5.La natura entra dins les ciutats

24 | Diario de Palma Sábado, 16 de noviembre de 2024 PALMA VS PARÍS: URBS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC (V) Jaume Garau A París, malgrat la presència de més de 500 parcs i 2 boscos, hi ha Actuació a París 14,5 m² per habitant d’espai verd, mentre que a Londres en són 45 Parc Clichy- m². A Palma encara estam més lluny de l’objectiu amb 1,6 m² per Batignolles habitant, que amb el nou Pla Ge- neral executat en seran 5 m². La El Parc Clichy-Batignolles és un parc presència de la natura dins les ciu- de grans dimensions, amb una su- tats com a recurs enfront de l’es- perfície de 10 Ha, que és fruit d’una calfament global i els episodis de reflexió urbanística i paisatgística per calor extrema es fa imprescindible. reconvertir terrenys tradicionalment La infraestructura verda participa ocupats per activitats logístiques en la reducció de l’impacte de com les vies ferroviaris de Saint-La- l’efecte illa de calor en els mesos zare o rondes, que va començar el d’estiu i garanteix una millor salut 2002, fins a la seva execució comple- de la ciutadania, especialment de la ta el 2021. més vulnerable. Els darrers anys, El gran espai verd s’ha dissenyat les ciutats estan intensificant es- per reunir una àmplia diversitat tratègies per augmentar el verd d’ambients per diversos tipus de urbà, crear ombra, gestionar l’ai- grups de persones i d’edats, propor- gua de pluja, captar C02 i promou- Son Quint és una gran oportunitat per cionant les condicions necessàries re la biodiversitat. per a moltes espècies. La flora s’ha El Pla de resiliència de París ha proporcionar espais verds de qualitat escollit pels seus beneficis ecològics: impulsat molts projectes de vege- amb ombra durant els mesos més càlids els ocells són especialment aficio- talització, com el projecte em- nats a les baies de l’amelanquier; els blemàtic de la Coulée Verte, perquè tilia —les fulles mortes dels quals fan el verd urbà juga un paper clau com a refugi per a la biodiversitat: ofe- reix aliment, llocs de nidificació i espais de descans per a la fauna, La natura millor compost— s’han triat sobre els plataners, i les herbes seleccionades requereixen poc reg. En fi, tot un paisatge que no és el tí- com ara ocells, insectes pol·linitza- dors i petits mamífers, que contri- bueixen a enriquir l’ecosistema urbà. També ha pres la iniciativa de entra dins pic d’un parc tradicional, sinó que és un parc pensat ja amb una visió de fu- tur, amb una visió ecològica i una visió de protegir de la calor als habitants. donar valor als arbres de la ciutat creant un atles que localitza i iden- tifica en un mapa arbres i plantes que viuen als carrers i parcs. Un al- les ciutats El bosc urbà del Canòdrom, des del primer pla d’eixample (Pla Cal- vet de 1901) ja estava planificat com a part del principal i més extens tre tipus de verd que està prolife- parc públic de la ciutat. No obstant rant a París són les cobertes verdes MARIA GÓMEZ, INÉS WINCKLER I JAUME GARAU això, des dels anys 30 aquest espai i els jardins verticals. Aquests for- va ser privatitzat per dedicar-lo a men part dels edificis, i actuen en la Palma XXI i Fundació Iniciatives del Mediterrani espais de joc i apostes de carreres millora de l’aïllament tèrmic tot de llebrers. n fent-los menys dependents de Cort l’energia per a la climatització. El projecte de reforma de la Tour Actuació a Palma Montparnasse n’és un exemple que destaca pel fet d’incorporar Bosc urbà aquest tipus d’infraestructura ver- da en un edifici existent. La setma- del Canòdrom na vinent ens reunirem amb Ale- xandre Labasse, director d’APUR, A Palma, tant el Pla General de Palma l’Agència d’Urbanisme de París i (aprovat definitivament el amb Marion Waller, directora del 28/04/2023) com el Pla de mobilitat Pavillon de l’Arsenal, el Centre urbana sostenible 2022-2030 (apro- d’Arquitectura i d’Urbanisme de vat el 07/09/2022) estan alineats pel París, per ampliar els projectes que que fa a la necessitat de capgirar les s’estan desenvolupant. prioritats en l’ús dels carrers i estruc- Palma recentment ha fet la turar una xarxa bàsica de vianants en compra de la finca de Son Quint, forma de superilles. No es tracta de que compta amb una important crear espais per a vianants arreu, superfície de bosc urbà. Aquesta és però sí d’ampliar amb generositat els una gran oportunitat per propor- espais caminables i ciclables, cosa cionar espais verds de qualitat amb que a Palma queda molt per fer. ombra durant els mesos més La implantació es planteja com càlids. D’altra banda, les polítiques ciutats, entre elles París i Palma, els escocells. Un altre element que Urbs contra el una intervenció ordenada, coherent de tala d’arbres per part de l’Ajun- estan evolucionant cap a models s’està incorporant a les dues ciu- canvi climàtic i definitiva basada en aquells eixos tament de Palma han provocat un de gestió fitosanitària que evitin tats són els sistemes urbans de funcionalment més adequats per Sèrie d’articles en què els autors ana- debat ciutadà important i s’ha l’ús de productes químics i amb el drenatge sostenible (SUDs). Com- connectar a peu les diferents zones litzen com les dues ciutats actuen creat la Plataforma per la Defensa canvi en el model del tractament plementaris al drenatge conven- de la ciutat. Es projecta una malla contra l’escalfament global. L’estudi dels Arbres que congrega moltes de les herbes espontànies en es- cional, permeten naturalitzar la més detallat, així com les diferents de connexió d’itineraris que, enlla- entitats socials preocupades per la pais verds i en escocells. París ha ciutat i contribueixen a reduir els activitats del projecte, es publicaran a cen connectors verds, espais lliures pèrdua d’arbres. donat una passa més donant per- efectes adversos en el cicle de l’ai- la web de les entitats Palma XXI i la i equipaments i connecten l’entorn Amb l’objectiu de preservar la misos a la ciutadania a plantar i gua produïts per la impermeabi- Fundació Iniciatives del Mediterrani, periurbà i l’urbà mitjançant recorre- salut dels ecosistemes urbans, les cuidar les plantes que vulguin en lització dels sòls. n que donen suport a la investigació. guts accessibles i de proximitat. n