Bitàcola XXI

Palma XXIDocument

2n Informe Xarxa ciutadana monitoratge qualitat de l’aire_Plataforma contra els megacreuers

Obre el PDF Descarrega

Text del document

Plataforma contra els Megacreuers RESULTATS DE LA XARXA CIUTADANA DE MONITORATGE DE LA QUALITAT DE L’AIRE PALMA 2n informe 2024 RESUM EXECUTIU Aquest estudi presenta els resultats de la Xarxa Ciutadana de Monitoratge de la Qualitat de l’Aire de Palma durant l’any 2024, impulsada per la Plataforma contra els Megacreuers. A partir de les dades obtingudes per la xarxa de sensors de qualitat de l’aire de la Plataforma, informació sobre les escales de creuers, i les condicions ambientals, es fa una estimació de les emissions totals dels contaminants estudiats (PM, CO2, SOx, NOx i CH4), i s’analitza la relació entre les altes concentracions de PM i la presència de creuers al port. Els resultats indiquen que l’any 2024 es van registrar 494 escales de creuers en 251 dies, que van sumar més d’1,8 milions de creueristes. Pel 2025 les previsions indiquen un augment del voltant del 10%, arribant a les 546 escales. A partir d’indicadors obtinguts a partir del combustible fet servir pels creuers, el seu tamany i el temps que han passat al port, es calcula que aquest trànsit va generar aproximadament 107 tones de PM, 48.000 tones de CO2 i més de 1.000 tones tant de SOx com de NOx. El creuer que més ha contaminat ha estat l’MSC Seaview, un megacreuer, que ha sumat un temps total a port del voltant de 400 hores, en les que ha alliberat al voltant de 87 tones de SOx i 7,35 tones de PM. L’ús de gas natural liquat (GNL) com a combustible per part d’alguns creuers, ha reduït les emissions de SOx al port però per contra ha augmentat les de CH4. Al voltant de la meitat de les emissions de CH4, les ha fet l’Aidacosma, unes 219 tones. Els 5 creuers més contaminants (Aidacosma, MSC Seaview, Marella Voyager, Mein Schiff 2 i Costa Pacifica) són responsables del 40% de les emissions totals. Pel que fa a l’anàlisi de la contaminació dels sensors de PM2.5 i PM10, els mesos que registren mitjanes més altes són l’agost, el setembre i l’octubre, que també es troben entre els mesos amb més escales de creuers al port, especialment l’agost on s’han registrat mitjanes de contaminació d’entre 2.84 i 8,04 µg/m³ per PM2.5 i d’entre 7 i 11,68 µg/m³ per les PM10. S’han detectat superacions puntuals del límit diari en diversos sensors durant aquests mesos d’agost, setembre i octubre. Mirant l’evolució de la contaminació mitjana al llarg del dia i comparant amb els límits legals i recomanats per cada partícula (que marquen mitjanes anuals) es veu com la zona més contaminada ha estat la Bonanova, especialment a l’agost, en què s’ha registrat un valor mitjà de contaminació per PM2.5 de 7,93 µg/m³, superior al valor de referència i més concretament entre les 11 i les 12h en què les mitjanes són del voltant de 22 µg/m³, superant també el límit legal. En altres mesos també es donen superacions a la Bonanova, com al mes de maig (PM2.5 - 8,714 µg/m³ a les 10h) al mes de setembre (PM2.5 - 17,014 µg/m³ a les 10h) o al mes d’octubre (PM2.5 - 8,1716 µg/m³ a les 11h). Altres sensors, com el de Vista Alegre també han registrat superacions al mes d’octubre per les PM2.5, però especialment per les PM10, en què s’han registrat valors a les 13h que arriben fins als 29,235 µg/m³. Totes aquestes superacions es donen en les hores centrals del dia posteriors a l’arribada 2 dels creuers al port, i en unes condicions ambientals que potencien l’acumulació de contaminant. Aquesta anàlisi mostra com tot i estar complint la legislació europea si s’observen les mitjanes anuals, durant certes hores al dia la població està exposada a unes concentracions de contaminant superior a les recomanades. Els resultats del model de regressió lineal calculat a partir de les dades de contaminació, ambientals, i relatives a la presència de creuers al port, mostren una correlació positiva entre la presència de creuers i nivells alts de contaminació en alguns mesos i zones, la qual també està influenciada per variables ambientals com la temperatura i la humitat relativa. La recent declaració del Mediterrani com a zona SECA i la prohibició de l’ús d’scrubbers al port de Palma, donen el context en què els resultats d’aquest estudi reforcen la necessitat d’avançar cap a una renovació i enfortiment de l’acord de limitació entre el Govern i les companyies navilieres, per tal de garantir una millor protecció ambiental i de salut pública a la ciutat. 3 1. INTRODUCCIÓ............................................................................ 5 2. CONTEXT LEGISLATIU.............................................................. 6 3. METODOLOGIA........................................................................... 8 3.1 Especificacions tècniques dels sensors................................................. 8 3.2 Resum de la metodologia d’estudi....................................................... 10 4. RESULTATS............................................................................... 15 4.1 Trànsit marítim en el període d’estudi.................................................. 15 4.2 Total de les emissions dels creuers......................................................17 4.3 Sèries temporals a partir dels sensors................................................. 18 4.4 Model de regressió............................................................................... 22 5. Conclusions................................................................................ 23 ANNEX I - Taula contaminació creuers per factors emissió........... 26 ANNEX II - Taula mitjanes mensuals sensors................................ 30 ANNEX III - Superacions dels llindars de contaminació diaris....... 31 ANNEX IV - Gràfiques evolució diària contaminació...................... 34 4 1. INTRODUCCIÓ Segons el Parlament Europeu, la contaminació atmosfèrica representa el risc més gran per a la salut a la Unió Europea i és causa de malalties cròniques i mortalitat prematura, tenint també efectes adversos en els ecosistemes1. Segons l’Informe de Qualitat de l’Aire de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA), l’exposició a concentracions de contaminants per sobre dels nivells recomanats, va provocar ala 2022, un nombre significatiu de morts prematures a la UE, amb 238.000 morts atribuïdes a l’exposició a les PM2.52 (micropartícules de tamanys inferiors a 2,5 micres de diàmetre). A 2021, el 97% de la població urbana estava exposada a concentracions de PM2.5 per sobre dels nivells recomanats per l’OMS3. La matèria particulada és un dels contaminants atmosfèrics més nocius per a la salut humana Tant les PM10 (matèria particulada inferior a 10 µm) com les PM2,5 (inferiors a 2,5 µm), poden ser emeses per diverses fonts, tant naturals com antròpiques, però es troben fortament associades a la combustió del combustible que s’utilitza al transport marítim, especialment, als creuers4. Segons Corbett et al., 2007, al voltant del 70% de les emissions de PM relacionades amb la navegació es donen a menys de 400 km de la costa. En els casos en què els ports es troben localitzats a prop d’àrees urbanes densament poblades (com en el cas de Palma), les emissions dels vaixells poden ser la font dominant de pol·lució urbana5. El heavy fuel oil, que és com es coneix el combustible que encara fan servir la majoria de creuers, és el producte final de la destil·lació del petroli i és molt més barat i contaminant que el que utilitzen els vehicles rodats (NABU, 2017). Els creuers turístics quan amarren a port continuen cremant heavy fuel oil per tal de seguir mantenint en marxa tots els sistemes a bord, pel que segueixen produint emissions de partícules PM2.5 i PM10, així com altres compostos nocius per la salut (com NOx i SOx, entre altres). La inhalació d’aquestes partícules pot tenir una afectació important en la salut i dur associades complicacions cardiovasculars, pulmonars i respiratòries entre d’altres6, especialment en el cas de les PM2.5, que al ser més petites poden arribar encara més endins en els pulmons quan són inhalades i ser més perilloses per a la salut. Com a tal, l’emissió de PM10 i PM2.5 es troba regulada en l’àmbit europeu. 1 Vivienne, H. A. L. L. E. U. X. (2023). Revision of EU air quality legislation: Setting a zero pollution objective for air. 2 Premature deaths due to air pollution continue to fall in the EU, more efforts needed to deliver a toxic-free environment — European Environment Agency (europa.eu) 3 Europe’s air quality status 2023 — European Environment Agency (europa.eu) 4 NABU, 2017. “Air pollution from cruise ships” 5 Viana et al., 2014; Donateo et al., 2014 6 American Lung Association. 5 A escala local, segons l’informe de Transport & Environment7 que estudia els nivells de contaminació de diferents ciutats europees, Palma és, a data de 2023, la quarta ciutat d’Europa amb més contaminació derivada de creuers turístics. Donada aquesta situació d’emergència, des de la Plataforma contra els Mega Creuers es va impulsar la creació d’una Xarxa Ciutadana de Monitoratge de la Qualitat de l’Aire. Gràcies a una campanya de crowdfunding i al suport de l’entitat ambientalista NABU, l’estiu de 2021 es posa en marxa aquesta Xarxa Ciutadana, que en l’actualitat compta amb 7 sensors ubicats a diferents punts de Palma. L’any 2023 la Plataforma contra els Mega Creuers va emetre el primer informe de qualitat de l’aire, en el qual es va observar una relació que indicava unes majors concentracions de PM2.5 i PM10, els dos contaminants estudiats, les hores de més presència de creuers a port. En alguns casos, els valors registrats pels sensors arribaven a superar els límits establerts per la Unió Europea i per l’OMS. Aquest informe és el segon que s’emet des de la Plataforma, i tracta l’anàlisi de la concentració de partícules en suspensió relacionada amb la presència de creuers al port de Palma. Al mateix temps, s’ha ampliat la metodologia de càlcul per tal de trobar la quantitat total de contaminants emesos pels creuers al Port de Palma. 2. CONTEXT LEGISLATIU La legislació referent a les concentracions de partícules contaminants a l’aire, ve donada actualment per la combinació de dues Directives de la Comissió Europea, la Directiva 2008/50 relativa a la qualitat de l’aire8, i la 2004/107 de la Comissió Europea9 relativa a l’arsènic, cadmi, mercuri, níquel i hidrocarburs aromàtics policíclics. A Espanya, la Directiva 2008/50 es transposa mitjançant el Reial Decret 102 / 2011, del 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, i estableix màxims legals (anuals, diaris i horaris) per les PM10. Aquesta mateixa directiva, juntament amb la 2004/107/CE també crea el marc legal per les PM2.5. Junt amb aquestes, la Directiva 2016/2284, modificada per la 2024/29910 parla sobre la reducció de les emissions de certs contaminants, entre els quals s’inclouen les PM2.5, i demana que els països es comprometin a adoptar mesures de control per la reducció de les emissions. Finalment, la Directiva 2015/148011 complementa diversos annexos de les dues directives principals, pel que fa a recomanacions per 7 Transport & Environment. (2023). The Return of the Cruise. 8 «DOUE» núm. 152, de 11 de junio de 2008, páginas 1 a 44 9 «DOUE» núm. 23, de 26 de enero de 2005, páginas 3 a 16 10 «DOUE» núm. 299, de 17 de enero de 2024, páginas 1 a 3 11 «DOUE» núm. 226, de 29 de agosto de 2015, páginas 4 a 11 6 punts de referència, validació de dades i ubicació de punts de mostreig per les PM2.5 i les PM10. A data de 14 d’octubre de 2024, la Comissió Europea ha aprovat una modificació de les directives 2004 / 107 CE i 2008 / 50 CE, que té l’objectiu de reduir l’exposició mitjana de la població als contaminants tractats en aquestes directives que estan associats a impactes sobre la salut humana, sobre la base de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut més actualitzades. Aquesta modificació estableix uns llindars límit, en diferents períodes temporals de càlcul, juntament amb uns valors d’avaluació més estrictes, que marquen la metodologia de mesura d’aquests contaminants en el cas de ser superats. Per les partícules en suspensió, que són les que treballem en aquest estudi, els valors establerts són els següents (Taula 1): Període de càlcul Valor límit Valor avaluació mitjana PM2.5 Dia *25 µg/m3 Any civil 10 µg/m3 5 µg/m3 PM10 Dia *45 µg/m3 Any civil 20 µg/m3 15 µg/m3 *Aquest valor mitjà diari no pot ser superat més de 18 vegades a l’any. Altra legislació pertinent és la que a partir de l’1 de maig del 2025 estableix el mar Mediterrani com a zona SECA (Sulphur Emissions Control Area) el que limita al 0,1% el contingut de sofre que poden contenir els combustibles fets servir per les embarcacions, davant del 0,5% permès fins ara (excepte dins del port, en què el límit ja era del 0,1%). Amb aquesta mesura, l’Organització Marítima Internacional (OMI) vol promoure l’ús de combustibles alternatius, com el GNL. Cal dir que en molts casos, els creuers tenien la possibilitat de seguir fent servir combustibles amb continguts més grans de sofre, sempre que utilitzessin sistemes de neteja de les emissions o scrubbers. L’ús d’aquests scrubbers, però, també ha quedat regulat recentment a les Balears, per l’ordenança l’Autoritat Portuària del 15 de març del 7 202512 publicada al BOE13, al prohibir els sistemes de neteja d’emissions de circuit obert, i obligant a les empreses a entregar el residu d’aigua de neteja dels gasos contaminants a les instal·lacions del port. 3. METODOLOGIA 3.1 Especificacions tècniques dels sensors Els sensors utilitzats a la Xarxa Ciutadana són del model Node MCU Nova PM Sensor SDS011 de qualitat de l’aire, i es troben connectat a la plataforma oberta de visualització de dades Sensor.Community. Aquests sensors mesuren la concentració de PM2.5 i PM10 en unitats de µg/m3 mitjançant una tecnologia de dispersió làser. Mitjançant connexió WIFI, envien les dades cada 3 minuts a la plataforma Sensor.Community, on la informació es pot consultar en format de gràfiques. Els sensors prenen mesures també d’humitat relativa, pressió i temperatura, i incorporen un petit calefactor que asseca l’aire per tal d’assegurar la qualitat de les dades. Actualment, la xarxa compta amb un total de 7 sensors SDS011 (Taula 2, Figura 1). Codi Any Ubicació Enllaç sensor d’instal·lació 72964 2022 - juny La Bonanova https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip ID=72964&var-type=sds011&var-query0=feinst aub 86788 2022 - La Calatrava https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip setembre ID=86788&var-type=sds011&var-query0=feinst aub 86591 2022 - Passeig https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip setembre Marítim ID=86591&var-type=sds011&var-query0=feinst aub 74662 2022 - Pere Garau https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip setembre 12 Ordenanza portuaria por la que se regulan determinadas actividades para la mejora en los objetivos de la calidad de las aguas en los puertos de la Autoridad Portuaria de Baleares. Ordenanza aprobada por el Consejo de Administración de la APB a fecha de 29 de enero de 2025 i publicada en el BOE nº 64 de 15 de marzo del 2025. 13 Boletín Oficial del Estado, núm 64, Sec III. Pág 34988 8 ID=74662&var-type=sds011&var-query0=feinst aub 87161 2024 - maig Vista Alegre https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip ID=87161&var-type=sds011&var-query0=feinst aub 87189 2024 - maig Cala Gamba https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip ID=87189&var-type=&var-query0= 87899 2024 - maig C/ Aragó https://api-rrd.madavi.de:3000/grafana/d/GUaL5 aZMA/pm-sensors-by-map-id?orgId=1&var-chip ID=87899&var-type=sds011&var-query0=feinst aub Figura 1: Mapa dels sensors de la plataforma de control de la qualitat de l’aire de la Plataforma contra els Megacreuers. Elaboració pròpia. 9 3.2 Resum de la metodologia d’estudi Tota l’anàlisi i gràfics presentats s’han realitzat amb el programa RStudio desktop, en la seva versió 2023.06.2 + 561. El temps d’estudi analitzat és entre l’1 de gener de 2024 fins al 31 de desembre de 2024, en total 12 mesos que inclouen la temporada alta d’estiu (juny - octubre) amb una major pressió turística, i una temporada baixa (gener - juny i novembre - desembre). És important recalcar que aquest any 2024 encara s’ha trobat sota l’acord de limitació d’arribada de creuers de les navilieres amb el Govern Balear, que fixa el límit a 3 creuers com a màxim consecutius al port, podent ser com a màxim un d’ells un megacreuer (un creuer amb una capacitat màxima de passatgers superior als 5.000). La informació referent a les característiques particulars de cada creuer s’ha elaborat a partir de les seves fitxes tècniques i de les dades disponibles del sistema AIS on es pot consultar el nombre de llits baixos (que marquen la capacitat de passatgers del creuer), la mida expressada en GT (unitats de volum intern), el tipus de combustible que fan servir, etc. Les dades referents a la presència de creuers al port de Palma (entrades, sortides, temps a port, etc.), han estat obtingudes directament de la pàgina web de l’Autoritat Portuària de Balears, concretament de l’apartat de previsió de tràfic dins del subapartat bucs al port14. Les dades referents a la contaminació registrada per part de la xarxa de sensors de la Plataforma contra els Megacreuers (de PM2.5 i de PM10), s’han descarregat del portal web de ciència ciutadana Grafana de Sensors.Community15. Dels 7 sensors disponibles de la xarxa de control de la qualitat de l’aire de la Plataforma, se n’ha exclós el de C/Aragó per problemes tècnics en el seu funcionament. Les dades relacionades amb les variables ambientals s’han obtingut del servei API d’AEMET-Open Data. Les entrades de pols sahariana s’han extret de l’informe publicat pel GOIB16. 3.2.1 Càlcul del total de contaminants Aquesta primera anàlisi vol donar una estimació el total de contaminants (PM, CO2, SOx i NOx) alliberats per tots els creuers que han fet escala al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2024. 14 https://www.portsdebalears.com/es/buques-en-puerto 15 https://maps.sensor.community/#12/39.5793/2.6690 16 10 Per a fer aquest càlcul, s’ha partit de la metodologia proposada per de Melo et al., 201717, que calcula una sèrie d’indicadors aplicats a cada contaminant utilitzant estimacions calculades seguint el procediment de la Guia EMEP/EEA Air Pollutant Emission Inventory Guidebook, a partir de la contaminació emesa per 150 creuers al port de Barcelona al 2016. El procediment matemàtic per a aquesta metodologia parteix de simplificacions en el tipus de motors i de combustible fets servir pels creuers, segons el Tier 3 de la guia EMEP/EEA. Segons de Melo, la millor combinació de variables independents que explica les variacions de la contaminació a port (variable dependent) és la de temps d’estada a port (en hores) amb el GT del creuer, pel que és el que s’ha fet servir. L’objectiu d’aquests indicadors és donar un marc metodològic simple a partir del qual es puguin fer inventaris d’emissions en altres ports. L’indicador Emissions (g) / port time - GT que es farà servir inclou tant el temps de funcionament en port (85%) com el de maniobra d’entrada i sortida (15%) que componen la fase de hotelling. L’indicador original té un valor diferent per a cada contaminant estudiat, però no està actualitzat pel que fa a les millores tecnològiques que els creuers han implementat en els darrers anys. Per mirar d’actualitzar la metodologia de de Melo, i incorporar factors com els nous combustibles que els creuers fan servir, es planteja l’actualització dels factors d’emissió, utilitzant valors adaptats d’estudis més recents i de correcció segons la metodologia bottom up del quart inventari de contaminació realitzat per la IMO18. Contaminant HFO (3,5%) VLSFO (0,5% S) MGO (0,1% S) LNG (dual fuel) CO2 (g/h - GT) 69,8 69,8 68,0 60 NOx (g/h - GT) 1,68 1,68 1,50 1,10 SOx (g/h - GT) 0,27 7,14 1,43 0 PM ((g/h - GT) 0,16 0,16 0,12 0,03 CH4 (g/h - GT) 0 0 0 2,5 HFO: Heavy Fuel Oil VLSFO: Very Low Sulfur Fuel Oil MGO: Marine Gas Oil LNG: Liqüified Natural Gas Adicionalment, segons l’any de construcció del creuer s’aplicarà un factor d’eficiència, entenent que els creuers més moderns presenten tecnologies més eficients i que tenen un major rendiment, derivant en menys emissions. Per creuers construïts abans del 2010, el factor d’eficiència és d’1, entre el 2010 - 2020 de 0,90 i pel 2021 o posterior de 0,80. 17 De Melo Rodríguez, G., Martin-Alcalde, E., Murcia-González, J. C., & Saurí, S. (2017). Evaluating air emission inventories and indicators from cruise vessels at ports. WMU Journal of Maritime Affairs, 16(1), 1–22 18 IMO Greenhouse Gas (GHG) 4rth study https://www.imo.org/en/ourwork/Environment/Pages/Fourth-IMO-Greenhouse-Gas-Study-2020.aspx 11 La fòrmula que s’obté per l'estimació de les emissions totals de cada contaminant en l’Anàlisi 1 és la següent: ∑ 𝐸𝑚𝑖𝑠𝑠𝑖𝑜𝑛𝑠𝑗𝑘 = 𝐼𝑘𝑙 * 𝑇𝑗 * 𝐺𝑇 * 𝐸𝐹 j fase de l’operació (cruising, maneuvering o hotelling) k: contaminant (NOx, SOx, PM2.5, PM10…) I: indicador Emissions (g) / Temps a port - GT. l: tipus de combustible (HFO, VLSFO, MGO, LNG) T: temps a port (h) GT: volum intern del creuer. EF: Efficiency Factor Aquesta metodologia per tant, permet una estimació aproximada del total d’emissions dels creuers amarrats al port durant un temps determinat. 3.2.2 Anàlisi de les sèries temporals dels sensors Utilitzant les dades obtingudes de la xarxa de sensors de la qualitat de l’aire, s’ha volgut veure com ha evolucionat la contaminació registrada en aquests punts per les partícules PM2.5 i PM10 en relació a la presència de creuers a port, com a activitat potencialment emissora en zones especialment sensibles. El primer que s’ha fet ha estat un filtratge i processament de les dades dels sensors, amb l’objectiu de reduir el volum de dades i garantir-ne la consistència. Les mesures, obtingudes inicialment amb una alta freqüència temporal, s’han agregat per hora i posteriorment per dia, obtenint així valors mitjans diaris per a cada sensor. Un cop calculades les mitjanes horàries de cada sensor s’ha explorat la distribució de les dades en tot el període d’estudi (1 de gener - 31 de desembre del 2024). Aquesta evolució temporal s’ha creuat amb les dades d’escales de creuers i el registre provisional d’entrades de pols sahariana disponible a la web del GOIB19, les quals poden tenir en efecte en les dades. A continuació s’han calculat les mitjanes anuals per sensor i per contaminant, i s’han comparat amb els límits legals anuals de 10 µg/m3 i de 20 µg/m3 per les PM2.5 i PM10 respectivament, així com del valor d’avaluació més restrictiu i la comparativa dels dies en què s’ha superat el valor límit diari. Finalment dels mesos en que s’han registrat més escales de creuers al port s’ha analitzat com ha evolucionat la contaminació de PM2.5 i PM10 registrada pels sensors al llarg del dia per cada sensor, i s’ha comparat amb les arribades i sortides dels creuers al port. 19 https://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/taula_actualitzada_dels_darrers_episodis_ocorreguts_a_les_ill es_balears-3215/ 12 Després de descarregar les dades dels sensors, s’ha vist que donat a problemes tècnics, els mesos de gener i febrer presenten buits pels sensors de la Calatrava, Cala Gamba, Passeig Marítim i Vista Alegre, el que fa que per a aquests mesos només es pugui disposar de les dades de Bonanova i Pere Garau, el que afecta als resultats obtinguts. També presenten buits els sensors de la Cala Gamba pels mesos de març i novembre i el de Vista Alegre pel mes de març. 3.2.3 Model estadístic Finalment, s’ha intentat construir un model estadístic de regressió lineal per veure com diferents variables expliquen la concentració de contaminació de PM2.5 i PM10 registrada pels sensors, i intentar suggerir relacions entre la contaminació i la presència de creuers al port. En primer lloc, s’ha aplicat una anàlisi de correlació de Pearson per les mitjanes anuals de contaminació per PM2.5 i PM10, que han actuat com a variables dependents, amb tot un seguit de variables ambientals i relacionades amb la presència de creuers a port, que han actuat com a variables independents. Per poder veure més en detall com les variables independents afecten a la contaminació, s’ha realitzat la mateixa anàlisi separant els registres de contaminació per PM2.5 i PM10, per sensor i per mes com a variables diferents. El sensor de la Bonanova no s’ha tingut en compte per aquesta anàlisi al tenir un volum molt elevat de buits a les dades (NA values) per problemes tècnics. Per aquest mateix motiu no s’han tingut en compte el primer trimestre de l’any i desembre, pel què el període temporal de dades que s’ha fet servir pel model estadístic ha estat entre l’1 d’abril i el 30 de novembre del 2024. Les variables que s’han fet servir han estat: Font Nom Descripció Variables dependents Mitjana de les concentracions de https://maps.sensor.community/#1 Average_PM2.5 PM2.5 (dia) en µg/m3. 2/39.5793/2.6690 Mitjana de les concentracions de https://maps.sensor.community/#1 Average_PM10 PM10 (dia) en µg/m3. 2/39.5793/2.6690 Variables independents Ambientals Servei API d’AEMET Open Data Temperatura. Temperatura mitjana (dia) en ºC. (registre de l’estació B228 - Palma, port) Pressió. Pressió màxima (dia) en hpa. https://opendata.aemet.es/centrod 13 edescargas/productosAEMET? Humitat. Humitat mitjana (dia) en % d’humitat relativa. Dir_vent. Mitjana direcció del vent dominant (dia), en desenes de grau. Vel_vent Velocitat mitjana del vent en m/s (dia). https://www.caib.es/sites/atmosfer Pols Variable categòrica (1 si, 0 no), a/ca/taula_actualitzada_dels_darr referent a la presència d’entrades ers_episodis_ocorreguts_a_les_ill de pols sahariana (dia). es_balears-3215/ Presència creuers https://www.portsdebalears.com/e Cruise_gt Tamany total dels creuers s/buques-en-puerto amarrats a port, en unitats de GT (dia). AIS Marine Traffic: Cruise_cap Capacitat màxima total dels https://www.marinetraffic.com/en/ai creuers amarrats a port, en nº de s/home/centerx:-12.0/centery:25.0/ persones (dia). zoom:4 https://www.portsdebalears.com/e Cruise_time Temps total que han passat els s/buques-en-puerto creuers amarrats a port, en hores (dia). https://www.portsdebalears.com/e Cruise_num Número total de creuers que han s/buques-en-puerto fet escala al port (dia). Totes les variables del model han estat netejades i agrupades, utilitzant com a unitat temporal el dia (mitjanes en el cas dels sensors, sumes o mitjanes pels creuers). Per pal·liar els forats a les dades s’han realitzat imputacions per mitjanes, excepte en el cas de les variables relacionades als creuers, en que els NA values s’han substituït per zero, per representar que no s’hi registraren creuers al port. Finalment, s’han analitzat les relacions lineals entre les variables (a través d’una matriu de correlació) per valorar si presenten una significació estadística prou rellevant per a afirmar que existeix una relació. 14 4. RESULTATS 4.1 Trànsit marítim en el periode d’estudi A continuació es mostra l’anàlisi de quants creuers han arribat a port per dia durant el període d’estudi (Figura 2). En total s’han enregistrat 251 dies amb escales de creuers al port de Palma, dels 365 dies totals que van entre l’1 de gener i el 31 de desembre. El nombre total d’escales registrades al Port de Palma el 2024 ha estat de 494. En total a 90 dies es va registrar una sola escala d’un creuer, cosa que suposa un 35,85% del total de 251 dies amb escales. A 97 dies es van registrar dues escales, el que suposa un 38,6% del temps. A 48 dies es van registrar 3 escales, un 19,12%. 13 dies on es van registrar 4 escales, un 5,1%, i finalment a 3 dies (el 6 de maig, el 25 d’octubre i el 2 de novembre) es van registrar cinc creuers a port, el que suposa un 1,19% del temps total. La mitjana ha estat de 1,97 escales per dia al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2024. Agrupant les escales de creuers per mes, veiem com el mes que ha presentat el total d’escales més elevat ha estat el d’octubre amb 62 escales, seguit del mes de maig amb 61, agost amb 59 i setembre amb 58 (Figura 3). Els mesos d’estiu (entre maig i octubre) també han estat els mesos que han presentat el major volum d’arribades de megacreuers, és a dir, creuers amb capacitats superiors als 5.000 passatgers (mesurats en nombre de llits baixos). Un 76,1%, és a dir, 86 megacreuers, han arribat entre maig i octubre al port de Palma. Comparant amb les dades d’escales registrades en els anys anteriors, veiem que tot i l’acord de limitació, l’any 2024 ha estat l’any amb el major nombre d’escales registrades des del 2019 (abans de la pandèmia), en què es va registrar el rècord de 590. 15 Figura 2: Nº de creuers arribats a port durant el període d’estudi. Elaboració pròpia. Figura 3: Nº de creuers arribats a port per mesos durant el període d’estudi. Elaboració pròpia. 16 4.2 Total de les emissions dels creuers A l’Annex I es presenta el volum d’emissions totals estimades per cada creuer, juntament amb el seu valor de GT i el nombre d’escales que ha realitzat al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre. Es divideixen les emissions per a cada contaminant estudiat, PM, CO2, SOx, NOx i CH4. El creuer que més escales ha realitzat l’any 2024 ha estat l’MSC Seaview, amb 29 escales i un temps total a port de gairebé 400 hores, en les que ha alliberat 7,35 tones de PM i 87,61 tones de SOx, essent el creuer que més ha contaminat per aquestes partícules. l’Aidacosma, un altre megacreuer que fa servir GNL com a combustible, ha estat el creuer més contaminant quant a gasos d’efecte hivernacle. En total, en les 477 hores aproximades que ha estat amarrat al port ha alliberat al voltant de 5.250 tones de CO2, 219 tones de CH4 (que té un poder calorífic del voltant de 4 vegades superior al CO2), i 96 tones de NOx. El fet de fer servir com a combustible gas natural liquat fa que aquest creuer no hagi tingut emissions de SOx, però ha incrementat les seves emissions de metà. Sumant tots els creuers, s’han abocat un total de 63,38 tones de PM, 43.473,21 tones de CO2, 692,45 tones de SOx, 919,68 tones de NOx i 439,38 tones de CH4 al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 d’octubre. Tot i el gran nombre de vaixells que han fet escala al port, un nombre reduït de creuers és responsable de la major part de les emissions totals. Els 5 creuers més contaminants (Aidacosma, MSC Seaview, Marella Voyager, Mein Schiff 2 i Costa Pacifica) acumulen al voltant d’un 40% de les emissions totals de contaminants (Taula 3). Dos d’aquests creuers l’MSC Seaview i l’Aidacosma, tenen grans tamanys i capacitats màximes de passatgers superiors als 5.000, mentre que el Mein Schiff 2 i el Costa Pacifica tenen una capacitat al voltant de les 3.000 places i el Marella Voyager de 2.000. Temps Creuer (h) GT PM* CO2* SOx* NOx* CH4* MSC Seaview 399,11 153516 7,35 4.166,41 87,61 91,906 - Aidacosma 476,87 183774 2,63 5.258,14 0 96,40 219,09 Mein Schiff 2 432,57 111554 5,79 3.281,31 69 72,38 - Marella Voyager 458,97 77302 4,28 2.412,58 50,74 53,22 - Costa Pacifica 309,98 114425 4,26 2.411,95 50,72 53,20 - % DEL TOTAL 38,32% 40,32% 37,27% 39,92% 49,86% TOTAL* 107,048 48.034,24 1.001,377 1147,35 439,38 Taula 3: Resum de la contaminació dels cinc creuers més contaminants entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2024. *Arrodonit a tones. 17 4.3 Series temporals a partir dels sensors Segons el Resum d’Episodis d’intrusió de partícules de pols a les Balears 2024, els mesos que han presentat més dies registrats amb entrades de pols sahariana que poden afectar a la concentració de PM a l’aire han estat el mes de novembre amb 13 dies, el mes d’octubre amb 10 dies i el mes de juliol amb 9 dies. Analitzant l’evolució de les mesures de contaminació registrades pels sensors per les partícules PM2.5 i PM10, trobem el següent (Annex 2). La majoria dels valors de contaminació més elevats registrats pels sensors s’han concentrat als mesos d’estiu, concretament entre l’agost, el setembre i l’octubre, que també són els mesos que presenten un major volum d’escales, 59, 58 i 62 creuers respectivament. Concretament, el mes d’agost ha estat el que ha registrat uns valors mitjans de contaminació per PM2.5 (Figura 4) més elevats per tots els sensors (entre 3,14 i 8,04 µg/m3) excepte pel de Passeig Marítim, que registra el màxim al mes de setembre. Per les PM10 (Figura 5), també ha estat l’agost el que ha presentat els valors mitjans més elevats pels sensors de la Bonanova, Cala Gamba i Pere Garau (11,68 µg/m3, 7 µg/m3 i 9,83 µg/m3 respectivament), mentre que el sensor de Passeig Marítim ha registrat el màxim per setembre (10,41 µg/m3) i el de Vista Alegre per octubre (14,79 µg/m3). Si mirem les mitjanes per sensors, el sensor de la Bonanova és el que ha registrat les mitjanes més elevades de PM2.5 al llarg de tot el període d’estudi (mitjana anual de 4,38 µg/m3) amb el màxim al mes d’agost, que és encara superior si fem la mitjana pel període d’estiu (4,90 µg/m3). Per les PM10 el sensor que ha registrat els valors mitjans més elevats ha estat el de la Calatrava, 8,77 µg/m3, amb el valor màxim al mes de març, en què només hi va haver 18 escales i 5 dies de pols en suspensió. Si ens guiem per la normativa europea de limitació de la contaminació, cap sensor supera els límits mitjans legals de 10 µg/m3 per PM2.5, però si que se superen en alguns casos el límit del valor d’avaluació de 5 µg/m3, concretament al mes de febrer, juliol i agost pel sensor de la Bonanova, i al mes d’agost pel de Pere Garau. Per les PM10, tampoc se superen els límits mitjans legals de 20 µg/m3, mentre que el valor d’avaluació es superat al mes de març a la Calatrava. Si que se superen de forma puntual els límits diaris, de 25 per les PM2.5 µg/m3 i de 45 per les PM10 µg/m3 (Annex 3). Els límits de PM2.5 s’han superat 4 dies a l’agost i 1 al setembre a la Bonanova, i 3 vegades al gener i 1 a l’octubre a Pere Garau. Per les PM10, s’han superat 6 vegades al març i 5 a l’octubre a la Calatrava, 3 vegades a l’octubre a la Bonanova, 2, 5 i 2 vegades entre gener i març respectivament al sensor de Pere Garau i finalment 2 vegades a l’octubre a Vista Alegre. El mes de 18 novembre, que és el que presenta el màxim de dies d’entrades de pols sahariana registrats, no presenta cap superació dels límits, i en general no s’aprecia que aquestes aportacions de partícules en suspensió es vegin reflectides especialment en les mesures dels sensors. Figura 4: Contaminació per PM2.5 registrada pels sensors. Elaboració pròpia. Figura 5 :Contaminació per PM10 registrada pels sensors. Elaboració pròpia. 19 Si fem una anàlisi més en profunditat dels quatre mesos amb uns majors volums d’escales de creuers (maig, agost, setembre i octubre), i analitzem com evoluciona la contaminació mitjana registrada pels sensors al llarg del dia trobem el següent (Annex IV). Veiem com en els quatre mesos, la majoria d’arribades de creuers es concentren a primera hora del matí, especialment a les 7h del matí, mentre que les sortides es donen majoritàriament més repartides per la tarda, especialment a les 22h. De mitjana, els creuers estan al voltant de 13 hores al port. En general, es veu una relació entre les concentracions de contaminants i l’arribada de creuers al port, especialment als sensors propers al moll de Paraires on arriben els creuers. A continuació es mostra l’evolució diària mes a mes, i es compara amb els valors llindars d’avaluació i màxim de la Taula 1. 4.3.1 Maig El mes de maig mostra uns valors molt baixos i estables de PM2.5 per tots els sensors, excepte per l’ubicat a la zona de la Bonanova, que mostra un augment de contaminació entre les 9h i les 13h, arribant a un valor màxim de 8,714 µg/m3 a les 10h que supera la referència del valor d’avaluació per aquestes partícules. Aquests valors més alts coincideixen amb l’arribada dels creuers a port i segurament a unes condicions ambientals que contribueixen a una menor dispersió de contaminants. Per les PM10, els valors mitjans són una mica més alts, oscil·lant al voltant dels 6,45 µg/m3 de mitjana. De nou trobem un increment entre les 9h i les 13h al sensor de la Bonanova per aquestes partícules, de nou el màxim de 10,238 µg/m3 a les 10h. El sensor de Passeig Marítim presenta també un increment entre les 7h i les 13h, amb el màxim de 12,661 µg/m3 a les 9h. Tant el sensor de la Bonanova com el de Passeig Marítim presenten augments més petits en les concentracions de PM10 a la tarda, en el cas de la Bonanova entre les 21h i les 23h, (valors entre les 7,24 i les 8,02 µg/m3) i en el cas de Passeig Marítim entre les 15h i 16h (entre les 7,48 i les 8,28 µg/m3) i entre les 20h i les 22h (entre les 7,78 i les 8,26 µg/m3). 4.3.2 Agost El mes d’agost presenta uns valors de contaminació per PM2.5 més elevats en general per tots els sensors. En el cas del sensor de la Bonanova, aquest presenta un valor mitjà de contaminació per PM2.5 a l’agost de 7,93 µg/m3, el mostra com s’han superat de forma constant el valor de referència d’aquestes partícules al llarg d’aquest mes. Especialment, entre les 9h i les 13h, es dona una situació en què la contaminació supera sobradament els 10 µg/m3 de valor límit legal anual, de nou coincidint amb les hores següents a l’arribada de creuers a port. Especialment a les 11h i les 12h, es registren unes mitjanes de 21,914 i de 22,862 µg/m3 respectivament. 20 Per les PM10 trobem una situació similar, unes mitjanes superiors en tots els sensors, especialment en el de la Bonanova d’11,569 µg/m3. Torna a donar-se un increment que supera el valor límit anual entre les 10h i les 12h per les PM10, amb uns màxims de 24,308 µg/m3 a les 11h i de 24,353 µg/m3 a les 12h. 4.3.3 Setembre El mes de setembre mostra de nou uns valors més baixos per les PM2.5, excepte pel sensor de Passeig Marítim. El sensor de la Bonanova torna a mostrar un augment de la contaminació per PM2.5 entre les 9h i les 13h, superior a les 10 µg/m3 del valor límit anual, amb el màxim a les 10h on s’arriba als 17,014 µg/m3. La resta de sensors presenten valors més baixos i estables al llarg de tot el dia. Per les PM10, els valors mitjans de cada sensor comparant amb el mes d’agost són inferiors excepte pel sensor de Passeig Marítim, que presenta una mitjana de 10,392 µg/m3, sense arribar a superar en cap hora el valor llindar de referència de 15 µg/m3 per les PM10. Si que ho supera el sensor de la Bonanova, entre les 11h i les 12h, amb valors de 17,014 i de 16,854 µg/m3 respectivament. 4.3.4 Octubre Per les PM2.5 al mes d’octubre, el sensor de la Bonanova i el de Vista Alegre són els que presenten les mitjanes més altes, de 4.187 i de 4.075 µg/m3 respectivament. El sensor de la Bonanova presenta el mateix augment entre les 9h i les 13h, amb el màxim de 8,1716 µg/m3 superior al valor d’avaluació a les 11h, mentre que el sensor de Vista Alegre mostra un màxim de 6,269 µg/m3 a les 13h. Per les PM10, els sensors que presenten uns valors registrats més alts són el de Vista Alegre, amb una mitjana de 14,905 µg/m3 i el de la Calatrava de 10,832 µg/m3. Concretament en el cas del sensor de Vista Alegre, els valors de PM10 registrats creixen al llarg de tot el matí, fins a arribar a superar els 15 µg/m3 entre les 8h i les 16h i els 20 µg/m3 entre les 12h i les 15h. El màxim de les 13h arriba als 29,235 µg/m3, valors molt elevats, donat que el dia 30 es van registrar valors superiors als 45 µg/m3 en aquesta franja. 4.4 Model de regressió A partir de la matriu de correlació elaborada a partir de les mitjanes totals de les variables estudiades al llarg de tot el període d’estudi, es veu com les condicions ambientals com la temperatura i la humitat tenen una correlació moderada positiva amb la concentració de partícules PM2.5 (r = 0.297 en el cas de la temperatura i r = 0.20 en el cas de la humitat) i de PM10 (r = 0.28 en el cas de la humitat). Això pot estar associat a unes condicions d’estabilitat atmosfèrica i menys dispersió de les partícules en dies càlids i humits, i pot explicar les concentracions màximes d’aquestes partícules en les hores centrals del dia. En canvi la pressió atmosfèrica, i 21 les variables associades a l’activitat dels creuers, presenten correlacions més febles amb la contaminació en termes generals. Veient el resum de l’anàlisi dels coeficients de correlació de la contaminació separada per sensors, partícules i mes, veiem la relació entre les variables que identifiquen els creuers i les que identifiquen la contaminació dels sensors han tingut un coeficient positiu (suggerint, per tant, una relació directa entre les dues variables) en alguns casos: Cruise_time - PM10_Vista_Alegre (r: 0,42). Cruise_num - PM10_Passeig_Marítim (r: 0,25). Cruise_cap - PM10_Calatrava (r: 0,32). Cruise_num - PM2.5_Calatrava (r: 0,30). Cruise_num - PM10_Passeig_Marítim (r: 0,42). Cruise_time - PM2.5_Passeig_Marítim (r: 0,26). En general, l’anàlisi presenta patrons clars però contradictoris en alguns casos, que sugereixen una relació complexa entre la contaminació registrada pels sensors i els factors estacionals i locals. Les correlacions positives més fortes es registren al sensor de Passeig Marítim al mes de setembre pels dos tipus de partícules, mentre que a la Calatrava es veu una correlació positiva amb els creuers a port i la presència de partícules PM10, la qual és negativa a l’agost pel sensor de Vista Alegre. D’aquí es dedueix que a l’alta temporada, l’activitat dels creuers podria contribuir a l’increment de les partícules a les zones properes a port, però aquest efecte no és consistent a totes les ubicacions segurament degut a efectes locals com el vent. De totes les variables de creuers, la que ha mostrat una major influència presentant les correlacions més altes ha estat la del nombre de creuers al port, la capacitat màxima i la mida han tingut un impacte més limitat i el temps màxim de creuers al port s’associen tant a increments com a decrements. 5. Conclusions En general, l’any 2024 ha estat un any intens quant a activitat de creuers. Tot i els acords de limitació entre el Govern i les companyies navilieres encara vigents, un total de 494 creuers han fet escala al port de Palma aquest any, repartits en 251 dies (una mitjana d’aproximadament d’un creuer i mig i 5.500 creueristes desembarcats per dia per tot l’any). La majoria d’escales s’han concentrat entre els mesos de la temporada turística (maig - octubre), essent octubre el mes que ha presentat el màxim d’escales, un total de 62, pel què la massificació real que s’ha donat aquests mesos ha estat molt major. També ha estat aquest període estival el que ha concentrat un percentatge major d’escales de megacreuers (creuers amb una capacitat superior als 5.000 passatgers), en total un 76,1%. Els creuers que arriben solen fer-ho al voltant de les 7 h del matí, i passen de mitjana unes 13 hores amarrats a port, pel què les sortides es concentren cap a les 20-21 h. 22 Posant la mirada en l’actual 2025, s’estima que arribaran al port de Palma un total de 546 creuers en tot l’any, arribant a prop dels volums rècord de l’any 2019 prepandèmia. Aquest any 2025 també marca el moment en què s’ha de decidir si es vol renovar l’acord de limitació entre les navilieres i el Govern, amb efecte pràctic el 2027, ja que les escales es demanen sota un termini de dos anys. Pel que fa als volums totals, la contaminació estimada amb el procediment descrit en tot el període de temps analitzat, els 101 creuers que han arribat al port han emès al voltant 107 tones de PM, 48 mil tones de CO2 i més de mil tones de SOx i de NOx respectivament. Recordem que es tracta d’una estimació obtinguda a partir d’uns indicadors basats en la mida del creuer i el temps que passa a port, adaptats a l’actualitat incorporant elements moderns com combustibles alternatius i factors d’eficiència. Si comparem la quantitat de contaminant alliberat amb els valors que s’extreuen d’estudis que utilitzen una metodologia més elaborada, pot sorprendre com especialment els valors de SOx poden ser molt elevats, de diversos ordres de magnitud més. Això pot ser degut en part, a l’ús de sistemes de neteja d’emissions de cicle obert (scrubbers) que gran part de la flota moderna de creuers ha implementat per tal de complir amb la normativa ambiental establerta en el conveni MARPOL. Aquests sistemes netegen els gasos alliberats pel creuer, reduint especialment el contingut efectiu de SOx, permetent així que el creuer faci servir combustibles més barats i contaminants, alhora que continúa complint la normativa ambiental. Per contra, però, aquests sistemes de neteja després alliberen tota aquesta contaminació com a aigua residual, sovint directament al mar, la qual no es registra. Tant és així, que recentment l’APB ha aprovat una ordenança que prohibeix l’ús d’aquests scrubbers al port de Palma, el que és especialment rellevant en el context de declaració del Mediterrani com a zona SECA. Els creuers també són responsables de l’alliberament d’aproximadament 440 tones de metà (CH4), gas d’efecte hivernacle que té un efecte calorífic del voltant de quatre vegades superior al CO2. Aquest metà l’alliberen especialment els creuers que fan servir gas natural liquat (GNL) com a combustible com a solució per complir la normativa ambiental, ja que segons estudis el GNL tot i presentar unes concentracions inferiors especialment de SOx i de la resta de contaminants, comporta, per contra, majors emissions de gasos que contribueixen al canvi climàtic. En general, per totes les partícules, la majoria de contaminació la concentren els creuers de major tamany que més temps han estat al port, concretament set creuers dels 101 analitzats (Aidacosma, MSC Seaview, Mein Schiff 2, Marella Voyager, Costa Pacifica, Norwegian Escape i Aidaestella) són responsables del 50% de la contaminació total alliberada al port. Segons el registre del GOIB de les entrades de pols sahariana a les Balears, els mesos amb més dies anotats han estat novembre, octubre i juliol, però a priori no hi ha hagut una relació clara entre uns majors nivells de partícules i aquestes intrusions de pols. 23 Observant en concret la contaminació per PM, els mesos que han registrat unes mitjanes més altes han estat l’agost, el setembre i l’octubre, que també es troben entre els mesos amb més escales de creuers a port. El valor de referència mitjà anual per les PM2.5 (5 µg/m³) establert per la UE s’ha superat pel sensor de la Bonanova als mesos de febrer, juliol i agost, i pel sensor de Pere Garau pel mes d’agost. Especialment, aquest mes destaca com el que presenta amb les mitjanes diàries més elevades tant per PM2.5 com per PM10 per la majoria de sensors, entre 3,14 i 8,04 µg/m3. Observant l’evolució de la contaminació al llarg del dia, hem vist com durant l’agost s’han donat a la Bonanova superacions clares dels valors tant de referència com límits legals anuals per PM2.5 (10 µg/m3) a les hores centrals del dia entre les 9 i les 13h, arribant a registrar mitjanes horàries (a les 11h i les 12h) d’entre 21 i 22 µg/m3 i una mitjana mensual de 7,93 µg/m3 que supera el límit d’avaluació. Aquest llindar d’avaluació s’ha superat en altres ocasions a la Bonanova, com al mes de setembre i al mes de maig. A més, els gràfics elaborats pels mesos amb més creuers mostren com la contaminació registrada, especialment a la Bonanova (la zona més propera al port), comença a augmentar just després del pic en l’arribada dels bucs al port a les 7h del matí, el que ens indica que pot existir una relació directa entre la presència de creuers a port i un augment de la contaminació. Per les PM10, de nou se superen de forma mitjana els límits legals en aquestes hores, també a la Bonanova, amb valors que arriben a més de 24 µg/m3 entre les 11h i les 12h. El sensor de Vista Alegre (zona propera a la Bonanova) també ha registrat superacions dels límits legals de PM10 a l’octubre, el mes amb el major volum d’escales de creuers, arribant a gairebé els 30 µg/m3. La zona amb les mitjanes més elevades per PM10 no ha estat cap d’aquestes, sinó la Calatrava, que registra els valors màxims al mes de març, tot i que no és un mes amb un volum d’escales de creuers molt alt ni molts dies de pols en suspensió registrats (si bé, el segon màxim es dona a l’octubre). Al mes de març a la Calatrava s’ha superat el valor d’avaluació de 15 µg/m3. Vista Alegre també ha registrat uns valors de PM10 molt alts al mes d’octubre, superant els límit legals entre les 12h i les 15h i amb un màxim mitjà a les 13h de gairebé 30 µg/m3. Aquesta anàlisi diària de les PM també ens parla de com, tot i que si ens cenyim als límits que marca la legislació europea a partir de mitjanes anuals i el núm. de dies de superació dels límits permesos no hi ha hagut incompliment de la normativa, si observem la situació dins del dia ens trobem que durant vàries hores les persones que viuen en aquestes zones properes al port estan exposades a uns nivells de contaminació superiors als permesos, el que pot tenir efectes perjudicials en la salut d’aquesta població. Finalment, l’anàlisi de correlació de Pearson mostra com la contaminació és un element complex on hi intervenen diverses variables, tan ambientals (com la temperatura, la humitat o el vent dominant) com relacionades amb la presència de 24 creuers. La major relació amb les variables d’humitat i temperatura suggereixen que els augments de la concentració de partícules a les hores centrals del dia també poden estar associats a unes condicions ambientals que propicien l’estancament de contaminant a les zones analitzades. Puntualment, es donen correlacions positives significatives entre el nombre de creuers i les mitjanes de contaminació; tot i això els resultats obtinguts de l’anàlisi de correlació no són estadísticament significants, segurament degut a disposar de poques dades després de la manipulació per omplir els forats en la sèrie temporal. 25 ANNEX I: TAULA CONTAMINACIÓ CREUERS PER FACTORS D'EMISSIÓ Name GT Total_PM Total_CO2 Total_SOX Total_NOX Total_CH4 Escales Temps_total_port MSC SEAVIEW 153516 7352495,30 4166414005,60 87617235,71 91906191,30 0 29 399,1166667 MARELLA VOYAGER 77302 4257484,95 2412574806,13 50735029,01 53218561,90 0 28 458,9666667 AIDACOSMA 183774 2629070,84 5258141688,00 0,00 96399264,28 219089237 26 476,8666667 COSTA PACIFICA 114425 4256381,15 2411949318,33 50721875,37 53204764,38 0 24 309,9833333 MARELLA DISCOVERY 2 69472 3433167,30 1945461467,73 40911910,28 42914591,20 0 24 411,8166667 AIDASTELLA 71304 3599140,70 2039513065,60 42889760,06 44989258,80 0 23 420,6333333 MEIN SCHIFF 2 111554 5790545,03 3281308851,47 69003994,96 72381812,90 0 21 432,5666667 NORWEGIAN ESCAPE 164998 3847753,36 2180393570,67 45852394,21 48096917,00 0 20 194,3333333 COSTA TOSCANA 186364 953810,95 1907621904,00 0,00 34973068,24 79484246 16 170,6 MSC ORCHESTRA 92409 1694226,61 960061743,40 20189533,72 21177832,58 0 16 152,7833333 OASIS OF THE SEAS 226838 3493305,20 1979539613,33 41628553,63 43666315,00 0 13 128,3333333 SCARLET LADY 108192 1794905,28 1017112992,00 21389287,92 22436316,00 0 11 138,25 NORWEGIAN VIVA 143535 474813,78 949627560,00 0,00 17409838,60 39567815 10 110,2666667 COSTA SMERALDA 185010 522005,72 1044011430,00 0,00 19140209,55 43500476,25 9 94,05 OASIS OF THE SEAS 225282 2333020,39 1322044888,80 27801826,34 29162754,90 0 9 86,3 QUEEN VICTORIA 90049 986396,75 558958156,07 11754561,22 12329959,33 0 9 91,28333333 CRYSTAL SYMPHONY 51044 580778,63 329107891,47 6920945,36 7259732,90 0 7 94,81666667 MARELLA EXPLORER 2 72458 973980,44 551922247,07 11606600,20 12174755,45 0 7 112,0166667 ARVIA 185206 360318,27 720636546,00 0,00 13211670,01 30026522,75 6 64,85 AIDADIVA 69203 751406,17 425796831,93 8954256,91 9392577,18 0 5 90,48333333 EVRIMA 25401 248828,20 141002644,40 2965202,67 3110352,45 0 5 81,63333333 MEIN SCHIFF 4 99526 888170,02 503296346,93 10584026,12 11102125,30 0 5 74,36666667 MSC LIRICA 65591 364030,05 206283695,00 4338024,76 4550375,63 0 5 46,25 SEVEN SEAS MARINER 48075 296045,85 167759315,00 3527879,71 3700573,13 0 5 51,31666667 MEIN SCHIFF 1 111554 762583,14 432130448,27 9087449,13 9532289,30 0 4 56,96666667 SEVEN SEAS NAVIGATOR 28803 126560,38 71717549,80 1508177,89 1582004,78 0 4 36,61666667 SILVER MOON 40844 235833,26 133638845,07 2810346,30 2947915,70 0 4 48,11666667 BRITANNIA 143730 758894,40 430040160,00 9043491,60 9486180,00 0 3 44 CELEBRITY EQUINOX 121878 448754,80 254294384,40 5347661,32 5609434,95 0 3 30,68333333 EMERALD SAKARA 5315 18049,74 10228186,00 215092,74 225621,75 0 3 28,3 EUROPA 28890 329981,58 186989562,00 3932280,50 4124769,75 0 3 95,18333333 RIVIERA 66172 239277,95 135590839,47 2851395,59 2990974,40 0 3 30,13333333 SEABOURN OVATION 41865 161263,98 91382922,00 1921729,10 2015799,75 0 3 32,1 SEVEN SEAS GRANDEUR 56199 191750,99 108658893,20 2285032,61 2396887,35 0 3 28,43333333 SEVEN SEAS VOYAGER 42363 157675,09 89349215,40 1878961,44 1970938,58 0 3 31,01666667 SILVER WHISPER 28258 115631,74 65524650,40 1377944,85 1445396,70 0 3 34,1 SUN PRINCESS 177882 174502,24 349004484,00 0,00 6398415,54 14541853,5 3 32,7 AZURA 115055 282114,86 159865087,33 3361868,75 3526435,75 0 2 20,43333333 CELEBRITY APEX 130818 315009,74 178505521,60 3753866,12 3937621,80 0 2 20,06666667 CELEBRITY ASCENT 129500 314685,00 178321500,00 3749996,25 3933562,50 0 2 20,25 CELEBRITY CONSTELLATION 90940 229714,44 130171516,00 2737430,41 2871430,50 0 2 21,05 LA BELLE DES OCEANS 5218 28625,95 16221370,53 341125,88 357824,35 0 2 45,71666667 MEIN SCHIFF 6 98811 431211,20 244353015,60 5138600,18 5390140,05 0 2 36,36666667 MEIN SCHIFF 7 112982 514745,99 291689395,47 6134056,40 6434324,90 0 2 37,96666667 MSC POESIA 92627 252686,46 143188991,73 3011180,27 3158580,70 0 2 22,73333333 NORWEGIAN PEARL 93530 263380,48 149248938,67 3138617,39 3292256,00 0 2 23,46666667 RESILIENT LADY 110000 276100,00 156456666,67 3290191,67 3451250,00 0 2 20,91666667 SEA CLOUD 2532 12923,33 7323219,20 154002,99 161541,60 0 2 42,53333333 SEA CLOUD II 3849 13486,90 7642574,40 160718,84 168586,20 0 2 29,2 SEABOURN SOJOURN 32477 90026,24 51014871,60 1072812,74 1125328,05 0 2 23,1 SEADREAM II 4333 10737,17 6084398,60 127951,32 134214,68 0 2 20,65 SEVEN SEAS SPLENDOR 56182 119442,93 67684328,13 1423361,61 1493036,65 0 2 17,71666667 SILVER RAY 44650 109571,1 62090290 1305722,275 1369638,75 0 2 20,45 SPIRIT OF DISCOVERY 58119 127861,8 72455020 1523686,45 1598272,5 0 2 18,33333333 STAR LEGEND 12969 59138,64 33511896 704735,46 739233 0 2 38 SUN PRINCESS 175000 111387,5 222775000 0 4084208,333 9282291,667 2 21,21666667 VISTA 67817 131836,248 74707207,2 1571048,622 1647953,1 0 2 16,2 WORLD TRAVELLER 9934 35384,908 20051447,87 421670,1537 442311,35 0 2 29,68333333 AIDABLU 71304 87989,136 49860510,4 1048537,204 1099864,2 0 1 10,28333333 AMADEA 29008 42583,744 24130788,27 507456,2827 532296,8 0 1 12,23333333 AMBIENCE 70285 83779,72 47475174,67 998374,9967 1047246,5 0 1 9,933333333 ANTHEM OF THE SEAS 168666 202736,532 114884034,8 2415943,673 2534206,65 0 1 10,01666667 AZAMARA ONWARD 30312 44073,648 24975067,2 525210,972 550920,6 0 1 12,11666667 AZAMARA PURSUIT 30277 54619,708 30951167,87 650884,8537 682746,35 0 1 15,03333333 AZAMARA QUEST 30277 30155,892 17088338,8 359357,713 376948,65 0 1 8,3 BALMORAL 43537 55291,99 31332127,67 658896,2142 691149,875 0 1 10,58333333 BOLETTE 62735 112421,12 63705301,33 1339685,013 1405264 0 1 14,93333333 CARIBBEAN PRINCESS 112894 126441,28 71650058,67 1506758,587 1580516 0 1 9,333333333 CELEBRITY INFINITY 90940 105854,16 59984024 1261428,74 1323177 0 1 9,7 CELEBRITY SILHOUETTE 122210 150807,14 85457379,33 1797118,418 1885089,25 0 1 10,28333333 DISNEY DREAM 129690 157703,04 89365056 1879294,56 1971288 0 1 10,13333333 EMERALD AZZURRA 5315 6633,12 3758768 79044,68 82914 0 1 10,4 EUROPA 2 42830 166608,7 94411596,67 1985420,342 2082608,75 0 1 32,41666667 EXPLORA II 63621 85379,382 48381649,8 1017437,636 1067242,275 0 1 11,18333333 EXPLORER OF THE SEAS 138194 167767,516 95068259,07 1999229,566 2097093,95 0 1 10,11666667 HANSEATIC NATURE 15651 26293,68 14899752 313333,02 328671 0 1 14 HEBRIDEAN SKY 4200 5199,6 2946440 61961,9 64995 0 1 10,31666667 ILMA 46750 159698 90495533,33 1903067,833 1996225 0 1 28,46666667 ISLAND PRINCESS 92822 113242,84 64170942,67 1349477,177 1415535,5 0 1 10,16666667 LE DUMONT-D URVILLE 9988 8609,656 4878805,067 102598,4007 107620,7 0 1 7,183333333 MARELLA DISCOVERY 69472 136026,176 77081499,73 1620978,597 1700327,2 0 1 16,31666667 MARELLA EXPLORER 76998 107181,216 60736022,4 1277242,824 1339765,2 0 1 11,6 MARINA 66084 97804,32 55422448 1165501,48 1222554 0 1 12,33333333 MEIN SCHIFF 5 98785 219105,13 124159573,7 2611002,799 2738814,125 0 1 18,48333333 NORWEGIAN DAWN 92250 125460 71094000 1495065 1568250 0 1 11,33333333 NORWEGIAN GETAWAY 145655 185855,78 105318275,3 2214781,378 2323197,25 0 1 10,63333333 NORWEGIAN PRIMA 143535 161907,48 91747572 1929397,47 2023843,5 0 1 9,4 NORWEGIAN SKY 77104 98230,496 55663947,73 1170580,077 1227881,2 0 1 10,61666667 ODYSSEY OF THE SEAS 167704 211642,448 119930720,5 2522072,505 2645530,6 0 1 10,51666667 QUEEN ANNE 113000 46725,5 93451000 0 1713268,333 3893791,667 1 13,78333333 RENAISSANCE 55575 65356,2 37035180 778828,05 816952,5 0 1 9,8 SEA CLOUD SPIRIT 5431 7538,228 4271662,533 89830,55033 94227,85 0 1 11,56666667 SEABOURN QUEST 32477 38777,538 21973938,2 462098,9945 484719,225 0 1 9,95 SERENADE OF THE SEAS 90090 83963,88 47579532 1000569,57 1049548,5 0 1 7,766666667 SILVER DAWN 40844 56691,472 32125167,47 675573,3747 708643,4 0 1 11,56666667 SILVER DAWN 40855 39547,64 22410329,33 471276,0433 494345,5 0 1 8,066666667 SILVER SPIRIT 39444 47175,024 26732513,6 562169,036 589687,8 0 1 9,966666667 SIRENA 30277 50562,59 28652134,33 602537,5308 632032,375 0 1 13,91666667 SPIRIT OF ADVENTURE 58119 104497,962 59215511,8 1245267,381 1306224,525 0 1 14,98333333 VOYAGER OF THE SEAS 138194 160028,652 90682902,8 1907008,103 2000358,15 0 1 9,65 WORLD NAVIGATOR 9923 9903,154 5611787,267 118012,5852 123789,425 0 1 8,316666667 PM C02 SOx NOx CH4 TOTAL (Tones) 63,38078161 43473,21947 692,4554161 919,681778 439,3862338 ANNEX II: TAULA MITJANES MENSUALS SENSORS Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre MITJANA SENSORS Calatrava NA NA 2,69 (8,57 - 0,45) 1,99 (15,87 - 0,51) 1,93 (7,5 - 0,54) 2,27 (6,54 - 0,52) 2,76 (11,07 - 0,81) 4 (7,06 - 1,73) 3,1 (20,54 - 0,54) 2,97 (13 - 0,52) 2,98 (6,4 - 1,33) 2,41 (9,13 - 1,13) 2,71 Bonanova 3,83 (12,25 - 0,59) 5,11 (12,17 - 0,77) 3,54 (20,46 - 0,46) 3,45 (12,15 - 0,9) 3,07 (11,56 - 0,72) 3,61 (14,36 - 1,76) 6,04 (15,43 - 1,88) 8,04 (29,65 - 2,53) 4,48 (28,53 - 0,95) 4,18 (16,76 - 0,67) 4,37 (11 - 1,43) 2,86 (8,91 - 1,13) 4,38 Cala_Gamba NA NA NA 1,19 (3,44 - 0,38) 1,63 (14,32 - 0,64) 1,75 (4,55 - 0,48) 2,13 (5,62 - 0,82) 3,14 (15,45 - 0,58) 1,97 (13,11 - 0,29) 1,68 (10,68 - 0,4) NaN (-Inf - Inf) 2,61 (8,6 - 1) 2,01 Passeig_Marítim NA NA 2,76 (12,04 - 0,91) 1,96 (10,62 - 0,45) 1,86 (6,12 - 0,54) 2,01 (6,05 - 0,54) 1,9 (3,04 - 0,91) 2,84 (5,6 - 1,36) 3,32 (20,26 - 0,64) 1,76 (5,38 - 0,44) 2,2 (4,61 - 1,23) 2,05 (5,95 - 1) 2,27 Pere_Garau 3,97 (36,61 - 0,4) 3,67 (22,19 - 0,5) 2,72 (16,13 - 0,44) 2,17 (12,22 - 0,59) 2,24 (10,12 - 0,56) 2,49 (16,76 - 0,67) 2,99 (8,02 - 1,06) 5,21 (17,75 - 0,9) 3,91 (11,48 - 0,84) 3,47 (38,92 - 0,6) 3,06 (9,3 - 1,14) 2,97 (9,47 - 1) 3,24 Vista_Alegre PM2.5 NA NA NA 1,41 (5,02 - 0,45) 1,81 (6,22 - 0,34) 2,09 (9,35 - 0,54) 2,61 (7,32 - 0,9) 4,59 (20,7 - 0,84) 2,05 (6,59 - 0,26) 4,05 (9,03 - 2,15) 2,31 (5,98 - 1,15) 1,91 (4,8 - 1) 2,54 Calatrava NA NA 15,93 (67,19 - 2,33) 7,45 (32,4 - 1,84) 6,62 (24,37 - 2,33) 8,06 (31,63 - 1,8) 7,88 (19,48 - 3,06) 8,46 (18,91 - 4,96) 8,4 (29,1 - 2,48) 10,87 (70,1 - 2,99) 7,83 (19 - 3,95) 6,2