anuari palma 2021_impremta_compressed

LA CI UTA T EN TRA NSI CI Ó 2021 Foto de portada: Nemesio Jiménez Jiménez. Aquesta fotografia, com les de l'interior si no es diu el contrari, forma part del Banc d'Imatgesde Palma: una ciutat, infinites històries de la Fundacio Turisme Palma 365.  Edita: www.palmaxxi.com info@palmaxxi.com Amb el suport de: Equip de redacció: Juanjo Suárez, Maria Reyero, Jaume Garau i Lluïsa Dubon. Agraïments especials als i les articulistes i persones entrevistades (continguts publicats a diferents números de la revista Ciutat i reproduïts a aquest anuari: Cristina Llorente, Junta del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, Lourdes Durán, Jaume Garau, Lluïsa Dubon, Juanjo Suárez, Pau de Vílchez Moragas, Joan Forteza, Marusia López, Àlex Volney i Grup de Dones de la Soledat. Imprès a Esment Impremta. Foto de portada:Nemesio Jiménez. Aquesta fotografia, com les de l'interior de la publicació si no s'indica el contrari, formen part del Banc d'imatgesde Palma: una ciutat, infiniteshistòries, de la Fundació Turisme Palma 365. Dipòsit legal: DL PM 00950-2021 Desembre 2021 Foto: Rafel Balaguer Prunés.  EDITORIAL: un any t ambé complicat a Palma 06 La t ransició urbaníst ica 09 Es presenta el projecte per a la ciutat del futur Molts interrogants en el trànsit de polígon perifèric a districte d'innovació La plaça Major, en punt mort Nuredduna per als vianants, però sense la ciutadania Mentre alguns projectes avancen, altres entren en hibernació Articlesde Palma XXI, Cristina Llorente i la Junta del COAIB La t ransició econòmica 21 Crisi i recuperació econòmica Espai públic, més ocupat per terrasses Megacreuers: posar límits és possible El comerç històric tanca la barrera Articles de Palma XXI, LourdesDurán i Jaume Garau La t ransició ecològica i de mobilit at 31 Palma vol caminar cap a la mobilitat sostenible Més verd a Palma, i comptabilitzat Transició energètica sí, però consensuada Una gestió dels creuers sense base mediambiental Articlesde Lluïsa Dubon, Juanjo Suárez i Pau de Vílchez Moragas La t ransició social 41 L'accés a l'habitatge: una quimera a Palma? La COVID agreuja les desigualtats socials Participació ciutadana: responsabilitat i dret Palma, ciutat per viure i conviure Cultura a Ciutat: any d?alts i baixos per la pandèmia Entrevistesa Joan Forteza, Marusia López i Àlex Volney Article del Grup de Donesde La Soledat 5 EDI TORI A L: UN A NY TA M BÉ COM PLI CA T PER A PA LM A Analitzat amb perspectiva, comentàvem que el 2020 va ser un any extraordinari per la seva raresa: es va passar d'una previsió com a un nou any d'excessos (seguint les petjades dels rècords del 2019) a l'arribada de la COVID-19, amb una caiguda del turisme sense precedents. Es va poder constatar que sense turisme de masses el projecte de ciutat se n'anava a norris. El 2021, però, no s'ha quedat enrere i ha estat també un any, diguem-ne, complex. Si el 2020 va quedar marcat com l'any en què va esclatar la pandèmia, el 2021 ha estat l'any que hem viscut d'onada en onada, anhelant una normalitat que com més a prop vèiem, més lluny se n'anava, marcat per un estat d'ànim que l'OMS ha definit com a "fatiga pandèmica". Així, el 2021 ha estat un any de contrasts. D'una banda, hi ha hagut una capacitat de reacció important; això no obstant, d'altra banda, s'ha tornat a manifestar la fragilitat del model. D'aquesta manera ha quedat palesa la necessitat imperiosa d'establir un nou marc que sigui capaç d'aprofitar les fortaleses i, per sobre de tot, treballar de forma conjunta per marcar noves dinàmiques que puguin arribar a establir una estratègia que ens condueixi a la sostenibilitat real, fonamentada en noves bases i amb la implicació de tots els sectors productius i de tota la societat. Malauradament, en aquest procés s'ha produït un discurs contradictori: s'ha parlat molt en el sentit d'establir canvis profunds, però també s'ha parlat massa de restaurar l'economia, fins i tot posant l'any 2019 com a punt de referència! Al llarg d'aquest any s'han produït fites destacables: a l'àmbit internacional, l'actitud d'Europa, amb la posada en circulació dels fons econòmics que han de permetre sortir de la situació creada per la pandèmia, establint uns requisits on la sostenibilitat ha de jugar un paper important. A l'àmbit local també s'ha donat una passa crucial per al futur de la ciutat amb l'aprovació inicial del seu Pla General, que contempla gran quantitat de mesures que han de permetre avançar en la nova direcció. Un nou PGOU té el repte de recuperar una ciutat que havia esdevingut organitzada més per als visitants que per als residents, aportant solucions a l'habitatge, facilitant la mobilitat, millorant els barris... Palma es troba d'aquesta manera en un moment de transició marcat per la definició d'un nou model de ciutat. Una transició on seran rellevants tan grans projectes com el Parc agrari o el Districte d'innovació (amb moltes ramificacions a nivell urbanístic, econòmic, ambiental i social), com també altres més petits, a escala de barri, que han de contribuir a millorar el dia a dia de la ciutadania fent una ciutat "a escala humana". L'any 2021 ha vist com precisament la ciutadania reivindicava el seu protagonisme en la construcció de la ciutat i com la desconnexió que s'ha produït, en alguns casos, mostrava la necessitat d'incloure els processos de participació ciutadana per a la definició dels grans projectes de ciutat. En aquest repàs anual, seguint amb la línia del primer que vàrem publicar l'any passat, feim una mirada al que ha estat l'any 2021 a partir de notícies de premsa i d'articles d'anàlisi i opinió. És una mirada que veu la ciutat "en transició". Una transició urbanística, econòmica, mediambiental i social. Una transició cap a una ciutat millor. Esperam que us agradi. Foto: Rafel Balaguer Prunés. 7 Foto: Tomeu Canyelles.  LA TRA NSI CI Ó URBA NÍ STI CA El nou model de ciutat de Palma, i amb ella la transició urbanística cap a una ciutat més resilient, es va començar a definir al llarg del 2021, almenys sobre el paper. El mes de novembre es va publicar al BOIB el nou Pla General d'Ordenació Urbana, un pla molt esperat, ja que el vigent data de 1998 i la ciutat necessita unes guies bàsiques adaptades als nous temps, sobretot en relació amb l'emergència climàtica. El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible serà un altre complement important, tot i que encara està en elaboració. El 2021 ha estat un any amb molts projectes urbanístics en marxa: el districte d'innovació de Nou Llevant, els eixos cívics de Cotlliure i Nuredduna, l'antiga presó, Son Busquets, el bosc urbà, el parc de sa Riera... Tots amb un denominador comú: la implicació de la ciutadania. La societat civil sigui directament des d'una associació o des d'una plataforma d'entitats, ha reivindicat el seu paper, això sí, amb resultats desiguals. Mentre que en alguns casos sí que s'han promogut processos de participació (com a la plaça Major el 2020, o la inclusió de la participació al projecte de Cotlliure), a d'altres la participació ciutadana no s'ha vehiculat correctament (el cas de Nuredduna). El mateix PGOU, després d'anys d'espera, deixava un període de 45 dies per a les al·legacions, un temps escàs considerant la dimensió de la documentació (i que coincidia amb el tancament de l'any). A més, el Pla ha canviat molt d'ençà que se va fer el procés participatiu... D'una manera o d'una altra, la ciutat s'està preparant per a la transició, amb el repte de donar solucions a l'habitatge, la mobilitat, el comerç, l'energia, la salut... i adaptar-se al canvi climàtic. Foto: Javier Garcia Pérez. 9  Foto: Diario de Mallorca. Es presenta el proj ecte per a l a ci utat del f utur Des del mes d'octubre el PGOU ja està en procés Tot plegat, el Pla presenta una visió global i sistèmica de d'aprovació inicial, amb la previsió d'aprovar-se tot el terme municipal, on tots els elements definitivament a mitjans de l'any 2022. Un PGOU que s'interrelacionen i on el sòl rústic adquireix el substituirà al vigent de l'any 1998, que va ser plantejat protagonisme que mereix, com un dels elements en el marc de la bombolla immobiliària, una realitat transformadors per fer possible una ciutat resilient molt diferent de l'actual i que, per tant, necessitava ja front de l'emergència climàtica. De segur que les una renovació. al·legacions presentades per la ciutadania contribuiran a enriquir el PGOU. El PGOU es configura en cinc eixos, amb la intenció d'1) obrir la ciutat a la mar, 2) facilitar la transició a una mobilitat sostenible, 3) descentralitzar la ciutat, posant en valor els barris i els pobles i millorant els seus equipaments, 4) adaptar la ciutat a la crisi climàtica, i 5) diversificar l'economia. - Así se diseña Palma hasta el año 2041. UH, 03/10/2021 - Palma presenta su nuevo Plan General que apuesta por «la vivienda asequible». UH, 04/10/2021 - «Cort no aprobará el Plan Especial del aeropuerto porque incrementa el pasaje y casi duplica la superficie construida». Diario de Mallorca, 08/10/2021 - El pleno de Cort aprueba el nuevo Plan General de Palma. Diario de Mallorca, 28/10/2021 - ¿Está Palma preparada ante el cambio climático? Diario de Mallorca, 29/11/2021 10 M ol ts i nterrogants en el trànsi t de pol ígon peri f èri c a di stri cte d'i nnov aci ó Aquest 2021 el Llevant de Palma ha vibrat amb les El mes d'abril, Govern, Ajuntament, Consell de notícies sobre la creació del Districte d'Innovació, que Mallorca, Autoritat Portuària i UIB signaven un genera il·lusió i escepticisme a parts iguals. Sobre el protocol de col·laboració per a impulsar el districte. paper, és una proposta irrenunciable pel que fa a la Lligat al Consell Municipal de Model de Ciutat, el mes diversificació i revitalització de l'economia de Palma (i de juliol es creava un grup específic per a la de l'illa). Però preocupa, i és positiu que ho faci, el rehabilitació dels barris de Llevant (incloent-hi també vessant social. I és que La Soledat-Sud i el Nou Llevant l'àmbit de Can Capes i de Son Gotleu). Això no vibren també, literalment, per l'activitat de les obstant, l'expectativa i els dubtes es repliquen també màquines excavadores que avancen en la construcció amb els equipaments. Com beneficiarà l'escola de circ de les noves promocions d'apartaments de luxe. No o la caixa de la musica als residents que han patit en va, aquests pisos s'anuncien com a oportunitats durant tants anys la degradació dels barris? Com es d'inversió o com a lloguers exclusius de curta estada. relacionaran els hubs, per exemple, amb l'alumnat de Els seus residents, faran barri? I quin barri faran? les escoles de la zona? - «El Distrito de Nou Llevant no tiene nada que ver con Silicon Valley». UH, 12/02/2021 - Hila defiende que los vecinos «están contentos» con la peatonalización de Nuredduna. UH, 11/02/2021 - Acuerdo entre todas las administraciones, la UIB y la APB para impulsar el distrito tecnológico Nou Llevant. DM, 23/04/2021 - Cort crea un grupo de trabajo para estudiar la rehabilitación del Llevant de Palma. Mallorca Diario, 24/07/2021 - Claudi Aguiló, arquitecto: «En La Soledat?buscamos el diálogo con Can Ribas y las casetas adyacentes». UH, 18/07/2021 11  Foto: Mallorca Guide. La pl aça M aj or, en punt mort La plaça Major va ser una de les lluites ciutadanes de projectes arquitectònics. Malauradament, aquesta l?any 2020. Gràcies a la plataforma Zona Zero ? plaça segona fase encara no ha començat, i sembla que Major, es va aconseguir iniciar el que semblava seria la difícilment ho farà a curt termini... Mentrestant, a finals remodelació de la plaça i la seva reconversió per al de 2021 un únic negoci roman obert, i les galeries han gaudi de la ciutadania. La primera fase va consistir en esdevingut un laberint de passadissos buits just en el un procés participatiu per a la definició dels usos, que cor de la ciutat, però de cada vegada més allunyats del hauria de donar pas a una segona fase de concurs de cor dels ciutadans. Què en farem de la plaça Major? - La plaza Major de Palma espera otra gran reforma. Diario de Mallorca, 31/01/2021 - El PP anuncia un proyecto viable para la plaza major. Diario de Mallorca, 13/11/2021 - Comerciants contra veïns: la pugna pel futur de la plaça Major de Palma. Ara Balears, 12/02/2021 Nuredduna per al s v i anants, però sense l a ci utadani a Tot i que els eixos cívics ja es plantegen des del PGOU Una intervenció en la línia de les ciutats europees, de 1985, només s?han arribat a fer alguns com guanyant espai al vehicle en favor del vianant, Blanquerna o Fàbrica, i els altres havien quedat sense pacificant la zona i reduint el renou i la contaminació, i desenvolupar. El 2021 s?ha reactivat de manera afegint verd urbà i espais públics lliures, s?ha desvirtuat decidida l?execució de l?eix de Nuredduna, tot i que la precisament per la manca d?un procés de participació polèmica ha seguit igual que el 2020, amb fortes ciutadana. Una dinàmica que hauria d?estar integrada crítiques des de la campanya ?Pere Garau, molt més en tots els grans projectes de la ciutat. que Nuredduna?, impulsada per ARCA, Flipau amb Pere Garau i l?Associació de Comerciants del Mercat de Pere Garau. 12 Fotos: Diario de Mallorca. - Cort no para el proyecto de Nuredduna pese a los reparos de Intervención. UH, 19/02/2021 - La Federació de Veïns apoya el proyecto de Cort para peatonalizar Nuredduna. Diario de Mallorca, 15/02/2021 - Les obres perquè el carrer de Nuredduna de Palma sigui per a vianants començaran al setembre. Ara Balears, 10/03/2021 - Afirman que el proyecto de Cort para Nuredduna incumple el plan estratégico de la ciudad. Diario de Mallorca, 08/04/2021 - Pere Garau, molt més que Nuredduna critica el talante "impositivo" de Cort y la ausencia de un Plan de Movilidad público. Diario de Mallorca, 10/04/2021 - El PP sobre la peatonalización de Nuredduna: "Crea más problemas que los que resuelve". Diario de Mallorca, 15/04/2021 - Hila defiende "la mejora" que supondrá el eje cívico de Nuredduna ante la degradación de Pere Garau. Diario de Mallorca, 15/04/2021 - Consideran "suspendido" el acuerdo municipal sobre Nuredduna. Diario de Mallorca, 20/04/2021 - 25 arquitectos y humanistas exigen la paralización del proyecto de Nuredduna. Diario de Mallorca, 14/05/2021 - La arquitecta Itziar González afirma que "la participación ciudadana previene la corrupción". Diario de Mallorca, 14/06/2021 - ARCA ficha a la urbanista Itziar González: «He venido para evitar un proceso contencioso en Nuredduna». Ultima Hora, 14/06/2021 - Las obras de Nuredduna comienzan ante el escepticismo de los vecinos. Diario de Mallorca, 19/08/2021 13  M entre al guns proj ectes av ancen, al tres entren en h i b ernaci ó Mentre es mira a la ciutat del futur, hi ha diversos projectes de present que sembla que no avancen, o que avancen només per tornar a retrocedir. El bosc urbà encara no s?ha pogut inaugurar per deficiències, el que amenaça ara el seu manteniment. Ses Fontanelles sembla que quedarà protegida pel nou PGOU. Per l?antiga presó s?acaba d?anunciar la possibilitat de fer una residència universitària, el que en certa manera aproparia la UIB a la ciutat. Tota la feina feta per la ciutadania en relació amb Son Busquets no se sap com acabarà. Les obres de les Torres del Temple varen començar el mes de març, i s?anuncia que estaran acabades per finals d?enguany. També estan en marxa les obres de la Porta des .Camp per connectar amb el Baluard des Príncep. Adalt, simulació del projecte pel bosc urbà, a l'antic canòdrom (font: Ara Balears), abaix estat actual (foto: Crónica Balear) 14  - El bosc urbà de l'antic canòdrom podria inaugurar-se aquest mes. Ara Balears, 11/01/2021 - Cort blinda la zona verde de la fachada marítima y da carpetazo a la hormigonera de Son Güells. UH, 16/02/2021 - Dos nuevos reveses a la gran superficie comercial de ses Fontanelles. UH, 15/02/2021 - Cort aprova la modificació de la façana marítima de Palma. Ara Balears, 25/02/2021 - La AAVIB dice basta: Sa Presó «sigue sin proyecto» y se añade el riesgo de presencia de amianto en la D'adalt a baix: cubierta. Diario de Mallorca, 23/02/2021 Ses Fontalles (foto: Ajuntament de Palma) - Arrancan las obras de las Torres del Temple, que acabarán en 2022. UH, 09/03/2021 Antiga presó de Palma (foto: Mallorca Diario) - Aprobada la primera fase de renovación del Parc Son Busquets (foto: Diario de Mallorca) de la Mar. Diario de Mallorca, 21/04/2021 - Palma inaugura su primer parque inclusivo en sa Torres del Temple (foto: Última Hora) Riera. Diario de Mallorca, 16/04/2021 Porta des Camp (foto: Última Hora) - Son Busquets tendrá hasta 900 VPO de alquiler. Diario de Mallorca, 20/04/2021 - Cort tiene referentes en Inca, Sao Paulo, Barcelona y Burdeos para desarrollar Son Busquets. Diario de Mallorca, 21/04/2021 - Cort aprova la primera fase del projecte per integrar el parc de la Riera i l'antic canòdrom. Ara Balears, 01/09/2021 - Infraestructures se niega a recepcionar el bosque del Canódromo por deficiencias. UH, 02/09/2021 15 15  PGOU: com podri a ser l a ci utat de 2030? Edi tori al número 12 de l a rev i sta Ci utat núm. 12 La recent Aprovació Inicial del Pla General d'Ordenació mar i la natura i l'eix quart: Palma, una ciutat resilient i Urbana de Palma ha obert noves expectatives sobre què autosuficient front al canvi climàtic, suposen ja una pot ser el futur de la ciutat. El fet d'haver mantingut més proposta clara d'encarar aquesta problemàtica. D'altra de vint anys un mateix planejament ha creat molts banda, els altres eixos: Humanització de la ciutat i problemes, que es poden apreciar des de moltes mobilitat sostenible -segon eix-, Palma, ciutat de barris i perspectives, una d'elles és, sens dubte, la gran quantitat pobles. Una ciutat per a la gent - tercer eix - i de modificacions puntuals que s'han anat realitzant, que Diversificació econòmica: una ciutat d'encontre i d'alguna manera han contribuït a fer-lo de cada vegada intercanvi - cinquè eix - també estableixen unes més difícil de manejar i poc adequat a la realitat propostes que, d'una manera o altra, contemplen la ciutadana, que en aquests 23 anys ha experimentat problemàtica que el canvi climàtic implica. canvis substancials. Per tant és d'imperiosa necessitat Volem destacar també que el Pla presenta una visió arribar com més aviat millor a la seva aprovació global i sistèmica de tot el terme municipal, on tots els definitiva. A més, aquest retard implica haver de resoldre elements s'interrelacionen i on el sòl rústic adquireix el moltes problemàtiques simultàniament. És cert, però, protagonisme que mereix i que ha de ser un dels que aprovar un pla general és una empresa molt elements clau i transformadors per fer possible aquesta complexa i difícil, és necessari tenir un bon coneixement ciutat resilient, que s'assenyala a l'eix quart. de les diverses problemàtiques que s'han de resoldre i, especialment, tenir clar el model de ciutat cap a on es vol Una de les qüestions primordials per aprovar un anar. planejament i que aquest resulti útil i perdurable és aconseguir el màxim consens possible i una eina Un fet transversal ha d'inspirar tot el Pla i que d'alguna fonamental per aconseguir-ho és la participació manera es plasma als diferents eixos: la urgent ciutadana. Els processos participatius, en aquest cas, necessitat d'afrontar els reptes que suposa i suposarà el s'han dilatat molt en el temps, recordem que el procés canvi climàtic. Ja fa palesa aquesta voluntat des del seu es va iniciar l'any 2015. Ara ens trobam davant un apartat inicial, que és ja una proposta potent: Protecció i moment important que hem de saber aprofitar per fer ús racional del territori. D'una banda redueix extensió arribar a l'Ajuntament les propostes que des de la del perímetre urbà i el concentra ? incrementa ciutadania pensam que poden contribuir a millorar-lo. edificabilitat en alguns indrets -, d'altra banda estableix Serà necessari consultar la informació detallada i a partir unes previsions de l'evolució de la població moderades, d'aquí fer les al·legacions que es consideren més pensant que aquesta seria l'evolució possiblement oportunes, ens hi jugam molt. propera a la real, a diferència de les previsions que ofereix l'Institut Nacional d'Estadística, que projecta el futur poblacional - per a les Illes Balears - suposant que es mantindrà en el temps la mateixa dinàmica que l'experimentada fins ara. L'eix primer: Palma, oberta al 16  Geograf i es emoci onal s (o com desbaratar l ?ordre de l a ci utat) Cri sti na Ll orente, arq ui tecta (pel número 6 de l a rev i sta Ci utat) Debord, Guy.THE NAKED CITY ? Illustration de l?hypothèse des plaques tournantes en psychogeographique (sic). L?any 2012, vaig viatjar sola a Copenhaguen. Em trobava favor dels interessos immobiliaris, va propiciar la en un moment personal deplorable, d?aquells que poden formació d?una plataforma crítica que defensava una definir-se com a tsunamis vitals en sentit físic i nova manera de veure i experimentar la vida urbana. El emocional. El mapa que em donaren a l?oficina de Situacionisme, amb el que Debord s?identificava, turisme tenia dues cares: Copenhaguen de dia i proposava «fugir de la rutina diària per seguir les Copenhaguen de nit. El primer, amb els carrers en blanc emocions i mirar les situacions urbanes d?una forma i l?edificació en verd; el segon, en gris i lila, nova i radical». El plantejament dels situacionistes- i de respectivament, tots dos amb un seguit de noms en les esmentades derives- era la creació de moments negreta que especificaven clarament allò que no em concrets que aportassin un estrat ?passional? a la ciutat i podia perdre a cada hora del dia. En un atac de rebel·lia, que, d?alguna manera, aconseguissin ?desordenar-la?. En desitjosa d?alliberar-me dels raïls invisibles que algú, qui conseqüència s?avançaria cap a la desobjectivació de sap amb quina intenció, havia construït en determinats l?entorn urbà, condició necessària, segons Constant carrers de la ciutat, vaig empènyer una porta Nieuwanhuys, per a la «construcció d?una vida lliure i entreoberta. Rere un passadís fosc, no mancat de creativa». misteri, se?m presentà la ciutat que no apareix a cap Les derives, doncs, consisteixen en una manera de mapa: entranyes en forma de patis de tota mesura, edat, reconèixer la ciutat perdent-nos en ella, realitzant un arquitectura i usos. Patis petits, patis gegants, patis amb recorregut indeterminat i emprant els sentits com a eina edificis propis. Patis jardí, patis teatre, patis engalanats i d?exploració. On allò important no és el destí, sinó el patis trets d?una novel·la de Dickens. Copenhaguen, trajecte, on més enllà de descriure físicament la ciutat, endògen. passam a introduir-nos en ella, a sentir-la. És el que es En els anys 50, el filòsof francès Guy Debord encunyava coneix com a psicogeografia. el concepte de deriva. L?entrada en crisi de la ciutat L?enquesta Barcelona amb mirades de dones, realitzada moderna, que havia anat perdent qualitat espacial a el passat mes de desembre pels col·lectius Punt 6, Àmbit 17  de prevenció i Creación Positiva, deixava constància que contacte amb la natura té efectes positius en la salut des del confinament, el 53,6% de les dones migrades i el humana, segons demostren nombrosos estudis 44,5% de les dones LGTBI+ varen manifestar un augment psicològics, un espai dissenyat des del punt de vista de la percepció d'inseguretat vers la violència masclista a psicogeogràfic pot transmetre sensacions, percepcions i l'espai públic. Convé aquí matisar que aquesta sentiments que ens facin canviar d?humor o sentir-nos-hi inseguretat no fa referència al risc de delictes tipificats segurs. (que trobarien solució en l?increment de presència Tal com les portes entreobertes em varen descobrir la policial, per exemple), sinó en altres formes de violència ?ciutat secreta? de Copenhaguen, la geografia emocional contra les dones que, tot i no estar criminalitzades, ens pot ensenyar una nova manera de pensar l?espai influeixen en la seva percepció de la por, com ara urbà. Aquest 8 de març, dia en que arreu el món l?assetjament sexual ?de carrer ?. Així, mentre la ciutat en reivindicam que es garanteixin tots els drets de les termes físics no ha canviat, sí que ho ha fet la nostra dones, pot ser una bona talaia des d'on mirar aquestes apreciació de l?entorn, de forma molt més evident en el noves ciutats inclusives que hem de començar a cas dels col·lectius considerats ?vulnerables?, com ara les dissenyar. dones, els infants o la gent gran, que han vist clarament trasbalsada la seva quotidianitat amb el buidatge dels carrers, el tancament dels parcs o l?obligació de mirar el 1. Constant Anton Nieuwenhuys (21 de juliol de 1920 ? 1 d'agost del món des de la finestra de les residències, entre d?altres. 2005), pintor holandès i un dels fundadors del grup CoBrA, principal Per això, ara més que mai, l?aspecte emocional influència de la Internacional Situacionista. -psicogeogràfic- esdevé imprescindible en la planificació i 2. Constant; ?El Principi de la Desorientació?, Situacionistes. Art, la gestió urbana. Detectar aquells espais on tots, en Política, Urbanisme, Eds. Libero Andreotti / Xavier Costa, Actar, general, i els col·lectius amb major risc de vulnerabilitat Barcelona, 1996. en particular, ens sentim angoixats, atemorits, intranquils o simplement desubicats permetrà dissenyar-los combinant la seva funcionalitat i l?experiència de les persones que hi transiten. Tal com el La ci utat q ue v ol em Junta del Col ·l egi Of i ci al d'A rq ui tectes de l es I l l es Bal ears (pel numero 12 de l a rev i sta Ci utat) Ara que s?acaba de fer l?aprovació inicial del futur Pla Ara, però, com a ciutadans i abans de la seva aprovació General de Palma i que es comença a conèixer el seu definitiva, ens correspon jutjar el model de ciutat de contingut, voldríem aprofitar per parlar del que proposa el nou Pla General, comparar la Palma que n?hauríem d?esperar els ciutadans d?un document tan tenim amb el model que se?ns proposa, i pensar, en important per al futur de la nostra ciutat. definitiva, quina ciutat volem i si aquest nou PG respon a les nostres prioritats. Recordem que, tal com s?estableix la figura d?un Pla General a la Llei d?urbanisme de les Illes Balears (LUIB), Tot sempre tenint en compte que perquè la seva es tracta d?un instrument de gran transcendència en la aplicació arribi a ser efectiva i comencin a notar-se els definició del que serà la ciutat en un futur immediat, seus efectes, es necessita un període d?uns 20-30 anys. circumstància que també explica la dificultat de la seva Per tant una de les claus per a la seva correcta redacció. Pensem que en el cas de Palma, han passat 23 implantació es l?estabilitat que dóna el consens, i que el anys des de l?aprovació definitiva del pla general anterior Pla sorgeixi d?un acord, el més majoritari possible sobre i que la redacció de l?actual es un anhel que va començar la ciutat que es vol aconseguir. Sabem que això és difícil, ja fa uns quants anys. Per tant hem de valorar però hauríem de poder exigir als nostres representants positivament que, amb totes les dificultats inherents a polítics que en la redacció del Pla no es deixin influir per l?hora d?aprovar un nou instrument de planejament (que altres qüestions que no siguin cercar solucions a les a més s?ha d?adaptar-se a tots el instruments de rang necessitats dels ciutadans i als reptes que ens planteja el superior que el poden modificar), s?hagi arribat a la fi a futur. aquest punt de l?aprovació inicial. 18  Foto: Óscar Sánchez. L?urbanisme, per tenir èxit, ha de poder sobreviure als - Redefinir el model de mobilitat de la ciutat, adaptant-la canvis polítics de les diferents legislatures i per això és a una altre més sostenible i pensant en les persones, tan important que estigui basat en criteris tècnics i fent una ciutat més propera i amable, potenciant el objectius, tot reconeixent que un model de ciutat també transport públic i el sistemes alternatius a l?ús del cotxe. té un component ideològic. - Dotar a la ciutat d?una xarxa d?espais verds que enllacin Però tornant al que dèiem, com hauria de ser la ciutat tots els barris i àrees de la ciutat. que volem?, què hauria d?incloure el nou pla per - Insistir en el concepte de sostenibilitat, dotant dels possibilitar aquest model que desitjam? mecanisme e infraestructures necessàries per construir Si bé ja tenim algunes pinzellades del que proposa el una ciutat que doni resposta als reptes vinculats amb nou PG i a falta de conèixer amb deteniment les l?eficiència energètica i al canvi climàtic. propostes concretes i poder estudiar la documentació, - Revisar les tipologies d?edificació previstes a cada zona, entenem que hi ha alguns aspectes clau, als quals hauria per tal d?adaptar-les millor a la realitat construïda de de donar resposta, com per exemple i sense ser cada barriada, sobretot si es vol mantenir el seu exhaustius: caràcter. - La urgència d?habitatges que pateix la ciutat. Els Pel que hem pogut veure fins ara, pareix que aquestes problemes d?accés a l?habitatge provocats per la manca inquietuds han estat presents en la redacció del Pla. Tot d?habitatge públic i l?augment dels preus de l?habitatge acompanyat, això sí d?una terminologia que abusa sovint lliure (privat), exigeixen una resposta determinada i la de l?ús de paraules (inclusiva, sostenible, proximitat...) creació d?habitatge amb algun règim de protecció públic. que a força d?utilitzar-se com eslògans deixen de tenir - Potenciar la rehabilitació del parc construït, assegurant significat. la seva millora en eficiència energètica, així com Però al marge d?aquestes anècdotes, el que ara, amb la gestionar de manera ordenada els nous creixements de seva pròxima exposició pública, ens tocarà a tots com a la ciutat. ciutadans és estudiar-lo a fons i mirar si coincideix amb - Valorar la possibilitat d?augmentar la intensitat d?ús en aquella ciutat que voldríem. Tant de bo sigui així, però un algunes zones de la ciutat, incrementant en definitiva la Pla general té un abast tan gran que sempre es poden densitat en favor de la reducció del consum del territori. haver oblidat d?algun aspecte que considerem important. Si fos així, encara hi som a temps de corregir-lo. Que - Repensar alguns articles relacionats amb l?habitabilitat sigui una bona eina per millorar el futur de la ciutat, per permetre la construcció d?habitatges que responguin també és responsabilitat de tots. a les necessitats actuals (més flexibles), donar resposta a les noves necessitats post-pandèmia (espais exteriors, ventilació, teletreball a casa) i habilitar zones d?us comunitari que permetin alliberar als habitatges d?estàncies que podrien ser compartides amb els veïns. 19 Foto: Bruno Frerejean.  LA TRA NSI CI Ó ECONOM I CA Anem cap a un canvi de model econòmic a nivell mundial, tant sí com no. La crisi climàtica i l'energètica ens obliguen a pensar altres maneres de fer negocis, de consumir, de cuidar la salut, de canviar de feina, etc. Aquest canvi també s'està donant a la nostra ciutat, encara que molt tímidament. Com serà la ciutat del futur? Com ha de ser? Encara no ho sabem perquè realment no tenim un pla de transició econòmica per Palma. Els principals sectors creadors de riquesa, el turisme i l'immobiliari, no donen senyals de voler fer una transició planificada. El sector immobiliari ha seguit creixent per les agències d'inversions estrangeres que segueixen apostant per la compra d'habitatges, el que accelera els processos de gentrificació. Les idees alternatives en sectors industrials, com la del Districte d'Innovació de Llevant o la reordenació del Port per fer créixer el sector nàutic, estan encara molt "verdes" i no es veu una bona governança per fer-los avançar adequadament. Els Fons Europeus són encara més un misteri que una realitat. La transició i el canvi de model no seran ràpids, però hi hem d'apostar amb celeritat. Les institucions ha de comptar amb l'empresa privada, sindicats i tota la societat civil per fer la transició cap a una ciutat sostenible. De moment, no són suficients els mecanismes i fórmules de participació, encara que últimament han millorat. Les inversions en economia verda, en nous comerços de proximitat, amb inclusió i amb igualtat, són productius, però s'han de desenvolupar en un escenari de col·laboració ciutadana. Foto: Clàudia Christina Vaders. 21  Foto: Jaume Ramis Gual. Cri si i recuperaci ó econòmi ca La vida econòmica de la ciutat ha estat, un altre cop, Malgrat aquesta crisi, no sembla que la ciutat hagi marcada per la crisi de la Covid i el seu impacte en el canviat la seva estratègia i el govern municipal tampoc. turisme, la restauració i l'oci. El 2020, l'any d'inici de la Bàsicament, els esforços s'han centrat en pal·liar els pandèmia, varen passar per l'aeroport de Palma poc danys i esperar una recuperació intensa que no acaba més de sis milions de de passatgers. Aquest 2021, fins d'arribar per la incertesa del futur. Els plans municipals el mes de novembre, n'hauran passat més de 13 per un futur diferent s'han concentrat en el nou PGOU, milions i mig de passatgers. Malgrat és mes del doble un instrument jurídic administratiu sense massa respecte l?any anterior, suposa la meitat del 2019. impacte a curt termini. Pel que fa al turisme de creuers, el 2020 varen arribar Malauradament, els símptomes d'un model econòmic 156 mil creueristes, mentre que amb dades del mes caduc i vulnerable s'han fet presents en el debat d'octubre de 2021 n'han arribat gairebé un quart de ciutadà. Bars i terrasses, comerç, turisme de creuers i milió. Xifres molt allunyades dels més de dos milions el negoci immobiliari ha estat en les pàgines dels diaris de creueristes que arribaren el 2019. de manera predominant. Tot i que el debat està als carrers, la transició econòmica quasi no es percep a Aquestes xifres per elles mateixes ens donen una idea Palma, ja que l'estratègia s'ha centrat a tornar a la que la crisi econòmica de la ciutat ha estat molt profunda. Això s'ha manifestat en una pèrdua situació d'abans i no posar la mirada en el futur . d'activitat molt important, sobre tot en el Centre Històric i a tota la badia de Palma. 22 Espai púb l i c, més ocupat per terrasses Una de les iniciatives per mantenir l'activitat econòmica de bars i restaurants, va ser ampliar l'espai de les terrasses que ja existien i coincidir espai públic d'aparcaments als quals no tenien terrasses. La mesura va ser polèmica i va generar alguns conflictes, encara que en general va ser positiva econòmicament pels comerciants i per la majoria de ciutadans. Els problemes varen ser recurrents en els barris de la Llotja i de Santa Catalina, amb una llarga trajectòria de conflictes d'alguns bars amb els residents. També es varen crear problemes a la plaça de les Drassanes i a Canamunt. Més endevant, a l?apartat ?Palma: Ciutat per viure i conviure? veurem les implicacions socials d?aquests problemes derivats de l?activitat econòmica. Foto: David Hernández Vargas. - Cort mantindrà l'ampliació de les terrasses de bars i restaurants. Ara Balears, 24/02/2021 - Un jutjat anul·la el tancament dels bars de la Llotja de Palma a les 23 hores. IB3, 05/03/2021 - Hila: «Se buscó equilibrio para realizar la actividad económica y que los vecinos pudiesen descansar». Diario de Mallorca, 05/03/2021 - Los vecinos exigen que las terrazas de sa Llonja cierren a las 23.00 horas. Diario de Mallorca, 12/03/2021 - Empresarios de Santa Catalina piden ayuda por el ruido. Ultima Hora, 10/06/2021 - Los vecinos de Santa Catalina ya están hartos del ruido de las terrazas. Ultima Hora, 08/06/2021 - Vecinos de Drassana denuncian la inacción policial ante los ruidos. Diario de Mallorca, 21/06/2021 - La CAEB reclamará dos millones a Cort por las terrazas de sa Llonja. Diario de Mallorca, 25/06/2021 - Palma XXI rechaza el nivel de ruidos generados en la ciudad. Diario de Mallorca, 01/07/2021 - La Federació de Veïns crea una comisión para estudiar el "abuso del espacio público". Diario de Mallorca, 01/07/2021 - Terrazas en Palma: Campaña de Cort contra los excesos en tres zonas. UH, 07/07/2021 - Cort redueix l?espai per a les terrasses del barri de Sa Gerreria. IB3 Notícies, 09/07/202 - El nuevo Plan General solo permitirá tres bares en 50 metros en toda la ciudad. Diario de Mallorca, 04/10/2021 - Vecinos y restauradores apoyan la limitación de bares del Plan General. Diario de Mallorca, 06/10/2021 23  M egacreuers: posar l ími ts és possi b l e Com hem dit, durant aquest any els creuers varen arrancar la temporada més tard que els anys abans de la COVID i varen confluir algunes vegades varis megacreuers al Port de Palma. Quan això passava la ciutat es veia més saturada que els dies normals. El debat sobre la limitació del nombre de megacreuers ha estat molt present. L?estiu el Diario de Mallorca llençava una enquesta demanant si la ciutadania estava d?acord amb la tornada dels megacreuers. Un 60% contestava que no. Acabam l?any amb l?anunci ?a bombo i platerets? del Govern, després d?una reunió amb les navilieres a Hamburg: es limitarà a 3 l?arribada de creuers a Palma (un d?ells megacreuers). Des de la Plataforma contra els Megacreuers, qualifiquen l?acord d?insuficient? i acusen el Govern de poc valent, mentre continuen defensant la seva fórmula d'un creuer al dia com a màxim. Veurem en què es materialitzen aquests mediàtics acords al port de Palma, als seus carrers i el seu aire durant el 2022. Foto: José Ignacio Barbas Pérez. - Palma, a reventar. UH, 18/07/2021 - Palma acull tres grans creuers simultàniament per primera vegada des de 2019. IB3, 23/08/2021 - Cuatro grandes cruceros coinciden en el puerto de Palma este lunes. Diario de Mallorca, 20/09/2021 - La temporada turística de Palma en 2021 supera las previsiones. Cadena Ser, 14/10/2021 - Palma prevé cerrar 2021 con un total 186 escalas de cruceros. OK Diario, 18/10/2021 - Cort invita a los palmesanos a revelar sus rincones favoritos de Palma para incluirlos en una guía turística. Diario de Mallorca, 15/11/2021 - Vecinos de Palma sobre la nueva guía turística de Cort: ?No queremos dar publicidad a nuestro barrio, si se pone de moda será un desastre?. Diario de Mallorca, 18/11/2021 - Més de 500 creuers programats a Palma per a l?any que ve. IB3 Notícies, 28/11/2021 - Palma pone tope al número de cruceros diarios: cinco son demasiados Preferente, 26/11/2021 - El Govern acuerda con las navieras un máximo de tres cruceros al día en Palma. Diario de Mallorca, 20/12/2021 - Plataforma contra los megacruceros ve "insuficiente" limitar a tres cruceros al día la capacidad del puerto de Palma. Europa Press, 21/12/2021 24  El comerç h i stòri c tanca l a b arrera El comerç històric continua desapareguent, els exemples són tants que d'aquí a poc només quedaran uns quants, mostra del que va ser. Productes que perden clientela a una ciutat gentrificada, compra massiva per Internet, canvis radicals en la població de la ciutat, canvis generacionals en els negocis i el fenomen turístic, ha anat desplaçant aquests comerços i incorporant-ne de nous. Quan veim que llocs emblemàtics com Can Joan de S'Aigo, que va obrir un tercer local el 2018 al centre de ciutat, mentre altres Foto: Última Hora. també amb història com Casa Vila es transformen en un minimarket a la plaça de Santa Eulàlia, la globalització es fa present d'una manera evident. Mentre alguns comerços de sempre desapareixen, també emergeixen alternatives interessants, normalment lligades a l'alimentació i al producte local, com el supermercat cooperatiu Terranostra o el persistent mercat agroecològic de la plaça dels Patins. - La pandemia arrasa con los comercios históricos de Palma. UH, 16/02/2021 - Las calles comerciales turísticas de Palma, ahogadas. UH, 06/02/2021 - Marxants d'art que impulsen la gentrificació. Ara Balears, 12/03/2021 - El mercado payés de Mercapalma reclama ayuda al ayuntamiento de Palma ante el peligro de desaparecer. Diario de Mallorca, 15/03/2021 - Mercat Social inaugura un local en Son Sardina para fomentar la economía solidaria. Diario de Mallorca, 16/07/2021 - Los supermercados de barrio ganan espacio en el centro de Palma. Diario de Mallorca, 11/07/2021 - Palma XXI radiografia la ciudad turistica. Ultima Hora, 29/04/2021 - La Defensora de la Ciudadanía quiere que se ponga fin a los excesos de los ?minimarkets?. Diario de Mallorca, 25/09/2021 Sector i mmob i l i ari , mal de cap per a l a ci utadani a El centre de la ciutat és un espai difícil perquè els residents puguin llogar o comprar un habitatge. Aquesta dificultat ja s'està estenent a altres barris veïns del centre, com Santa Catalina, Es Jonquet, Passeig Marítim, Es Molinar, Pere Garau, Es Fortí, etc. Durant les crisis econòmiques es donen moltes situacions en les quals els propietaris es veuen obligats a vendre. A Palma els preus segueixen sent dels més alts d'Espanya i això dona peu al fet que siguin estrangers la majoria de compradors de pisos grans i ben situats. Malgrat la baixada d'inversions, el negoci immobiliari segueix creixent a la Ciutat, basta veure la quantitat de negocis que hi ha a Palma, la majoria ja estrangers. Es fa imprescindible tenir un observatori de l'habitatge a Palma per veure si la dinàmica actual segueix endavant, o bé en algun moment canvia d'orientació cap a un accés a l'habitatge més normalitzat. Parlarem més endevant de les implicacions socials de la manca d?habitatge a Ciutat. - Nou Llevant: Promociones casi a punto y con desembarco de supermercados. UH, 22/08/2021 - Suecos y alemanes ya invierten en el resto del barrio. UH, 22/08/2021 - Jarabo admite que peatonalizar calles sube los alquileres. UH, 24/09/2021 - El Ayuntamiento de Palma, el primero que subirá el IBI a los pisos vacíos. Diario de Mallorca, 07/10/2021 - El barri de Pere Garau, la nova temptació de danesos, suecs i alemanys. IB3 Notícies, 29/11/2021 25  La ci utadani a de Pal ma no està obl i gada a suportar aq uest ni v el l de renous COM UNI CA T DE PA LM A X X I Palma, 30 de juny de 2021 ? Fa dècades que determinats Segons diverses sentències del tribunal Constitucional barris de Palma pateixen un nivell de renou excessiu i Espanyol (STC nº119/2001 24 de maig i STC 16/2004 23 incompatible amb el descans i la salut dels veïnats. La de febrer), ?el renou, a la societat dels nostres dies, pot manca de planificació i la dèbil aplicació de les arribar a representar un factor psicopatògen i una font normatives municipals han distorsionat la vida de barri a permanent de pertorbació de la qualitat de vida de la zones com la Llotja, Santa Catalina i d?altres, fins al punt ciutadania. Així ho acrediten les directrius de de generar un conflicte entre l?activitat comercial l?Organització Mundial de la Salut sobre el renou vinculada a l?oci i la vida de barri. ambiental, on es posen de manifest les conseqüències que l?exposició prolongada a un nivell elevat de renou té Milers de ciutadans i ciutadanes de Palma pateixen sobre la salut de les persones (com deficiències greus problemes de salut i convivència a conseqüència auditives, aparició de dificultats de comprensió oral, del renou provocat per activitats de negocis privats, a pertorbació de la son, neurosis, hipertensió i isquèmia), més dels veïnats que ja han abandonat el seu barri així com sobre la seva conducta social (com reducció dels precisament per fugir d?aquestes condicions. D?aquesta comportaments solidaris i increment de les tendències manera, els negocis privats sustenten els seus beneficis agressives)?. damunt les espatlles dels veïnats, sense que fins ara l?Ajuntament hagi dut a terme una activitat eficient i Els nivells insuportables de renou es pateixen a diferents permanent que solucioni aquest greu problema que barris del centre històric i de la resta de la ciutat, essent afecta els drets fonamentals reconeguts a la Constitució especialment alarmants les situacions a zones de La Espanyola, com són el lliure desenvolupament de la Llotja i Santa Catalina. La defensa d?una ciutat viva i personalitat (art. 10), la integritat física i moral (art. 15), la activa ha de passar, inqüestionablement, per la intimitat personal i familiar i la inviolabilitat domiciliària reivindicació del benestar i el dret al descans dels seus (art. 18), la llibertat d?elecció de residència (art. 19) i la residents. propietat privada (art. 33). Per tots aquests motius, Palma XXI dóna tot el seu Els principis rectors de la política social i econòmica suport a les entitats ciutadanes i persones individuals estableixen a l?article 45 que tothom té dret a un medi que estan reclamant de l?Ajuntament una actuació eficaç ambient adequat i el deure de conservar-ho; i preveu, a que impedeixi que continuï la situació actual en zones de més de les sancions administratives, la possibilitat Ciutat castigades per la contaminació acústica. d?establir sancions penals i l?obligació de reparar el dany causat. Al seu article 43 tracta el dret a la salut, que pot veure?s seriosament afectat pel renou. D?altra banda, els principis assenyalen que la contaminació acústica pot incidir al dret a un habitatge digne i adequat, consagrat a l?article 47. 26  Nos están v endi endo LA CI UDA D CUÁ NTI CA per Lourdes Durán Tengo dos amigas que han dejado sus trabajos habituales para dedicarse a la venta de casas. Ha sucedido en plena pandemia en la que los índices de desempleo están al alza. La banda sonora de esta incertidumbre mundial ha saltado del Resistiré a Mi casita de papel, en la que Jorge Sepúlveda ha resucitado en cada portal inmobiliario además de adelantársele a Elon Musk en su afán por vivir más allá de la Tierra. Colonizada, la una, busquemos nuevas extravagancias en conquistas interestelares. Y no tan lejos. La nueva excentricidad del Ayuntamiento es convertirnos en los voceros de nuestros barrios para poner luz y taquígrafos a negocios, rincones, a toda esquina susceptible de ser convertida en cebo turístico. No satisfechos con la permisividad de vender el centro de la ciudad al mejor postor -y ya sabemos quién gana siempre-, ahora quiere deslocalizar el negocio turístico y extenderlo a la periferia sin mancharse las manos. Nos quiere convertir en verdugos de nuestro propio destino. Los vecinos les pondremos en bandeja nuestro patrimonio sentimental, es decir, los lugares del barrio que amamos por mantenerse al margen del negocio turístico, ese bar de la esquina en la que te llaman por tu nombre, o el pequeño local del zapatero remendón donde a duras penas malvive de poner suela a tus botas. Tenemos experiencia, sabemos en qué y cómo acaba esta película de un neorrealismo mallorquín: ?vendre ses cases i anar de lloguer ?, corregido en el postcapitalismo con un irte a la calle. ¿Qué esconde tan aviesa invitación a los vecinos al algo similar: un desembolso ingente de dinero público convertirlos en publicitarios gratis total? -sobre todo fondos europeos- para pavimentar calles, espaciar aceras, peatonalizar y crear carriles bici, una Echemos la vista al espacio, alarguemos el cuello. urbanización en toda regla, plausible sí pero que van a ¿Dónde están las plumas construyendo, levantando la acabar disfrutando los nuevos dueños, los nuevos tierra para transformarla en nuevas promociones, en la inquilinos, de la periferia. Nosotros no porque no expansión de la ciudad? Hay muchas pero hoy pongo el podremos pagarlo. foco en dos, en La Soledad y en Pere Garau. Ambas periferias tienen un mismo cordón umbilical: la una es Si no quieres que tu barrio sea colonizado, deja de denominada Nou Llevant y la otra, Nuredduna. La instagramearlo, olvida tus clics fotogénicos y desde primera fue barrio obrero, fabril y la otra cuenta con un luego, no hagas el trabajo sucio a quien lo único que le mercado con puestos callejeros tres días a la semana. Lo interesa de ti es tu voto cada cuatro años y ahora tu que acabará convertido en el llamado turismo de ?casita de papel?. Muy triste pero cierto. sensaciones: culinarias, olfativas, nostálgicas y otras Una tarde de éstas contemplé la mudanza de aquella zarandajas parecidas, el argumentario que acaba ferretería de Caputxines convertida ahora en negocio derivando en la usurpación de tu barrio, de tu casa, de inmobiliario. Liándose un pitillo, una mujer joven sonrió tu historia para convertirla en producto turístico. Otro al ver mi expresión de desconsuelo y compartió su más. lamento: ?¡Nos están vendiendo!? Me fui a por una En dichos barrios los negocios inmobiliarios están cerveza. creciendo como setas. En torno a la nada clara peatonalización de Nuredduna el buzoneo con peticiones de que vendas tu piso va en aumento. En los alrededores de La Soledad es un hecho que son muchos los extranjeros que están comprando. En ambos ocurre 27  El turi smo europeo de cruceros en Pal ma Jaume Garau Un europeo cosmopolita como el Archiduque Luís La mayoría de los cruceros que surcan los mares del Salvador decía en su libro «La Ciudad de Palma»: planeta se han fabricado en Europa, mayoritariamente en Alemania (grupo Meyer) y en Italia (grupo Fincantieri). ?Cuando navegando en alta mar, se llega a la amplia bahía También los turistas de cruceros son mayoritariamente de Palma, particularmente si se viene del Oeste, van europeos y también lo son los principales destinos: Italia emergiendo en la lejanía, de un modo paulatino, y España, con sus ciudades portuarias ricas en encantadoras e inmóviles, las torres, después las doradas patrimonio figuran a la cabeza. Por lo tanto, estamos murallas y finalmente las casas asentadas en la ribera de la hablando de una industria liderada por europeos para capital de las Baleares. Existen muy pocas ciudades en el europeos, aunque la propiedad esté compartida con mundo que ofrezcan al forastero, que a ellas llega, una inversores globales. Inversores que se refugian en fisonomía tan amable, pues en muy pocas se combinan cruceros de banderas conocidas por ser de paraísos como aquí, la forma y el color para ofrecer un efecto tan fiscales. Los beneficios económicos se van a paraísos armonioso?. fiscales mientras a nosotros nos destrozan nuestro Ciento cuarenta años después podemos decir que aquel patrimonio. paisaje se ha transformado de tal manera que ya no se Los megacruceros de hoy que navegan por todo el puede reconocer. Las sucesivas olas de crecimiento mundo consumen 150 toneladas de fuel de baja calidad, turístico han provocado que las operaciones portuarias contaminando tanto como todos los coches que pasan ocupen toda la parte de poniente de la bahía. Primero por el paseo marítimo en un día de verano. Cuando fue el crecimiento de los muelles comerciales, después la están amarrados en el puerto siguen con los motores en extensión de los clubs náuticos y ahora los marcha para poder alimentar las infraestructuras megacruceros y los ferrys. El espacio público de los colosales que hacen funcionar el barco. Los miles de paseos de la costa y el paisaje marítimo, gratuito y al pasajeros que descienden para visitar la ciudad generan alcance de todos, se ha ido transformando en una movilidad intensiva en taxis y autobuses, vaciándola actividades de interés privado, eso sí, «para el bien de de servicios públicos pensados para la ciudadanía. La todos». huella ecológica de este tipo de turismo es grandiosa y 28 mucho más compleja de la que hemos enunciado Conseguir controlar el volumen del turismo de cruceros esquemáticamente aquí. en Palma es importante para una Europa que quiere ser creíble en su lucha contra el cambio climático. Para los En Palma el turismo de cruceros ha venido creciendo palmesanos y palmesanas esta batalla es comparable a intensamente desde el año 2010, llegando a veces a 6 o la importancia que tuvo en su tiempo conseguir el 7 cruceros en un mismo día. El impacto que ha tenido en Parque del Mar, comprar la Dragonera o convertir la ciudad ha sido muy importante, transformando por Cabrera en Parque Nacional. Ahora todos estaríamos de completo el pequeño comercio tradicional y provocando acuerdo de que aquellas fueron buenas decisiones. Nos la salida de muchos residentes que no aceptan las toca conseguir que el turismo de cruceros en Palma sea molestias que provocan la masificación de la ciudad. una actividad regulada y sostenible, en beneficio de Un conjunto diverso de 30 entidades no lucrativas, que todos. Nuestra propuesta sigue siendo un megacrucero amamos la ciudad, su cultura y su vida tranquila, nos al dia como máximo. unimos para impedir este desatino tan grande, como también ha ocurrido en otras ciudades. Ahora hace casi dos años que trabajamos desde la Plataforma contra los Article publicat al diari Última Hora el 22/05/2021 Megacruceros para limitar este turismo de excesos, durante los cuales hemos exigido que se establezca una moratoria sobre el mismo. La propuesta debía servir para motivar a todos los sectores implicados a buscar una estrategia amplia y consensuada sobre este tipo de turismo. Llegó la pandemia y todos los planes y negociaciones se dejaron en un cajón. Los cruceros dejaron de venir en abril del 2020 y aun no han vuelto. Ahora las diferentes instituciones acuerdan hacer todo lo posible para que vuelvan cuanto antes. La moratoria sigue en pie, pero no hay plan de futuro. 29 Foto: Toni Rodríguez Ripoll. 3  LA TRA NSI CI Ó ECOLÒGI CA I DE M OBI LI TA T El mes de novembre es va celebrar la COP26 a Glasgow. Una cimera internacional pel clima que Foto: Tomeu Canyellas. passarà a la història com la trobada del "bla, bla, bla", pels acords insuficients i per la manca de lideratge i presa de decisions per fer front a l'emergència climàtica. El Govern va assistir per a explicar les mesures d'adaptació i mitigació de Balears emparades a la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic, així com per a presentar el Pacte Euromediterrani signat amb Catalunya i la regió d'Occitània. Així i tot, la reducció dels nivells de contaminació que es va experimentar durant el confinament l'any 2020 ha quedat com un miratge. I no només això, sinó que ha continuat augmentat. Des del mes de febrer, la velocitat a la via de cintura està limitada a 80 km/h. S'han reduït els accidents, però els embossos continuen essent freqüents. En canvi, les xifres d'usuaris de transport públic continuen sense recuperar els nivells previs a la pandèmia, sigui per reticències al seu ús enfront dels contagis, o sigui perquè la remodelació que va fer l'EMT l'any passat no ha acabat de respondre a les necessitats dels usuaris i usuàries. 31 Foto: andresnb77 31  Foto: Tomeu Canyellas. Imatges: UH, Ajuntament de Palma i Més per Palma. Pal ma v ol cami nar cap a l a mob i l i tat sosteni b l e La transició cap a la mobilitat sostenible avança a poc a poc, a l?espera de l?aprovació del nou PMUS (la redacció del qual fou adjudicada el mes de juny, amb un període de redacció de sis mesos). En aquest moment conviuen, no sempre d?una manera compatible, vianants, patinets, bicicletes i vehicle privat, sense que el transport públic acabi de ser una aposta definitiva. El pla ?Palma camina? es va presentar el mes de juny, amb mesures com la prohibició de l?aparcament d?Avingudes cap endins o l?ampliació de la xarxa de BiciPalma a la zona de ponent i més enllà de la via de cintura. D?altra banda, alguns dels projectes bandera dels fons europeus són el tramvia al parc Bit i a l?aeroport, opcions molt costoses i amb objectius orientats en part a l?activitat turística. - Palma evitaría hasta 52 muertes al año si mejorase la calidad de su aire. Diario de Mallorca, 01/02/2021 - La contaminación del aire por el humo de los coches se duplica desde el confinamiento. Diario de Mallorca, 17/05/2021 - La Junta de Govern adjudica el nou Pla de mobilitat urbana sostenible 2021-2027, que es redactarà en el proper mig any. Palma.cat, 09/06/2021 - ?Palma camina?, un ejemplo más de la nueva movilidad que se expande en el mundo. UH, 04/07/2021 - Los comerciantes presentan un contencioso contra la ampliación del ACIRE de Sant Jaume en Palma. UH, 20/09/2021 - Hasta 25 entidades participan en la II Mesa de Movilidad del Ayuntamiento de Palma. Europa Press, 13/10/2021 32  Foto: Ajuntament de Palma. M és v erd a Pal ma, i comptabi l i tzat El mes de març, Cort inaugurava un comptador de plantació d?arbres a la plaça d?Espanya, amb la xifra de 10.000 arbres com a objectiu. Tota una declaració d?intencions que s?està materialitzant de manera desigual. S?han fet per exemple intervencions a escala micro, com la de la plaça Guillem Moragues amb l?ampliació de voreres i la substitució i millora de l?arbrat, que ajuden a aconseguir una ciutat més amable per a les persones. Amb el nou PGOU quedarà definit el parc agrari de Palma, subdividit en el parc de Sant Jordi i el parc de s?Horta de Dalt. Una oportunitat per a la ciutat pel que fa a la recuperació de l?activitat tradicional agrària, a la millora del paisatge de les zones periurbanes, i pel que fa a l?adaptació dels efectes del canvi climàtic. - Cort sembrará este año unos 2.000 árboles en Palma. UH, 06/03/2021 - Palma participa en el seminario de planes urbanísticos agroecológicos. UH, 08/03/2021 - El Ayuntamiento de Palma estrena un contador de árboles en la Plaza de España. Europa Press, 18/03/2021 - El Parc Agrari de Palma preservará como agrícolas las tierras más fértiles. Diario de Mallorca, 07/04/2021 - Terrenos públicos servirán para impulsar el parque agrario de Palma. Diario de Mallorca, 11/04/2021 - El canódromo de Palma, de carreras de galgos a bosque urbano. UH, 30/04/2021 - El bosque Bellver: otra tala polémica. UH, 18/10/2021 - El área de Infraestructuras planta unos 250 árboles al mes en las calles de Palma. Diario de Mallorca, 28/10/2021 - Presentan el Plan de Mejora de Calidad del Aire de Palma para conseguir una ciudad más sostenible. Crónica Balear, 09/12/2021 33  Foto: DBalears. Transi ci ó energèti ca sí, però consensuada La transició cap a energies renovables és una realitat altament acceptada. Això no obstant, el fet que alguns dels primers espais preferents per a la instal·lació de parcs fotovoltaics siguin àrees lliures, sí que ha generat cert rebuig per part dels veïnats. Aquest ha estat el cas de Son Bonet (si bé, al municipi de Marratxí, es troba dins l'àrea metropolitana de Palma i és un cas que fàcilment es pot donar en el futur immediat al municipi). L'oposició veïnal ha aconseguit aturar aquest projecte en favor de l'habilitació de l'espai com a zona verda, també amb una intenció d'avançar en l'adaptació al clima. Lligat amb el districte d'innovació del qual hem xerrat a l'apartat de transició urbanística, l'edifici de Gesa es perfila com a espai per a iniciatives innovadores en matèria de transició energètica. - Cort permite a Endesa levantar un edificio de equipamientos junto a Gesa. Diario de Mallorca, 21/01/2021 - Cientos de personas participan en la cadena humana contra el parque fotovoltaico de Son Bonet. Diario de Mallorca, 23/05/2021 - El Ayuntamiento y los vecinos celebran el freno al plan de parque solar de Son Bonet. Diario de Mallorca, 05/11/2021 - «Si se autoriza el proyecto de la cantera de sa Garrigueta Rassa nos tendrán enfrente». Diario de Mallorca, 06/06/2021 - Cort ya redacta el programa urbanístico del edificio de Gesa, propiedad de Endesa. Diario de Mallorca, 13/09/2021 - Son Bonet gana un 'pulmón verde' con 450 árboles plantados por vecinos. Diario de Mallorca, 07/1