2018-04-18_Resum-2n-seminari

CAPACITAT DE CÀRREGA TURÍSTICA ALS CENTRES HISTÒRICS DE PALMA I VALLDEMOSSA RESUM DEL SEGON SEMINARI El passat 14 d’abril, Palma XXI i Tramuntana XXI, van organitzar el segon seminari el projecte “Capacitat de càrrega turística als centres històrics de Palma i Valldemossa”. Aquest taller celebrat al poble de Valldemossa ha estat la segona sessió, com a continuació de la primera celebrada el 24 de gener, d’una sèrie de trobades amb periodicitat bimensual que es duran a terme al llarg d’aquest any. L’objectiu d’aquests seminaris-tallers és establir una taula de debat i un equip de feina per tal de poder compartir i ampliar el coneixement referent a impactes del turisme als nuclis urbans, tot lligat al concepte de capacitat de càrrega turística. En aquest segon seminari vam comptar de nou amb la participació dels professors María García i Manuel de la Calle, de la Universidad Complutense de Madrid (UCM). Ambdós són professors titulars de Geografia Humana a la UCM i membres del grup d’investigació “Turismo, Patrimonio y Desarrollo”, amb una llarga trajectòria en estudis i projectes sobre planificació i gestió urbana i en anàlisi de capacitat de càrrega turística. Entre els assistents, a més de la participació de membres de Palma XXI i Tramuntana XXI, es va comptar amb la representació d’entitats i organismes públics com l’Ajuntament de Valldemossa, l’Ajuntament de Palma, el Consorci Serra de Tramuntana o la Universitat de les Illes Balears. La jornada es va estructurar en tres blocs: un primer bloc de presentació i actualització de la feina feta; un segon bloc protagonitzat pels comentaris dels experts de la UCM; i un tercer bloc amb torn de debat obert pels assistents. Bloc 1. Presentació. Antoni X. Colom, Tinent de Batle i Regidor d’Esports, Participació i Medi Ambient, va donar la benvinguda en representació de l’Ajuntament de Valldemossa. Després d’ell, Jaume Garau (president de Palma XXI) i Maria Gómez (coordinadora del projecte de Capacitat de càrrega turística) ens van donar les claus dels objectius del projecte i l’estat actual de la feina feta durant aquests primers mesos. La primera fase s’ha enfocat a l’anàlisi de: - El teixit comercial. La cartografia dels comerços ens proporciona dades de 500 establiments (només a una de les zones del centre històric de Palma) i més de 100 al nucli de Valldemossa. Aquesta fotografia actual ens ha de servir per fer una comparativa amb anys anteriors i per catalogar els tipus de negocis. L’activitat que es duu a terme en molts casos és influenciada per l’activitat turística i duu com a conseqüència l’alteració del paisatge comercial, amb negocis i productes dirigits als turistes en detriments de les necessitats dels residents. - La mobilitat. Per Palma s’ha dissenyat una zonificació dividida en tres sectors; mentre que per Valldemossa, més compacta i menys complexa, s’ha establert una única zona per tot el nucli històric. La intensitat del flux de vianants s’estudia per hores i es diferencia entre residents i turistes. - L’impacte dels creuers. S’ha fet un primer apropament a l’impacte que generen els creueristes basat en el calendari d’arribada de creuers, on s’han detectat dies amb més de 20.000 visitants (tenint en compte passatgers i tripulació). Bloc 2. Comentari i anàlisi. María García i Manuel de la Calle, de la UCM, van coincidir en assenyalar la importància de fer un estudi escalable, diferenciant entre diferents nivells: carrer, barri, ciutat. Així mateix, destacaren la necessitat de recopilar i ordenar les dades que ja existeixen però que per estar descentralitzades poden passar desapercebudes, com: nombre de persones que visiten un museu, nombre de consultes a punts d’informació turística, etc; així com la reconstrucció del paisatge comercial i la dinàmica immobiliària mitjançant dades municipals. Aquestes dades de base ja ens poden donar les primeres pinzellades de com afecta el turisme al nostre entramat social i econòmic. Bloc 3. Debat. La jornada es va tancar amb un ric debat que va comptar amb la intensa participació dels assistents. Entre les diferents aportacions, es va destacar la necessitat de dissenyar una anàlisi a mida pels diferents nuclis (Palma i Valldemossa), tenint en compte que són poblacions amb diferents característiques i una evolució històrica i turística específica en cada cas. D’altra banda, es va assenyalar la importància de comptar amb indicadors de base, que poden actuar com a factors limitants, com per exemple: el nombre d’aparcaments, la disponibilitat de recursos (energia, aigua), la capacitat de gestionar residus o el nombre d’habitatges. I en el fons de debat, la clau d’aquest projecte: és possible definir un nombre exacte? És factible limitar l’entrada a Palma, tenint en compte els seus múltiples accessos? Haurem de xerrar d’intervals? O més aviat establir diferents escenaris el funció del nombre de visitants i la qualitat de l’experiència turística? Us adreçam a respondre aquestes preguntes al tercer seminari de l’estudi de Capacitat de càrrega turística. Podeu estar al dia de l’evolució del projecte seguint els nostre perfils de les xarxes socials Facebook i Twitter. Per qualsevol aportació, quedam a la vostra disposició via email a info@palmaxxi.com