anuari palma 2022_WEB

L A CI UTAT EN TRAN SI CI Ó An u ar i d e Pal m a 2022  Edita: www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com Amb el suport de: Equip de redacció: Juanjo Suárez i Maria Reyero. Agraïments especials als i les articulistes i persones entrevistades (continguts publicats a diferents números de la revista Ciutat i altres mitjans i reproduïts a aquest anuari): Cristina Llorente, Gabriel Alomar, Plataforma contra els Megacreuers, Jaume Bauzà, Josep Maria Llauradó, Jaume Garau, Joaquín Rábago, David Abril, Margalida Ramis, Magdalena Aguiló i Maria José Ribas. Imprès a Esment Impremta. Foto de portada: Mariángela Raponi. Aquesta fotografia, com les de l'interior de la publicació si no s'indica el contrari, formen part del Banc d'imatgesde Palma: una ciutat, infiniteshistòries, de la Fundació Turisme Palma 365 (FTPM365). Dipòsit legal: DL PM 00999-2022 Foto: Rafel Balaguer Prunés.  PRESENTACIÓ 06 La t ransició urbaníst ica 09 Tenim un nou PGOU ...o no tenim un nou PGOU? Els eixos cívics caminen a ritmes diferents Arranquen les obres del passeig marítim Avanços i estancaments Articlesde Palma XXI, Cristina Llorente i Gabriel Alomar La t ransició econòmica 20 La gentrificació s'estén a nous barris Megacreuers: a la baixa però encara un problema Parc Agrari: cap a un nou model de producció i consum? Petit comerç: la resistència El renou que mou molts diners El turisme urbà creix, també als barris de l'Eixample Articlesde la Plataforma contra els Megacreuers, Jaume Bauzà, Josep Maria Llauradó i Jaume Garau La t ransició ecològica i de mobilit at 34 Palma, ciutat verda Mobilitzacions ecologistes a Ciutat L'any en que vàrem conèixer els veritables impactes del fum dels creuers La mobilitat en transició Palma vol ser una ciutat amb tranvia El cotxe continua essent protagonista Articles de Joaquín Rábago i David Abril La t ransició social 44 Els veïns es mobilitzen contra la gentrificació i el renou Habitatge digne i accesible a Palma: una assignatura pendent Palma, ciutat de desigualtats La ciutadania vol participar Cultura a Ciutat: malgrat tot, consolidació, creativitat i resiliència Articles de Magdalena Aguiló, Margalida Ramisi Maria José Ribas 5  PRESENTA CI Ó DE L'A NUA RI DE CI UTA T Un dels aprenentatges que traguérem de la pandèmia va ser que el model econòmic de Balears feia figa. "En sortirem millors!", ens repetien mentre vèiem, per exemple, com es buidaven les prestatgeries del supermercat per la nostra dependència d'ultramar. Quan tot allò passàs, hauríem de diversificar, ser més solidaris, mantenir l'aire net i omplir la senalla amb producte local. Tanmateix, superada la pitjor etapa de la crisi sanitària, la reacció imminent va ser mirar cap enrere per encalçar les xifres de 2019. En qüestió de dos anys, hem pràcticament igualat el nombre de visitants per mar i aire, continuam veient -i respirant- els niguls grisos que cada dia cobreixen la badia de Palma i la pagesia continua fent equilibris per fer rendibles les seves terres. Tot i haver pres determinades mesures, com ara la prohibició de lloguer turístic en sòl urbà, cada cop és més difícil accedir a un habitatge, sigui com a propietari o com a inquilí. Els desnonaments per impagament de rendes continuen a l'alça i el parc públic d'habitatge és, encara, més que insuficient. Per acabar-ho d'adobar, les notícies diàries ens mostren reporteres que simulen deixar-se el jornal als mercats comprant els queviures bàsics, mentre més i més famílies s'afegeixen a les cues de la fam. Així les coses, costa encetar el nou any amb energia. Tanta sort que la contraportada de 2022 ens deixa certs halos d'esperança, per exemple, amb l'aprovació dels plans d'Ordenació Urbana i de Mobilitat Sostenible, que aspiren a convertir Palma en una ciutat més tranquil·la, més amable, més propera a les persones i més connectada amb el seu anell agrari. En una ciutat que posa la mirada en les cures, introduint per primera vegada el concepte de gènere en l'urbanisme. O amb el projecte de la primera fase del Trambadia (esperem que n'hi hagi d'altres), que hauria de contribuir al fet que aparquem definitivament el cotxe com ja ho intenten les reformes urbanes de Nuredduna, Cotlliure o el carril VAO, cap d'elles sense controvèrsia. O amb l'obertura de part del bosc urbà de Sa Riera, que promet un gran pulmó verd per a Palma i ha suposat una empenta per al comptador d'arbres de plaça Espanya. O amb l'anunci de les noves ajudes d'accés a l'habitatge, com l'increment d'impostos a grans tenidors i pisos buits, o les futures promocions d'HPO, o la limitació de preus que permetrà, tant de bo, la incipient llei estatal. Amb tot, 2023 es presenta com un any de "potsers", on tots aquests halos d'esperança queden compromesos a les eleccions del pròxim mes de maig. Sigui com sigui, des de Palma XXI continuarem treballant per construir la ciutat que volem. Una ciutat dissenyada per i per a la ciutadania, amb processos participatius reals i efectius que tenen en compte les necessitats de tothom. Pensada principalment per a la gent que hi desenvolupa la seva vida quotidiana, que en gaudeix i que hi descansa. Una ciutat que ens ajudi a assolir les nostres metes i a créixer com a persones, més a prop, més a poc a poc. Millors. Foto: Rafel Balaguer Prunés (FTPM365). 7 Foto: Javier Garcia Pérez (FTPM365). LA TRA NSI CI Ó URBA NÍ STI CA El gran tema entorn del qual ha girat la qüestió urbanística ha estat el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). Al darrer trimestre de 2021 s'iniciava la seva aprovació inicial i s'obria el període d'al·legacions. Quan la previsió era que s'aprovaria definitivament a mitjan any, 2022 tanca sense saber què passarà. Sí que sabem què ha passat amb altres iniciatives i com la "transició urbanística" ha avançat o no: Nuredduna ja és només per a vianants, Cotlliure està a l'espera, ha arrancat la remodelació del passeig Marítim, el Terreno sembla voler recobrar lluentor, al Nou Llevant el luxe avança amb passos agegantats, qualcú se'n recorda ja de les galeries de la plaça Major? A diferents projectes i a diferents indrets s'han aplicat solucions desiguals: hi ha hagut diverses estratègies de participació ciutadana (o no hi ha hagut en absolut); hi ha hagut petites promocions d'habitatge públic i grans promocions d'habitatge d'alt poder adquisitiu; la infraestructura verda urbana avança en alguns punts, però en altres no millora o retrocedeix... Serà possible assolir un rumb comú? 9  Foto: Diario de Mallorca. Teni m un nou PGOU... 2022 va arrencar amb la promesa d?un nou Pla General dissenyar Palma en un context d?emergència climàtica. per Palma, una eina molt necessària, ja que l?anterior Per exemple, s?inclouen accions a les zones litorals, es datava de 1998. Més de 20 anys de vigència que proposa la millora la infraestructura verda urbana com suposaven una anomalia i que dificultaven l?evolució de la renaturalització dels torrents o es dissenyen la ciutat i la seva adaptació als reptes actuals i futurs. supermansanes per guanyar espai per als veïnats. Això no obstant, el Pla va rebre crítiques i al·legacions que Aquest PGOU es basava en la filosofia de cinc eixos l?han alterat d?una manera que fa més complexa la seva orientats a descentralitzar la ciutat, millorar els barris i aprovació definitiva... - Palma, la ciudad que queremos. UH, 26/01/2022 - «Es una satisfacción que el Plan General lleve la playa hasta el Parc de la Mar»: Pere Nicolau. UH, 22/01/2022 - El modelo de crecimiento del Plan General de Palma. Diario de Mallorca, 30/01/2022 - Las supermanzanas aterrizan en Palma. UH, 30/01/2022 - Así crecerá Palma. UH, 13/03/2022 - Así ha crecido Palma: radiografía urbanística desde los orígenes romanos hasta la actualidad. UH, 15/04/2022 10 ... o no teni m un nou PGOU? El mes d?octubre de 2021 s?aprovà inicialment el Pla i incorporar-les, el procés s?ha allargat més del previst i s?obrí el període d?al·legacions. Finalment es varen el text final també s?ha vist modificat en profunditat. registrar més de 800 al·legacions, de les quals Aquest fet ha provocat incertesa pel que fa a l?Ajuntament va preveure acceptar total o parcialment l?aprovació definitiva, arribant a plantejar-se fins i tot unes 500, sense que cap d?elles suposés un canvi reiniciar la seva tramitació. substancial en el projecte. Tot i fent una lectura A finals d?any, l?Ajuntament de Palma ja assumeix que positiva de l?allau d?al·legacions (en el sentit de la no podrà aprovar el PGOU abans de que acabi la importància del pla i de la implicació d?entitats legislatura i es centra en aprovar el màxim de ciutadanes, administracions i particulars en el procés), contingut, començant per la part estructural i deixant així com de la predisposició d?Urbanisme a la part d?ordenació detallada per a més endavant. - Cort ha recibido más de 600 alegaciones al nuevo Plan General. UH, 17/02/2022 - PGOU: Palma XXI valora el esfuerzo para avanzar hacia un nuevo modelo. Diario de Mallorca, 16/02/2022 - Los vecinos de Son Sardina, contra el plan urbanizador de Cort: "Es una animalada de hormigón que duplica nuestra población". Diario de Mallorca, 15/02/2022 - La Federació de Veïns aboga por el crecimiento cero en el nuevo Plan General. Diario de Mallorca, 16/02/2022 - El PP afirma que el nuevo Plan General convertirá Palma en «una ratonera». Diario de Mallorca, 15/02/2022 - Asima solicita la retirada completa de la nueva normativa urbanística de Ciutat. Diario de Mallorca, 15/02/2022 - Jaume Carbonero y Xavier Pastor piden que se redacte un nuevo documento. Diario de Mallorca, 16/02/2022 - La Defensora reclama respuestas extensas a las alegaciones al PGOU. Diario de Mallorca, 19/02/2022 - El Pacte se replanteará el crecimiento urbano de Son Sardina y de La Bonanova. UH, 09/03/2022 - Los vecinos de La Bonanova denuncian un «pelotazo» en el barrio con el Plan General. UH, 08/03/2022 - Rechazan las ?supermanzanas?del PGOU porque liquidarán al comercio Diario de Mallorca, 15/03/2022 - Arca rechaza la propuesta del nuevo Plan General sobre Son Busquets. Diario de Mallorca, 29/03/2022 - Vecinos y Gob reclaman que el Plan General reduzca a la mitad del crecimiento previsto. Diario de Mallorca, 31/03/2022 - Estimam Son Sardina seguirá con las acciones de lucha y presión tras reunirse con el Ayuntamiento de Palma. Diario de Mallorca, 04/04/2022 - Los vecinos de Es Pil·larí afirman que el PGOU agrava los problemas de la barriada. UH, 25/04/2022 - El Consell cuestiona en un contundente informe el nuevo Plan General de Palma. Diario de Mallorca, 06/05/2022 - Cort aceptará tres de cada cuatro alegaciones presentadas al nuevo Plan General pero no paralizará su tramitación. Diario de Mallorca, 23/09/2022 - Truyol asegura que el PGOU se "adapta" al Plan Territorial Insular porque Cort ya hace "un ejercicio de reducción". Diario de Mallorca, 06/05/2022 - La Palma del siglo XXI necesita que haya un nuevo PGOU. UH, 26/05/2022 - Son Sardina plantea independizarse del municipio de Palma. UH, 21/05/2022 - Son Sardina votará en referéndum si acepta el nuevo plan urbanizador de Cort: un 70% menos de los pisos previstos. Diario de Mallorca, 01/06/2022 - El Ajuntament de Palma ofrece crecer en 200 viviendas a Son Sardina. UH, 30/06/2022 - Plataforma de Estimam Son Sardina: «Nadie puede garantizar que las viviendas sean para los ?sardiners?». UH, 01/07/2022 - Desmuntant el nou Pla General de Palma part I: els falsos rurals. Diario de Mallorca, 06/06/2022 - Son Sardina contesta a Truyol: cero urbanizaciones en Can Simó y su integración en el Parc Agrari de Palma. Diario de Mallorca, 05/07/2022 - Asociaciones critican las reformas de Nuredduna y la plaza de las Columnas. Diario de Mallorca, 10/08/2022 - El Ajuntament de Palma asume que no aprobará todo el PGOU esta legislatura. UH, 15/12/2022 11  Foto:Ajuntament de Palma. El s ei x os cív i cs cami nen a ri tmes di f erents Malgrat l'escepticisme i les crítiques, la conversió per a L'altre gran projecte de conversió en zona de vianants, zona de vianants del carrer Nuredduna és ja una Cotlliure, està a l'espera. Ha seguit una estratègia realitat. A partir d'ara serà la ciutadania, amb la forma diferent en comparació amb Nuredduna pel que fa a la de viure l'espai, que posarà de manifest els encerts o participació ciutadana, i les previsions actuals situen desencerts del projecte. De moment, el canvi de l'inici de les obres durant el primer semestre de 2023. paisatge visual i sonor és un fet, però també s'han fet palesos els entrebancs a la mobilitat sostenible amb patinet i bicicleta. - Nuredduna toma forma. UH, 14/01/2022 - La peatonalización de Camp Redó y Cotlliure comenzará a final de año. Mallorca Diario, 08/02/2022 - Vecinos y oposición cargan contra los ejes cívicos de Nuredduna y Cotlliure. Diario de Mallorca, 25/02/2022 - Model de Ciutat y comercios de Cotlliure se reúnen para diseñar el nuevo eje cívico. Diario de Mallorca, 11/03/2022 - El nuevo eje cívico de Cotlliure, al detalle. UH, 26/07/2022 - Cort peatonalizará "progresivamente" la calle Cotlliure. Diario de Mallora, 26/07/2022 - La peatonalización del eje cívico de Cotlliure empezará a principios de 2023. Cadena Ser, 26/07/2022 - El nuevo eje peatonal de Nuredduna ya está abierto al público. UH, 01/10/2022 - Palma celebra el nuevo eje verde de la calle Nuredduna y la plaza Francesc García Orell. UH, 31/10/2022 - La nueva Cotlliure, en el horizonte. UH, 26/12/2022. 12 A rranq uen l es ob res del passei g maríti m La construcció del passeig marítim a mitjan segle XX va pas, el conjunt de la ciutat): resta protagonisme al canviar Palma. Ha passat el temps, i tot i algunes trànsit rodat i guanya espai per al vianant amb accions dutes a terme, ja era necessària una l'ampliació de voreres i noves zones enjardinades. Tot remodelació profunda que l'adaptés a la ciutat del plegat, les obres, iniciades el mes de novembre i que es present i del futur. A més, les mesures que es varen preveu s'allarguin un any i mig, hauran d'acabar dotant implementar després del confinament (com el la ciutat amb un nou passeig que el recuperi com a lloc desplaçament del carril bici i de les terrasses), havien emblemàtic per al visitant i com zona de trobada per a deixat el passeig desfigurat i amb una sensació de la ciutadania. temporalitat.El nou projecte actualitza el passeig (i, de Foto:Ajuntament de Palma. - Cort iniciará este verano la primera reforma integral del Parc de la Mar. UH, 05/01/2022 - Endesa se queda con la propiedad de 16.843 metros cuadrados de la fachada marítima de Llevant. Diario de Mallorca, 05/07/2022 - El nuevo Passeig Marítim . UH, 28/07/2022 - Elías Torres define la intervención en el Marítimo de Palma como "un paseo para el peatón". Diario de Mallorca, 27/07/2022 - La reforma del Paseo Marítimo de Palma arranca el 17 de noviembre, pero los cortes y las restricciones no se producirán hasta enero. Diario de Mallorca, 27/10/2022 - La reforma del Passeig Marítim, mes a mes. UH, 17/11/2022 13  A v anços i estancaments Mentre alguns projectes concentren el focus d'atenció, altres avancen a poc a poc i altres semblen estancar-se. La situació del solar del Lluís Sitjar dona senyals de desbloqueig una vegada feta efectiva la seva compra per part de l'Ajuntament, l'antiga presó segueix en un estat de deixadesa, les galeries de la plaça Major no semblen estar a l'agenda, el Temple viu el dia de la marmota amb la licitació de les obres aprovada el mes de maig i finalització prevista a finals de 2024, amb la seva incorporació al nou circuit de museus de la ciutat. El Terreno a poc a poc va agafant forma, entre les aigües de la rehabilitació i la gentrificació. Cala Major clama per la seva dignificació, i La Soledat i Llevant intenten entendre què està passant (i que passarà) al barri. Son Busquets avança molt a poc a poc: Defensa ha cedit el quarter, però encara queda camí per a la redacció del Pla Especial. Mentrestant, al centre històric i quasi de forma desapercebuda, els casals senyorials van canviant de propietaris, passant a inversos estrangers per reconvertir-los en pisos o hotels de luxe, i són diversos els que actualment estan en procés de remodelació. - Es Fortí, el velódromo del Tirador y el canódromo, puntos negros de una barriada muy dinámica. UH, 02/02/2022 - La fiebre de las obras toma Palma. UH, 26/02/2022 - El Terreno eclosiona. UH, 03/02/2022 - Cala Major: una plaza efímera para las mujeres del barrio. UH, 09/03/2022 - La reforma de las galerías de la Plaça Major no empezará esta legislatura. UH, 16/03/2022 - Un projecte de cooperació liderat per Cort permetrà enllaçar Nou Llevant amb la Soledat. IB3 Notícies, 10/05/2022 - Els veïnats de la Soledat i el Nou Llevant, indignats amb el projecte que vol unir les dues barriades. IB3 Notícies, 10/05/2022 - El Ayuntamiento licita hoy las obras de las Torres del Temple. Diario de Mallorca, 18/05/2022 - La antigua cárcel de Palma, un basurero en ruinas que da refugio a personas sin techo. Diario de Mallorca, 15/09/2022 - Defensa y Agenda Urbana "desbloquean" el desarrollo de Son Busquets. Diario de Mallorca, 22/09/2022 - Cases senyorials en venda. Ara Balears, 10/12/2022 - Lluís Sitjar, caso cerrado: El Ajuntament de Palma se hace con el 8,5% de las acciones. UH, 19/12/2022 Antiga Presó i Torres del Temple, avui (fotos de Diario de Mallorca). 14 M ort i v i da del carrer Cri sti na Ll orente «El carrer ha mort». Així de taxatiu es mostrava Le per exemple, dels grans bulevards de París-, el s. XX Corbusier l?any 1929, mentre anunciava l?arribada d?un alçaria el cotxe com a símbol de progrés. Traduït a «home nou» demandant d?un espai públic convertit en l?estructura urbana, els carrers es convertirien en vies «màquina de trànsit»: un símbol de modernitat que per travessar la ciutat (i no per recórrer-la) i s?acabarien desplaçava el vianant i es rendia a la velocitat i al trànsit d?emmotllar a la lògica capitalista que havia començat a vehicular. definir les àrees urbanes com a llocs de producció i rèdit econòmic. Aleshores, el carrer no seria més que una Aquesta fou, precisament, la idea conductora del IV unió entre espais productius i, com a conseqüència, Congrés Internacional d?Arquitectura Moderna celebrat hauria d?assegurar la velocitat i l?efectivitat en els el 1933, la declaració oficial del qual incloïa que el desplaçaments. reglament de circulació devia «abastar l?aspecte espacial i corporal de totes les funcions de la vida de la Cent anys després, la situació no ha canviat gaire. Els comunitat». I afegia: «La creixent intensitat d?aquestes carrers de les nostres ciutats continuen -en general- funcions vitals (...) té com a conseqüència una creixent estibats de cotxes i el concepte de mobilitat segueix dictadura de la circulació». Per altra banda, la Carta massa lligat a aspectes econòmics (em ve al cap una d?Atenes, redactada durant el congrés i publicada el notícia del mes d?abril que anunciava l?ampliació de 1942 per Le Corbusier i Josep Lluís Sert, definia les l?oferta de transport públic per part del Govern «perquè considerades com a funcions quotidianes: habitar, els ciutadans no hagin d?agafar el cotxe per anar a la treballar, descansar (en el temps lliure) i circular, les feina i se salvin de pagar el preu desorbitat de la quals emergien com a punts clau de la urbanística i benzina»). haurien de ser regulades amb la més rigorosa economia La setmana passada vaig esser a Barcelona. Tot i que de temps. Ambdós discursos s?orientaven a la separació havia vist moltes imatges de les noves superilles, encara de funcions, a l?abandonament de la idea de proximitat i no havia tingut l?oportunitat de passejar-m?hi. a la implantació de la circulació motoritzada com a Concretament, vaig visitar la de Poblenou, un districte principal mode de desplaçament. Si en el s. XIX el on continuen invertint-se quantitats ingents de doblers protagonista havia estat el vianant -amb la construcció, per apropar-se a aquelles idees lecorbuserianes. Però 15  això és un altre tema. Resulta que entre els nous hubs descriure l?experiència quotidiana incorpora un nou tecnològics i els edificis de l?època Cerdà, els carrers nivell de complexitat a l?hora de definir la mobilitat i, en s?han omplert de vida. Hi ha infants que juguen, veïnes conseqüència, de lligar-la al disseny de l?espai públic, ja que conversen animades, adolescents que berenen a les que aquesta experiència variarà en funció de l?edat, la taules de pícnic i una dona que empeny una cadira de identitat de gènere o la posició socioeconòmica, entre rodes fins a orientar qui hi seu de cara al sol. Tot això, d?altres. emparat per una sèrie d?intervencions de baix És d?agrair que el nou Pla de Mobilitat Sostenible de pressupost que a manera d?acupuntura han mudat Palma reculli en el seu plantejament un cert enfoc de completament la vida del barri. Quina és, però, l?essència gènere (tot i que ho faci de manera molt minsa), encarat d?aquest canvi? sobretot des del punt de vista de la seguretat, tant real El 1961, la divulgadora y urbanista Jane Jacobs ja com percebuda. El Pla deixa de manifest les diferències afirmava que els carrers i les voreres servien per a molt existents en la distribució modal per gènere, on es més que per al transport de vehicles i persones, detecta un major ús del vehicle privat motoritzat per apuntant la vitalitat com a principal requisit per a la part dels homes i del transport públic i mode a peu, per funcionalitat dels nuclis urbans. Mantenia que la «vida part de les dones. Aquesta distribució respon a uns pública» al carrer era l?única manera d?assegurar ciutats patrons de mobilitat més complexos en el cas de les segures i de mantenir vius els nuclis urbans. Defensava, dones, principals responsables de la cura a les llars. per tant, una mena de mobilitat tranquil·la de la qual Mentre que els desplaçaments dels homes són lineals i formaven part els infants, les veïnes, els adolescents i la regulars, sovint amb finalitats de treball productiu i d?oci cuidadora de Poblenou. Un espai públic que, lluny de i sense càrregues reproductives, les dones fan més reforçar la individualitat a què, sembla, ens veiem viatges per un major nombre de motius, essent aquests abocats, afavoria el nostre desenvolupament com a poligonals i amb més aturades intermèdies. Elles persones. El dret a la ciutat que predicava el seu coetani recorren menys distància en cada viatge, però al final Lefevre i que avui dia tenim encara pendent. del dia, fan més quilòmetres (majoritàriament a peu o en transport públic). Tot i que part de les intervencions urbanes actuals s?encaminen cap a una mobilitat definida com a D?acord amb aquesta premissa, per ser realment sostenible (si és que aquesta paraula encara té integradores, les estratègies de mobilitat haurien de significat), convindria abans concretar a quin model centrar-se no en l?escala macro del territori, que aspiram i, sobretot, a qui va dirigit. El fet de concebre potencia els trajectes llargs i la utilització de mitjans de l?espai públic com a xarxa de connexió entre punts, com transport mecànics, sinó en una escala més humana que a lloc de pas i no d?estada, respon a aquella concepció tingués com a punt de partida la compacitat, la de la ciutat com a espai de producció, on la velocitat i diversitat i la proximitat d?usos. Cap aquí s?encamina, per l?eficiència prevalen sobre les cures i sobre la necessitat exemple, la mesura del nou PGOU de Palma que de donar suport al treball reproductiu. Tanmateix, les proposa la creació de noves centralitats, apostant per ciutats actuals, reiterant i perpetuant el model de les barris autònoms que afavoreixin la «mobilitat 15 ciutats industrials, primer i de la ciutat racionalista, minuts». I en aquesta direcció van, també, les propostes després, continuen menysvalorant els espais de relació, de l?«Agenda d?objectius per a una transició en matèria sia sotmetent-los als vehicles motoritzats, sia de mobilitat i transport», redactada pel Fòrum de la privatitzant-los per posar-los al servei del mercat i del Societat Civil. Un context que contribuiria a recuperar capital. Aquesta lògica urbana, centrada en la producció, l?experiència urbana i els seus beneficis socials i s?orienta cap a un perfil de ciutadà que respon a un ambientals, englobada en la idea del decreixement com home blanc, burgès, adult i heterosexual, deixant de a única alternativa al model capitalista. A fugir, en banda la resta de persones i, en especial, els col·lectius definitiva, de la definició de mobilitat com a moviment considerats vulnerables. En aquest sentit, l?aplicació continu. D?aquí la meva reivindicació al dret a la ciutat d?una perspectiva feminista a les estratègies urbanes quieta. A estar quieta a la ciutat. esdevé essencial per avançar cap a ciutats integradores. La incorporació del cos com a territori des d?on * Article publicat a Diario de Mallorca el 03/07/2022. 16 16  Pal ma X X I , un actor i nel udi b l e de l a pl ani f i caci ó urbana prev i sta al nou Pl a General Gabri el A l omar Garau Uns dels principals assumptes relacionats amb Les al·legacions presentades per Palma XX seguiren la l'urbanisme de Palma durant el 2022 ha estat, sense mateixa estructura documental del nou Pla, amb una dubte, el del procés d'al·legacions al nou Pla General primera part dedicada al Pla General (aquell que defineix d'Ordenació Urbana, aprovat inicialment l'octubre de el model territorial i conté les determinacions 2021. Palma XXI no podia faltar a la cita d'una qüestió de estructurals), una segona part dedicada al Pla capital importància per al futur de la nostra ciutat, com d'Ordenació Detallada (aquell que desenvolupa el Pla és el de la seva planificació urbana a vint anys vista, en General i conté l'ordenació de detall per a tot el sòl urbà), un món cada cop més urbà i en un marc de canvi de i una tercera part dedicada als Estudis complementaris. paradigma: d'una banda, aquell que aposta per En relació amb la primera d'aquestes parts, Palma XXI substituir la concepció expansionista del creixement fixà l'atenció en l'accés a l'habitatge, la funcionalitat dels urbà per un urbanisme de la reconstrucció, rehabilitant, Espais Lliures Públics, el corredor verd del torrent Gros, compactant i reutilitzant el que ha construït per unes les Àrees d'Intervenció Paisatgística, la renaturalització noves funcions urbanes; i, d'altra banda, aquell que de les Àrees de Risc i els futurs Parcs Agraris. incorpora l'enfocament urbà al debat relacionat amb la Sobre l'accés a l'habitatge, Palma XXI considera sostenibilitat. encertades les polítiques del nou Pla orientades a La cita de Palma XXI amb el procés d'al·legacions al nou augmentar el parc d'habitatges de protecció oficial. Pla General s'inicià amb una posada en comú entre els Tanmateix, proposa no reduir a l'àmbit del règim de socis interessats, sobre la manera d'abordar unes protecció pública la construcció d'habitatges de al·legacions que, sense negar les bondats del nou Pla en dimensions reduïdes, sinó ampliar-la a les promocions relació amb el canvi de model de mobilitat, l'ampliació de privades perquè també puguin facilitar un tipus la infraestructura verda o la revitalització dels espais d'habitatges molt demandats. Sobre la funcionalitat dels periurbans de vocació agrària, identifiquessin certes espais lliures públics, Palma XXI ha vingut detectant que mancances i proposessin millores. alguns dels Sistemes Generals d'Espais Lliures (SGEL) 17  definits com a tals al planejament urbanístic vigent, en Centre Històric, que contempli un conjunt de mesures realitat apareixen ocupats per activitats poc o gens urgents amb l'objectiu de millorar no només la qualitat lligades a les funcions d'esplai, repòs i salut de la de vida dels seus residents, sinó també la del conjunt de població. Usos sobrevinguts com els d'aparcament ciutadans de Palma. La necessitat d'aquest Pla Especial adulteren i desnaturalitzen les funcions originals dels es recolza en el fet que el Centre Històric té unes espais lliures d'ús i domini públic. Per això, Palma XXI ha especificitats i unes problemàtiques ?turistització, considerat que el nou Pla General ha de recollir expulsió silenciosa dels residents, pèrdua del comerç expressament la prohibició d'utilitzar els espais lliures tradicional i de proximitat?, que mereixen un tractament com a llocs on es puguin aparcar vehicles privats. diferenciat al nou Pla General. Sobre el corredor verd del torrent Gros i les Àrees Sobre l'ordenació de l'espai públic i les terrasses, en les d'Intervenció Paisatgística, Palma XXI considera urgent la seves al·legacions Palma XXI considera necessari evitar redacció dels Plans Especials de les tres Àrees desplaçar i replicar a altres zones de la ciutat les d'Intervenció Paisatgística previstes al Pla Territorial de problemàtiques detectades sobre ocupació de terrasses, Mallorca, i amb especial urgència l'àrea d'intervenció AIP agreujades per uns problemes de contaminació acústica III. Connexió Palma-Marratxí. Entorn del Torrent Gros. que han afectat greument al dret de descans dels veïns. Aquest Pla Especial hauria d'assegurar que l'àrea Per això, s'insta a completar la definició de conceptes esdevingui realment un corredor verd i fluvial, en el qual tals com el de "bar diürn", detallant la seva tipologia i els tengui cabuda el seu recorregut a peu o en bicicleta horaris d'activitat. També s'insta a ampliar les limitacions (creació d'itineraris de mobilitat per a vianants i ciclistes). que s'expressen en les normes reguladores no tan sols a Sobre la renaturalització de les Àrees de Risc, Palma XXI l'àmbit dels 'eixos cívics', sinó a la totalitat del nucli urbà proposa que a les zones inundables, a les riberes dels de Palma. En aquest sentit, es proposa que els espais torrents i a la línia de costa s'han ampliat les àrees de lliures públics i les places de la ciutat s'incloguin com a risc, delimitant-les amb la màxima claredat possible. espais on es tengui en compte el compliment de la Aquestes ampliacions permetrien no tan sols augmentar densitat màxima de tres establiments públics a àrees de la protecció contra la urbanització d'uns espais fràgils (i, densitat limitada. També s'insta a elaborar un mapa per tant, mantenir i millorar la matriu blava i verda de la periòdicament actualitzat de les llicències d'activitat dels ciutat), sinó que també permetrien justificar establiments comercials de Palma, que pugui determinades actuacions urbanístiques encaminades a consultar-se per la ciutadania i servir de suport als la millora de l'espai urbà i rústic. Les intervencions de interessats. restauració cal fer-les en el sentit de renaturalitzar el lloc, En relació amb els Estudis complementaris del nou Pla i assumir que estan directament associades a la General, Palma XXI considera meritòria la creació dels recurrència dels esdeveniments naturals catastròfics. denominats 'eixos cívics', formant una xarxa radial de Durant el temps en què no hi ha perill imminent vies o passejos on la circulació rodada quedi d'inundació, les zones inundables poden ser transitables subordinada a l'ús preferent dels vianants i les bicicletes. i funcionar com a llocs d'esbarjo. De fet, Palma XXI recomana l'ampliació d'aquests espais Finalment, per als actuals espais agraris de la perifèria lineals de pacificació, que tenen la virtut d'augmentar rural i rururbana de Palma, Palma XXI creu oportuna i l'espai i la seguretat dels vianants i dels que circulen en necessària la creació de la figura d'un Parc Agrari, però bicicleta o VMP. De la mateixa manera, també es demana, entre altres coses, que es revisi i completi el suggereix la creació d'unes reserves permanents per a catàleg de béns patrimonials dins l'àmbit dels futurs vianants als carrers i places que donen accés als centres Parcs Agraris de s'Horta de Dalt i del Pla de Sant Jordi, escolars, sobretot els Centres d'Educació Infantil i com ara són els molins i tota la infraestructura hidràulica Primària, en què els infants són un grup d'edat associada a les tres fonts de s'Horta de Dalt. especialment vulnerable. Per això, Palma XXI preconitza un Pla General que posi un èmfasi especial en la En relació amb el Pla d'Ordenació Detallada (POD), necessitat de construir una ciutat vertadera "amiga" de Palma XXI ha proposat l'elaboració d'un Pla Especial del 18 la infància, "amiga" de les persones amb mobilitat Finalment, una de les imatges que malauradament ens reduïda i "amiga" de la gent gran. En definitiva, una ciutat brinden alguns espais perifèrics a l'entrada i sortida de la que satisfaci especialment la cura d'aquestes persones, i ciutat, és la dels espais exteriors dels habitatges aïllats i per tant la seva qualitat de vida. Aquesta premissa de entre mitgeres situats en la perifèria rururbana, amb partida es pot materialitzar, en primer lloc, creant unes evidències de degradació i abandó. En relació amb ells, reserves d'estacionament als carrers d'entrada de cada Palma XXI considera necessari que el nou Pla General centre escolar que no tenguin possibilitat d'esdevenir inclogui la possibilitat que l'Ajuntament de Palma carrers definitivament tancats al trànsit de vehicles; i, en subvencioni la transformació dels petits espais segon lloc, als carrers que sí que tenguin possibilitat degradats exteriors d'aquests edificis, en uns espais on d'esdevenir carrers definitivament tancats als vehicles, domini la infraestructura verda de petita escala. Aquesta intervenir urbanísticament amb criteris d'urbanisme acció representaria una millora paisatgística i ambiental, tàctic, com ha estat el cas del carrer dels Germans García alhora que permetria augmentar la superfície verda Peñaranda, tàcticament conquerit per l'escola d'Infantil i sense necessitat d'efectuar grans operacions Primària del CEIP Felip Bauçà. arquitectòniques ni urbanístiques. Sobre la infraestructura verda urbana, Palma XXI ha Com a consideració final, Palma XXI reconeix en el nou instat a redactar uns plans de renaturalització dels Pla General una decidida voluntat d'avançar cap a un espais exteriors escolars, mitjançant la creació i fixació nou model de ciutat allunyat dels criteris d'espais enjardinats als centres d'ensenyament de tots desenvolupistes que en el passat caracteritzaren certes els nivells educatius. L'objectiu és la millora verda i decisions del govern local. Dit això, si la revisió que ara ambiental dels espais escolars de la ciutat, perquè es fa del Pla General ha de romandre en actiu durant els puguin proveir serveis ecosistèmics de tipus regulatiu, de pròxims 20 anys, aquest nou Pla hauria de contemplar proveïment, de suport i culturals. No són menys l'avaluació periòdica dels resultats de les accions interessants, com a espais d'intervenció urbana amb urbanístiques que es proposen, i examinar si aquestes vista a la renaturalització, els solars buits del sòl vacant accions han donat els resultats esperats. Aquests urbà i el seu ús com a horts urbans, i per tant amb una resultats haurien d'estar en concordança amb el funció productiva i social. En aquest sentit, amb la decreixement amigable: decreixement en consum màxima segons la qual renaturalitzar la ciutat també és d'energia, decreixement en nombre de turistes (ordenant agraritzar-la, i en conseqüència és augmentar la seva la mobilitat naviliera i aèria i les seves infraestructures), i capacitat agroecològica, Palma XXI ha instat a fer una decreixement en nombre de vehicles privats ?turismes? implantació ampliada i en xarxa dels horts urbans en circulació (ordenant la mobilitat terrestre i les seves comunitaris de Palma, dins solars buits de titularitat infraestructures). pública. Ampliada, en dos sentits: per una part, sumant nous espais als ja existents; per altra part, sumant la base social que hi té accés. 19 Foto: Almudena Martínez (FTPM365).  LA TRA NSI CI Ó ECONÒM I CA Amb la pandèmia el debat sobre el canvi de model econòmic es va tornar a posar damunt la taula amb determinació. El context global (crisi sanitària, emergència climàtica, crisi energètica) recolzava la necessitat d?una planificació per a la transició econòmica a les Balears. El 2022 ha estat l?any de la tornada a la normalitat, en el que es refereix a nombre de vols i de turistes, amb l?Aeroport de Son Sant Joan igualant xifres del 2019; o amb l?increment del preu del mercat immobiliari, especialment a Palma, però afectant també a la resta de municipis de l?illa. Així, els principals sectors creadors de riquesa, el turístic i l?immobiliari, no donen senyals d?aquesta transició planificada. Tot i els bons registres turístics, s?han repetit els arguments d?un ?hivern dur ? i d?una temporada 2023 incerta per a rebaixar els ànims. De nou el context global, amb la guerra a Ucraïna, ha tingut conseqüències a la nostra economia amb dubtes sobre el subministrament energètic, amb l?escassetat d?alguns productes alimentaris o amb la pujada del preu de la cistella de la compra. Els resultats dels fons europeus encara està per constatar. De moment, Balears tanca 2022 com la comunitat autònoma amb més fons rebuts per càpita, amb 729,70 euros per habitant. La seva gestió encara genera dubtes, així com la possible arribada de finançament a projectes impulsats per la societat civil. Foto: Clàudia Christina Vaders. 21  Foto: Clàudia Vidal López. Promoció de luxe a Nou Llevant. Foto: Ara Balears. La gentri f i caci ó s'estén a nous b arri s El sector immobiliari avança i configura la ciutat, moltes vegades a esquena de la ciutadania. L'immobiliari és un mercat al qual sembla que no l'ha arribat a afectar la pandèmia. No només continua apujant el preu de compravenda, sinó que també ho fa fet de manera sostinguda el preu de lloguer. Barris com Nou Llevant i El Terreno estan passant per un procés de reconstrucció (o construcció) impulsat principalment per la iniciativa privada. En el cas del primer, algunes promocions ja estan acabades i altres ho estaran durant el 2023. També han avançat les dues promocions d'HPO a La Soledat, al costat d'un Can Ribas que sembla haver reiniciat el seu procés de degradació. En el cas del segon barri, la plaça Gomila ha canviat el seu aspecte amb els 60 nous habitatges quasi completats, alguns dels quals ja es varen començar a ocupar durant el 2022. Els pisos, en règim de lloguer, s'ofereixen a preus que oscil·len entre els 900 ? mensuals per un pis de 40 m² i els 2.800 ? mensuals els adossats. Altres barris, com Pere Garau, fan equilibris entre unes zones més vulnerables i unes altres on es consoliden els habitatges d'alt poder adquisitiu (com les Columnes -on s'ha iniciat la construcció d'una promoció amb habitatges amb preus superiors als 500.000 ?- o Nuredduna -on a final d'any va obrir una oficina de la immobiliària Engel&Völkers, la mateixa que gestiona els pisos de la plaça Gomila-). - Pedro Górgolas, doctor de la Universidad de Sevilla: «Todo apunta a que en Palma hay una nueva burbuja inmobiliaria». UH, 15/01/2022 - Capital extranjero se hace con otro pedazo de Nuredduna. UH, 20/01/2022 - Pere Garau, el nuevo objeto de deseo de los especuladores. UH, 19/01/2022 - El Nou Llevant, la pròxima víctima de la gentrificació. Ara Balears, 22/01/2022 - Los vecinos insisten en que el proyecto de Cort para Nuredduna favorece la especulación. Diario de Mallorca, 24/01/2022 - Ultralujo en el Casc Antic: hasta 20.000 euros por metro cuadrado. UH, 02/02/2022 - Las 60 viviendas y locales de Gomila Center estarán listos en otoño de 2023. UH, 18/03/2022 - Son Gotleu se cotiza. UH, 08/04/2022 - Sube la oferta de pisos turísticos, que están prohibidos en Palma. UH, 27/04/2022 - El alquiler turístico ilegal se extiende a todos los barrios de Palma al calor de un verano de récord. Diario de Mallorca, 17/05/2022 - Ofensiva de inspecciones para frenar el alquiler turístico ilegal en mayo y junio. Diario de Mallorca, 06/05/2022 - El PP promocionará Palma para que haya turismo "los 365 días del año". Diario de Mallorca, 01/09/2022 - La nueva Gomila se abre al público: 60 viviendas para «regenerar» el barrio. Diario de Mallorca, 23/10/2022 22 M egacreuers: a l a b ai x a però encara un prob l ema El mes de maig va entrar en vigor l?acord al qual varen arribar Govern i navilieres per a establir en 3 el nombre màxim de megacreuers al port de Palma. Aquest acord ha estat criticat per entitats ecologistes i ciutadanes, entre altres coses pel fet de no suposar de facto cap limitació en l?arribada de creuers; i ha estat criticat també per un determinat grup de comerciants o guies turístics, que no volen cap regulació en absolut. La realitat és que es continua sense tenir dades independents sobre quin és l?impacte econòmic del turisme de creuers a Palma: quina és la despesa mitjana per creuerista? A quin tipus de comerços consumeix? Quina tipologia de llocs de feina genera? Quan costa en termes de seguretat, neteja, infraestructura portuària...? Aquestes dades són demandades per la Plataforma contra els Megacreuers des de l?any 2019 sense haver rebut resposta. Foto: Rafael Gayà Ribas (FTPM365). . - Entidades insisten en una moratoria de cruceros hasta que se estudien sus impactos . Diario de Mallorca, 12/01/2022 - El PP critica la «incoherencia» del Pacte por permitir ampliar la terminal de cruceros. UH, 11/03/2022 - La Plataforma Contra los Megacruceros lanza una campaña para insistir en limitar este tipo de turismo en Palma. UH, 22/04/2022 - Así es el 'Wonder of the Seas', el crucero más grande del mundo que llegará a Palma este verano. Diario de Mallorca, 22/04/2022 - Plataforma contra los Megacruceros: «Es inasumible 17.000 turistas por día». Diario de Mallorca, 23/04/2022 - La Plataforma contra los Megacruceros denuncia que coinciden cinco buques en el puerto de Palma. Diario de Mallorca, 03/05/2022 - Govern y navieras ultiman los flecos del acuerdo que limitará la llegada de cruceros a Palma. Fibwi, 04/05/2022 - Quatre creuers amb 18.000 creueristes faran escala avui al port de Palma. IB3 Notícies, 10/10/2022 - Cae hasta septiembre un 20% los cruceros en Palma y un 40% los turistas. Diario de Mallorca, 28/10/2022 - La Plataforma contra los Megacruceros exige al Govern revisar a la baja la llegada de cruceros. Fibwi, 28/10/2022 - Comercios turísticos quieren cruceros en Palma, "cuantos más mejor ". Mallorca Confidencial, 09/05/2022 23  Parc A grari : cap a un nou model de producci ó i consum? El mes de febrer es signava el protocol d?actuació per a l?impuls del parc agrari de Palma. Aquest parc agrari es convertirà en el més gran de l?estat espanyol, en cobrir la major part del sòl rústic del municipi. Entre les moltes vessants que abasta (com l?ecològica, la patrimonial o la social), la seva creació gira entorn l?enfortiment de l?activitat agrària de Palma. La primera passa ha estat la posada en marxa d?un banc de terres, el mes d?octubre, al qual a finals d?any s?havien adherit 5 finques i 9 demandants de terres. Signatura del protocol per a l'impuls del parc agrari. Foto: UH. - Llega la depensa de Palma: se firma el protocolo para la creación del Parc Agrari. UH, 23/02/2022 - El parc agrari de Palma ocuparà 8.473 hectàrees. Ara Balears, 23/02/2022 - Asaja rechaza el Plan General de Palma porque "condena a los payeses de Ciutat y les resta competitividad". Diario de Mallorca, 16/02/2022 - Palma XXI se adhiere al protocolo para el impulso del Parc Agrari. Europa Press, 12/05/2022 - Cort pone en marcha un banco de tierras para recuperar la agricultura en Palma. UH, 04/10/2022 - Cort y Apaema buscan propietarios de fincas para constituir un banco de tierras. Diario de Mallorca, 04/10/2022 24 Bordados Valldemossa, merceria Ca N'Àngela, Colmado La Muntanya i el Bazar del Libro (reportatge fotogràfic de Diario de Mallorca). Peti t comerç: l a resi stènci a El comerç de proximitat continua tractant de resistir. Al centre històric, el petit comerç continua essent molt dependent del turisme. En un any en què s'han recuperat les xifres turístiques de 2019, les vendes no han reflectit de manera proporcional aquesta recuperació. Per exemple, el mes de juliol el nombre de turistes va augmentar un 264% respecte del 2021; en canvi, les vendes del comerç al detall a Balears només ho varen fer en un 4,8%. Segons els comerciants, una pujada curta en relació amb el volum de visitants. Es va consolidant el catàleg de comerços emblemàtics, al centre i altres punts de Palma. Les galeries comercials de la plaça Major, en canvi, continuen amb la seva degradació. La primera fase del procés participatiu es va realitzar a finals de 2020. La segona fase, el concurs de projectes, no s'ha dut a terme i no s'han redactat encara els plecs del concurs d'un projecte que ja espera a la següent legislatura. Pel que fa als mercats municipals, el de Camp Redò continua tancat des de 2019 i la seva reobertura sembla que estarà lligada a l'eix cívic de Cotlliure. La concessió del Mercat de Llevant va acabar a finals de 2021 i es va prorrogar un any més, arribant a finals de 2022 sense notícies sobre la seva licitació. - Cort prorroga un año la concesión de los puestos de venta del mercado de Llevant. Diario de Mallorca, 11/01/2022 - Yllanes assegura que el PGOU de Palma farà més competent el petit comerç. Ara Balears, 02/03/2022 - El Olivar, una lección de microeconomía local. UH, 09/03/2022 - Homenaje a los últimos establecimientos emblemáticos de Palma. Diario de Mallorca, 03/04/2022 - Galerías comerciales: de encarnar la modernidad a luchar por sobrevivir. Diario de Mallorca, 22/05/2022 - Un total de 75 locales de Palma se adhieren al proyecto Emblemáticos. Diario de Mallorca, 11/06/2022 - La lucha por la supervivencia de los comercios de toda la vida. Diario de Mallorca, 24/07/2022 - Las galerías de la Plaza Mayor, en punto muerto. Diario de Mallorca, 06/08/2022 - El comercio cree que la subida en ventas es corta «para la gente que ha venido». UH, 31/08/2022 - Crece el número de tiendas del Centro de Palma que planean cerrar en invierno. Diario de Mallorca, 19/09/202 25  Foto: Diario de Mallorca. Foto: Diario de Mallorca. El renou q ue mou mol ts di ners La campanya veïnal ?Silenci, Respecte, Civisme? ha complert un any de reivindicacions. El conflicte ha estat especialment sensible a zones de Santa Catalina i Es Jonquet, amb una intensa activitat d?oci nocturn, i s?ha perpetuat també a altres punts com La Llotja o s?Arenal. Des del moviment veïnal es continuen demanant mesures per a conciliar el negoci de la restauració amb el dret al descans, especialment dirigides a la limitació horària i l?ocupació de la via pública. Aquest estiu, el reforç puntual de vigilància i neteja no ha estat suficient, i el conflicte del renou, un any més, no ha rebut solució. Quan el 2021 Palma XXI va nomenar Sòcia d'Honor a l'activista veïnal Feli Marcos, per la seva defensa del descans als barris per sobre el lucre econòmic de la restauració i els bars, ja va afirmar que era un problema difícil d'erradicar perquè "el renou molt molts diners". El 2022 n'ha continuat movent molts, de doblers, però també mobilització ciutadana. Esperem que el 2023 almenys David s'acosti un poc a la victòria sobre Goliat, perquè el dret al descans acabi vencent sobre els guanys econòmics d'uns pocs. - El infierno de vivir en la calle más ruidosa de Palma. Diario de Mallorca, 06/03/2022 - El ruido se mueve en Palma. UH, 04/05/2022 - Cort aprueba la ampliación de un restaurante de Santa Catalina en plena polémica vecinal por los ruidos y el incivismo. Diario de Mallorca, 17/05/2022 - Cort aumentará la vigilancia y limpieza en Santa Catalina. UH, 20/05/2022 - Tildan de «insostenible» el modelo de ocio actual en Santa Catalina. Diario de Mallorca, 20/05/2022 - Es Jonquet y Santa Catalina: morir de éxito. Diario de Mallorca (article Àngels Fermoselle), 20/05/2022 - Maribel Alcázar: «La economía del ocio y fiesta está expulsando a los vecinos de sus barrios». UH, 15/05/2022 - Las terrazas invaden Palma. Diario de Mallorca (fotogaleria), 29/05/2022 - Un año en busca de silencio. UH, 26/07/2022 - José Hila garantiza que la calle Nuredduna no seguirá el modelo de Fàbrica: "Con la normativa del PP se llenaría de terrazas". Diario de Mallorca, 31/06/2022 - Fàbrica y Sant Magí: 22 restaurantes y bares más que en 2008. UH, 07/06/2022 - El Ayuntamiento de Palma anuncia ahora un plan de urgencia contra el desmadre y las terrazas. Diario de Mallorca, 09/06/2022 - Los vecinos exigen a Cort que haga cumplir sus ordenanzas. UH, 10/06/2022 - El TSJIB sentencia que los vecinos no tienen por qué aguantar ruidos. UH, 30/06/2022 - El ayuntamiento de Palma restringirá la ocupación de las terrazas en las zonas más problemáticas. Diario de Mallorca, 06/07/2022 - Cort estudia obligar a los restaurantes a tener un sonómetro en cada mesa. UH, 07/07/2022 - Tres de cada cinco palmesanos expuestos a ruidos elevados. Diario de Mallorca, 22/07/2022 - Sa Llonja denuncia la "dejadez total de funciones" por parte del Ayuntamiento. Diario de Mallorca, 19/09/2022 - Vecinos de Palma contra el ruido. UH, 17/11/2022 - Los vecinos de Palma piden adelantar a las doce el cierre de todos los bares y locales de ocio. Diario de Mallorca, 16/11/2022 26 Foto: Hotel Yurbban a la Plaça Madrid (Foto: UH). El turi sme urbà crei x , també al s barri s de l ?Ei x ampl e A part de la recuperació en nombre de turistes ja esmentada, també ha pujat l'oferta. El lloguer vacacional., tot i prohibit a Palma a plurifamiliars, continua essent una activitat habitual, i es troben ofertes fins i tot a barris perifèrics allunyats de les zones d'interès turístic, com Son Gotleu o Camp Redó. Entre 2022 i 2023 s'inauguraran a Palma cinc nou hotels amb un total de 560 places. El Hotel Can Cirera i el Puro Grand Hotel, al centre històric, i el HM Blanc, al barri del Camp d'en Serralta, ja estan operatius des de l'inici de la temporada. Altres, com l'hotel Yurbban a la plaça Madrid, de nova construcció, ja estan molt avançats. - El alquiler turístico en casas colindantes queda limitado a 60 días al año en Palma. Diario de Mallorca, 04/01/2022 - Sube la oferta de pisos turísticos, que están prohibidos en Palma. UH, 27/04/2022. - Cinc hotels nous obriran a Palma entre 2022 i 2023. IB3 Noticies, 10/03/2022. - Palma sumará cuatro nuevos hoteles este año. UH, 25/03/2022. - Truyol subraya que el albergue juvenil de Foners cumple con la normativa y recuerda que Cort ha restringido las plazas turísticas en Palma "porque hay una masificación". Diario de Mallorca, 21/04/2022 - Ofensiva de inspecciones para frenar el alquiler turístico ilegal en mayo y junio. Diario de Mallorca, 06/05/2022 - El alquiler turístico ilegal se extiende a todos los barrios de Palma al calor de un verano de récord. Diario de Mallorca, 17/05/2022 - El PP promocionará Palma para que haya turismo "los 365 días del año". Diario de Mallorca, 01/09/2022 - Hoteles en Palma: Ocho de cada diez permanecerán abiertos durante el invierno. UH, 25/10/2022 27  Fora d'escal a PLA TA FORM A CONTRA ELS M EGA CREUERS Avui, el dia en què el Govern signa (ara si, el del Contaminen moltíssim, arrasen amb la vida residencial desembre a Hamburg sembla que era per la foto) els del centre històric i destrueixen l?encomia productiva acords amb les navilieres que permetran, segons han local. L?altre significat està relacionat amb el rebuig de Anunciat a bombo i plateret, limitar l?entrada de creuers bona part de la ciutadania front aquest tipus de turisme: al nostre port. A més que 3 creuers al dia ens continua no volem que els megacreuers facin escala al port de semblant molt més que el que la ciutat pot suportar, les Palma. últimes setmanes hem vist com aquest acord es El turisme de creuers tradicional es feia en vaixells més trencava una vegada rere una altra. Però des de la petits i amb menys persones. El plaer de navegar i fer Plataforma contra els Megacreuers no defallim: vida a bord del vaixell es complementava en passar uns continuarem repetint incansablement que aquest dies en les ciutats on atracaven. Les ciutats es turisme és insostenible i està fora d?escala. beneficiaven, igual que els propietaris dels vaixells. Eren «Fora d?escala». Aquest és el nom que la Plataforma altres temps. Ara la cosa ha canviat per complet. Els contra els Megacreuers hem triat per la nostra vaixells s?han fet tan grans que si els posam verticals són campanya, dirigida a posar fre i rebaixar el volum dels més alts que els gratacels més grans d?Espanya. A creuers que arriben al port de Palma, tant pel que fa a la l?escala de la nostra ciutat, el Wonder of the Seas (el dimensió d?aquests bucs que sembla no tenir límit, com creuer més gran del món, que ens ha sorprès avui amb pel nombre de vaixells d?aquest tipus que fan escala a la la seva presència al port, quan la seva arribada estava nostra ciutat. El nom de la campanya té dues lectures prevista pel pròxim dia 9), fa 7 vegades la Seu. La torre diferents i complementàries. major del castell de Bellver està situada a 145 metres sobre el nivell del mar. El Wonder of the Seas en fa 362. Un primer significat és literal, els megacreuers són d?una Des de la Torre Major no arribam ni a la meitat del dimensió massa gran per a la ciutat de Palma. creuer! 28  La nostra protesta contra aquests grans vaixells es vegades, hi hagi més de 20.000 turistes visitant la ciutat fonamenta en tres objeccions principals: als mesos d?estiu. El resultat és una pèrdua de la diversitat econòmica i de la vida veïnal normal, la venda 1. Són molt nocius pel mediambient.Així ho va confirmar dels productes que majoritàriament són importants agència independent europea «Transports and d?altres països i una gran despesa en serveis públics de Environment» quan va dir el 2018 que el port de Palma, neteja, seguretat, etc. L?economia local perd. El conjunt després del de Barcelona, era el més contaminat per de la societat mallorquina, perd. l?acció dels creuers. Els impactes concrets d?aquesta contaminació de l?aigua de la badia, pels gasos i 3. Ajuden a l?abandonament de la ciutadania del centre partícules que emeten i pel renou que fan, són difícils de històric.Aquest volum de gent en un lloc tan petit demostrar, ja que no hi ha estudis seriosos al respecte. provoca un efecte de desplaçament dels veïns del barri, És per això que un objectiu de la nostra campanya és dels residents de tota Palma i de tota Mallorca, que instal·lar 10 sensors que mesuren micropartícules d?un eviten anar al centre. També el fenomen ajuda al fet que tamany molt petit, conegudes pel nom PM 0,1. Són els pisos es venguin a estrangers i a què la vida partícules que afecten molt a la salut respiratòria i ciutadana normal vagi desapareixent. Els veïns han cardiològica i procedeixen sobretot de la combustió dels denunciat moltíssimes vegades l?ocupació de la via vehicles dièsel. Aquests mesuraments han estat fetes pública i d?un excés de renou per negocis enfocats al per NABU, la principal organització ecologista alemanya, turisme, però fins ara no hi ha solucions efectives. col·laboradora del nostre estudi. Per totes aquestes raons el turisme dels megacreuers a 2. Són un mal negoci.De l?estudi realitzat per un Palma està clarament FORA d?ESCALA i malgrat que hi enginyer en pràctiques al port de Palma, es desprèn que ha un acord per minvar-lo, és clarament insuficient. La hi ha tres beneficiaris principals de la despesa dels nostra plataforma que agrupa a una trentena d?entitats creueristes a Palma: una part del sector del transport, seguirem la lluita per definir un turisme de creuers per a una part d?agències de viatge que organitzen els la ciutat de Palma, que sigui realment sostenible i transfers i les excursions i una part del comerç, el dedicat serveixi a l?interès general. A tots aquells que volen principalment al turisme d?unes hores: souvenirs, sumar-se a aquestes reivindicacions els convidam el gelateries, take away, etc. Els milers de creueristes que pròxim 9 de maig a embarcar-se amb nosaltres al veler baixen a la ciutat ho fan principalment per anar a fer més antic en actiu d?Espanya, el Rafel Verdera, per donar una volta pel centre històric. A aquests se li afegeixen la benvinguda al Creuer més gran del món. Podem els que venen a visitar la ciutat d?altres indrets de semblar petits, però som molts I la nostra lluita és gran. Mallorca, en cotxe o en autobús de línia. Això fa que, de Foto: Rafael Gayà Ribas. Fotomontatge a escala del 'Wonder of the Seas' en el Parc de la Mar. Biel Joan Bauzá/Twitter. 29  Pal ma q ui ere v ol v er a cosech ar Jaume Bauzà Foto:Diario de Mallorca. Palma aspira a tener su propia despensa para llenarla pequeñas parcelas urbanizadas dispersas por todo el con productos de kilómetro cero, frutas y hortalizas que territorio. crecerían dentro de los límites del municipio. Elnuevo Plan Generalestablece la creación de dos parques Pr of u sión de ch alet s con piscin a agrarios en el Pla de Sant Jordi y en el norte,en una zona «Tenemos los límites y el marco teórico», señala conocida históricamente como s?Horta de Dalt y en la Gómez.«Pero hay que empezar a hablar de crear una red que se enclavan Son Espases, la UIB, el Parc Bit, Son de caminos y accesos. También necesitamos una Sardina, Sa Garriga y Son Espanyol. reserva de espacio para almacenes y zonas para usos «Estamos en una fase muy inicial.Para arrancar agrícolas. Y a la vez establecer cómo se relacionarán los necesitamos dinero y empoderar a los agricultores y núcleos urbanos que ya existen dentro de lo que será el ciudadanos.Es un proyecto que puede dar mucho valor a parque agrario.Hay 1.400 parcelas muy pequeñas, de un territorio del que la ciudad ha chupado muchos dos ?quarterades? o menos (una ?quarterada? es recursos sin dar nada a cambio. Se merece un retorno y equivalente a 7.103 metros cuadrados). Normalmente un reconocimiento,y poner en valor lo que todavía no son chalets con piscina, y se concentran en los límites de hemos destrozado», subraya Maria Gómez, arquitecta y núcleos como sa Garriga y Son Espanyol.Forman una urbanista que acaba de presentar un Trabajo de fin de corona de pequeñas fincas que configuran falsas Máster sobre el Parc Agrari de s?Horta de Dalt. urbanizaciones. Hay mucha fragmentación, y eso supone un obstáculo», añade esta arquitecta y urbanista. El proyecto todavía está lejos de materializarse ? será la primera experiencia de este tipo en Balears? , pero es Gómez considera que ya se podrían dar algunos pasos de los que prometen una transformación de calado: para empezar a configurar el Parc Agrari de s?Horta de aprovechar tierras ahora en desuso, cosechar productos Dalt. «Tenemos la UIB o el Parc Bit, donde hay mucho de kilómetro cero y de paso lucharcontra el cambio terreno público que podría servir para empezar a activar climático. un banco de tierras», afirma. La idea es recuperar y cultivar las 2.781 hectáreas de Una de las fórmulas para dar forma al Parc Agrari es extensión agroganadera de s?Horta de Dalt, según cifra lacustodia del territorio, un concepto poco conocido en el Ayuntamiento. Es aproximadamente la mitad de la Mallorca pese a que la isla acoge desde hace años superficie que tendrá el parque agrario de Sant Jordi,con decenas de experiencias exitosas. De hecho, la la dificultad añadida de que el norte del municipio está plataforma ciudadana Palma XXI ha formalizado un mucho más fragmentado, con más de un millar de acuerdo de custodia del territorioen Son Sardinacon un 30 propietario y jóvenes agricultores. El primero