anuari palma 2023 web

LA CI UTA T EN TRA NSI CI Ó A nuari de Pal ma 2023  Edita: www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com Amb el suport de: Equip de redacció: Juanjo Suárez, Cristina Llorente, David López i Núria Pascual Bosch. Agraïments especials als i les articulistes: Climent Picornell, Jaume Garau, Miguel Reyero i l'Obra Cultural Balear. Imprès a Esment Impremta. Foto de portada: Eduardo Morillas Mir. Aquesta fotografia, com moltes de les de l'interior de la publicació formen part del Banc d'imatges de Palma: una ciutat, infinites històries, de la Fundació Turisme Palma 365. També s'han utilitzat imatges lliures de drets però on es reconeix l'autoria de la fotografia. Dipòsit legal: DL PM 01573-2023 Desembre 2023 2  PRESENTACIÓ 04 La t ransició urbaníst ica 07 El Pla General: entre l?aprovació i la incertesa El Decret d?Habitatge i la planificació urbanística Què passa amb Son Busquets? Un nou passeig Marítim per Palma L?eix cívic de Cotlliure deixa de caminar Noves antigues propostes per a espais sense solució Articles de Palma XXI i Climent Picornell La t ransició econòmica 17 Creix el preu d?habitar a la ciutat Ens quedarà qualque barri sense gentrificar? Creix el turisme de luxe El turisme de creuers recupera (i supera) les xifres prepandèmia Articles de Jaume Garau La t ransició ecològica i de mobilit at 27 Cap a una Palma més verda... ...o no? La nova mobilitat es mou en bicicleta i patinet Sa Garrigueta Rassa no es toca Com es manifesta el canvi climàtic? Article de Miguel Reyero La t ransició social 37 Els moviments socials i veïnals, a l?ordre del dia Més renou, menys convivència L?habitatge, el problema social de Palma Cultura sense llengua i sense teixit local Manifest de l'Obra Cultural Balear, Palma XXI i altres entitatssignants 2 3  PRESENTA CI Ó DE L'A NUA RI DE CI UTA T Mig any després de les eleccions, podem afirmar que la transició política del passat mes de maig ha redefinit no sols el color de l'Ajuntament, sinó també les polítiques urbanístiques, d'habitatge i culturals de la ciutat. La paleta de la política local ha estat transformada, i amb ella, el llenç sobre el qual es projecta el futur de Palma. El canvi de govern ha duit lligada una reavaluació crítica de les actuacions projectades per l'administració precedent. En la cruïlla entre el planificat i el desitjat, ens trobam amb una revisió que reflecteix els nous interessos i valors que ara semblen guiar el rumb de Ciutat. La modificació o suspensió de projectes clau per a l'avanç cap a un espai urbà més amable (més "nostro", per utilitzar el terme de moda), posa de manifest la voluntat d'adaptar l'entorn a nous interessos que no sempre semblen ser els de la ciutadania "del carrer". Si bé la nova administració ha promès un model resilient (si és que aquest concepte continua tenint significat) i millores en la qualitat de vida de palmesans i palmesanes, la interrupció de certes iniciatives com l'eix cívic de Cotlliure deixa un sabor amarg i poc encoratjador en aquells que anhelàvem una creixent pacificació de la ciutat, així com la continuïtat en projectes fonamentals pel que fa a l'ecologia urbana. És aquest un canvi de rumb planificat o simplement una mostra de la falta de compromís amb una transformació profunda i necessària? En l'àmbit de l'habitatge, la situació no és molt més reconfortant. Ajudarà el nou decret de mesures urgents a abordar l'emergència que vivim? Quines polítiques s'implementaran per garantir un accés just i equitatiu a l'habitatge? En un moment en el qual aquest es converteix en l'epicentre de l'equitat social, anuncis com la suspensió d'habitatges socials a Son Busquets no contribueixen a generar confiança. Tampoc ho fan les veus que, lluny d'afrontar els problemes socials i ambientals que genera la massificació turística, advoquen per convertir Palma en "una ciutat més oberta al turisme", la qual cosa planteja seriosos desafiaments per a la qualitat de vida dels residents i per a la mateixa sostenibilitat de la ciutat. I mentre alguns defensen que Palma floreix amb l'auge turístic, el comerç local contínua sofrint les conseqüències, ofegat per la pressió de negocis enfocats al visitant i per l'increment de preus, també present en els locals comercials. En el rerefons dels canvis polítics i urbanístics a Palma, existeix un aspecte crucial que no pot passar desapercebut: el retrocés de la protecció a la llengua catalana. Enmig de transformacions significatives, la identitat cultural i lingüística de Palma es veu amenaçada per una falta d'èmfasi en la preservació i promoció de la seva llengua autòctona. La disminució del suport institucional i la falta de mesures concretes per a la seva promoció posen en risc la riquesa lingüística que ens caracteritza. La promoció activa de la llengua no sols és un deure cultural, sinó també una eina essencial per a enfortir la cohesió social. La seva debilitació empobreix la diversitat cultural, disminueix la connexió entre les generacions i amenaça d'esborrar part de la nostra memòria. Les pàgines d'aquest anuari hauran de servir com a testimonis crítics de l'evolució de Ciutat en un període de canvis, en un any que marcarà el camí dels quatre que venen i que ens donarà pistes de les estratègies i models que dibuixaran la Palma d'aquesta legislatura. Una mirada aguda que farem servir com a eina per comprendre el nou escenari que se'ns presenta. 4 Foto: Tomeu Cañellas 4 5  Foto: Toni Munar 6 LA TRA NSI CI Ó URBA NÍ STI CA El gran tema de 2022 en relació amb l'urbanisme va ser el Pla General, amb una aprovació inicial a finals de 2021 i un període d'exposició pública que va concloure amb la recepció de més de 800 al·legacions. 2023 ha passat sense que Palma pugui afirmar que compta amb un pla per a la ciutat del futur. Després de decaure el POD el mes de novembre, actualment el nou Pla General conviu amb una part normativa del PGOU de 1998, de manera que la confusió continua instal·lada en el model de ciutat. Llavors, cap a on "transiciona" l'urbanisme de Ciutat? El canvi de color polític a l'Ajuntament ha comportat un canvi de timó en les polítiques en matèria urbanística, d'habitatge i de model de ciutat. Diverses actuacions iniciades o projectades (algunes d'elles no executades), són ara revisades, modificades i, en alguns casos, substituïdes o cancel·lades en funció dels nous interessos. Els eixos cívics com Cotlliure, el projecte de la plaça Major, la ciutat dels 15 minuts, Son Busquets, l'antiga presó, la plaça d'Espanya, el passeig Marítim, el districte d'innovació de Nou Llevant, l'edifici de Gesa... Moltes incògnites, molts fronts oberts i, a la vegada, moltes oportunitats per aconseguir una millor ciutat on viure i conviure, on es tingui present la veu de la ciutadania. El Consell municipal de Model de Ciutat no s'ha tornat a convocar. Sempre és bon moment per aprofitar i impulsar els mecanismes de participació ciutadana. 6 7  El Pl a General : entre l ?aprov aci ó i l a i ncertesa El llunyà mes d?octubre de 2021, es dugué a terme certa controvèrsia, fins al punt que transcorreguts dos l?aprovació inicial del Pla General i l?obertura del període anys de la seva publicació al BOIB, el POD va decaure el d?exposició pública. No va ser fins al mes d?abril de 2023 passat mes de novembre. Aquesta situació ha fet que quan es tramità la part estructural (denominada Pla part de la normativa torni a la del PGOU de 1998, General), deixant el Pla d?Ordenació Detallada (POD) ?per generant incertesa i confusió a parts iguals. El POD a més endavant?. afrontarà ara una reformulació i un nou període d?al·legacions. Quan arribarà la planificació per a la ciutat L?aprovació separada de Pla General i POD va generar del futur? - Truyol acepta que el PGOU no se aprobará en este mandato, Diario de Mallorca, 27/01/2023 - Un informe de la UIB alerta de la posible ilegalidad del Plan General de Palma si no se aprueba completo, Diario de Mallorca, 02/02/2023 - El nuevo Plan General de Palma incorpora 900.000 metros cuadrados más de equipamientos que el actual de 1998, Diario de Mallorca, 24/03/2023 - El nuevo Plan General de Palma prevé un crecimiento de 60.000 habitantes en los próximos 20 años, Diario de Mallorca, 18/04/2023 - Satisfacción vecinal en Palma por la reducción de suelo urbanizable en el Plan General definitivo, Ultima hora, 20/04/2023 - La aprobación parcial del Plan General de Palma permitirá tramitar ya nuevas urbanizaciones, Diario de Mallorca, 28/04/2023 - El Ayuntamiento acepta seis de cada diez alegaciones y redefine el Plan General de Palma, Diario de Mallorca, 01/06/2023 - La parte detallada del nuevo Plan General decae este sábado y regresa a 1998, Ultima Hora, 18/11/2023 Foto: Nemesio Jimenez Jimenez El Decret d?Hab i tatge i l a pl ani f i caci ó urb anísti ca El passat mes d?octubre, el Govern aprovà el Decret de de la ciutat: increment d?alçàries dels edificis i la mesures urgents en matèria d?habitatge, amb l?objectiu conseqüent disminució de llum natural en les d?augmentar l?oferta d?habitatge asequible. L?ajuntament edificacions veïnes, augment de població sense un de Palma va aprovar la seva aplicació al municipi el mes increment de dotació d?equipaments o espais verds, de novembre. Més enllà dels dubtes en relació amb la accentuació de la manca de serveis, increment induït mitigació de l?emergència habitacional, que es tractaran dels vehicles privats sense obligació de reserva d?espai al punt sobre Transició social, el Decret d?Habitatge d?aparcament en els mateixos edificis, i problemes de genera controvèrsia pel que fa a la possible desfiguració mobilitat? - El Govern aprueba el decreto para abaratar la vivienda y clausurar los pisos de alquiler turístico ilegal, Diario de Mallorca, 02/10/2023 - El Govern balear publica un nuevo decreto habitacional, que crea la figura de la vivienda a precio limitado, eldiario.es, 03/10/2023 - Así queda la zonificación del decreto de emergencia habitacional de Palma y el crecimiento de alturas en el Eixample, Diario de Mallorca, 30/11/2023 - Los arquitectos avisan: el decreto de vivienda genera más caos urbanístico, Ultima Hora, 12/12/2023 8 Què passa amb Son Busq uets? Començàvem l?any amb la promesa dels més de 800 La proposta del nou Ajuntament aposta pel preu habitatges de lloguer social que s?havien de construir tasat. Llavors, es recula la proposta del lloguer social, a Son Busquets. Ara mateix, el futur d?aquest antic enfocat a qui més necessita una llar per a viure. Son quarter és incert: com ja hem comentat a les pàgines Busquets prometia centenars de llars per a qui més anteriors, donant com a motiu les dificultats ho necessita. Segons vol projectar el nou govern, burocràtiques i els embolics per la titularitat, el nou aquesta premisa s?ha perdut. De totes maneres, govern ha tirat enrere la proposta de fer lloguer social. encara no hi ha res tancat, així que veurem al llarg de 2024 què passa amb Son Busquets. - En el corazón de Son Busquets, la futura supermanzana de Palma, Ultima hora, 20/01/2023 - El proyecto para construir 830 viviendas sociales en Son Busquets sigue bloqueado en Madrid, Ultima hora, 22/02/2023 - La nueva ordenación urbanística de Son Busquets se aprobará después de las elecciones, Diario de Mallorca, 09/03/2023 - El Gobierno central firma la compra de los terrenos de Son Busquets para dedicarlos a vivienda pública, Diario de Mallorca, 19/04/2023 - Jaime Martínez expropiará el cuartel de Son Busquets si en 100 días no es del Ajuntament de Palma, Ultima hora, 03/06/2023 - El Ayuntamiento de Palma descarta construir pisos sociales en Son Busquets "para evitar que se convierta en un gueto" y apuesta por viviendas a precio tasado, Diario de Mallorca, 04/07/2023 - Son Busquets y la antigua prisión, en el limbo: el ayuntamiento de Palma insiste en que estos proyectos no existen, Diario de Mallorca, 18/07/2023 Foto: Diario de Mallorca 8 9  Un nou passei g M aríti m per Pal ma El mes d'octubre de 2022, s'iniciaven les obres de major part del front marítim. remodelació del passeig Marítim, amb un projecte Des del Partit Popular es demanava, ja abans de les promogut per l'Autoritat Portuària. 2023 ha estat eleccions, la seva modificació per a incorporar un nou testimoni d'opinions oposades sobre l'oportunitat de aparcament subterrani. Aquesta demanda s'ha reiterat les obres, la durada i el projecte. Sobre el paper, la de nou, ja des del consistori, amb la resposta d'APB de reforma afirma cercar convertir el passeig en un finalitzar el projecte com més aviat millor dins dels bulevard amb el vianant com a protagonista. Això no terminis establerts i posteriorment avaluar la idoneïtat obstant, l'espai per al trànsit rodat continua ocupant la de les noves accions. - Peatonalización, el camino para convertirse en el nuevo Molinar, Ultima Hora, 04/01/2023 - Martínez confía en un triunfo del PP el 23J para cambiar la reforma del Passeig Marítim de Palma, Diario de Mallorca, 15/06/2023 - La Autoritat Portuària se abre a construir un parking subterráneo en el Paseo Marítimo, Diario de Mallorca, 21/09/2023 - «Modificar ahora el proyecto del Paseo Marítimo es imposible», Ultima Hora, 29/09/2023 Foto: Ultima Hora L?ei x cív i c de Cotl l i ure dei x a de cami nar El mes d'octubre, l'Ajuntament anunciava la renúncia de errades en el projecte i la falta de temps per a dur a 13 milions d'euros de fons Next Generation que havien terme les obres. Els partits de l'oposició a Cort critiquen de finançar, entre altres actuacions, la reconversió per a la renúncia al projecte, que s'havia dissenyat amb vianants de l'eix del carrer Cotlliure, un dels grans participació ciutadana, i justifiquen que l'eliminació de projectes de l'anterior legislatura. les places d'aparcament es compensava amb 700 places alternatives ubicades a diferents centres Els arguments? La presentació d'informes que trobaven comercials i equipaments públics de la zona. - Adiós al eje cívico de Cotlliure: el Ayuntamiento de Palma alega que se eliminarían más de 700 parkings, Diario de Mallorca, 25/10/2023 - Palma XXI lamenta la pérdida de 13 millones de la UE y el eje cívico de Cotlliure, Ultima Hora, 31/10/2023 10 Nov es anti gues propostes per a espai s sense sol uci ó La plaça Major i l'edifici de Gesa comparteixen la Pel que fa a la plaça Major, després d'un procés qualitat d'espais emblemàtics i de referència de Ciutat. participatiu a finals de 2020 que no va tenir continuïtat Comparteixen també la potencialitat d'allotjament amb el concurs de projectes, el nou consistori reprèn la d'infinitat de projectes (socials, culturals, empresarials), idea de revitalitzar les galeries subterrànies, ubicar-hi que ben segur aprofitarien les possibilitats que un centre d'interpretació de la ciutat i recuperar l'antic atorguen les instal·lacions i ubicació privilegiada túnel que connectava el centre amb el parc de la Mar. d'ambdues: al cor de la ciutat, la primera, i davant la Quant a l'edifici de Gesa, es proposa habilitar-hi un mar, la segona. Malauradament, la plaça Major i l'edifici museu d'art contemporani de referència, agafant com a de Gesa també tenen en comú el seu estat referent el "model Màlaga". d'abandonament i degradació. Foto: Núria Pascual Bosch - Galerías de la Plaza Mayor de Palma: el Pi quiere convertirlas en un mercado gastronómico, Diario de Mallorca, 13/04/2023 - ARCA pide un plan de calidad del paisaje urbano Diario de Mallorca, 16/06/2023 - Javier Bonet: «El proyecto del museo en el edificio de Gesa es realista y necesario», Ultima Hora, 15/07/2023 - Cort agilizará el concurso para las galerías de la Plaza Mayor, Ultima Hora, 18/07/2023 - El Ajuntament de Palma reformará la Plaza Mayor, sus galerías, las calles aledañas y la Rambla, Ultima Hora, 08/11/2023 10 11  Ei x cív i c de Cotl l i ure: una oportuni tat perduda per mi l l orar l a ci utat Pal ma X X I El passat 25 d?octubre, l?Ajuntament de Palma independent, sense supervisió ni control directe per part desestimava el projecte de l?eix cívic de Cotlliure, que d?adults. Els científics adverteixen també que la contemplava l?ús prioritari per a vianants en el tram contaminació redueix la grandària dels pulmons dels comprès entre la plaça París i el carrer de Bisbe Bernat infants i que la implementació de zones de baixes Nadal, així com la introducció de solucions basades en la emissions duu associada una reducció dels problemes natura per millorar-ne l?adaptació al canvi climàtic. cardíacs i circulatoris, podent incrementar l?esperança de Aquesta decisió suposa, així mateix, la renúncia a més de vida fins a dos anys i mig. Altres informes sobre qualitat tretze milions d?euros provinents del programa d?ajuts de l?aire en entorns escolars, assenyalen els gasos del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del contaminants com a principal causa de l?asma infantil i Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que de les al·lèrgies, així com de retards en el havien de destinar-se també a l?adquisició d?autobusos desenvolupament cognitiu de nins i nines. En d?hidrogen i elèctrics, a la instal·lació de punts de contraposició, s?associa cada increment del 3% en el verd recàrrega, a la millora de l?accessibilitat en el transport urbà al creixement del coeficient intel·lectual dels infants públic de l?EMT i a l?ampliació del servei de BiciPalma. d?entre deu i quinze anys en 2,6 punts, un efecte que s?observa tant en àrees pobres com riques. Segons explicà l?Ajuntament de Palma, la decisió es basa en una sèrie d?informes que certifiquen deficiències per Pel que fa a l?aspecte econòmic, els resultats de projectes rebutjar el projecte. Informes que Palma XXI ha sol·licitat similars portats a terme en altres ciutats espanyoles i al consistori i que, segons la informació apareguda en europees llancen conclusions clares: mentre cada euro premsa, al·leguen entre d?altres el dèficit d?aparcament invertit en transport públic n?aporta quatre al conjunt de que generaria la intervenció o la manca de temps per l?economia, en el cas concret de Copenhaguen, cada executar les obres dins els terminis fixats per la quilòmetre de carril bici suposa un retorn de mig milió convocatòria dels ajuts esmentats. Cal apuntar aquí la d?euros en termes d?estalvi de temps, salut i previsió del projecte inicial de compensar les set-centes atropellaments evitats. En paral·lel, i rere l?anàlisi de places de pàrquing eliminades a l?eix Cotlliure-Camp milers de transaccions en grans ciutats espanyoles, Redó amb altres set-centes alternatives, ubicades a s?evidencia que la conversió en zona per a vianants diferents centres comercials i equipaments públics de la incrementa les vendes dels comerços i que les persones zona. que es desplacen a peu, en bicicleta o en transport públic gasten més en establiments locals que les que es Des de Palma XXI, volem manifestar la nostra mouen en cotxe. disconformitat enfront de la decisió de l?Ajuntament, per considerar que l?eix cívic de Cotlliure, així com qualsevol projecte que prioritzi els vianants enfront del cotxe, suposa una oportunitat pel que fa a la millora de la qualitat de vida del veïnat dels barris de Cas Capiscol i Camp Rodó, amb especial atenció a la infància per la proximitat de fins a tretze equipaments docents. En resposta als informes municipals que esperam poder consultar aviat, existeixen nombrosos estudis que avalen la pacificació i naturalització dels entorns urbans com a principal mesura de millora de la salut humana, especialment en edats primerenques. Així, per exemple, es constata que algunes de les principals causes de l?augment dels trastorns mentals són la contaminació i el descens progressiu en oportunitats perquè els infants i Foto: Ultima Hora adolescents facin ús de l?espai públic de manera 12 Parcs sol ars, geopol íti ca, Pi nk Fl oyd i cri si s f i nanceres Cl i ment Pi cornel l Foto: Victoria Lledó García Palma va canviant. El carrer Nuredduna ja és peatonal, aquell merder?» «Jo t?ho diré: a nivell geopolític queda el passeig Marítim està aixecat remodelant-se, el Nou que Xina és ara la que fa de policia en aquells redols, Llevant serà un barri per a rics... Pas a pas, Palma és va Xina vol omplir el buit que han deixat els americans. I transformant i no només en la seva pell, sinó també en no només a Orient, també a Àfrica on, a part de la els seus budells. Els tertulians, entesos i experts en inversió econòmica, els xinesos estan rentant el cervell quasi tot, passam per davant l?edifici del Consell Insular als africans amb les seves notícies i els seus programes de Mallorca on una oenagé ecologista demana alguna d?entreteniment! Benvinguts al nou pandemònium del cosa. «Tu creus que faran bon paper a les properes segle XXI!» «Ets un nostàlgic!» «I què? M?estim més el eleccions?» «Home, jo pens que un partit Verd és The Dark Side of the Moon de Pink Floyd ?que, per cert, necessari, tot i que els seus pressupostos ja s?han diluït enguany ha fet 50 anys? que el ?perreo?i el ?regueton?. dins els programes d?altres partits». «Haurien de No, i en Roger Waters encara sona, la setmana passada prendre exemple d?Alemània on romperen la dinàmica era a Barcelona; grans trobades sonores les de Pink erràtica de l?esquerra, agombolaren quadres pacifistes i Floyd!» «I no te creguis, els temes eren genèrics: la antinuclears i els donaren un horitzó polític. Han passat, cobdícia, els pas del temps, la mort, l?alienació de l?home amb els anys, a acceptar la intervenció de l?OTAN a modern...». «L?alienació avui la provoquen els Kosovo, i actualment, davant la precarietat energètica, WhatsApps!» «Que dius!» «Tal com te dic. La pressa no els han caigut els anells per allargar la vida de les frenètica esperant que ens contestin els missatges que centrals nuclears. Són evolucions a tenir en compte pels emviam i, si no contesten, tot d?una ens entra una Verds d?aquí». «Els activistes han de triar entre parcs de ansietat o un temor al menyspreu del nostre contertulià plaques solars o Mart». «Això ho vaig sentir a dir a F. de mòbil, això és alienació i no la de Pink Floyd! Sabíeu Oviedo ?al front del projecte de parc solar d?Es Rafalot? que és dels discs més venuts, després de Thriller de donant a triar als opositors a aquestes actuacions Michael Jackson i Back In Black de AC/DC ? Varen fer una d?energies renovables que empastissen el sòl rural». doblerada!» «Mart és encara molt enfora, no?» «Mart sí, però els «Per cert, ja heu tret els doblers del banc? O els heu parcs solars ja són aquí embrutant el camp de repartit un poc?» «No siguis pessimista!» «Pessimista? Mallorca». «Embrutant? Idò ja ho saps: o les foranes de John Kenneth Galbraith a la Breu història de la Mallorca brutes o cap a Mart s?ha dit!» demència financera diu que la memòria en problemes Abans de partir cap a Mart, asegudets al Pesquero, financers és de vint anys, després s?oblida». «Vint anys? demanen un poc de peixet fregit, uns calamars a la Entre la fallida del SiliconValley Bank a Amèrica i la del romana i canyes per tothom. «Fa vint anys que Amèrica Credit Suisse a Suïssa i la darrera crisi que començà el i els seus aliats invadírem Iraq, que en queda de tot 2008 només han passat quinze anys! I va caure Lehman 12 13  Brothers que deien que era massa gran per deixar-lo el turisme sostenible? Tu creus encara que el binomi caure!» «A la pel·lícula Too Big to Fail un gran executiu obsessiu de creixement econòmic i desenvolupament diu, de la por al contagi: ?La gent davant aquestes tecnològic ens trauran de totes les crisis?» notícies de fallides de bancs es comença a demanar: Entren a port un parell de barques del bou amb les Està ben guardat el meu diner?? I, amb el dubte, gavines que aletegen, darrere, darrere. ?Qui dia passa, comencen a retirar efectiu. I després es fan coes als any empeny?, deia ma mare. bancs. Es destrossen caixers i en poques setmanes no hi ha llet a les botigues». «Ca! Això ara no pot passar!» «Per què? O t?has cregut tot això de l?economia circular i - Article publicat al diari Ultima Hora Foto: Susana Cortés Pomacóndor Conv erses per Pal ma amb tràf i c, Porti tx ol , Peret i el reguetón Cl i ment Pi cornel l Passejam per la punta del Gas, can Pere-Antoni, cap al diarrea el metge li receptàs un orinal més gros?. ?M'he Portitxol, el Molinar i la Ciutat Jardí. El tràfic per Ciutat fixat que ara, a les campanyes electorals, es defuig dels està a punt de rebentar. ?I ara, aquests que mos problemes reals i s'usen elements distorsionadors?. És comanden, ampliaran les carreteres i ficaran els cotxes en Joan qui parla. ?Ben veritat!? Li responc. ?Encara fins el cor del barri antic?? demana en Cinto. Li contest: record que l'ús mediàtic de la mamada que li va fer ?Record unes paraules d'un urbanista italià qui, Mònica Lewinsky al president Bill Clinton va comentant aquesta política de la ampliació, posava un emmascarar problemes importants com la reforma de exemple: és com si a un malalt a qui li augmenta la la seguretat social, el finançament de les campanyes o 14 la posició dels USA a l'Iraq. Com diu Michaël Foessel conceptualitzar com un Balneari de Palma, més de cara ?els polítics ens entretenen amb ells mateixos per no a l?estiueig dels ciutadans que dels turistes. També es haver de parlar de nosaltres?. va produir el mateix procés de parcel·lació i urbanització a Can Pastilla?. ?Palma mon amour!? Dic en veu alta: ?Ni envaïda, ni acorralada, ni gentrificada, ni posseïda. Llibertat! La Davant aquesta lliçó d'història urbana en Rafel li canvia ciutat per viure-hi, la ciutat com una 'casa gran' que de tema: ?Amb aquesta calor sempre me'n record de deia Rafael Alberti. La ciutat com una mare que de tant Summertime, la cançó, concebuda com un ària, que ja en tant renya els seus fills... O que ens avisa amb tocs és un clàssic, i que Gershwin va compondre dins el d'alerta, amb senyes que hem de saber interpretar. musical Porgy&Bess l'any 1935?. ?Fa tants d'anys?? Ciutat mare! Palma, sentimental, un enyor, un desig, un Demana en Martí ?Encara la senten cantar versionada passat, un futur, unes ganes, com una nova libido per per molta gent. A mi, en canvi, aquesta calor me voler fer coses i per desitjar fer coses?. ?I ara? Has trastorna i me fa cantar 'Don Toribio, Toribio, tengut un orgasme?? demana en Carambola, la bola...!' Venga rumba catalana d'en Peret, 'No estaba muerto, estaba tomando cañas'. ?Ben Jaume Garau que ens avisa: ?Avui hem d'arribar fins a fresquetes supòs?? Li diu amb conya en Martí. ?Estic Son Verí a peu?. I passam revista al paisatge urbà preocupat?, diu ?Per què?'? li deman ?Pel progrés del marítim d'aquest costat de Palma. ?Des de la Porta des reguetón! Aquest ritme urbà sud-americà, s'ha fet seu Camp fins al Molinar, hi havia un conjunt de fàbriques l'espai musical mundial. L'imperi del reguetón! Estam d?electricitat, d?adoberies, una refineria de petroli i perduts!? magatzems que conferien una imatge totalment industrial a aquesta banda de Ciutat, molt diferent de Passant del reguetón en Jaume continua: ?Però serà la la zona d' El Terreno. El Portitxol era un petit grup de parcel·lació de Les Meravelles, la que tendrà una major cases sense cap hotel, que havia crescut seguint una consistència i desenvolupament, amb la famosa mica l?ordenació que havia previst Bartomeu Ferrà ja el església construïda per l?arquitecte racionalista 1891. El Molinar era un barri de pescadors i obrers, i en Francesc Cases. Els projectes d?urbanització de S?Arenal canvi, la ?Ciutat Jardí? que data de principis dels anys varen començar ben prest, concretament a 1913, de la 20, impulsada per Josep Tous, empresari omnipresent mà un altre pic de Gaspar Bennàzar ?. en totes les iniciatives de Ciutat, es creu que comptava ?Reguetón? Ens queden els llibres? diu en Joan, ?seran com a soci el també omnipresent Gaspar Bennàzar, el nostre refugi, recordau el que deia Walter Benjamin, ?S'Arquitecte? per antonomàsia de Palma. De fet, l?hotel dels llibres i les prostitutes: 'els dos es poden dur al llit' emblemàtic, que encara destaca ran de platja, va ser ?Tan prosaic en Benjamin?? ?Bé, idò canvia la cita: 'Tot dissenyat pel qui era el seu amic i company de feina de allò que amb raó denominam bell, com Palma, apareix l?Ajuntament, Jaume Alenyar. El conjunt es va de manera paradoxal?. Foto: Leonardo Serrat 14 15  Foto: Irene Daudén Carretero Foto: Almudena Martínez (FTPM365). 16  LA TRA NSI CI Ó ECONÒM I CA En finalitzar la temporada turística de 2022, i amb la intenció de ?rebaixar l?eufòria?, es presentava el 2023 amb un halo d?incertesa, posant en dubte que la temporada assolís de nou les mateixes xifres. Amb la perspectiva de l?any, es pot afirmar que ja hem recuperat el nivell de l?any anterior, superant fins i tot alguns dels rècords d?arribada de turistes o despesa per visitant. El canvi de model econòmic, tan debatut, sembla que no s?acaba de donar en una economía que continúa enfocada al sector turístic. Les intencions de diversificació econòmica tan defensades en Les intencions de diversificació econòmica tan defensades durant les primeres etapes de la pandèmia, semblen haver-se diluït i traduït finalment en un enfortiment del turisme. Des del Fòrum de la Societat Civil es treballa en un sistema d?indicadors per mesurar la transició: si aquesta avança, retrocedeix o està estancada. Com evoluciona la transició econòmica de Palma? 16 Foto: Clàudia Christina Vaders. 17  Foto: Manfred Reinert Crei x el preu d?h ab i tar a l a ci utat Segons Idealista, només el 14% dels pisos de lloguer a Palma es troben per sota del límit raonable, és a dir, L'Ajuntament de Palma elaborava al mes de gener, a accessibles sense destinar més del 30% del salari al través de l'àrea de Benestar Social, un estudi que pagament de l'habitatge. La pressió immobiliària a la delimitava en 1.421 ? el salari mínim que ha de tenir una que fins ara es trobaven sotmesos alguns barris de la persona adulta que visqui sola per a poder viure a la ciutat s'està contagiant a les zones del Terreno o Cala ciutat dignament. No parlam només d'un pis, ja que el Major, on part del patrimoni arquitectònic que ha donat mateix mes es publicava que Palma ja és la tercera ciutat històricament caràcter a aquests barris és cobdiciat per més cara d'Espanya per llogar una habitació, amb 516 ? agències immobiliàries i inversos estrangers d'alt poder al mes de mitjana. adquisitiu. - Un adulto necesita ingresar 1.421 euros al mes para vivir dignamente en Palma, Cadena Ser, 09/01/2023 - Palma, la tercera ciudad más cara de España para alquilar una habitación, Mallorca Informa, 26/01/2023 - Vivienda en Baleares: «Hay que proteger a la población local de la inversión inmobiliaria internacional», Ultima hora, 24/02/2023 - La fiebre inmobiliaria se contagia a las casas singulares de Palma: El Terreno y Cala Major, los barrios más afectados, Diario de Mallorca, 26/03/2023 - «La vivienda es ahora la principal palanca de exclusión», Ultima hora, 05/06/2023 - El 86% de pisos en alquiler en Palma tienen un precio que supera el umbral de lo razonable, Diario de Mallorca, 09/06/2023 - Palma: ¿Cuánto ganan tus vecinos?, Ultima hora, 23/10/2023 18 Ens q uedarà q ual q ue b arri sense gentri f i car? El boom immobiliari ha arribat al barri de Pere Garau, que ha patit un augment en el valor del metre quadrat de sòl d'un 41,2%. Veïns del barri han de marxar a la perifèria o a nuclis urbans fora de Palma. Continuen proliferant les noves promocions d'habitatge a Nou Llevant, que en els darrers quatre anys ha experimentat un gran avenç immobiliari. No es tracta, però, d'habitatge a preus assequibles, de manera que el procés de gentrificació sembla imparable a Llevant i La Soledat i amenaça d'incrementar els preus de venda i lloguer de les barriades. Els veïns del centre continuen patint una expulsió dels seus carrers, que diuen "s'han convertit en un parc d'atraccions per a turistes". A Son Espanyolet, el lloguer turístic continua en conflicte amb la vida de barri, i la lluita veïnal es manifesta amb la campanya Foto: J4um3 "Toc-toc veïna", per reclamar la seva identitat. . Foto: Ultima Hora - El ministro de Universidades reclama una ?planificación de calidad? que no expulse de las ciudades a los residentes, Diario de Mallorca, 23/02/2023 - El boom de la vivienda llega a Pere Garau y se disparan los precios, Ultima Hora, 07/04/2023 - Vecinos de Pere Garau salen del barrio mientras explota la inversión foránea, Ultima Hora, 08/04/2023 - Lucharán contra la gentrificación y masificación turística de los barrios del litoral de Ciutat, Diario de Mallorca, 16/04/2023 - El barrio de Son Espanyolet reactiva su lucha vecinal contra el alquiler turístico para preservar su identidad, Diario de Mallorca, 03/06/2023 - Vecinos de Palma, expulsados del centro: «Se ha convertido en un parque de atracciones para turistas», Ultima Hora, 05/06/2023 - Nou Llevant, el nuevo barrio alemán de Palma que ya se vende como Nou Portitxol, Diario de Mallorca, 22/10/2023 18 19  Foto: Clàudia Vidal López. Crei x el turi sme de l ux e Durant 2023, Palma s'ha consolidat com a destí de luxe, econòmic i empresarial de la ciutat, omplint la ciutat de convertint-se en una de les ciutats europees amb més souvenirs, gelateries i establiments enfocats només a hotels boutique i incrementant l'arribada de turistes d'alt turistes. Comerciants i associacions es manifesten contra la poder adquisitiu. En el darrer any, Palma ha pujat una pèrdua d'identitat i el procés d'homogeneïtzació que s'està posició en el rànquing de competitivitat turística de destins produint sobretot en els barris del centre. La Fundació urbans d'Exceltur, que analitza les principals 22 Turisme Palma 365 proposa gestionar la massificació destinacions urbanes espanyoles, arribant al sisè lloc. turística amb la creació de cinc noves rutes turístiques a través de tecnologia, com mapes de calor i intel·ligència La hiperespecialització turística es manifesta al teixit artificial. Foto: Alfonso Martínez Simó Foto: Antonio Garcia Salvador - Palma explica sus inversiones en Fitur, Ultima Hora, 27/01/2023 - Palma se consolida como destino de lujo y sumará cuatro nuevos hoteles a lo largo de este año, Diario de Mallorca, 28/01/2023 - Palma mejora una posición y se sitúa sexta en el ranking de competitividad turística de destinos urbanos de Exceltur, Europa Press, 14/03/2023 - Los 'souvenirs' invaden Jaume II en Palma: once negocios solo para turistas en una misma calle, Diario de Mallorca, 21/04/2023 - La transformación de Palma: del ADN mallorquín a la ciudad franquicia, Diario de Mallorca, 11/06/2023 - La prioritat de la Fundació Turisme Palma 365: descongestionar el centre, IB3 Notícies, 16/06/2023 - Los hoteles boutique y urbanos de Palma son los más caros del Mediterráneo, Ultima Hora, 05/07/2023 - Opinión: Turismo y Cultura, la concejalía unitaria que regresa a Palma, Diario de Mallorca, 19/06/2023 - La patronal Habtur al nuevo alcalde de Palma: La prohibición del alquiler turístico no ha servido, Diario de Mallorca, 20/06/2023 20 El turi sme de creuers recupera (i supera) l es x i f res prepandèmi a Un any més, els impactes del turisme de creuers es Foto: Rafael Gaya Ribas deixen veure en l?àmbit econòmic i social. Imatges publicades als mitjans de comunicació mostren situacions de la saturació del centre de Palma amb l?arribada de dos grans bucs per Setmana Santa. Quaranta-tres creuers van fer escala a Palma al mes d?abril, trobant dies on en van coincidir tres i quatre de forma simultània al port, superant els valors dels anys 2019 i 2022. Aleix Calveras, investigador de la UIB, explica en la seva recerca com el turisme de creuers no suposa un benefici econòmic tan gran com es pensa i que, en canvi, sí que afecta de manera evident la qualitat de vida dels residents i el perfil turístic que arriba a la ciutat. L?acord de limitació s?ha incomplert en diverses ocasions i amb el canvi de color polític es planteja ampliar el nombre d?escales, especialment durant els mesos d?hivern. Entitats de comerciants com PIMECO, demanen al Govern que modifiqui o cancel·li l?acord amb les navilieres que limita als creuers, ja que consideren que els comerços de Palma sobreviuen gràcies als creueristes durant els mesos d?estiu. - Una avalancha de cruceristas llena el centro de Palma tras la llegada de dos grandes buques, Diario de Mallorca, 27/03/2023 - Cuarenta y tres cruceros harán escala en el puerto de Palma en abril, Diario de Mallorca, 31/03/2023 - Palma se convierte en abril en el principal puerto de salida de cruceros para alemanes, Ultima Hora, 08/04/2023 - El turisme de creuers: un mal negoci per a Palma, Diario de Mallorca, 18/04/2023 - Las navieras de cruceros aumentarán escalas en Palma si lo pide el Govern, Ultima Hora, 01/06/2023 - PIMECO exigeix al govern que modifiqui o canceli l?acord que limita els creuers: ?Palma no té visitants, és un desert?, Ara Balears, 08/08/2023 Foto: José Ignacio Barbas Pérez 20 21  El centre h i stòri c no h auri a de ser un parc temàti c Jaume Garau Foto: Rosa Ferrer Mulet Aquesta iniciativa és similar a moltes altres de caràcter La legislació vigent protectora del patrimoni compromet esportiu i lúdic que es realitzen davall la murada perquè els organismes públics en la conservació i custòdia del és un entorn atractiu, no perquè sigui el més adient. Què Centre Històric de Palma, el segon més gran catalogat, vol dir per l'Ajuntament de Palma dinamitzar la ciutat? després del de Roma, adoptant les mesures oportunes Per a qui es dinamitza? A quin cost econòmic i social? per evitar-ne el deteriorament, la pèrdua o la destrucció. Per nosaltres aquest és un exemple més de la violència Hem observat aquests dies passats l'enèsima vulneració institucional que fa dècades s'està exercint sobre el dels drets de protecció del patrimoni a més del dret al Centre Històric de Palma. Un espai ple d'història, descans perpetrada per les institucions: l'anomenat On patrimoni i cultura, però on també resisteixen a la Season Fest. Durant tres dies el Parc de la Mar, ha estat gentrificació, turistificació i especulació veïns i veïnes i envoltat de tanques per escoltar música a alts decibels, comerços de proximitat. consumir als foodtrucks allà instal·lats durant tot el cap de setmana a més dels cotxes aparcats davall la murada, A més d?aquestes lògiques especulatives relacionades amb els perjudicis que això ha generat a usuaris amb el turisme de masses, els veïns i veïnes fa dècades habituals del parc, veïns i veïnes i el mateix paviment per que pateixen la degradació dels seus barris per la la circulació de vehicles de gran tonatge a un espai que proliferació d'esdeveniments i activitats que no fan més no contempla aquest ús. que banalitzar el centre històric: esdeveniments esportius, musicals, mercadets amb qualsevol excusa, Aquesta ha estat una iniciativa de la Fundació Turisme excursions massives de creueristes, intens transport de Palma de Mallorca 365, entitat pública de gestió mixta en mercaderies pel creixement dels hotels boutique, etc. matèria de turisme i promoció exterior, composta per l'Ajuntament de Palma, de forma majoritària, l'Autoritat Per l'acumulació de totes aquestes dinàmiques que Portuària de Balears i 28 empreses privades. El festival degraden el centre històric i les vides d'aquells i aquelles On Season Fest ha estat organitzat per una empresa que encara l'habiten, les institucions, en un exercici de privada, guanyadora del concurs públic. El seu objectiu responsabilitat i de mirar a llarg termini i pel bé comú, ha estat "dinamitzar la ciutat a l'hivern, fent-la més haurien de posar fi a aquesta espiral de maltractament. atractiva tant per a residents com per a visitants durant Prou d'invertir recursos públics (econòmics o en els mesos en els quals la indústria turística funciona amb infraestructures) en promoció de la ciutat a espais menys rendiment". inadequats, prou de banalitzar el centre històric de 22 Palma, prou de fer decantar sempre la balança del compleixen les ordenances, establir més espais de suposat guany econòmic, prou de donar l'esquena als col·laboració amb els veïns, difondre i protegir més el residents, en comptes de mirar pel benestar, descans i nostre patrimoni, i, en definitiva, cercar major gaudi de la ciutat antiga per part d'aquells i aquelles implicació de les empreses i les institucions en la cura que l'habiten i d'aquells que l'estimen i la visiten. del centre de Ciutat. En canvi, s'haurien de fer més activitats descentralitzades, posar més sancions als que no Article publicat al diari Ultima Hora M egacreuers, f ora de l es ci utats! Jaume Garau Primer va ser Venècia, ara Amsterdam, després li tocarà proliferen per 6000 passatgers i 2000 de tripulació. a Palma treure els megacreuers fora del port. A Venècia Els arguments de les autoritats d'Amsterdam són clars: fa molts anys que lluiten contra l'espectacular aberració "No ens a surt a compte". No és sostenible aquest que era veure els grans vaixells passant pel mig del turisme en els centres històrics. Observant els costos canal de la Giudecca. La lluita va ser molt llarga fins que directes i indirectes d'aquesta activitat, han arribat a la va intervenir el president del Govern italià, Mario conclusió que no val la pena admetre aquesta activitat Draghi, per posar punt final, després de la seria en el seu territori. Estaven espantats de veure el advertència de la Unesco de llevar-li el reconeixement resultat de l'estudi de la Federació Europea del de ciutat Patrimoni de la Humanitat. Transport, que demostra que només 63 megacreuers Ara ha estat Amsterdam, una ciutat també molt emeten un 43% més d'òxid de sulfat que els 292 saturada pels milions de turistes que aflueix pels seus milions de cotxes que hi ha Europa. carrers, places i llocs emblemàtics. La lluita de Així i tot, no sembla que la indústria dels grans creuers l'administració municipal contra la saturació ha estat vagi a canviar la seva estratègia que continua essent seriosa en molts fronts, fins que han pres la mesura de créixer més. La Cruise Lines International Association fer fora els megacreuers del centre de la ciutat. (CLIA) ha dit que aquest any 2023 arribaran a Palma no té un canal per on passen els creuers però té transportar més passatgers que abans de la pandèmia un port relativament petit com per albergar aquests que entraran en funcionament uns 40 grans vaixells i monstres del turisme de masses. El port de Palma per l'any 2027 hi ha ordenats més de 75. formava una part molt íntima de la ciutat fins ben Jaume Martínez, el nou batle de Palma és, segons la veu entrat el segle XX, d'ençà que a l'Autoritat Portuària se li del carrer, una persona amable, educada i que coneix va ocórrer la brillant idea de fer concessions a "marines perfectament el món turístic, ja que va ser conseller. En privades" en l'espai públic marítim. Això va omplir bona una de les seves propostes preelectorals va dir que part del port d'amarraments de grans iots que deixen volia fer de Palma la capital mundial del turisme. La uns ingressos molt alts a l'APB. A poc a poc, les idea en principi no té perquè ser dolenta, però si això activitats pesqueres varen minvar i les industrials vol dir mantenir o fer créixer l'actual turisme de creixeren, tancant-se totalment l'accés al passeig i la megacreuers estarem en contra. Des de la Plataforma curiositat de la ciutadania. Ara el port és una fortalesa contra els Megacreuers, la nostra primera proposta supervigilada, a la qual només hi van aquells que tenen encara és limitar a un megacreuer al dia, amb un una activitat industrial o turística controlada. màxim de 4000 persones desembarcades, i fer un El port de Palma sempre ha estat un lloc molt atractiu estudi de càrrega per veure quin tipus de vaixells i pels creuers, quan aquests eren per minories amb molt quants pot admetre la nostra ciutat per ser un destí poder adquisitiu. Després va venir el gran negoci dels sostenible. creuers de la mà de grans operadors turístics i inversors de la gran indústria nàutica europea, passant de creuers de 2000 passatgers als megacreuers que ara Article publicat al diari Ultima Hora 22 23  El sobreturi sme decanta el s barri s costaners de Pal ma cap a l a dreta pol íti ca Jaume Garau Foto: Maria José Ribas Bermudez El «sobreturisme» es defineix segons l'OMT com «el que insinua l'esquerra. fenomen pel qual determinats llocs d'interès són visitats per un nombre excessiu de turistes, provocant efectes En aquest assaig es presenten dos indicadors electorals: no desitjats per als llocs visitats.» No hi ha cap dubte que el nombre de vots i l'abstenció diferencial. Se seleccionen Mallorca pateix de sobreturisme. les dades dels barris costaners i tres barriades de l'interior de ciutat [...]. L'excés de turistes està impulsat i gestionat per grans institucions i empreses privades estrangeres i nacionals, L'evolució del turisme i l'especulació immobiliària són els creant un mercat internacional intensiu molt superior a dos principals motors de la vida econòmica i social de la capacitat de càrrega social i ambiental de l'illa. Si el Palma i de Mallorca. Aquesta evolució té un ritme que domini del sobreturisme continua, el turisme sostenible s'accentua any rere any, una vegada passada la COVID. no creixerà. La lluita entre dos tipus de polítiques del turisme, una basada en el laissez faire lliberal, i una altra basada en el A Mallorca del sobreturisme es concentra els mesos control i la mesura, té un reflex en els processos d'estiu a l'àrea metropolitana de Palma, però és en els electorals. barris costaners de la ciutat de Palma on s'intensifica la saturació turística i l'especulació immobiliària. Aquesta En les darreres eleccions municipals, la dreta ha rebut un dinàmica socioeconòmica està determinant una fort impuls a Palma per motius de política nacional però dinàmica política on l'esquerra va perdent pes en les també local. Pel que afecta la vida local, la defensa de darreres tres eleccions. En canvi, la dreta avança de l'actual statu quo del procés turístic i l'especulació manera clara, suportada per una majoria social que, o bé immobiliària afavoreix el sobreturisme als barris defensa el model turístic actual o bé no creu en el canvi costaners. El resultat de tot plegat té una gran 24 importància per a la vida dels residents d'aquests barris, que aportin accions pràctiques i positives per un canvi molts dels quals opten per anar-se'n a viure a un altre en els barris costaners. Per això perden molts vots dels lloc perquè creuen que el procés és irreversible i anirà a seus simpatitzants. pitjor. Altres es queden i fan el que poden. Mentre que Si miram al que ha passat als barris simpatitzants de altres es queden i lluiten per canviar el destí que els hi l'esquerra, veiem que el fenomen general de pèrdua de ha tocat viure. vot per abstenció diferencial es dona igualment, encara Pel que fa a la dreta (PP i Vox) el procés de turistificació que amb una altra intensitat. va a favor seu perquè la majoria dels votants d'aquests Parafrasejant una dita sobre Joan March i la República, barris costaners, o bé està a favor del creixement turístic, podríem dir que «o l'esquerra acaba amb el o bé no veu que un canvi per l'esquerra sigui possible i, sobreturisme com a model econòmic creixent, o el per tant, voten a la dreta, que els hi dona més confiança sobreturisme acabarà amb l'esquerra com a alternativa per assegurar l'activitat econòmica del turisme. de poder», Pel que fa als votants de l'esquerra (PSOE, Més i Podemos/Sumar), no dubten que els partits d'esquerres estan en contra del creixement turístic, però no veuen Fragments extrets de l'estudi "El sobreturisme decanta els barris costaners de Palma cap a la dreta política" Foto: Magdalena Vidal 24 25  Foto: Jaime Antonio Aguiló 26  LA TRA NSI CI Ó ECOLÒGI CA I DE M OBI LI TA T "L'era de l'escalfament global ha acabat. Entram en l'era de l'ebullició global". Així ho afirmava António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, a l'Informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el mes de juliol d'aquest any. I no és per a menys. En un patró que es repeteix any rere any, l'estiu de 2023 ens ha deixat temperatures que han superat la mitjana històrica mes a mes, trobant valors que han arribat a superar els 40?°C al juliol a l'interior i nord de Mallorca. Aquest 2023, la nostra illa ha estat amfitriona de la Cimera de Destins Turístics Sostenibles al mes de març i de la Cimera Turística Europea al mes d'octubre, les quals han convertit Mallorca en l'epicentre del turisme sostenible, almenys en nom. Tot i això, el nombre de vols i el volum de passatgers que arriben a l'illa no ha fet més que augmentar, amb xifres de més d'11 milions de passatgers registrats fins al mes de novembre a l'aeroport de Palma. Pel que fa a la indústria creuerística, entre gener i octubre s'han registrat al port de Palma un total de 440 escales de creuers, que han dut a l'illa 1,7 milions de creueristes, arribant pràcticament als valors del 2019 prepandèmia. La contaminació que això suposa empitjora en gran manera la qualitat de vida dels habitants de les zones properes al port. Amb el nou panorama polític i social, que posa el focus encara més en el turisme i en el creixement econòmic, és responsabilitat de tots i totes garantir que aquesta transició es dona de forma sostenible en termes ambientals i de mobilitat. 26 27 27  Cap a una Pal ma més v erda... organitzar al gener una ruta a peu en defensa de l?aigua com a dret global. Al mes d?abril es va fer oficial, amb la Una nova web de l?àrea d?Infraestructures recopila en un seva publicació al BOIB, la protecció de la zona d?es mapa les 212 fitxes de parcs i zones verdes de la ciutat Carnatge, a través d?un Pla Especial de Protecció. Més de Palma, per proporcionar informació actualitzada a la de 407 establiments hotelers de Palma han participat ciutadania. El Nou Pla General, tal com s?ha comentat aquest estiu en la quarta edició del anteriorment, apostava per un urbanisme de #MovimentBanderesVerdes, una iniciativa d?Ecovidrio proximitat, però de moment només se n?ha aprovat una per premiar el compromís dels municipis i de part: queda pendent la part estructural, a l?espera d?una l?hosteleria amb l?economia circular i el reciclatge. nova fase d?al·legacions i d?exposició pública que ha de L?Ajuntament de Palma confirma la compra de la finca durar, previsiblement, fins a mitjans del 2024. Així que de Son Quint, per a la creació d?un segon pulmó verd a la ciutat continua, en part, amb la normativa de 1998. Palma i d?una entrada a la Serra de Tramuntana, i Enginyeria sense Fronteres, en col·laboració amb impulsar la regla del 3-30-300. l?Associació de Veïns El Coliseu i Vianants de Mallorca, va - Caminada a Palma en defensa de l'aigua com a dret universal i la seva gestió pública, DBalears, 30/01/2023 - Una nueva web de Infraestructuras detalla 212 parques y zonas verdes de Palma, Diario de Mallorca, 14/03/2023 - El Pla Nou General, una eina essencial a favor del planeta, Diario de Mallorca, 26/03/2023 - Proponen comprar la finca de Son Quint para hacer otro bosque público para Palma, Diario de Mallorca, 03/05/2023 - El PSOE es compromet a fer el segon bosc de Palma a Son Quint, Ara Balears, 10/05/2023 - La protección de es Carnatge se oficializa al publicarse en el BOIB, Ultima Hora, 09/06/2023 - Palma competirá para alzarse con la Bandera Verde de la sostenibilidad hostelera de Ecovidrio, Europa Press, 19/07/2023 - Cort comprará la finca de Son Quint gracias a la aportación extra del Govern y Consell por la Ley de Capitalidad, Ultima Hora, 12/12/2023 28  Foto: Diario de Mallorca ... o no? gerent de la Fundació Turisme Palma 365, reconeix que Palma no té la imatge de destí verd i reconeix el repte Els veïns de la zona del Passeig Marítim es queixen de que té la ciutat de convertir-se en un destí socialment l?eliminació d?exemplars d?arbres de més de 50 anys per sostenible davant de la seva massificació turística. mor de les reformes de primera línia de Ciutat i L?Ajuntament de Palma demana més temps per critiquen a l?Autoritat Portuària per no cuidar el implantar la zona de Baixes Emissions al centre i patrimoni. Segons dades de l?any passat, a Palma sol·licita una pròrroga fins a desembre de 2024. El només es reciclen el 27,5% dels residus generats en comptador d?arbres de Plaça Espanya s?apaga, donada contraposició amb el 60% que la Unió Europea exigeix la finalització del contracte amb l?empresa que als municipis de cara al 2030. Pedro Homar, director s?encarregava del seu funcionament. - Actualizando los árboles, Diario de Mallorca, 10/01/2023 - Cort todavía no tiene fecha para implantar la Zona de Bajas Emisiones en el centro, Diario de Mallorca, 09/01/2023 - Palma solo recicla el 27% de sus basuras cuando Europa ya exige la mitad, Diario de Mallorca, 13/02/2023 - La cara fea de la reforma del Passeig Marítim de Palma, Ultima Hora, 28/12/2022 - "Palma no tiene imagen de destino verde, y debería", Diario de Mallorca, 14/06/2023 - El nuevo Ayuntamiento de Palma apaga el contador de árboles de plaza España de manera definitiva, Diario de Mallorca, 01/08/2023 - El ayuntamiento de Palma pide más tiempo para implantar la Zona de Bajas Emisiones en el centro, Diario de Mallorca, 20/09/2023 28 29  Foto: Tomeu Canyellas La nov a mob i l i tat es mou en bi ci cl eta i pati net En termes de mobilitat, el nou equip de govern de Cort exposa les seves intencions de segregar els carrils bici dels espais per a vianants, eliminant el de Blanquerna o el de plaça Espanya, actualment ja suprimit per les obres de remodelació de la plaça, a l?espera de trobar alternatives. Vianants Mallorca o la Plataforma Patinetes y Bicis a Raya han denunciat la inseguretat que pateixen els vianants i reivindiquen la solució de diversos trams conflictius. Parlant de bicis, un nou projecte conegut com a Fum-Bici, impulsat per l?Associació de Veïnes de Canamunt, impulsa la mesura de la qualitat de l?aire mentre pedaleges per Palma. El sensor a emprar, que es col·locarà a la bicicleta, encara és Foto: Ultima Hora un prototip. - Acusan a Pastor de ignorar un acuerdo plenario que obliga a "redefinir " el carril bici de la plaza de España, Diario de Mallorca, 02/02/2023 - Patinetes eléctricos de alquiler vuelven a Palma tras el veto del anterior Ayuntamiento, Diario de Mallorca, 07/07/2023 - Vianants per Mallorca propone a Cort rehacer el carril bici de Avingudes, Diario de Mallorca, 27/07/2023 - Projecte de Fum-Bici per a mesurar la contaminació mentre pedalejes per Palma, Diario de Mallorca, 20/09/2023 - Cort comença a modificar el carril bici que va desde la rotonda de La Vileta a la de Son Moix, Ultima Hora, 16/10/2023 - L?alcalde de Palma, Jaime Martínez vol eliminar el carril bici de Blanquerna i fer que circuli per vies paral·leles, Cadena Ser, 07/12/2023 30  Foto: GOB Foto: Joventut Pel Clima Sa Garri gueta Rassa no es toca La Plataforma ?No toqueu sa Garrigueta Rassa?, impulsada entre d?altres per la Federació d?Associacions de Veïns de Palma, pot celebrar l?èxit de la lluita veïnal contra l?explotació de les pedreres. El mes de gener, les associacions integrants de la Plataforma es varen Foto: Diario de Mallorca manifestar en contra de la decisió de la Comissió de Medi Ambient d?autoritzar el projecte de rehabilitació de Sa Garrigueta Rassa i Can Roselló. Mesos després, el ple - Manifestación contra la reforma de las canteras de insular aprovava de forma unànime la proposta Establiments, Ultima hora, 10/01/2023 presentada pel Consell Territorial de Ponent que - Unanimidad en Cort en el rechazo de los proyectos de restauración de las canteras de rebutjava aquests projectes de restauració, i aprovava la Establiments, Diario de Mallorca, 23/02/2023 sol·licitud perquè l?Ajuntament, el Govern i el Consell - El Consell de Mallorca insta a la compra pública de adquirissin els terrenys per convertir-los en equipament las canteras sa Garrigueta Rassa y Can Rosselló, municipal, idealment un gran parc urbà. Actualment, el Diario de Mallorca, 13/04/2023 Govern es troba en negociacions per a l?obtenció - Jaime Martínez quiere recuperar para Palma las canteras de Establiments esta legislatura, Ultima d?aquestes pedreres, ja sigui a través de la seva compra o Hora, 23/06/2023 d?un procés d?expropiació que es pot dilatar en el temps. 30 31  Com es mani f esta el canv i cl i màti c? A Palma, entre el 1971 i el 2022 s?han incrementat en més de 50 els dies amb temperatura màxima superior a 25ºC, que segons el programa Copernicus de la UE es consideren estiu. Això, afegit als 90 dies estacionals, fa que l?estiu duri quatre mesos i mig. El canvi climàtic posa en perill la línia de costa. Segons les previsions científiques, s?espera que Mallorca perdi 60 metres de costa de cara a 2100, el que suposa que les zones del Molinar, Passeig Marítim o les platges de Can Pere Antoni i es Portitxol quedin devorades per la mar. Els boscos tampoc no se salven. I és que els estius cada cop més calorosos, juntament amb l?acumulació de biomassa no retirada degut a temporals com Juliette, augmenta molt el risc d?incendis cada cop més intensos. El Mediterrani en conjunt és de les zones més afectades pel canvi climàtic, on aquest va un 20% més ràpid que a la resta del món. - Palma perderá 60 metros de costa por el Foto: Ajuntament de Palma. cambio climático, Ultima Hora, 25/03/2023 - El verano de Palma ya dura casi medio año a causa del cambio climático, Ultima Hora, 04/05/2023 - Alt risc d?incendis a Mallorca donades les altes temperatures i els efectes del temporal Juliette, Ultima Hora, 27/07/2023 - El canvi climàtic s?accelera a Balears un 20% més ràpid que a la resta del món, Ultima Hora, 21/04/2023 Foto: Sebastian Aggero Foto: José Miguel de Orbe Palafoix 32 Transporte públ i co (gratui to): l os medi os y l os f i nes M i guel Reyero Foto: Ajuntament de Palma La opción a favor del transporte público en detrimento La gr at u idad del t r an spor t e pú blico com o f in y del privado es (o debiera ser) un punto de partida de com o m edio para la ciudadanía, pero sobre todo para quienes gobiernan nuestras ciudades. Es un concepto básico e En 2023 el Gobierno del Estado impulsó, incontestable en movilidad. Y esto desde hace muchas fundamentalmente con fondos y europeos, la gratuidad décadas, y para cualquier ideología política. Inicialmente, del transporte público en las Comunidades Autónoma fue una opción forzosa por simples motivos de físicos. como un elemento para paliar los efectos económicos de Hace cuarenta años ya lo explicaba un alcalde: ?Ni las la pandemia Covid-19 y de la guerra de Ucrania. Europa calles estiran, ni los coches encogen?. Luego, si los ligaba esos fondos con la lucha contra las emisiones de coches que de media transportan 1,2 personas no gases de efecto invernadero. Pero además de suponer caben, hay que sustituirlos por autobuses, o mejor aún, una ayuda a las economías más frágiles (las más fuertes, por tranvías, que transportan respectivamente el además, utilizan poco o nada el transporte público), la equivalente a 50 o 200 coches. medida ha tenido un efecto colateral incontestable: el aumento del número de usuarios de los medios Pero a este argumento de movilidad, en los últimos años públicos. Enorme en el caso de Palma. se han añadido los motivos medioambientales, todavía más serios. Según datos de la E.M.T