada, com la reclamació d?espais públics de qualitat a Son A Platja de Palma, els residents denuncien la Sardina, siguin espais urbans com una plaça brutor i el renou lligats a determinats Foto: Nemesio Jimenez Jimenez pública, o equipaments com un casal en establiments d?oci nocturn. Denuncies que es condicions. Això per no esmentar altres repliquen a diversos barris de l?eixample. qüestions urbanístiques, com la nova amenaça Barriades on els residents també reclamen de les macro instal·lacions fotovoltaiques. - Son Gual: el abandono en su máxima expresión. Última Hora, 18/03/2024 - Los vecinos de Son Oliva reclaman la apertura de un Casal de Barri: «Tiene que estar por encima de las rivalidades políticas». Diario de Mallorca, 24/03/2024 - Protesta en la Platja de Palma: "No hay una zona que represente mejor la Mallorca masificada que esta". Diario de Mallorca, 11/08/2024 - Los vecinos denuncian otro verano de suciedad y descontrol en la Playa de Palma. Diario de Mallorca, 13/08/2024 - Un mosaico de culturas en poco más de 68 hectáreas. Última Hora, 30/09/2024 - Son Sardina reclama espacios públicos: ?No queremos caridad ni propuestas tercermundistas por parte del Ayuntamiento, queremos soluciones definitivas?. Diario de Mallorca, 10/10/2024 - Más desigualdad en Palma: Una brecha de 40.000 euros marca las vidas y golpea con menos renta al barrio más turístico de Mallorca. Diario de Mallorca, 10/10/2024 - Palma tiene los dos barrios de España a la cabeza en rentas del capital: Aquí residen los rentistas que no viven de sus salarios. Diario de Mallorca, 11/10/2024 - La resistencia: «Esto ya no hay quién lo cambie, Son Gotleu no tiene solución». Última Hora, 08/12/2024 12 13  Patri moni tudat, memòri a esv aïda Layl a Dw ork i n Quan pensam en el boom turístic, normalment ens ve al cap la imatge d?un enclavament costaner cobert de formigó i finestres diminutes amb ?vistes al mar ?. En realitat, però, la transformació del paisatge illenc també va ressonar a zones menys associades amb l?imaginari turístic de l?illa, que tot i no comptar amb fileres simètriques de palmeres també varen experimentar les conseqüències de l?anomenat big bang. Aquest és el cas de zones de Palma que podem considerar menys cèntriques o inclús perifèriques, com el territori que engloba el districte de Llevant, sobretot el vessant nord. El ràpid creixement de població que experimentà la ciutat a partir dels anys 50 no només va propiciar l?aparició de nous barris, com és el cas de Son Gotleu, sinó que va transformar radicalment antics nuclis com Els Hostalets, Can Capes, Son Fortesa o Son Canals. Es tracta de barris que havien aparegut a finals del segle XIX i inicis del segle XX a partir de la parcel·lació d?antigues possessions que en alguns casos els hi donen nom, com Can Capes o Son Fortesa, i en altres han desaparegut de la nostra toponímia, com Son Sunyeret, Son Ventanyol o Son Coc. Als llogarets originaris es varen anar establint tallers i fàbriques de diverses dimensions, que varen tenir un paper determinant en la configuració de noves barriades industrials amb un caràcter imminentment obrer i popular. L?establiment de la primera via de tren a la història de les Balears el 1875 que connectava Palma amb Inca, va intensificar el dinamisme industrial i la urbanització d?aquests barris, on predominaven els carrers estrets amb una arquitectura popular característica de petites cases d?una planta amb detalls d?estètica modernista. Aquest tipus d?urbanisme afavoria Els Hostalets. Foto: Layla Dworkin 14 les relacions socials i mostres de solidaritat De fet, a Palma es pot tenir la sensació que el entre el veïnat, fet que també va donar peu a concepte de patrimoni històric, que tant de un fort sentiment identitari. significats, formes, categories i graus de protecció atresora a l?anomenat Centre històric A partir dels anys 50, el viratge econòmic cap al de la ciutat, pràcticament desapareix un cop turisme de masses va anar acompanyat d?un travessades les Avingudes, a excepció d?algun procés de desindustrialització i el desplaçament ?edifici singular ? que resta inconnexa amb el de la població. Antics i nous veïns i veïnes varen barri que l?envolta. Què vol dir això? Que els veure com en aquells solars que havien estat barris de Palma d?extramurs no tenen ocupats per fàbriques de grans dimensions patrimoni històric? No tenen història? com Sa Mistera o Ses Sedes apareixien blocs de pisos, en alguns casos autèntics gratacels que Si ens remetem al catàleg de patrimoni del varen desfigurar la fisonomia dels barris fins a Consell de Mallorca, podríem donar per bona fer-los quasi irreconeixibles. aquesta afirmació, ja que no hi ha pràcticament cap element catalogat fora del Centre històric. El que més sorprèn és que d?aquest antic teixit Seguint aquesta lògica, la Palma d?intramurs industrial no va quedar pràcticament res, tota encara concentra la gran majoria de relats i resta material va ser engolida per les ànsies narratives sobre la ciutat, i de fet, sobre la d?especulació immobiliària i la inacció de les majoria dels barris esmentats no existeix ni una administracions. De fet, com afirmaven Joan sola publicació monogràfica. Aquesta Roca i Carles Manera a una comunicació constatació contrasta amb la gran quantitat de titulada ?Patrimoni industrial perdut, cultura materials d?arxiu i articles d?hemeroteca que industrial esvaïda?, referint-se a aquesta zona fan referència als citats barris, i també amb el de Palma: testimoni d?antics veïns i veïnes. ?Tots aquests focus de producció industrial, avui Aquest centralisme taxatiu no es pot dissociar en dia pràcticament desapareguts, fagocitats pel Foto: Nemesio Jimenez Jimenez dels orígens del fenomen turístic, que a creixement urbà desordenat, han deixat orfes als Mallorca està encarnat pel viatger forà amb les barris amb els quals un temps s?hi identificaven i seves guies i llibres de viatge. Obres escrites als que fins i tot donaven sentit." (1) per visitants temporals que curiosament Si fem una passejada per aquests barris podem d?alguna manera han determinat la forma que trobar alguna reminiscència al passat industrial concebem la nostra pròpia identitat. Potser ja al nomenclàtor, com el carrer de La va sent hora d?eixamplar un poc la mirada per Fertilitzadora a Son Fortesa i el carrer La comprovar que de patrimonis n?hi ha de tota Semolera a Can Capes. Ja al sector que forma mena, i trencar amb la visió decimonònica que part de Son Canals trobam el carrer de Ricardo considera que només s?han de salvaguardar els Roca, el més famós de la nissaga industrial i elements monumentals vinculats als centres de comercial que dirigí la fàbrica de mistos de Sa poder tradicionals. Perquè de Palmes n?hi ha Mistera. A part d?aquestes referències moltes, tantes com a veus de les persones que simbòliques no es pot trobar cap monument, o l?habiten. tan sols una placa que recordi aquest passat. (1) La ponència va formar part del III Congrés El nostre patrimoni cultural, que es va celebrar al 1995 sota el contundent títol «El Patrimoni tudat (1836-1994)» coordinat per Guillem Roselló Bordoy. 14 15 Foto: Bruno Frerejean. LA TRA NSI CI Ó ECONÒM I CA 2024 ha vingut marcat per les grans manifestacions ciutadanes sobre el model econòmic. Començaren per la llengua, continuaren per l?habitatge i tingueren la mobilització més gran entorn del turisme. El Fòrum de la Societat Civil va convocar el 1r Congrés de Turisme de la Societat Civil el 26 de juny, on més de 180 persones debateren sobre el model turístic i la diversificació, donant com a resultat un document amb Foto: mésNemesio deJimenez 200Jimenez propostes en els àmbits del decreixement turístic, el medi ambient o la governança. La gran iniciativa institucional ha estat la Mesa pel Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears, on hi participen partits polítics, patronals empresarials i entitats ciutadanes. Dades, anàlisi de la situació actual, diagnòstic, pla de feina i mesures són les passes a seguir en un procés que es presentava el mes de maig i que a finals d?any començaven a abandonar organitzacions com el Fòrum de la Societat Civil, GOB, Federació d?Associacions de Veïns de Palma o EAPN - Xarxa per a la inclusió social, amb una crítica cap a la metodologia i les polítiques que paral·lelament es continuen implementant. 16 17  Son Güells. Foto: Google Maps. Pal ma f or sal e A finals de 2023 el Govern de les Illes Balears les Illes Balears (COAPI) i el Col·legi aprovava el Decret llei 6/2023 de mesures urgents d?Administradors de Finques de les Illes Balears en matèria d?habitatge, on s?introdueix el concepte (CAFBAL). Segons recull la web oficial, ?el de preu limitat i obria la porta, entre altres programa Lloguer segur té com a objectiu qüestions, a l?increment d?alçàries o la conversió de aconseguir treure al mercat de lloguer habitatges locals en habitatge. Un Decret llei que va ser ja que actualment es troben buits i sense ús. És una qüestionat per les organitzacions de la societat iniciativa per estimular la sortida al mercat dels civil en considerar que no aprofundia prou en habitatges buits, basada en la intermediació del facilitar l?accés a l?habitatge i que, en canvi, podria Govern entre propietaris i llogaters, per tal tenir efectes negatius com contribuir a desfigurar d?aportar seguretat i confiança a ambdues parts?. la ciutat, incrementar la població, accentuar la Els resultats de ?Lloguer segur? es veuran durant manca de serveis, disminuir la llum en incrementar 2025. Mentrestant, a 2024 s?han anat succeint les alçàries, incrementar el nombre de vehicles privats, denúncies com les del barri de Pere Garau, on els etc. veïns alerten que una immobiliària es feia passar El Govern ha complementat aquesta normativa per un particular per a captar pisos, amb les amb el llançament, el mes de novembre, del mobilitzacions a gran escala, com la manifestació programa ?Lloguer segur?, en col·laboració amb el del 25 de maig als carrers de Palma i amb ressò Col·legi d?Agents de la Propietat Immobiliària de internacional. - Alerta en Pere Garau: Inmobiliaria se hace pasar por vecino para captar pisos, denuncian los residentes. Diario de Mallorca, 27/02/2024 - El Govern aprueba la urbanizacion de Son Güells, con 198 viviendas, la mitad de precio regulado. Última Hora, 5/7/2024 - El boom del 'build to rent' en Palma: Así son los nuevos proyectos de pisos de alquiler de fondos de inversión que dejan de lado a los residentes. Diario de Mallorca, 22/09/2024 - El Ibavi entregará la próxima semana 57 VPO de El Molinar para jóvenes y mayores. Última Hora, 25/9/2024 18 Ja no anam a comprar al centre? La pèrdua d?identitat del centre històric queda compres al centre històric s?estanquen en els bons reflectida també en el seu paisatge comercial, que d?aparcament gratuït, borses de regal, aplicacions ha vist com el comerç tradicional s?ha anat mòbils o posar publicitat als avions. substituint per franquícies o negocis especialitzats D?altra banda, el comerç de proximitat guanya en productes per a turistes. Si un temps la plaça força a barriades com Es Fortí o Pere Garau, a més Major era l?epicentre comercial dels palmesans de la consolidació de la zona de Blanquerna. (amb els carrers Sindicat, Argenteria o Sant Diferent és el cas de La Soledat, on baix la marca Miquel), actualment aquest s?ha anat desplaçant ?Art & Design District Palma? s?han multiplicat les cap a la plaça Espanya (gràcies a Avingudes o galeries d?art i les residències d?artistes, que Blanquerna). generen optimisme i reticència entre el veïnat a Les propostes més imaginatives d?algunes parts iguals. organitzacions comercials per a fomentar les - Palma XXI avisa de pérdida de "identidad" de la ciudad histórica por la "presión" del turismo y el mercado inmobiliario. Europa Press, 19/03/2024 - ¿Adiós al centro? Las Avenidas, la nueva meca comercial de Palma. Diario de Mallorca, 17/03/2024 - El Ayuntamiento de Palma renuncia a los bonos de descuento y apuesta por facilitar el aparcamiento para fomentar las compras. Cadena Ser, 18/03/2024 - Pimeco propone «de dos a seis horas» parking gratuito para fomentar las compras en el centro. Última Hora, 24/10/2024 - Estos son los 13 establecimientos de Palma que se incorporarán este año a la lista de comercios emblemáticos. Diario de Mallorca, 11/10/2024 - El pequeño comercio tradicional sale del Casc Antic y se instala en las barriadas de Palma. Última Hora, 25/10/2024 - El epicentro de Palma se desplaza. Última Hora, 08/12/2024 - La Soledad Sur, ¿una nueva gentrificación?. Última Hora, 22/09/2024 Pal ma, ci utat de turi sme La turistificació de la ciutat ja es deixa sentir set pisos al lloguer turístic de manera il·legal, en un també a les barriades, com a Pere Garau, on els gest que reflecteix una postura més estricta contra veïns han manifestat la seva preocupació per la aquestes pràctiques. proliferació de lloguers turístics il·legals. Encara L?Ajuntament de Palma aposta per posicionar que només existeix un pis amb llicència oficial, Foto: Nemesio Jimenez Jimenez Palma a escala global com a la millor ciutat per s'estima que més d'una dotzena ja operen sense visitar, i planteja uns pressupostos per 2025 amb autorització. És una situació que no es limita a Pere més d?1,5 milions per a promoció turística. Dins Garau, sinó que arriba a barris com Son Gotleu o aquesta estratègia, vol impulsar l?organització de Son Roca, indicant que l'activitat turística s'ha grans esdeveniments esportius com els premis estès a pràcticament tota la ciutat. mundials de la Federació Internacional de El Consell de Mallorca va imposar una multa de Motociclisme que se celebraren el mes de 560.000 euros a un edifici a Palma que destinava desembre. - Ramon Gras, urbanista: «Si Palma sigue abusando del modelo turístico para crecer, será una catástrofe». Diario de Mallorca, 16/10/2024 - Bonet niega que se refuerce la promoción turística de Palma en 2025. Última Hora, 16/11/2024 - Més critica que los presupuestos de Palma "priorizan la promoción turística y olvidan a los ciudadanos". Diario de Mallorca, 19/11/2024 - Javier Bonet: «Queremos que Palma sea sede de grandes eventos». Última Hora, 29/09/2024 - Los vecinos alertan que hay pisos turísticos ilegales «en todos los barrios, incluso en Son Gotleu y Son Roca». Última Hora, 19/10/2024 - Vecinos de Pere Garau alzan la voz contra el alquiler turístico: una docena son ilegales. Ultima Hora, 01/08/2024 - «El turismo de masas es caprichoso, cuando se agote será un problema para los destinos». Última Hora, 28/09/2024 - "Si volem ser la millor ciutat per visitar, no podrem ser la millor per viure". Ara Balears, 19/03/2024 18 19  No mi l l ora l a conv i v ènci a entre el renou, l es terrasses i el s resi dents El veïnat de Santa Catalina i Es Jonquet ha decidit Això no obstant, diverses associacions veïnals reconquerir l?espai urbà amb trobades al carrer, s?han vist obligades a dur les seves reclamacions com es feia un temps. Trobades tan senzilles com el per via judicial. En aquest sentit, a finals d?any tenia sopar a la fresa o la "síndriada" convocats per lloc una sentència històrica on es condemna l?associació de veïns Barri Cívic Santa Catalina i Es l?Ajuntament de Palma com a responsable de Jonquet ajuden a la cohesió social i a ?fer barri?. El permetre nivell de renous que superen la dur a terme aquests esdeveniments al carrer normativa. Aquest cas respon a la demanda Fàbrica té a més un component simbòlic, en un presentada per l?associació de veïns del Passeig espai ocupat per les terrasses que els veïns tornen Marítim, que denunciava l?excés de renou de dos a reclamar com a seu. locals nocturns durant més de deu anys. La resolució acusa directament l?Ajuntament d?haver La invasió de terrasses com la del carrer Fàbrica es permès aquesta situació, per no haver actuat com repeteix i s?agreuja a altres barris com el Born o La estableix la llei autonòmica sobre contaminació Llotja, que pateix ?històricament? el problema del acústica de la qual Cort és responsable de la seva renou. aplicació. L?associació Balear de l?Oci i l?Entreteniment El jutge responsable del cas feia referència a (Abone) ha promogut un codi ètic per a fomentar diverses sentències d?àmbit europeu que un oci responsable al passeig Marítim i Santa assenyalen que, tot i que l?excés de renou no posa Catalina, en col·laboració amb l?Ajuntament i directament en perill a les persones, la situació sí l?Autoritat Portuària de Balears. Quinze locals que atempta contra el dret al respecte a la vida s?han adherit a la campanya per reforçar el privada i familiar, privant a les víctimes del gaudi respecte al descans mitjançant conscienciació del seu domicili. sobre civisme, senyalística i personal de seguretat que vetlla pel silenci a la sortida dels locals. Sopar a la fresca a Santa Catalina. Foto: Antonio Garcia Salvador - Advierten de una ampliación incontrolada de terrazas comerciales en El Borne y La Lonja de Palma. Europa Press, 06/09/2024 - Un total de 15 locales de ocio nocturno de Palma secundan un código ético para el descanso vecinal. Diario de Mallorca, 26/09/2024 - Vecinos de Santa Catalina cenan 'a la fresca' en la calle Fàbrica, el epicentro de las terrazas: "Queremos recuperar lo que era nuestro". Diario de Mallorca, 20/09/2024 - Los vecinos del Paseo Marítimo de Palma ganan la batalla judicial al Ayuntamiento por permitir el exceso de ruido de dos bares. Diario de Mallorca, 22/11/2024 20  Mercat de Pere Garau. Foto: Àlex Sepúlveda / Última Hora. El s mercats de Pal ma v ol en f er b arri Dins l?àmbit del comerç de proximitat, mereixen un de Llevant segueixi el destí del mercat de Camp apartat especial els mercats municipals. Són pocs Redó, tancat des de 2019. els que queden en marxa i es troben en diverses L?altra cara de la moneda és el mercat de Pere situacions. Garau. Actualment, es troba a ple rendiment, amb La darrera concessió del mercat de Llevant va pràcticament totes les parades obertes i amb una finalitzar el 31 de desembre de 2021 i des de junta directiva que aposta clarament per un llavors es renova anualment generant una situació comerç local per al barri. Ben merescut, el mes d?incertesa per a comerciants, empresari i clients. d?octubre va rebre el Premi Nacional a la Millor La licitació contempla que l?empresa adjudicatària Iniciativa Comercial Col·lectiva de la Confederació Foto: Nemesio Jimenez Jimenez inverteixi 1,5 milions a millorar les deficiències de de mercats tradicionals d?Espanya. les instal·lacions, que es troba en mal estat per Un cas especial és el del Mercat ecològic de Palma, manca de manteniment, a més de millorar a la plaça dels patins. L?any 2025 celebrarà quinze l?accessibilitat o l?eficiència energètica. La licitació anys, entre la consolidació i les reivindicacions es va obrir el mes d?agost, declarant-se deserta el històriques que demanen un suport més decidit mes de desembre en no haver rebut cap oferta. per part de l?Ajuntament a l?únic mercat de L?Ajuntament ara modificarà els plecs per tornar a Mallorca exclusivament de venda directa i de llençar la proposta i tractar d?evitar que el mercat producte ecològic. - Pere Garau, el éxito de un mercado tradicional «sin abrir más bares ni vermuterías». Última Hora, 23/10/2024 - El Ajuntament de Palma saca la licitación del Mercat de Llevant con una duración máxima de 45 años. Última Hora, 28/08/2024 - La concesión del Mercat de Llevant queda desierta al no concurrir ninguna empresa. Última Hora, 17/12/2024 - El mercado ecológico de los Patines pide a Cort una mayor implicación. Diario de Mallorca, 16/12/2024 20 21  L'etern retorn del turi sme Jaume Garau I social i les desigualtats econòmiques que genera. L'alentiment temporal del sector Les crisis internacionals, ja siguin econòmiques, sembla brindar una oportunitat única per a sanitàries o derivades de conflictes geopolítics, reflexionar sobre un canvi de model, un que tenen un impacte inevitable sobre el turisme. prioritzi la sostenibilitat i l'equilibri entre la Aquest retrocedeix de manera proporcional a la indústria turística i la qualitat de vida de les magnitud del problema, deixant al seu pas comunitats locals. profundes repercussions econòmiques i socials en destins altament dependents del sector, No obstant això, aquesta expectativa de canvi com Mallorca i, particularment, Palma. rares vegades es tradueix en una transformació Aquestes illes, que han construït bona part de concreta. Quan la crisi es dissipa, les promeses la seva identitat i economia entorn del turisme, de fer un turisme diferent i els grans projectes veuen com aquest es retreu o fins i tot de canvi queden relegats. En el seu lloc, la desapareix temporalment davant els embats maquinària turística torna amb renovat ímpetu, d'aquestes crisis. accelerant encara més el model de creixement previ i perpetuant els mateixos problemes No obstant això, una vegada que la tempesta estructurals que es buscaven resoldre. es calma, ocorre un fenomen paradoxal: el turisme no sols torna, sinó que ho fa amb més Així, els mallorquins i altres actors involucrats força i major volum que abans. És un patró tornen a constatar la impotència d'una societat cíclic que posa de manifest una espècie d'?etern que sembla incapaç d'alterar un destí que no retorn?, en el qual les destinacions turístiques ha triat plenament. Aquest cercle viciós planteja tornen a enfrontar-se al mateix model de una pregunta crucial: és possible trencar amb creixement massiu que, si bé reactiva aquest patró? O, per contra, estem condemnats l'economia, també planteja seriosos a un cicle de crisi i recuperació que reforça els interrogants sobre la seva sostenibilitat. mateixos models insostenibles? La resposta a aquesta qüestió definirà no sols el futur de Durant els períodes de crisi, els debats sobre Mallorca i Palma, sinó també el d'altres l'impacte del turisme ressorgeixen amb força. destinacions turístiques globals que enfronten Es posa de manifest el pes de les activitats reptes similars. turístiques sobre el medi ambient, la saturació 22 22 II canvi global en el sistema turístic mundial, un canvi que no sembla tenir cabuda en l'horitzó La ciutat de Palma es troba en l'epicentre de les actual. El turisme internacional continua crisis internacionals que afecten el turisme. La creixent de manera imparable, igual que els seva estructura urbana i dinàmica econòmica seus impactes en el medi ambient, que depenen de dues grans infraestructures que s'agreugen enfront de les creixents crisis sustenten el turisme de masses: l'aeroport i el climàtiques. port. L'aeroport de Palma, un dels més transitats d'Europa, ha arribat ja als 33.200.000 Aquesta situació perpetua les tensions socials a passatgers anuals, mentre que el port registra Palma, una ciutat que, malgrat la seva gran al voltant de 3.200.000 visitants entre creuers i riquesa cultural i històrica, ha estat modelada Foto: Nemesio a Jimenez Jimenez línies regulars. la força per a convertir-se en una destinació turística massiva. En aquest context, el futur de Aquestes infraestructures generen un flux Palma s'albira incert i el seu present, constant i massiu d'avions, vaixells i vehicles, decebedor, atrapat en un model que prioritza transformant la badia de Palma en un punt el benefici econòmic a curt termini sobre la d'alta densitat turística. Un espai que, fa a sostenibilitat a llarg termini. penes un segle, era una joia ecològica i paisatgística on els habitants de la ciutat Mentrestant, els senyals d'alerta climàtica, les podien gaudir de la mar, ara és una àrea creixents desigualtats socials i la degradació de congestionada, marcada per la pressió del l'entorn natural no fan més que intensificar-se. turisme. Aquest canvi és el reflex d'una La pregunta continua sent la mateixa: podrà economia insular que ha centrat el seu cor en Palma trencar el cicle i redirigir el seu destí cap el turisme, en detriment d'altres models més a un model més equilibrat? O, per contra, equilibrats. continuarà sent el reflex d'un sistema global que privilegia el creixement a qualsevol cost? La No obstant això, imaginar una alternativa resposta a aquesta disjuntiva serà determinant sostenible per a Palma resulta gairebé utòpic. no sols per a Palma, sinó també per a la Un model que elimini els impactes identitat i el futur de Mallorca com un tot. mediambientals, corregeixi les tensions socials i regeneri el teixit urbà i comunitari requeriria un 22 23  Foto: Toni Rodríguez Ripoll 24  Foto: Nemesio Jimenez Jimenez 24 25 Foto: Alesia Khomutovskaia LA TRA NSI CI Ó ECOLÒGI CA I DE M OBI LI TA T Com seria Palma a 50 graus? Enguany des de Palma XXI hem llençat aquesta pregunta, tant a l?Ajuntament, responsable a escala municipal d?impulsar mesures per mitigar els efectes d?un canvi climàtic ja impossible de qüestionar (per molt que des de certs grups polítics s?obstinin a negar), com a l'opinió pública en general. Com afecta a una petita ciutat mediterrània (la nostra mar s?escalfa un 20% més ràpid que la mitjana global) com la nostra una dinàmica global accelerada per l?activitat humana? Com l?activitat humana a escala local, impulsada per les polítiques públiques municipals, però també des de l?acció individual i col·lectiva, pot contribuir a frenar aquestes afectacions? Analitzam a aquesta secció Foto: els principals Nemesio Jimenez Jimenez esdeveniments de l?àmbit ecològic i ambiental, d?una banda, i quant a mobilitat, de l?altra. Perquè l?impuls de zones verdes és clau per a la transició ecològica, però no ens oblidam que la mobilitat terrestre, marítima i aèria (molt impactada òbviament per l?activitat turística) és la principal causa de contaminació. Segons Nacions Unides, substituir l?ús del cotxe per transport públic pot arribar a reduir fins a 2,2 tones la quantitat anual d?emissions de carboni per persona. Contribuirà la finalment aprovada gratuïtat del transport públic i la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions al centre de Palma al fet que la nostra ciutat no arribi als 50 graus? 26 27  Foto: Diario de Mallorca. Central Park a Ci utat? El Bosc Metropolità ha estat un dels projectes Amb aquestes dimensions s?entén que estrella del consistori popular i dona una passa s?anomeni al projecte el ?Central Park important amb la recent adquisició pública de mallorquí?. A la presentació del projecte, el mes la finca de Son Quint. Aquesta finca es sumarà de juliol, el batle Martínez va explicar que al trident projectat per Cort, amb la finca de l?ambició és ?configurar un gran anell verd, que Son Berga i Bellver. I la proposta de establirà un vincle entre la ciutat, la mar i la l?Ajuntament no es queda aquí: la zona verda muntanya, aportant importants beneficis s?estendria fins al barri de la Bonanova, on mediambientals i socials que incrementaran la s?incorporarien les Cases del Retiro, una joia qualitat de vida de tots els palmesans, facilitant medieval de gairebé 50.000 metres quadrats. l?accés a més zones verdes i millor En total, serien 4.250.000 metres quadrats de connectades?. zones verdes connectades. - Así será el 'Bosc Metropolità de Palma': un pulmón verde de más de cuatro millones de metros cuadrados. UH, 18/07/2024 - Palma proyecta un bosque metropolitano con 45 kilómetros de caminos y un jardín botánico único. Crònica Balear, 05/12/2024 - Son Quint: Así es el gran parque natural que Palma abrirá a los ciudadanos. Diario de Mallorca, 13/10/2024 - El Consistorio coge ideas del Jardín Botánico de Sóller para exportarlas a Palma. Diario de Mallorca, 06/12/2024 28 Foto: Última Hora. Pal ma i l es onades de cal or Enguany Palma XXI ha engegat un projecte Per impulsar a Palma la presa de mesures per d?intercanvi d?experiències entre París i Palma, adaptar la ciutat al canvi climàtic el passat mes per analitzar les diferents mesures que de novembre Palma XXI es va reunir amb el s?emprenen a les dues ciutats per fer front al batle Jaime Martínez i el regidor de Medi canvi climàtic. En aquesta primera fase, l?estudi Ambient. Des de l?Ajuntament varen rebre amb s?ha enfocat en l?adaptació a altres molt d?interès la possibilitat d?importar alguna temperatures. de les experiències parisenques i al desembre es va aprovar per unanimitat al ple la En una sèrie d?articles a Diario de Mallorca conformació d?una comissió de treball ?que s?han anat publicant els diferents elements de afronti el cicle climàtic al qual Palma la investigació: la necessitat de generar més s?enfronta?. Aquesta comissió estarà zones verdes a les ciutats, avançar cap a una encarregada de dissenyar unFoto: Nemesio Jimenez Jimenez pla d?acció a mobilitat fonamentada en la ciutat dels 15 dotze mesos vista amb mesures per fer front al minuts, la necessitat de refrescar espais canvi climàtic a Palma. Aquest estarà públics i privats a través de solucions conformat per tots els partits polítics i arquitectòniques i urbanístiques, com energies comptarà amb la participació i assessorament renovables, aïllament, ventilació creuada i d?entitats i persones expertes. utilitzant materials de construcció més naturals. Foto: Ultima Hora - Palma mira a París en busca de soluciones para el cambio climático: el ejemplo de los Campos Elíseos. Diario de Mallorca, 15/09/2024. - París i Palma cap als 50º Diario de Mallorca, 19/10/2024 - A París i a Palma, preocupa l'ecoansietat. Diario de Palma, 02/11/2024 - Palma crea una comisión de trabajo para afrontar el cambio climático en la ciudad. Diario de Mallorca, 19/12/2024 28 29  Pol èmi q ues tal es Serà important vigilar la coherència de El mes de març els socialistes i entitats l?Ajuntament pel que fa a impuls de les zones ciutadanes varen criticar el projecte de verdes, ja que ha estat criticat aquest any per construcció d?una equipació esportiva la tala sistemàtica d?arbres a Ciutat. El gener la polivalent al parc de Can Simonet al Camp mobilització ciutadana va suspendre la tala Redó, la qual cosa implicaria ?l?eliminació d?un dels bellaombres de la plaça Llorenç Villalonga. espai verd que compta amb una important Tot i que l?Ajuntament va al·legar motius de massa arbòria?. Des de Palma XXI es varen seguretat, la manca d?informació (que es va oposar a la remodelació d?un parc que ?amb els tenir a darrer moment) i les sospites que la tala seus trenta-cinc anys, potser és l?únic de Palma podia tenir a veure amb afavorir als que compta, quasi totalment, amb espècies establiments turístics de la plaça a generar una arbòries del nostre entorn, com alzines i onada de crítiques per part d?entitats veïnals, xiprers, a diferència de la majoria dels parcs socials i ecologistes. ?Resulta que aquests durs on predomina el ciment i escasseja arbres estan davant d?un hotel de luxe. I l?ombra?. aquesta casualitat no és casual. La força del Les entitats socials varen demanar ser turisme passa per sobre de l?interès dels informades i poder participar més activament veïnats. De moment sospitam que estam a la denominada Mesa de l?Arbre, integrada per davant una tala turística?, va declarar als coordinadors de districte, grups polítics, tècnics mitjans Jaume Garau de Palma XXI. Al març i col·lectius ciutadans. Aquest òrgan va ser l?Ajuntament va acabar executant la tala dels creat el 2021 per assessorar Cort en matèria arbres. d?arbrat i zones verdes. El febrer va saltar novament la polèmica per la El setembre passat es va reunir per primer cop tala d?arbres, en aquesta ocasió a la plaça l?anomenada Mesa Verda per una Palma d?Espanya. El descobriment de la murada Sostenible, que substitueix l?anterior Mesa de renaixentista poc abans que comencessin els l?Arbre, formada per tècnics i experts. El seu treballs de remodelació de la plaça, va servir caràcter és informatiu, divulgatiu i participatiu, l?Ajuntament per justificar la tala de 7 arbres. i permet establir un ?marc d?intercanvi de Els socialistes varen criticar aquesta tala i varen coneixement, experiències i transparència en justificar si el vertader objectiu no era afavorir l'acció pública per a la millora del patrimoni una futura ampliació de les terrasses de la verd de Palma?. A aquesta mesa s?abordaran zona. projectes com el futur Jardí Botànic de Palma (pel qual ja s?han intercanviat experiències amb el de Sóller) o el futur Bosc Metropolità. - La presión vecinal obliga al Ayuntamiento a suspender la tala de los bellasombras de la plaza Llorenç Villalonga. Diario de Mallorca, 30/01/2024 - Polémica por la tala de siete árboles por las obras en la plaza España de Palma. Diario de Mallorca, 28/02/2024 - L?Ajuntament de Palma compleix amb la tala dels cinc bellaombres de la Calatrava. IB3, 18/03/2024 - Primera reunión de la Mesa Verde para una Palma sostenible. Diario de Mallorca, 24/09/2024 - Aprueban una zona deportiva polivalente en el parque de Can Simonet en el barrio de Camp Redó de Palma. Diario de Mallorca, 22/03/2024 - El Ayuntamiento asegura que la zona deportiva que prevé en el parque de Can Simonet no disminuirá la zona verde - Palma XXI rechaza la instalación. Diario de Mallorca, 27/03/2024 - El pleno de Cort aprueba, a petición de Vox, remodelar el parque de Can Simonet "sin mutilar ni destruir nada". Europa Press, 27/03/2024 30 Paralització de la tala de bellaombres a la plaça Llorenç Villalonga. Foto: B. Ramon. Diario de Mallorca. Foto: Nemesio Jimenez Jimenez Execució de la tala el mes de març. Foto: Jaume Morey, Última Hora. 30 31 Tala d'arbres a la plaça d'Espanya. Foto: Ajuntament de Palma.  Contami naci ó a l a Badi a de Pal ma Els sensors de la Xarxa ciutadana de qualitat de aprofitarien les escales per carregar els l?aire instal·lats a diversos punts (enguany dipòsits d?aigua. Un sol buc carrega mig milió n?han sumat dos de nous, a El Terreno i Cala de litres d?aigua als seus dipòsits. Fins i tot a Gamba) per la Plataforma contra els temporada baixa, el consum d?un creuer és Megacreuers han estat mostrant valors de superior al que gasta un poble com Sineu en contaminació molt més elevats quan al port es un sol dia. concentraven els creuers. La contaminació està a l?aire, però també a la Enguany la Plataforma també ha fet èmfasi en mar. L'organització TrueWorld va fer públic el l?excessiu consum d?aigua dels megacreuers, passat estiu ?Estudi d?impactes de les pressions sobretot després que Barcelona anunciàs que humanes a la badia de Palma?. Tot i que el els creuers no carregarien aigua al port, a mostreig va donar dades que evidencien ?un menys que fos en situació d?extrema estat general de les aigües costaneres de la necessitat. La Plataforma va assenyalar que badia de Palma que oscil·la entre bo i llavors serien les altres ciutats del recorregut excel·lent?, també va detectar una ?elevada? creuerístic, com Palma o Marsella, qui patirien presència de plàstics, coincidint amb la Copa les conseqüències, ja que els creuers del Rei de Vela. - Un sol creuer s?endú de Palma mig milió de litres d?aigua potable. Ara Balears, 02/01/2024 - Los anticruceros advierten del consumo excesivo de agua de los buques de turistas que atracan en Palma. Diario de Mallorca, 26/03/2024 - La Plataforma contra els Megacreuers instal·la dos sensors per mesurar la contaminació de l?aire. Ara Balears, 19/04/2024 - La bahía de Palma tiene una «elevada» presencia de plásticos, según Trueworld. Última Hora, 12/08/2024 32 Z ona de Bai x es Emi ssi ons Cort va iniciar durant la passada legislatura el procés per a implantar al centre de Palma una Zona de Baixes Emissions (ZBE), com dicta la normativa europea per a ciutats de més de 50.000 habitants. Des de l?1 de gener de 2025 ja aplica al centre de Palma entre Avingudes i la mar: els vehicles més antics i, per tant, més contaminants, tenen l?accés prohibit. L?Ajuntament és conscient que la ZBE tindrà un efecte molt limitat en termes de reducció de la contaminació, ja que el 70% d?aquesta àrea és ACIRE i, en conseqüència, la circulació de vehicles ja està molt restringida. I, de totes maneres, la implantació de la ZBE serà molt gradual fins a 2030: durant aquest 2025 ni tan sols es posaran multes. Foto: IB3 Notícies. - El Ayuntamiento de Palma gana tiempo para implantar la Zona de Bajas Emisiones. Diario de Mallorca, 15/01/2024 - La Zona de Bajas Emisiones de Palma está en el aire por la falta de apoyo político. Diario de Mallorca, 16/10/2024 - La Zona de Bajas Emisiones creará itinerarios especiales para acceder a los hospitales. UH, 17/10/2024 - El pleno de Cort asegura la Zona de Bajas Emisiones de Palma a partir del próximo enero. UH, 13/11/2024 - Palma se prepara para la entrada en vigor de la Zona de Bajas Emisiones este enero. UH, 18/12/2024 Foto: GOB Un v el l somni del PP: el segon ci nturó Aquest últim any s?ha tornat a posar damunt la taula un antic projecte que el PP ha intentat impulsar en diferents moments i a diferents punts de la Via de Cintura de Palma: el segon cinturó (o via connectora es va dir en algun moment). El mes de març el Consell va anunciar amb bombo i plateret el projecte, i el juliol es varen donar els detalls:Talaes d'arbres a la plaça tracta d?und'Espanya. tramFoto:de via Foto: Ajuntament que Nemesio Jimenez Jimenez de Palma. va del Coll d'en Rabassa fins a Son Ferriol, que comptaria amb un túnel de 845 metros (la principal novetat respecte a anteriors projectes de desdoblament de la Via de Cintura), dues rotondes, un carril bici que connectaria Mercapalma, el centre comercial Fan i el centre del Coll d'en Rabassa, i un pàrquing dissuasori per 450 vehicles. Segons el PP aquesta nova infraestructura estalviaria fins al 25% dels embossos per entrar a Palma. Si el Consell compleix amb els terminis presentats, el Segon Cinturó veurà la llum el 2025. En paraules de na Margalida Ramis, portaveu del GOB, a un article a l?Ara Balears: ?Quan sobren els cotxes a Palma i es col·lapsen els accessos a la ciutat, les solucions no passen per un estudi de mobilitat integral d?accessos a Palma (...), ni per intentar minvar el nombre de cotxes desincentivant-ne l'ús i posant alternatives de transport públic a l?abast (...). La via fàcil sempre acaba sent més fragmentació, artificialització i destrucció del territori?. - El PP lleva al pleno del Consell el Segundo Cinturón, que tendrá "modificaciones puntuales" sobre el proyecto anterior. Ser Mallorca, 10/01/2024 - El Consell anuncia la construcción del segundo cinturón: un túnel subterráneo enlazará la autopista de Palma con Son Ferriol. Diario de Mallorca, 25/03/2024 - Un túnel, dos rotondas y 110 millones para el Segundo Cinturón. Diario de Mallorca, 10/07/2024 - Los 110 millones de euros que pretenden descongestionar Palma ¿dejan algo pendiente?. UH, 01/09/2024 - Tornem-hi torna-hi - Article d'opinió de Margalida Ramis sobre el Segon Cinturó. Ara Balears, 14/01/2024 32 33  Foto: Ajuntament de Palma. Transport púb l i c a Pal ma: com anam? En una enquesta donada a conèixer el mes de BiciPalma); la millora de la xarxa ciclista i de març, els usuaris de l?EMT, valoraven amb un vianants i la creació d?aparcaments dissuasius. 8,1 sobre 10 el servei dels autobusos que El que ha estat damunt la taula durant tot l?any recorren Ciutat, tenint en compte la neteja dels ha estat el tema de la gratuïtat del transport vehicles i aturades, el confort, la il·luminació, la públic, tant a nivell insular com municipal. puntualitat i freqüència dels autobusos o Després de molts estires-i-arronses entre el l?amabilitat i i informació que donen els Govern central, l?autonòmic i el municipal es conductors, entre altres criteris. mantindrà durant 2025, tot i que durant el mes La Direcció General de Tràfic sostenia que el de desembre, tant el regidor de mobilitat, carril Bus VAO havia aconseguit reduir el Antoni Deudero, com el mateix batle Martínez, nombre de cotxes que entraven a Palma, es van dedicar a sembrar dubtes, ja que la fomentant l?ús del transport públic. quantitat econòmica concedida pel Govern central és insuficient per cobrir els costos de la Els socialistes afirmaven el mes d?octubre que a mesura, que ha de ser completada pels Palma ?vivim un embús constant? i que, a més ajuntaments. El regidor Deudero va recordar de l?accés a l?habitatge, el problema més gran que l'EMT havia demanat ja un crèdit de 15 dels palmesans i palmesanes era ?el col·lapse milions d?euros per a cobrir el dèficit que la diari que pateix la ciutat?. El grup socialista va gratuïtat havia deixat el 2023 i 2024, i va presentar una moció per a sol·licitar el reforç advertir que aquest escenari no podia del transport públic (tant de l?EMT com repetir-se també el 2025. - La DGT dice que el carril Bus Vao ha fomentado el transporte público en Mallorca. Diario de Mallorca, 18/01/2024 - Adiós al carril bus-VAO de la autopista del aeropuerto de Palma hasta que terminen las obras de mejoras en los accesos. Diario de Mallorca, 05/11/2024 - Los usuarios de la EMT valoran con un notable el servicio pero piden mejoras. Diario de Mallorca, 18/03/2024 - La EMT retira doce autobuses tras el incendio de dos vehículos: «Se reducirán las frecuencias». UH, 21/8/2024 - El PSOE critica que los ciudadanos de Palma "viven en un atasco constante". Diario de Mallorca, 18/10/2024 - Los presupuestos de 2025 en Palma descartan la gratuidad del bus de la EMT a partir del 1 de enero. Diario de Mallorca, 21/10/2024 - El Govern aplicará en 2025 la gratuidad del transporte y Cort amaga con negarse. Diario de Mallorca, 24/12/2024 - El Ayuntamiento de Palma prorrogará la gratuidad del bus de la EMT en 2025. Diario de Mallorca, 29/12/2024 34 Tren v s Tramv i a El mes d?octubre el Govern anunciava la posada en marxa del nou tren de Palma a Llucmajor, projecte - El proyecto viario del Coll d?en Rabassa que substitueix la promesa de l?anterior legislatura, prevé espacio para una línea ferroviaria. Ultima Hora, 26/03/2024 el tramvia de Palma. El nou projecte, amb un cost - Los barrios de Palma, a la espera del paso de 690 milions d?euros íntegrament finançats pel del tren de Llucmajor. Última Hora, Govern Balear (l?anterior proposta del tramvia ja 03/11/2024 - Palma cambia el tren por el tranvía para ir tenia aprovats 185 milions de l?estat